«Ens pensàvem que teníem una sanitat fantàstica i la pandèmia ha evidenciat que no»

Roser Casamitjana és membre del nucli coordinador de la plataforma Marea Blanca de Sant Cugat

Roser Casamitjana, membre de Marea Blanca de Sant Cugat.
Roser Casamitjana, membre de Marea Blanca de Sant Cugat. | Anna Mira
19 de maig del 2021
El pròxim 20 de juliol la plataforma Marea Blanca Sant Cugat celebrarà el seu primer aniversari. Sorgida en plena pandèmia, durant aquest primer any s'ha mobilitzat per reclamar la gestió pública de la sanitat i sobretot, l'obertura total dels consultoris de Les Planes i la Floresta.

En una entrevista amb NacióSantCugat, la membre del nucli coordinador de la plataforma santcugatenca, Roser Casamitjana, precisa que cal enfortir l'atenció primària a Sant Cugat i arreu per garantir un bon sistema de salut pública. Assegura també que l'objectiu és mobilitzar la ciutadania i anar de la mà dels professionals per defensar-los a ells i a la sanitat en general.

- Recentment han tingut una reunió d'àmbit comarcal, com ha anat?

- Hem tingut una reunió amb la plataforma d'usuaris de l'Hospital Universitari MútuaTerrassa (HUMT) i el Consorci Sanitari de Terrassa (CST), que són les dues entitats gestores de la sanitat a l'àmbit de Sant Cugat, Rubí, Terrassa, Castellbisbal, Viladecavalls i Ullastrell. El que intenta aquesta plataforma comarcal és projectar accions o activitats conjuntes com ara consensuar algun manifest, promoure gestions a través del síndic de Greuges, etc. Des de Sant Cugat hi anem Marea Blanca i els Pensionistes.

- Quines accions han consensuat?

- S'està programant una concentració fixa a Terrassa per posar de manifest que el contracte de CatSalut amb MútuaTerrassa acaba a finals del 2021 i insistim que es desprivatitzi i que passi en mans, com a mínim, d'una entitat sense ànim de lucre. No som ingenus i sabem que d'avui per demà és gairebé impossible que passi a ser un gestor públic, però sí que volem crear un moviment que obligui CatSalut a posar la lupa per evitar algunes situacions que s'estan vivint.

- Un d'aquests problemes són les llistes d'espera.

- Efectivament. S'han comparat les llistes d'espera de MútuaTerrassa amb la mitjana catalana i se supera llargament amb intervencions quirúrgiques, proves diagnòstiques, etc. La Mútua continua mantenint tancat els consultoris d'Ullastrell i semi oberts el de Les Planes i la Floresta. La nostra finalitat és que la sanitat sigui de gestió pública, però si això no és possible que, com a mínim, CatSalut tingui un control molt rigorós sobre les llistes d'espera, etc. Potser es podria reduir la contractació i no fer-la per deu anys sinó de menys temps i revisar-la periòdicament.
 

Roser Casamitjana, membre de Marea Blanca de Sant Cugat. Foto: Anna Mira


- Fa gairebé un any que es va crear la secció local de mare blanca a Sant Cugat i per què neix?

- Ens vam posar Marea Blanca perquè n'hi ha una de Catalunya i ens aixopluguem sota el nom, el decàleg i els principis. La pandèmia hi va influir i el fet que s'havien tancat totalment els consultors de les Planes i la Floresta. Hi havia molt descontentament perquè s'havien de desplaçar a Sant Cugat i hi ha una majoria de gent gran, etc. També va començar què es feia a cada CAP. Vam pensar que era motiu suficient per ajuntar-nos i intentar fer propostes i mobilitzar el personal perquè això que no seguís així.

- En aquest any han fet diverses concentracions i manifestacions a Sant Cugat per reclamar una sanitat de gestió pública per a tothom. No està garantida?

- No ho està pel que dèiem abans. A Sant Cugat, els tres CAP i els dos consultoris són gestionats per MútuaTerrassa. Hem posat molt d'èmfasi a l'atenció primària, que és la porta d'entrada, però a més a més, molts estudis científics diuen que si l'atenció primària funciona, funciona tot el sistema sanitari. És a dir, una atenció primària forta, ben dotada amb característiques de longitudinalitat, accessibilitat i equitat, dona una força immensa a la sanitat pública. Els hospitals són per una altra cosa i està molt bé dotar-los i que tinguin totes les garanties, però la primària ha de funcionar. És molt important tenir un metge i una infermera de referència perquè saben qui ets tu i quin és el teu context.

- Un dels cavalls de batalla a Sant Cugat ha estat l'exigència per l'obertura dels consultoris de Les Planes i la Floresta, que fins i tot van arribar a ocupar. Consideren que va servir l'acció d'ocupar-lo?

Va funcionar a mitges. És veritat que va tenir una visibilitat que altres accions no tenen i una mica a conseqüència d'això van dir que a la tardor s'obririen quan abans hi havia hagut un silenci absolut. A la tardor es van obrir, però a mitges. Per tant va tenir una repercussió que no va ser suficient.

- En quin punt es troben les negociacions, tenen novetats?

- Nosaltres com a Marea Blanca mai hem pogut aconseguir una reunió ni amb CatSalut ni amb Mútua, potser aviat ho aconseguirem. Però avui en dia el màxim que hem aconseguit ha estat una reunió amb la regidora de Salut, Gemma Aristoy, a qui li hem traslladat les queixes i les demandes, amb el benentès que sabem que l'Ajuntament no té responsabilitats directes sobre la sanitat, la té sobre la salut en general. Però és evident que la MútuaTerrassa no reacciona igual si rep un avís de l'Ajuntament que de part del col·lectiu.

