08
de juny
del
2021
Actualitzat
el
09
de juny
a les
9:17h
Fill d'uns nens que van venir de Priego de Córdoba, Miquel Jiménez, l'actual president del Centro Popular Andaluz (CPA) de Sant Cugat i vicepresident de la Federació d'Entitats Culturals Andaluses a Catalunya (FECAC), s'ha trobat amb la responsabilitat i alhora, el mal tràngol d'afrontar una de les situacions més complicades de l'entitat, des de la seva creació l'any 1977: vendre la seva seu. I ho fa en el seu últim any de mandat com a president, que es renova cada cinc anys.
En una entrevista amb NacióSantCugat, Jiménez explica quina és la situació actual del CPA, com s'ha arribat fins aquí i com afronta el seu futur. El què deixa clar, però, és que per ell "ha sigut un orgull ser president d'una entitat on em va apuntar el meu pare fa molts anys" i avança que hi ha "moltes persones molt vàlides", per succeir-lo.
- En quin punt es troben les negociacions amb l'Ajuntament per la compra de la seu?
- L'endemà de la roda de premsa ens vam enviar la documentació necessària per començar a negociar i per saber cadascú en quin punt es troba. Encara no hem parlat de xifres.
- Hi ha voluntat d'entesa?
- Entenc que per la part de l'Ajuntament sí. Jo em reafirmo, penso que l'edifici del CPA ha de ser per la ciutat. També sóc conscient que si no s'arriba a una entesa amb l'Ajuntament haurem de buscar altres alternatives, però la nostra voluntat d'entendre'ns és molt ferma. Fent servir una expressió del flamenco, ens trencarem la camisa perquè l'entitat segueixi viva uns altres 45 anys.
- Es va comentar que la Generalitat és qui té l'última paraula per permetre o no la compra de l'immoble, què podria passar perquè s'hi fes enrere?
- La veritat és que no ho sé. Penso que si tots som realistes i fem les coses bé, tirarà endavant. Entenc que la Generalitat ha de vetllar perquè els diners públics s'inverteixin bé. Nosaltres no volem cap nyap i que l'acord sigui just per l'entitat i per Sant Cugat.
- En roda de premsa, l'alcaldessa va dir que era una "oportunitat que no podien deixar passar", com valora aquestes paraules?
- Penso que tots, quan passem pel cantó de l'edifici del CPA -tot i que per mala sort encara no és prou conegut- i veus el teatre penses: "Com és que hi ha un teatre prop de 160 butaques a tocar del Monestir d'una entitat privada". No t'encaixa. Crec que és estrany. En el seu dia es va apostar per comprar un local, però és veritat que és un lloc molt privilegiat. Entenc que des de l'Ajuntament s'aposti per quedar-se'l.
- Comenta que és un local molt gran. Vist amb perspectiva, va ser un projecte massa ambiciós pel CPA?
- Veníem d'un local més d'acord amb el Centro Popular Andaluz. Era un bar amb una sala de balls situat al carrer de sota d'on ens trobem ara i estava molt més d'acord amb les necessitats de l'entitat. Com a vicepresident de la FECAC -on hi ha 115 entitats a Catalunya- et puc dir que cap d'elles té un edifici tan gran com el de Sant Cugat, i menys en propietat. No es va pensar amb el que vindria. Potser ningú va ser conscient que vindrien uns mínims de llum de 600 euros amb tot tancat, 7.000 euros d'IBI, etc.
- Quines són les seves demandes?
- Nosaltres vam marcar una sèrie de manaments amb l'assemblea. Volem prioritzar la propietat en la mesura del possible, ja que hem pogut subsistir gràcies a tenir propietat. Però entenem que ha de ser un local que comprem nosaltres amb els diners que traiem de la venda. No sóc massa favorable al fet que l'Ajuntament ens doni o cedeix un espai, tot i que no descarto fer una propietat horitzontal com s'ha fet en el cas de La Unió. També volem garantir un bon conveni d'ús a les actuals instal·lacions perquè no tindria massa sentit fer un Día de Andalucía en un altre lloc. El teatre té un valor sentimental i molts socis hi han treballat per mantenir-lo, per això volem estar on està la nostra gent.
- Volen quedar-se amb algun despatx o part del local per mantenir la seu aquí?
- L'assemblea no ha demanat això. El que demanem és o una compensació amb patrimoni o una compensació amb diners perquè volem seguir mantenint un local en propietat.
- Com s'imaginen el nou local del CPA?
