06
de maig
del
2021
Actualitzat
a les
9:44h
És un fet que la pandèmia de la Covid-19 ha trasbalsat la vida quotidiana de les persones i les ha obligat a aclimatar-se a una nova normalitat. D'aquest procés d'adaptació ha sorgit una nova manera de viure, que s'ha traduït en un èxode de barcelonins cap a ciutats de la segona corona metropolitana, entre les quals, Sant Cugat.
Segons l'Informe El moviment migratori de Barcelona en temps de Covid-19, un total de 13.094 persones han deixat d'estar empadronades a Barcelona de l'1 de gener a l'1 d'octubre de 2020. En general, les dades apunten que la majoria d'aquestes persones han deixat la capital per anar a viure a una segona residència o a la casa familiar. La distribució de l'emigració és relativament homogènia dins de la ciutat, encara que les persones que s'han traslladat a municipis situats en trams més "atípics" presenten un nivell de renda entre mitjà-alt i alt.
Així ho corrobora també Joan Franquesa, soci director de la immobiliària santcugatenca Feliu Franquesa, que assenyala que moltes famílies han decidit deixar la capital catalana per traslladar-se a ciutats com Sant Just Desvern o Sant Cugat del Vallès, "per buscar una forma de vida diferent en entorns menys densos, amb més zones verdes i espais naturals, i una bona oferta d'equipaments".
El confinament ha resultat un període especialment complicat per al 10,4% de la població catalana que viu en pisos o apartaments sense terrassa, i que com apunta l'estudi L'impacte de Covid-19 en estats d'ànim, expectatives i hàbits de consum són les que mostren més interès a canviar d'habitatge.
La consolidació del teletreball també ha estat un dels motius principals que ha portat a molts catalans a canviar de residència o plantejar-se la possibilitat. Les noves necessitats derivades dels canvis en els hàbits de vida i les pràctiques laborals han capgirat les preferències dels ciutadans. El mateix estudi indica que un 18% dels catalans vol viure lluny del centre de la ciutat, i el 21% prefereix viure en una localitat més petita.
"Des de Feliu Franquesa estem constatant aquestes noves tendències que la ciutadania demanda, destacant els immobles situats fora dels centres urbans, amb preferència per habitatges unifamiliars o plurifamiliars, amb àmplies terrasses i espais comuns" ratifica Franquesa.
En definitiva, la pandèmia ha generat un autèntic canvi de paradigma molt més enllà de les relacions socials entre les persones. Les preferències pel que fa al lloc de residència han estat una d'aquestes grans alteracions que es reflecteixen en la darrera enquesta dels Serveis municipals del consistori barceloní: el descontentament de viure a la capital catalana ha augmentat, fins al punt que el 30% dels seus ciutadans viuria, si pogués, en un altre municipi que no fos Barcelona.
Segons l'Informe El moviment migratori de Barcelona en temps de Covid-19, un total de 13.094 persones han deixat d'estar empadronades a Barcelona de l'1 de gener a l'1 d'octubre de 2020. En general, les dades apunten que la majoria d'aquestes persones han deixat la capital per anar a viure a una segona residència o a la casa familiar. La distribució de l'emigració és relativament homogènia dins de la ciutat, encara que les persones que s'han traslladat a municipis situats en trams més "atípics" presenten un nivell de renda entre mitjà-alt i alt.
Així ho corrobora també Joan Franquesa, soci director de la immobiliària santcugatenca Feliu Franquesa, que assenyala que moltes famílies han decidit deixar la capital catalana per traslladar-se a ciutats com Sant Just Desvern o Sant Cugat del Vallès, "per buscar una forma de vida diferent en entorns menys densos, amb més zones verdes i espais naturals, i una bona oferta d'equipaments".
El confinament ha resultat un període especialment complicat per al 10,4% de la població catalana que viu en pisos o apartaments sense terrassa, i que com apunta l'estudi L'impacte de Covid-19 en estats d'ànim, expectatives i hàbits de consum són les que mostren més interès a canviar d'habitatge.
La consolidació del teletreball també ha estat un dels motius principals que ha portat a molts catalans a canviar de residència o plantejar-se la possibilitat. Les noves necessitats derivades dels canvis en els hàbits de vida i les pràctiques laborals han capgirat les preferències dels ciutadans. El mateix estudi indica que un 18% dels catalans vol viure lluny del centre de la ciutat, i el 21% prefereix viure en una localitat més petita.
"Des de Feliu Franquesa estem constatant aquestes noves tendències que la ciutadania demanda, destacant els immobles situats fora dels centres urbans, amb preferència per habitatges unifamiliars o plurifamiliars, amb àmplies terrasses i espais comuns" ratifica Franquesa.
En definitiva, la pandèmia ha generat un autèntic canvi de paradigma molt més enllà de les relacions socials entre les persones. Les preferències pel que fa al lloc de residència han estat una d'aquestes grans alteracions que es reflecteixen en la darrera enquesta dels Serveis municipals del consistori barceloní: el descontentament de viure a la capital catalana ha augmentat, fins al punt que el 30% dels seus ciutadans viuria, si pogués, en un altre municipi que no fos Barcelona.