- Finalment doncs, es reuniran amb CatSalut i MútuaTerrassa aviat?

- Fa força mesos que està demanada la reunió i l'altre dia vam rebre un correu amb una cita.

- Tot i no tenir-ne les competències, quin paper hi juga l'Ajuntament? Des de Marea Blanca Sant Cugat insisteixen en la necessitat de tirar endavant la Taula local de Salut. 

- La comunicació amb l'Ajuntament podria ser més fluida. Aquesta és la principal demanda que tenim a l'Ajuntament. Pensem que hauria de ser una taula amb representants de CatSalut, MútuaTerrassa, potser amb el CST, l'Ajuntament i algunes entitats que es considerin interessades o representatives o qui l'ajuntament consideri oportú. El que volem és una taula que sigui eficaç i resolutiva, i que no sigui una parafernàlia. Si no que en sorgeixi alguna acció.

- Una taula que hauria de posar-se en marxa com més aviat millor?

- És clar perquè el mandat de les taules van lligades als mandats i d'aquí a dos anys, quan hi hagi eleccions, s'haurà de veure si es renova, es manté o s'acaba.

- Precisament, a Sant Cugat, a diferència de les poblacions més pròximes tots els CAP de Sant Cugat són gestionats per MútuaTerrassa. Des de Marea Blanca es veuria amb bons ulls dividir la gestió amb algun altre agent com el CST?

- No. El CST ara burocràticament parlant és tot públic i per tant hauríem d'estudiar si realment seria una bona opció o no per la ciutat. Però el fet de tenir un sol gestor d'una entitat privada amb ànim de lucre, no ens agrada. A Sant Cugat, o tens una mútua privada, que la té el 50% de la població, i vas a l'Hospital General, o vas a la Mútua.

- Una de les demandes històriques de la ciutat és la construcció de l'hospital Vicenç Ferrer de referència a cavall entre Sant Cugat i Rubí. Estan d'acord amb aquesta proposta?

- És el dia de la marmota. Fa molts anys que s'està reclamant. Jo crec que en aquell moment des del govern de Sant Cugat va haver-hi molta reticència pensant que seria l'hospital de Rubí i no el de Sant Cugat i l'exalcaldessa, Mercè Conesa deia que l'Hospital de Sant Cugat era l'Hospital General de Catalunya, però això és mentida perquè l'Hospital General és per la gent que té mútua.
 

Roser Casamitjana, membre de Marea Blanca de Sant Cugat. Foto: Anna Mira


A escala de població segurament tothom dirà que sí que volen aquest nou hospital. Però quin hospital volem? Un hospital de tercer nivell no perquè tenim Terrassa. Una opció seria un hospital lleuger, a cavall entre un CAP i MútuaTerrassa, que per determinat tipus d'urgències o patologia, es podria resoldre aquí. Altres sanitaris diuen que potser sí, però des de Marea Blanca considerem que primer cal que refem tot el personal que hem tret, obrim tots els llits que es van tancar a partir del 2012, renovem tots els contractes d'infermeria, etc. És a dir, primer posem la sanitat al nivell que teníem fa vuit anys i quan tinguem això cobert mirem si és adient fer aquest hospital. Aquí és on està una mica el dubte.

- Per tant, recuperar l'Hospital General de Catalunya no seria una opció?

- No perquè és per gent amb mútua i d'àmbit privat. A més a més pertany a Quironsalud, que té hospitals per tot arreu. Fa uns anys l'aleshores conseller de Salut, Toni Comín va posar alguns milions d'euros damunt de la taula, però amb aquell import no es comprava ni l'aparcament.

- La pandèmia de la Covid-19 ha marcat els últims mesos, quines debilitats i fortaleses ha deixat al descobert de la sanitat a Sant Cugat?

- El que més ha patit la sanitat a Sant Cugat ha sigut l'atenció primària: falta de personal, cansament, tancament d'alguns consultoris, una atenció que en molts casos és només per telèfon, etc. S'ha posat de manifest que l'atenció primària, des del 2012 ha anat de capa caiguda no només amb recursos i inversions, sinó també amb la dignitat del personal. Els MIR que abans anaven a primària han disminuït dràsticament perquè els metges tenen un concepte que la primària és de segona. Estem mal considerats, estem mal pagats i hem de fer de tot. Tot plegat ha posat de manifest la precarietat de l'assistència primària. Al mateix temps, gràcies als professionals ens n'hem sortit.

- Creu que l'atenció telemàtica no hauria de quedar-se?

- Es quedarà, però cal veure com i de quina manera. Crec que només es pot quedar si el pacient i el professional ho pacten prèviament i només per determinades consultes més rutinàries o més senzilles perquè podria donar lloc a diagnòstics erronis o tardans.

- Quins reptes ha d'afrontar la sanitat a Sant Cugat en un escenari postpandèmic?

- Sant Cugat pateix el mateix que pateix la resta de la sanitat. Ara l'atenció primària representa un 15% de la despesa de tota la sanitat, quan l'OMS recomana el 25%. Per tant, cal invertir els recursos que toquen i tenir contractes dignes i ben pagats, que ara no ho estan. El pacient ha de tenir un referent a la infermeria i al metge o metgessa al llarg de la vida. És un problema evident de recursos però també d'organització. Per exemple, no és lògic que metges o infermeres dediquin un 50% del temps a fer temes burocràtics que podria fer molt millor altre personal. Potser ens pensàvem que teníem una sanitat fantàstica i la pandèmia ha evidenciat que no. Tenim la mateixa inversió que teníem l'any 2014.