- L'oficina d'avui és una oficina virtual. Ens agradaria un lloc on fer els potajes, on fer la Cruz de Mayo i on pogués assajar. Ens sobren dues plantes de l'actual edifici. A mi m'hauria agradat que el nostre edifici hagués estat una seu d'entitats i mancomunar les despeses, però les entitats no hem estat capaces de fer-ho.
- Tenen un deute de 130.000 euros, com s'ha arribat a aquest punt?
- El deute va baixant. Això ve de la permuta del local actual, inaugurat l'any 2007. És el resultat de l'IVA d'aquesta operació. L'entitat en aquell moment no tenia diners per afrontar aquell impost i aleshores es genera un deute de quasi 200.000 euros amb Promusa. Finalment, amb l'exalcaldessa, Mercè Conesa, es va arribar a l'acord entre l'entitat, l'Ajuntament i Promusa per pagar el deute mes a mes. Entre les clàusules de l'acord, per exemple, hi ha el fet que sempre hem de comunicar què fem en el teatre perquè és com si el tinguéssim llogat a l'Ajuntament.
- Amb què els agradaria que es convertís aquest espai?
- Es veu que hi ha molta necessitat d'espais per a serveis de l'Ajuntament, ja que la Casa Mònaco té les seves limitacions. Que el CPA estigui al servei de la gent em sembla bé, però no m'agradaria que fossin despatxos, no t'enganyaré. Aquest edifici és maco quan hi ha música, ball, cultura, gent entrant i sortint. Per mi hauria de ser una segona casa de cultura i un equipament de referència en el barri del Monestir-Sant Francesc. Actualment té el Xalet Negre però el CPA podria acollir conferències, xerrades, etc. Fins i tot, fent obres es pot fer un pis més; es poden fer moltes coses.
- A banda del local, també hi ha un negoci de restauració, quina és la seva proposta en relació amb el bar?
- Nosaltres hem volgut ser molt transparents. Entenc que els propietaris del bar tinguin el seu neguit per saber com anirà tot plegat, perquè tenim amb ells un contracte de lloguer de 15 anys. Durant aquest temps hem respectat els seus horaris i els menús, però jo tinc la competència de mirar per la meva entitat. Hem tingut i tenim bona relació, però tots tenim neguit per com anirà i els dos ho hem de respectar i entendre la situació. Igual com passa amb la resta de contractes que tenim signats. Prefereixo ser jo fer el pas per intentar vendre el local que aguantar i que d'aquí a uns anys tinguem el vaixell enfonsat i s'ho quedi algun banc per fer-hi no-sé-què: això és el que hem d'evitar.
- Apunten que la situació actual és fruit de la pandèmia, abans no s'havien plantejat desfer-se de local?
- La meva estrena com a president, juntament amb un company de junta va ser posar diners personals perquè el dia 15 de cada mes, hi havia el compte en negatiu. Tots els integrants de la junta han posat de la seva part per tirar el CPA endavant i semblava que els últims anys la cosa anava bé i fins i tot vam fer inversions de millora. Abans de la pandèmia podíem somiar a fer nous projectes com el festival de rumba a Sant Cugat. Però el coronavirus va arribar i ho va tombar tot.
- També en roda de premsa, va apuntar que els socis no han deixat de pagar la quota, què els sembla que es vulgui vendre el local?
- Estic molt content perquè han aguantat i gairebé deu euros al mes no ha estat fàcil pagar-ho per a tothom. La pandèmia ha estat un bany de realisme. És dur prendre la decisió de vendre, també per tot el valor sentimental i l'esforç col·lectiu de molta gent que hi ha al darrere.
- Quants socis són actualment?
- Som unes 120 famílies. Abans per fer una activitat calia fer-se soci i això quan vaig arribar a la presidència de l'entitat ho vam canviar per ser més realistes. Avui dia si vols fer alguna activitat no cal ser soci, però si ho ets, tens uns preus més econòmics.
- L'any passat per Festa Major no van poder instal·lar la tradicional caseta, com es planteja enguany?
- Nosaltres vam demanar fer una caseta per Festa Major, però entenem que la gestió és complicada. No hem tingut opció de preparar un bon espectacle, però finalment portarem un ballet professional amb el seu espectacle, cal agrair a la FECAC, i ho farem als Jardins del Vallès. Personalment em fa molta il·lusió aquest espai com a vicepresident del consell de barri i pot ser molt maco. Serà diumenge 27 a les 19 h.
- Què significarà perdre la seu per l'entitat?
- Qualsevol oferta que tinguem farem una assemblea per explicar les novetats que tinguem perquè volem fer les coses bé, ser molt clars i transparents. No vull cap sospita de res i la gent mereix saber què està passant. El que tenim clar és que l'entitat es mantindrà viva.
