municipalisme

Així avalua l'oposició el govern d'Ingla a l'equador de mandat

Junts i Cs donen la seva visió sobre els dos primers anys del la coalció de govern amb ERC, el PSC i la CUP

per Sergi Baixas / Anna Mira, Sant Cugat, Catalunya | 15 de juny de 2021 a les 18:00 |
Carmela Fortuny (Junts) i Sergio Blázquez (Cs). | ND Sant Cugat
El 26 de maig de 2019 Junts tornava a guanyar les eleccions a Sant Cugat però els partits d'esquerres (ERC, el PSC i la CUP) sumaven els regidors necessaris per plantejar un govern alternatiu a l'hegemonia convergent dels últis 32 anys a la ciutat. Aleshores començarien quinze dies de negociacions creuades, acords i pactes que acabarien amb la investidura, el 15 de juny de fa dos anys, de Mireia Ingla com alcaldessa de la ciutat. 


El mandat de l'autoanomenat govern del canvi, arriba a l'equador, en el qual l'esclat de la pandèmia ha aturat els projectes plantejats i ha posat sobre la taula emergències socials i econòmiques greus, tal com Ingla ha afirmat en una entrevista en aquest mijà. En aquests dos anys el govern -amb majoria absoluta- ha tirat endavant pressupostos i projectes. NacióSantCugat parla amb els dos partits de l'oposició perquè avaluïn la tasca del govern municipal:


 
Carmela Fortuny, Junts  
 

Carmela Fortuny, regidora i portaveu de Junts per Sant Cugat. Foto: Bernat Millet

 

- Valoració de l'equador de mandat. 


- L'alcaldessa Ingla governa Sant Cugat en coalició amb PSC i la CUP. És un pacte complicat de gestionar, són tres forces molt diferents i que competeixen pel lideratge i no han sabut confegir un projecte de ciutat solvent i il·lusionant. Constatem una falta de voluntat d'entesa amb el principal partit de l'oposició. L'administració municipal està col·lapsada i això vol dir que paralitzen el dia a dia de la gent, els hi compliquen la vida. Les llicències s'eternitzen, les subvencions no es paguen, els pressupostos s'aproven tard i malament, els equipaments no avancen. Com és possible que en dos anys no hagin estat capaços d'obrir el nou edifici de La Unió?

Certament la Covid ens ha trastocat la vida, però no pot ser l'excusa que justifiqui la paràlisi en la qual han situat Sant Cugat. Hem anat enrere quan calia un veritable impuls. Veiem que la despesa en comunicació augmenta i disminueix la destinada a manteniment. Veiem que es plantegen una transformació urbanística preocupant requalificant sol industrial privat per fer habitatge i ha abandonat el pla Promusa 2030 que preveia ubicacions i nombre d'habitatges protegits, etc.

És un govern a la desesperada amb un pla de mandat que neix fallit. Hi ha grisor en la majoria de les carteres i en algunes una arrogància preocupant. És un govern sense rumb. Els representants dels tres partits, ERC, PSC i CUP viuen en una contradicció que els limita. L'equip tècnic de l'ajuntament és molt potent i està molt preparat, tenen molts diners al banc i poden gastar sense limitacions, com és possible que tinguin la ciutat aturada? No es pot governar darrere una càmera ni a cop de titular, cal trepitjar el carrer, menys mostrar-se i més fer. No es poden fer proclames si després no es compleixen, fa molt mal a la credibilitat política. Demanem a l'alcaldessa Ingla que es replantegi el pacte pel bé de la ciutat. 


- Avaluació de la gestió de la pandèmia, l'assumpció de responsabilitats i punts forts i febles.

- En primer lloc la Covid ha suposat molt dolor per a moltes famílies, en segon un patiment de les persones professionals del sistema sanitari (totes) que han demostrat molta solvència, en tercer lloc ha derivat en una crisi social i econòmica quan encara no havíem fet net de l'anterior.

