sentència de l'1-O

El Suprem s'oposa a concedir l'indult a Romeva i a la resta de presos polítics

L'alt tribunal trasllada l'informe sobre el perdó al govern espanyol, que ja té tots els ingredients per prendre una decisió

per Bernat Surroca, 26 de maig de 2021 a les 12:16 |
Raül Romeva sortint de la presó de Lledoners | ACN
El Tribunal Suprem ha traslladat avui el seu posicionament sobre l'indult dels presos polítics al govern espanyol. Tal com es preveia, l'alt tribunal, que va condemnar els líders de l'1-O a penes d'entre nou i tretze anys de presó pels delictes de sedició i malversació, s'ha oposat a concedir-los el perdó. L'informe del Suprem és preceptiu però no vinculant i recull les opinions de la Fiscalia, que s'hi va mostrar en contra, i de l'Advocacia de l'Estat, que no es va pronunciar. Els presos, que reclamen l'amnistia, van plantar Manuel Marchena i no van voler posicionar-se. La qüestió arriba ara al Ministeri de Justícia, que ho haurà de traslladar al consell de ministres perquè prengui una decisió.

L'informe, d'onze pàgines, rebutja "qualsevol forma d'indult -total o parcial- als 12 condemnats" pel Suprem i argumenta que no han mostrat penediment. Aquest element no és obligatori, segons la llei de l'indult. Els magistrats consideren que no hi ha raons de justícia, equitat i utilitat pública que justifiquin la concessió d'aquesta mesura de gràcia. En la mateixa línia, asseguren que la sentència del Suprem no vulnera els principis de proporcionalitat de les penes imposades -d'entre nou i tretze anys de presó-, tot i que alguns magistrats del Tribunal Constitucional (TC) no ho veuen igual i han alertat de possibles vulneracions. A més, també critica que les peticions d'indult "desenfoquen" el sentit d'aquesta mesura de gràcia i pretén que el govern corregeixi una sentència judicial. 


El ponent de l'informe ha estat el president de la sala segona i ponent també de la sentència de l'1-O, Manuel Marchena. Diu que els arguments per demanar l'indult perden qualsevol justificació quan els dirigents independentistes "es presenten coma presos polítics" i no com a autors d'una mobilització "encaminada a subvertir unilateralment l'ordre constitucional". Afegeix també que la pena deixa de ser necessària quan "ha complert la seva finalitat que legitima la imposició" i recorda que en una societat pluralista no es poden trencar les bases de la convivència "fruit d'una decisió unilateral amb el suport d'una mobilització enganyosa d'una ciutadania a la qual irresponsablement se l'empeny a construir un nou Estat que existeix només en la imaginació dels seus promotors". 


Els presos, en mans de Sánchez 

Els indults es van començar a tramitar al setembre però han quedat bloquejats fins ara al Suprem. L'alt tribunal no ha tingut pressa i malgrat que el govern espanyol ha demanat "respecte" per als tempos de l'estat de drets, no són poques les veus que han vist intencionalitat política en el retard d'aquest informe. Les eleccions catalanes del febrer i les de la comunitat de Madrid, ara fa poques setmanes, han condicionat els terminis del Suprem. El posicionament de la sala penal contrari al perdó era esperable, tenint en compte que fins ara sempre que s'ha hagut de pronunciar sobre la possibilitat de flexibilitzar la condemna dels presos -amb l'article 100.2 o amb el tercer grau- s'hi ha oposat.


La qüestió passa ara sobre la taula del govern espanyol on el criteri no és unànime. Un dels socis, Podem, veu bé la concessió del perdó. Al PSOE, les posicions són diverses i la patacada a Madrid pot endurir la seva posició. Aquests últims dies Sánchez ha aplanat el terreny per concedir-los, assegurant que es guiaria pel principi de "concòrdia" per prendre una decisió. El president del Suprem l'ha advertit que "quan no hi ha concòrdia" és difícil acceptar un indult. La sala tercera de l'alt tribunal té l'última paraula i, malgrat que el marge és limitat, pot anul·lar la concessió del perdó. 

La pressió del PP -que maniobra per evitar que es pugui concedir l'indult als condemnats per sedició- i Vox és total. No es descarta que, en cas que Pedro Sànchez accepti concedir l'indult, hi hagi recursos contra aquesta decisió a la sala tercera del Suprem, que podria arribar a tombar-la si no s'han respectat els requisits formals o l'indult no està ben motivat. El recurs està molt limitat, però ha passat més d'una vegada que l'alt tribunal hagi tombat mesures de gràcia atorgades pels diversos governs espanyols.  

Mentrestant, els presos fa setmanes que han tornat al segon grau ordinari després que els jutjats de vigilància penitenciària tombessin el tercer grau que van obtenir poc abans de la campanya electoral del 14-F. Ara com ara, a l'espera d'una nova revisió a l'estiu, només poden sortir per la via de permisos ordinaris perquè ja han complert una quarta part de la condemna. A l'octubre, els Jordis farà quatre anys que són a la presó.

Les altres opcions, aturades

Els presos no han demanat l'indult, ho han fet terceres persones. Alguns d'ells, com Dolors Bassa, no el veuen malament. D'altres, com Jordi Cuixart, s'hi oposen frontalment. Tots coincideixen que la millor fórmula per sortir de la presó és l'amnistia, una via que no té recorregut perquè les majories al Congrés ho fan impossible. El PSOE no ha tingut problemes per alinear-se amb l'extrema dreta en contra d'aquesta opció, que té el suport de la immensa majoria de l'independentisme. L'altra opció és la reforma del codi penal, impulsada pels comuns i amb l'aval d'alguns magistrats del Tribunal Constitucional (TC), però que ara com ara no té calendari malgrat que el PSOE va arribar a dir que s'abordaria abans d'acabar l'any passat. 

 

Participació