- Què faran amb els diners que cobrarien si es ven el CPA?
- Després de liquidar tots els deutes i pagar a tothom, sóc partidari de fer una fundació amb el CPA, la FECAC i l'Ajuntament per destinar íntegrament tots els fons al foment de la cultura andalusa a Sant Cugat. Nosaltres volem que l'Ajuntament sigui clar durant la negociació i que no hi hagi partidismes. La nostra entitat s'ha mantingut al marge de la política tot i que hem tingut gent de diferents partits polítics a la junta, però no estem per això.
- Han taxat el local? Quin és el seu valor?
- Ho vam haver de fer per la hipoteca i segons la taxació és d'un milió i mig d'euros.
- Mirant enrere, des de la creació del CPA l'any 1977 a l'actualitat, com ha evolucionat l'entitat i què representa per Sant Cugat?
- Doncs mira els meus avis van venir a Sant Cugat l'any 1972 de Priego de Córdoba amb tres dels dotze fills; els més petits. El meu pare va entrar a treballar a la Condiesel on ja hi treballava el meu tiet i la seva germana i entre tots van decidir fer una entitat, el Centro Popular Andaluz. Es fa fundar en un local que van llogar a l'avinguda de Rius i Taulet i després entre els socis van comprar el local del carrer de la Creu. Els fills d'aquells immigrants ballaven, van tenir un cor, un grup de teatre, un equip de futbol... Això evoluciona. I ara som aquells fills catalans ens agrada la cultura andalusa, tenim arrels i volem mantenir una tradició.
Però també ha evolucionat. Tenim una quarta part els socis són francesos, tenim un xinès i hem tingut dos japonesos. Vol dir que això ha canviat, però l'art andalús està a l'ordre del dia. A més a més, el top deu dels músics de flamenco a escala mundial, són catalans. I les escoles de música funcionen a tota Catalunya.
- Passa per un bon moment la cultura andalusa doncs?
- Actualment sí, tot i que s'ha passat per moments complicats amb la Covid-19. Però el flamenco està molt viu, hi ha gent molt jove que puja molt forta. Hi ha molts aficionats, les penyes funcionen. És la quarta música més buscada a l'Spotify a escala europea.
En una entrevista amb NacióSantCugat, Jiménez explica quina és la situació actual del CPA, com s'ha arribat fins aquí i com afronta el seu futur. El què deixa clar, però, és que per ell "ha sigut un orgull ser president d'una entitat on em va apuntar el meu pare fa molts anys" i avança que hi ha "moltes persones molt vàlides", per succeir-lo.
- En quin punt es troben les negociacions amb l'Ajuntament per la compra de la seu?
- L'endemà de la roda de premsa ens vam enviar la documentació necessària per començar a negociar i per saber cadascú en quin punt es troba. Encara no hem parlat de xifres.
- Hi ha voluntat d'entesa?
- Entenc que per la part de l'Ajuntament sí. Jo em reafirmo, penso que l'edifici del CPA ha de ser per la ciutat. També sóc conscient que si no s'arriba a una entesa amb l'Ajuntament haurem de buscar altres alternatives, però la nostra voluntat d'entendre'ns és molt ferma. Fent servir una expressió del flamenco, ens trencarem la camisa perquè l'entitat segueixi viva uns altres 45 anys.
"Ens trencarem la camisa perquè el CPA segueixi viu uns altres 45 anys"
- Es va comentar que la Generalitat és qui té l'última paraula per permetre o no la compra de l'immoble, què podria passar perquè s'hi fes enrere?
- La veritat és que no ho sé. Penso que si tots som realistes i fem les coses bé, tirarà endavant. Entenc que la Generalitat ha de vetllar perquè els diners públics s'inverteixin bé. Nosaltres no volem cap nyap i que l'acord sigui just per l'entitat i per Sant Cugat.
- En roda de premsa, l'alcaldessa va dir que era una "oportunitat que no podien deixar passar", com valora aquestes paraules?
- Penso que tots, quan passem pel cantó de l'edifici del CPA -tot i que per mala sort encara no és prou conegut- i veus el teatre penses: "Com és que hi ha un teatre prop de 160 butaques a tocar del Monestir d'una entitat privada". No t'encaixa. Crec que és estrany. En el seu dia es va apostar per comprar un local, però és veritat que és un lloc molt privilegiat. Entenc que des de l'Ajuntament s'aposti per quedar-se'l.
- Comenta que és un local molt gran. Vist amb perspectiva, va ser un projecte massa ambiciós pel CPA?