La societat ha demostrat que és capaç de reaccionar davant un embat com aquest i ha posat en primer pla salvar vides. Tothom s'hi va abocar. Com a societat hem après que hem d'incorporar canvis que ens enforteixin el sistema sanitari i educatiu i avancin cap a la sostenibilitat, la inclusió digital, el teletreball, etc. l'espai públic ha esdevingut de gran valor i l'urbanisme de Sant Cugat ha permès un confinament més amable. Volem preservar aquest model de ciutat verda i amable on pots trobar més de 13 parcs a tocar de casa. Cap govern estava preparat per una crisi d'aquesta magnitud. Junts per Sant Cugat ens vam posar a disposició del govern municipal per tot allò que poguéssim ajudar, vàrem presentar moltes propostes, algunes van tirar endavant, però la majoria encara deuen ser en un calaix.

L'equip de govern va preferir la gestió de la crisi en solitari. Nosaltres proposàvem un pacte de ciutat perquè cap negoci hagués de tancar, volíem la implicació de tota la societat santcugatenca amb el seu ajuntament al capdavant. Des de l'oposició és el que pots fer, propostes, és opció del govern voler sumar-les. També creiem que calia actuar en dues direccions, una davant l'emergència i l'altre a mitjà termini per enfortir la ciutat davant altres embats. El govern diu que ha invertit 17 milions, no tenim per què dubtar-ho, però a hores d'ara no disposem de cap balanç ni memòria. Cal rendir comptes i més quan fas aquestes proclames als 4 vents.

Finalment, el que observem és una tendència recorrent a culpar dels seus mals a la Covid. Quan no és culpa de l'anterior govern és culpa de la Covid. Ja és un clàssic. Excuses de mal pagador (mai millor dit) Sap molt de greu que s'hagi abandonat la voluntat d'arribar a acords, de sumar i més en temes que són molt sensibles. Nosaltres donem per fet que tots els grups polítics volen millorar la vida de la gent. Divergirem en com, probablement, però parlant la gent s'entén, la política és això, arribar a acords i consensos per a fer els projectes més sòlids. Es governa amb prepotència i supèrbia, fins i tot amb rancor.


- Si no hagués esclatat la pandèmia, Sant Cugat podria tenir...

- El mateix que podria tenir amb pandèmia. La pandèmia va trastocar les administracions els primers mesos, però la majoria han sabut trobar la manera per no parar la màquina i seguir amb els projectes. Altres no. El SEPE, per posar un exemple d'incapacitat i ineficiència flagrant. Si pares una ciutat vas enrere, no avances. Sant Cugat té molts projectes que vénen del mandat anterior i que estan aturats. No s'ha començat res de nou.

Això fa pensar que probablement, sense la Covid, el govern estaria fent la mateixa política d'aparador per tapar la inacció, la paràlisi i el col·lapse administratiu. No pot ser que per la Covid que Sant Cugat estigui brut, que no s'obri la Unió, que no s'hagi fet cap projecte d'habitatge dels previstos, i no pot ser culpa de la Covid que l'ajuntament trigui tants mesos a atorgar una llicència o tingui 400 expedients de subvenció fotovoltaiques pendents, etc. Tot això està creant mala maror. Els veïns i veïnes n'estan molt tips. Surten plataformes de sota les pedres. De fet és una reacció a la inacció municipal. La ciutadania, les empreses, les entitats, volen respostes als seus problemes, no és el moment de complicar la vida de la gent. És hora de posar tota la carn a la graella, l'ajuntament ara pot disposar de molts recursos per invertir, acabar projectes, fer-ne de nous. Recuperar l'empenta i la il·lusió incorporant tots els aprenentatges que també ens ha deixat la Covid.

- De cara als dos anys restants de mandat, què n’espera?

- En primer lloc confio que ens en sortirem de forma global d'aquesta pandèmia, però també espero que les administracions i la societat s'adonin que el risc de nous embats és real. El cavi climàtic està fent estralls i no hi ha un pla B. Ens hem d'enfortir i transformar com a societat i això requereix lideratges forts que tinguin capacitat d'articular grans consensos.

