«A Sant Cugat, la gent que decideix on es construeixen els carrils bici no va amb bici»

Parlem amb els impulsors de la secció local de Massa Crítica que vol recuperar l'espai que ocupen els cotxes per a les bicicletes

L'acció es repetirà cada tercer divendres de mes
L'acció es repetirà cada tercer divendres de mes | Roger Navarro
04 de maig del 2021
Actualitzat el 05 de maig a les 10:19h
Els pedals giren amb força a Sant Cugat. Fa un parell de setmanes la plaça de Lluís Millet va acollir la primera acció de Massa Crítica, una nova entitat amb seccions locals arreu del món a favor del canvi de model de mobilitat. Prop d'una trentena de bicis van reunir-se divendres a la tarda per donar tret de sortida a una nova iniciativa que pretén recuperar l'espai que els vehicles motoritzats els han anat traient i aconseguir una "relació d'igualtat" entre bicis i cotxes.

Massa Crítica és un moviment civil fundat l'any 1992 a San Francisco (EUA) que reivindica l'espai que ocupen els cotxes per a la bicicleta. Aquest moviment global, amb el lema de referència "Som trànsit", ja s'ha consolidat a diverses ciutats catalanes com Barcelona, Badalona, Sabadell o Manresa. I ara, ha arribat el torn de Sant Cugat.

En una entrevista a NacióSantCugat, els impulsors de la secció local de Massa Crítica Jaume Valldeperas i Yago Raventós relaten que a partir d'ara, cada tercer divendres de mes, circularan pel centre de municipi per reclamar tornar a circular per la calçada i lluitar contra l'"assetjament constant" que pateixen per part dels conductors des de la pedagogia.

Raventós explica que el moviment ha nascut a Sant Cugat perquè han observat una sèrie de necessitats ciclistes que han quedat sense resposta "dins d'una ciutat netament cotxista". Apunta que les accions de Massa Crítica serviran per "pressionar" a l'Ajuntament fins a aconseguir una xarxa ciclista en condicions arreu de la ciutat i entre els municipis de l'entorn.  

"El govern local ha de passar de les paraules als fets", esgrimeix Jaume Valldeperas. "Si tu escoltes parlar a l'alcaldessa Mireia Ingla pots arribar a pensar que Sant Cugat és la ciutat més verda de Catalunya i segurament també d'Europa; però quan la trepitges, és completament al contrari", assegura. "S'estan fent passos enrere".
 

Lamenten falta de valentia per part de l'Ajuntament a l'hora de prendre mesures per canviar el model de mobilitat Foto: Roger Navarro


Els representants de la plataforma consideren que el projecte de l'Anella Verda "no és res més que una zona de càrrega i descàrrega". "No hi passa ningú per allà en bici perquè saps que en qualsevol moment et trobaràs un cotxe enmig", critica. "L'Anella Verda no és tan sols pintar unes línies al terra; cal protegir-la", retreu Valldeperas que exigeix més implicació i presència de la Policia Local per interposar més sancions als vehicles que ocupin els carrils bici.

Val a dir que Sant Cugat és una de les ciutats amb més xarxa ciclable de Catalunya (més de 40 quilòmetres) però aquesta dada no convenç. "És una xarxa invertebrada repleta de 'bicinyaps' i carrils folklòrics", afirma Raventós. "Si ens comparem amb l'Àrea Metropolitana ho estem fent de conya, però si ens comparem amb Groningen (Països Baixos) ho estem fent de pena. Ens hem de comparar amb el millor exemple", apunta contundent.

I és que en aquest sentit, "el problema és que la gent que decideix on es construeixen els carrils bici no va amb bici", assegura un dels participants que reivindica el "paper de responsabilitat" que hauria de liderar Sant Cugat pel que fa al canvi cap a un model de mobilitat sostenible. "L'alcaldessa fa cada dia tres quilòmetres d'anada i tres de tornada per anar de casa a l'Ajuntament en cotxe mentre demana a la ciutadania que es desplaci de forma sostenible. Això no és coherent. Amb quina autoritat es pot arribar a demanar una cosa i no donar exemple?", retreuen.

"El problema del nou equip de govern és que parlen molt però les accions es queden a mig gas o són insuficients", lamenten mentre carreguen contra la manca de "valentia del tripartit" per emprendre les mesures que consideren necessàries com, per exemple, reduir les places d'aparcament del centre de la ciutat.  

Tot seguit, sota un cel encapotat, els concentrats pujaven a les seves respectives bicis, posaven música en un altaveu i es dirigien cap a la Rambla de Ribatallada per reivindicar la represa de l'espai públic enfront dels cotxes i pedalejar plegats de forma segura per la calçada.