- Veníem d'un local més d'acord amb el Centro Popular Andaluz. Era un bar amb una sala de balls situat al carrer de sota d'on ens trobem ara i estava molt més d'acord amb les necessitats de l'entitat. Com a vicepresident de la FECAC -on hi ha 115 entitats a Catalunya- et puc dir que cap d'elles té un edifici tan gran com el de Sant Cugat, i menys en propietat. No es va pensar amb el que vindria. Potser ningú va ser conscient que vindrien uns mínims de llum de 600 euros amb tot tancat, 7.000 euros d'IBI, etc.
- Quines són les seves demandes?
- Nosaltres vam marcar una sèrie de manaments amb l'assemblea. Volem prioritzar la propietat en la mesura del possible, ja que hem pogut subsistir gràcies a tenir propietat. Però entenem que ha de ser un local que comprem nosaltres amb els diners que traiem de la venda. No sóc massa favorable al fet que l'Ajuntament ens doni o cedeix un espai, tot i que no descarto fer una propietat horitzontal com s'ha fet en el cas de La Unió. També volem garantir un bon conveni d'ús a les actuals instal·lacions perquè no tindria massa sentit fer un Día de Andalucía en un altre lloc. El teatre té un valor sentimental i molts socis hi han treballat per mantenir-lo, per això volem estar on està la nostra gent.
- Volen quedar-se amb algun despatx o part del local per mantenir la seu aquí?
- L'assemblea no ha demanat això. El que demanem és o una compensació amb patrimoni o una compensació amb diners perquè volem seguir mantenint un local en propietat.
Miquel Jiménez durant l'entrevista amb NacióSantCugat. Foto: Anna Mira
- Com s'imaginen el nou local del CPA?
- L'oficina d'avui és una oficina virtual. Ens agradaria un lloc on fer els potajes, on fer la Cruz de Mayo i on pogués assajar. Ens sobren dues plantes de l'actual edifici. A mi m'hauria agradat que el nostre edifici hagués estat una seu d'entitats i mancomunar les despeses, però les entitats no hem estat capaces de fer-ho.
- Tenen un deute de 130.000 euros, com s'ha arribat a aquest punt?
- El deute va baixant. Això ve de la permuta del local actual, inaugurat l'any 2007. És el resultat de l'IVA d'aquesta operació. L'entitat en aquell moment no tenia diners per afrontar aquell impost i aleshores es genera un deute de quasi 200.000 euros amb Promusa. Finalment, amb l'exalcaldessa, Mercè Conesa, es va arribar a l'acord entre l'entitat, l'Ajuntament i Promusa per pagar el deute mes a mes. Entre les clàusules de l'acord, per exemple, hi ha el fet que sempre hem de comunicar què fem en el teatre perquè és com si el tinguéssim llogat a l'Ajuntament.
- Amb què els agradaria que es convertís aquest espai?
- Es veu que hi ha molta necessitat d'espais per a serveis de l'Ajuntament, ja que la Casa Mònaco té les seves limitacions. Que el CPA estigui al servei de la gent em sembla bé, però no m'agradaria que fossin despatxos, no t'enganyaré. Aquest edifici és maco quan hi ha música, ball, cultura, gent entrant i sortint. Per mi hauria de ser una segona casa de cultura i un equipament de referència en el barri del Monestir-Sant Francesc. Actualment té el Xalet Negre però el CPA podria acollir conferències, xerrades, etc. Fins i tot, fent obres es pot fer un pis més; es poden fer moltes coses.
"Ara som aquells fills catalans ens agrada la cultura andalusa, tenim arrels i volem mantenir una tradició"
- A banda del local, també hi ha un negoci de restauració, quina és la seva proposta en relació amb el bar?
- Nosaltres hem volgut ser molt transparents. Entenc que els propietaris del bar tinguin el seu neguit per saber com anirà tot plegat, perquè tenim amb ells un contracte de lloguer de 15 anys. Durant aquest temps hem respectat els seus horaris i els menús, però jo tinc la competència de mirar per la meva entitat. Hem tingut i tenim bona relació, però tots tenim neguit per com anirà i els dos ho hem de respectar i entendre la situació. Igual com passa amb la resta de contractes que tenim signats. Prefereixo ser jo fer el pas per intentar vendre el local que aguantar i que d'aquí a uns anys tinguem el vaixell enfonsat i s'ho quedi algun banc per fer-hi no-sé-què: això és el que hem d'evitar.