A Sant Cugat el que esperem no té massa a veure amb el que creiem que passarà. Si no canvia tot com un mitjó ens esperen dos anys molt complicats. Les tres forces que governen lluitaran encara més per l'hegemonia i viurem tensions i això sempre va en detriment dels projectes, en definitiva de la qualitat de vida de la gent. Tant de bo m'equivoqui, però si l'esforç i el treball continua sent més per mostrar-se que per fer feina de debò, la que millora la vida de la gent, ho tenim complicat a Sant Cugat. Ens temem dos anys més de paràlisi en els grans reptes i un desplegament mediàtic a última hora per mostrar com repinten passos de vianants, arrangen voreres o canvien bombetes, tant és. No hi són a temps de complir el gruix del seu Pla de Mandat, per tant es dedicaran a ensenyar renders i dibuixos de projectes de futur, com si tinguessin garantida la continuïtat en el govern.

"L'alcaldessa Ingla de forma precipitada presenta el  projecte de les torres Ragull. Un veritable nyap urbanístic que posa en risc la continuïtat de tot el polígon de Can Magí"

Demanem a l'alcaldessa Ingla que reconsideri aquest pacte fracassat i treballi per assolir els màxims consensos en temes de ciutat. Des de Junts continuarem dedicant el nostre esforç a què la gent de Sant Cugat pugui desenvolupar el seu projecte de vida, treballarem per preservar el model urbanístic que el tripartit posa en qüestió i en risc. Treballem intensament per ser l'alternativa i poder governar per capgirar aquesta inacció, i ho farem defensant un estil de gestió pública i lideratge eficient des de la proximitat i la cooperació amb la gent, les entitats i les empreses.

- Sant Cugat té necessitats d'habitatge públic, quin seria el seu model per fer-hi front?

- En primer lloc cal dir que el problema de l'accés a l'habitatge té un abast metropolità. Totes les administracions hi ha de dedicar esforços, els ajuntaments també malgrat que no siguin competents. L'any 1988 l'alcalde Aymerich va crear PROMUSA justament per això, per facilitar l'accés a l'habitatge, per incidir d'una forma o altra en el mercat. Des de llavors s'han construït 1.810 habitatges entre venda i lloguer. L'any 2018 el Ple va aprovar un pla amb l'horitzó 2030, la idea era arribar a assolir el 5% del parc d'habitatges. Com deia, no es pot parar la màquina o corres el risc d'anar enrere. És el que passa ara. De forma incomprensible es qüestiona tot el que venia d'abans i el Pla Promusa s'ha aturat. Evidentment cal planificar, destinar sol, redactar els projectes i executar-los. Però la política d'habitatge va molt més enllà que construir, cal facilitar el dret a superfície, impulsar cooperatives d'HPO, fer polítiques d'arranjament d'habitatges, d'eficiència energètica, reforçar els ajuts municipals, etc. Canviar de local l'oficina d'habitatge està molt bé, però torna a ser maquillatge, darrere la foto no hi ha res, només un canvi d'ubicació.

En canvi, després de dos anys al govern i tenint l'emergència de l'habitatge com una de les raons fonamentals del seu pacte a tres, l'alcaldessa Ingla de forma precipitada presenta el  projecte de les torres Ragull. Un veritable nyap urbanístic que posa en risc la continuïtat de tot el polígon de Can Magí, ja que obre la porta a la requalificació de sol industrial en favor de residencial. Ens diu que replicaran el model a diversos punts de la ciutat i ens diu també que aquesta serà la solució a l'accés a l'habitatge. Nosaltres diem sí a construir habitatge assequible com fins ara, integrat a la ciutat, sense estigmes i diem un no rotund a perdre sol industrial i posar en risc milers de llocs de treball. És al que ens vàrem comprometre amb l'antiga Delphi i ens mantenim coherents.

És lícit que vulguin treballar un altre pla d'habitatge, ens hi trobaran al costat, posem-nos hi, obrim el debat i arribarem a consensos. Les imposicions mai són bones, encara que governis amb majoria has de trobar equilibris amb la resta de grups i més en aquests temes que tenen afectacions poblacionals i temporals molt importants. Facin un nou pla, obrin el debat, però aturin el projecte Ragull. Des de Junts estem disposats a arribar fins on calgui per aturar el despropòsit de les torres Ragull. En això serem molt contundents. Hi ha alternativa i no cal posar en risc tot un polígon, ni construir blocs d'11 pisos.

- En aquests dos anys s'ha posat en marxa l'anella verda i la Zona de Baixes Emissions, com valora les iniciatives en mobilitat? Què haurien fet diferent?