"Abans de la pandèmia podíem somiar a fer nous projectes com el festival de rumba a Sant Cugat, però el coronavirus va arribar i ho va tombar tot"
- Apunten que la situació actual és fruit de la pandèmia, abans no s'havien plantejat desfer-se de local?
- La meva estrena com a president, juntament amb un company de junta va ser posar diners personals perquè el dia 15 de cada mes, hi havia el compte en negatiu. Tots els integrants de la junta han posat de la seva part per tirar el CPA endavant i semblava que els últims anys la cosa anava bé i fins i tot vam fer inversions de millora. Abans de la pandèmia podíem somiar a fer nous projectes com el festival de rumba a Sant Cugat. Però el coronavirus va arribar i ho va tombar tot.
- També en roda de premsa, va apuntar que els socis no han deixat de pagar la quota, què els sembla que es vulgui vendre el local?
- Estic molt content perquè han aguantat i gairebé deu euros al mes no ha estat fàcil pagar-ho per a tothom. La pandèmia ha estat un bany de realisme. És dur prendre la decisió de vendre, també per tot el valor sentimental i l'esforç col·lectiu de molta gent que hi ha al darrere.
- Quants socis són actualment?
- Som unes 120 famílies. Abans per fer una activitat calia fer-se soci i això quan vaig arribar a la presidència de l'entitat ho vam canviar per ser més realistes. Avui dia si vols fer alguna activitat no cal ser soci, però si ho ets, tens uns preus més econòmics.
Ajuntament i entitat han de negociar el futur del local. Foto: Anna Mira
- L'any passat per Festa Major no van poder instal·lar la tradicional caseta, com es planteja enguany?
- Nosaltres vam demanar fer una caseta per Festa Major, però entenem que la gestió és complicada. No hem tingut opció de preparar un bon espectacle, però finalment portarem un ballet professional amb el seu espectacle, cal agrair a la FECAC, i ho farem als Jardins del Vallès. Personalment em fa molta il·lusió aquest espai com a vicepresident del consell de barri i pot ser molt maco. Serà diumenge 27 a les 19 h.
- Què significarà perdre la seu per l'entitat?
- Qualsevol oferta que tinguem farem una assemblea per explicar les novetats que tinguem perquè volem fer les coses bé, ser molt clars i transparents. No vull cap sospita de res i la gent mereix saber què està passant. El que tenim clar és que l'entitat es mantindrà viva.
- Què faran amb els diners que cobrarien si es ven el CPA?
- Després de liquidar tots els deutes i pagar a tothom, sóc partidari de fer una fundació amb el CPA, la FECAC i l'Ajuntament per destinar íntegrament tots els fons al foment de la cultura andalusa a Sant Cugat. Nosaltres volem que l'Ajuntament sigui clar durant la negociació i que no hi hagi partidismes. La nostra entitat s'ha mantingut al marge de la política tot i que hem tingut gent de diferents partits polítics a la junta, però no estem per això.
- Han taxat el local? Quin és el seu valor?
- Ho vam haver de fer per la hipoteca i segons la taxació és d'un milió i mig d'euros.
- Mirant enrere, des de la creació del CPA l'any 1977 a l'actualitat, com ha evolucionat l'entitat i què representa per Sant Cugat?
- Doncs mira els meus avis van venir a Sant Cugat l'any 1972 de Priego de Córdoba amb tres dels dotze fills; els més petits. El meu pare va entrar a treballar a la Condiesel on ja hi treballava el meu tiet i la seva germana i entre tots van decidir fer una entitat, el Centro Popular Andaluz. Es fa fundar en un local que van llogar a l'avinguda de Rius i Taulet i després entre els socis van comprar el local del carrer de la Creu. Els fills d'aquells immigrants ballaven, van tenir un cor, un grup de teatre, un equip de futbol... Això evoluciona. I ara som aquells fills catalans ens agrada la cultura andalusa, tenim arrels i volem mantenir una tradició.
"El top deu dels músics de flamenco a escala mundial, són catalans"
Però també ha evolucionat. Tenim una quarta part els socis són francesos, tenim un xinès i hem tingut dos japonesos. Vol dir que això ha canviat, però l'art andalús està a l'ordre del dia. A més a més, el top deu dels músics de flamenco a escala mundial, són catalans. I les escoles de música funcionen a tota Catalunya.
- Passa per un bon moment la cultura andalusa doncs?
- Actualment sí, tot i que s'ha passat per moments complicats amb la Covid-19. Però el flamenco està molt viu, hi ha gent molt jove que puja molt forta. Hi ha molts aficionats, les penyes funcionen. És la quarta música més buscada a l'Spotify a escala europea.