- Sant Cugat té un Pla de Mobilitat que per cert es va aprovar per unanimitat. Tots els grups van poder dir la seva que no contemplava aquesta anella verda tal com s'ha fet. Bé, el tripartit, responent a la tendència constant a menystenir tot el que s'havia fet abans, amb ells o no, també, fruit de la precipitació i la necessitat de fer alguna cosa sonada van implantar, durant la pandèmia, l'anella verda copiant l'urbanisme tàctic de la Sra. Colau. En principi havien de ser mesures per facilitar les distàncies socials prescriptives, però va acabar delimitant un carril bici circular amb punts molt perillosos, sentits sense sentit, que estreny a un carril la via que travessa tota la ciutat. Altre cop sense parlar, sense buscar el consens, sense el debat necessari. El resultat és un enuig i contrarietat del comerç local, del sector logístic, dels veïns que viuen al centre i dels que vénen d'altres barris, etc.

"Calia ser els primers de la classe? Calia copiar a la Sra. Colau? Fil per randa? Som com Barcelona?"

Amb la zona de baixes emissions passa una mica el mateix, està clar que cal anar cap aquí, no tenim cap dubte, el problema és que no han tingut en compte la casuística de molta gent que necessita el vehicle i a la que cal donar una alternativa. Aquesta és la qüestió, estem d'acord en avançar cap a la mobilitat sostenible, l'aire net, etc. Però creiem que en aquest viatge hi hem de poder anar tots i totes i no és just, que deixem de banda sempre als més vulnerables, sobta encara més que ho faci el govern municipal més progressista de la història amb els comptes bancaris més reeixits de la història.

Cal lluitar contra el canvi climàtic tenint molt clar el concepte de justícia climàtica. No es tracta de parar el que no es pot parar. Es tracta de sumar el màxim de gent al canvi, facilitant les coses perquè aquest sigui possible. Si no estàs provocant l'efecte contrari, el rebuig. Calia ser els primers de la classe? Calia copiar a la Sra. Colau? Fil per randa? Som com Barcelona? Evidentment pensem que no. Que Sant Cugat té una realitat específica que cal reflectir en qualsevol projecte. No pot ser que deixis la gent sense alternativa o que l'alternativa que ofereixes sigui, només, el desballestament del vehicle. Pensem que és molt important millorar el transport urbà, fer-lo eficient i adaptar-lo a la demanda així com potenciar altres mètodes de transport públic a demanda utilitzant els taxis, per exemple, també plantejar-se excepcions o facilitar crèdits d'interès zero per renovació de flota. Sant Cugat és orogràficament molt complicat i tenim nuclis i barris apartats del centre. Tenim 7 estacions de ferrocarril, aquí és on cal fer les centralitats i connectar-les amb el centre. En aquesta transformació ens necessitem tots i totes.
 
Sergio Blázquez, Ciutadans
 

Sergio Blázquez, regidor de Ciutadans Sant Cugat. Foto: Cs

 

- Valoració de l'equador de mandat. 


- La valoració que fa el nostre grup és negativa d'aquests dos anys de govern. En primer lloc s'ha de posar en relleu que hem patit (i estem patint) una pandèmia i que això no és gens freqüent i ens ha agafat a tots per sorpresa. Però, tot i això, el balanç és negatiu. Durant la pandèmia i la postpandèmia els impostos s'han mantingut molt alts i això ha tingut conseqüències perjudicials per a moltes empreses i famílies que tot i no tenir ingressos han hagut de pagar exactament el mateix.

Per altra banda a escala de construir ciutat el balanç és decebedor. S'ha posat l'anella verda sense cap consens i fins i tot una forta oposició. Projectes de ciutat com la cobertura de la piscina del Parc Central, una segona residència pública o fins i tot solucionar definitivament l'anomenat "hipòdrom" continuen a sobre la taula. Tampoc s'ha vist cap mena de solució en la construcció de V.P.O que és necessària i el que s'ha presentat, que és el projecte de Ragull Centre és un autèntic desencert.

- Avaluació de la gestió de la pandèmia, l'assumpció de responsabilitats i punts forts i febles.

- Des del punt de vista assistencial i sanitari s'ha fet una bona feina, tenint en compte que d'alguna forma anàvem a cegues davant una situació no viscuda en dècades. De vegades s'ha hagut de fer feina que no ens pertocava i era competència de la Generalitat. En això valorem la tasca de l'equip de govern. Una altra cosa és la gestió de la pandèmia des del punt de vista social i econòmic, que van de la mà. Aquí s'ha fet ben poca cosa. S'haurien d'haver abaixat els impostos per no ofegar gent que ho ha passat molt malament. Tampoc s'ha estat àgil en ajudar autònoms i pimes, amb la qual cosa molts negocis han hagut, per desgràcia, de tancar.

- Si no hagués esclatat la pandèmia, Sant Cugat podria tenir... 

- Hauríem d'haver construït ciutat amb infraestructures o equipaments que són molt necessaris: millorar calçades i voreres, tirar endavant projectes com el complex esportiu de Mira-sol o la cobertura de la piscina del Parc Central. Treballar per tenir una segona residència pública, un nou CAP al barri de Sant Francesc Monestir o millora del transport públic, per posar només uns exemples. De fet tot i la pandèmia gran part d'aquesta feina es podria haver fet. També reforçar la seguretat ciutadana apostant fermament per un increment dels efectius de la policia local.

"Creiem que al tripartit que governa té una carència a l'hora d'escoltar els ciutadans"

- De cara als dos anys restants de mandat, què n’espera?

- Francament no n'esperem gaire. Molt poc, d'aquest equip de govern. Els pressupostos fins ara s'han presentat molt tard i ja avançat l'any amb la qual cosa es termina executant molt poc. Per altra banda creiem que al tripartit que governa té una carència a l'hora d'escoltar els ciutadans. Un exemple és el projecte de Ragull Centre que creiem que molt majoritàriament té a la ciutadania absolutament en contra i no s'és capaç de recular en aquest sentit, posant en perill la fisonomia de la ciutat que agrada a la majoria de veïns. Creiem des de Ciutadans que veritablement passaran aquests dos anys i la població no veurà que s'hagi fet pràcticament res tangible.

- Sant Cugat té necessitats d'habitatge públic, quin seria el seu model per fer-hi front?

- Efectivament hi ha necessitat d'habitatge públic. Creiem que es podria haver consensuat la construcció d'habitatge en règim de V.P.O o lloguer a diverses zones de la ciutat: Can Cabassa, Valldoreix en l'espai que es té previst que sigui la centralitat, o fins i tot la zona on hi ha la pastilla de Ragull Centre (evidentment amb un projecte molt diferent). L'equip de govern no ha volgut consensuar aquesta política i això ha provocat, finalment, una inacció en aquesta matèria. Per desgràcia s'han perdut mesos i la possibilitat de fer créixer la V.P.O en règim de propietat o lloguer.

- En aquests dos anys s'ha posat en marxa l'anella verda i la Zona de Baixes Emissions, com valora les iniciatives en mobilitat? Què haurien fet diferent?

- Dues qüestions en absolut consensuades ni amb la resta de partits polítics ni amb la ciutadania. L'anella verda ha dificultat molt la mobilitat per a molts ciutadans sense donar alternatives. A més es va posar en marxa en el moment més dur del confinament d'un dia per l'altre. La realitat és que al centre de la ciutat avui hi ha més embussos (amb el que això suposa de contaminació) que mai i el transport públic no ha millorat per a donar resposta a altres opcions de mobilitat.

Pel que fa a la ZBE no ha tingut en compte que, en primer lloc, als que més perjudica són a aquelles persones o famílies que tenen menys recursos i no es poden permetre canviar de vehicle quan per a ells el vehicle no és un luxe sinó una necessitat (per anar a la feina, anar al CAP, deixar els nens a l'escola, etcètera). Per altra banda la zona geogràfica que comprèn la ZBE té defectes en el sentit que algú que no vulgui anar al centre de la ciutat, però que hagi de passar forçosament per Sant Cugat pot ser multat i no té escapatòria (per exemple venint de la carretera de l'Arrabassada). Resumint la ZBE com a idea és bona, però s'hauria d'haver treballat més i posar-la en marxa de forma més progressiva.

 

Participació