27
d'abril
del
2021
Actualitzat
a la
13:04h
Sant Cugat i el vi van de la mà des de fa segles. El conreu de la vinya i la producció del vi han passat per diferents etapes que han marcat la història de la ciutat i que li confereixen una vasta tradició vinícola. Avui dia, encara són presents moltes de les traces d’aquest passat vinater. De la masia de Can Bell al Celler modernista, que enguany celebra el centenari de la seva construcció, passant per cooperatives que recuperen la tradició del conreu fins a denominacions d'origen, a vegades, poc conegudes. A NacióSantCugat fem un repàs pel passat i present del vi al territori.
Per conèixer els primers indicis vinícoles a Sant Cugat, però, cal retrocedir a l’època romana. Des del seu assentament a Catalunya el segle III aC, la vinya i el vi es van escampar per la mediterrània. A partir d’aquest moment, Sant Cugat, com la resta del país, incorpora aquest conreu a la seva dieta, a la seva economia, a la seva cultura i a la seva organització social.
La influència d’aquest producte va desenvolupar tot un model de vida al voltant seu, que es recull a la mostra Vila de Sant Cugat, 900 anys. Del 1120 al futur i que es pot veure al Museu de la ciutat fins al 4 de juliol. “Al municipi tenim diverses mostres que confirmen el seu lligam amb el món del vi. Des de jaciments romans i dipòsits que es conserven a les viles de Can Cabassa i Sant Joan Nord fins al mateix Monestir, que durant l’època medieval impulsa el cultiu de vinya als seus territoris” explica Alba Rodríguez, comissària de l'exposició i conservadora del museu.
Al barri de Valldoreix, a la falda del Puig Madrona, la Masia de Can Monmany és un viu record de l’època daurada de la vinya a Sant Cugat. Juanjo Cortés, historiador de l’EMD de Valldoreix afirma que “durant el segle XIX els vins de la finca van participar en dues exposicions universals a París i van rebre diverses mencions en exposicions nacionals a Saragossa, Madrid i Bilbao”.
A finals de segle (1881) però, la fil·loxera va fer caure la producció de vi i, tot i que es va intentar revifar, mai va tornar a l’esplendor que havia tingut. “L’arribada del tren a Sant Cugat l’any 1917 tampoc va afavorir la reactivació de la vinya, sinó que va motivar un canvi de sistema. Els grans propietaris de Valldoreix van passar d’una economia rural de producció de vi a parcel·lar les seves propietats i vendre pams de terreny a estiuejants”, esmenta Cortés.
.jpg)
Una tendència que es va mantenir durant bona part del segle XX quan, d'alguna manera, el municipi va abandonar el conreu de la vinya per començar a convertir-se en el que avui coneixem, una ciutat que ha triplicat la seva població en quaranta anys i que ha centrat la seva economia en empreses d'alta qualificació. Si l'any 1980 a Sant Cugat hi vivien 31.000 persones, actualment ja són gairebé 93.000 habitants.
De tornada a les arrels
Des del 2009, la cooperativa l’Ortiga treballa per recuperar l’activitat agrària de la finca de Can Monmany, especialment del conreu de la vinya. Un projecte similar, en aquest cas familiar, és el que es desenvolupa al mas de Can Bell, als peus de la Rabassada. La masia, una de les cases que havia tingut més presència vinícola al municipi, data de 1525 i des d’aleshores ha anat passant de pares a fills.
Actualment, el seu propietari Jaume Bell, compta amb mitja hectàrea plantada de ceps de la varietat xarel·lo, que gestiona amb l’ajuda del seu fill gran. “Hem aconseguit el permís per plantar una hectàrea i mitja més” i afegeix que “la idea va sorgir fa cinc anys (2015), quan vaig decidir començar a autofinançar la finca a través del conreu de la vinya i d’aquesta manera, tornar als orígens”.
Per la seva banda, el santcugatenc Josep Gómez, s’introduïa de ple al món vinícola amb la compra d’un petit terreny l’any 1998, que sis anys després donaria vida a Maius, un vi amb denominació d’origen Priorat però amb etiqueta santcugatenca. “Sóc fill del Celler Santa Maria, que obria les portes per primera vegada el 1949” afirma Gómez. L’any 1992, aquest agafava les rendes del negoci familiar emprès pel seu pare i, el maig del 2016, posava fi a 24 anys de negoci dedicat a la venda de vins complementada amb un petit restaurant a base d’embotits, formatges i pa amb tomàquet. "Volia centrar-me en la producció del vi" confessa.
La tradició vinatera present 100 anys després
Avui, un dels vestigis més preuats del Sant Cugat vinícola descansa al carrer de Sant Medir. Es tracta del Celler Cooperatiu, una àmplia estructura de l’arquitecte modernista Cèsar Martinell, que combina el modernisme gaudinià amb el racionalisme noucentista. Ara fa cent anys, el 1921, un grup de viticultors locals promovien la construcció del celler per elaborar col·lectivament i treure més rendiment a la producció del raïm.
El projecte va funcionar fins al 1988, quan es va elaborar vi per última vegada, i el poble que fins aleshores havia viscut del treball agrícola començava a esdevenir una ciutat moderna. Enguany, el celler celebra el seu centenari transformat en un espai de record al seu passat vinícola, amb una exposició permanent al voltant de la seva construcció i un recorregut pel procés de vinificació.
Annex a aquesta estructura, es troba el ViLab, un centre d’experimentació, innovació i formació a partir del patrimoni històric i social del vi. Rodríguez afirma que “dins, compta amb una maqueta i una projecció audiovisual, una bona manera de conèixer en detall el Sant Cugat del vi”. Un passat encara desconegut per a molts però ben present en una ciutat que treballa per conservar i divulgar el que va ser el motor econòmic de la vila de Sant Cugat.
Per conèixer els primers indicis vinícoles a Sant Cugat, però, cal retrocedir a l’època romana. Des del seu assentament a Catalunya el segle III aC, la vinya i el vi es van escampar per la mediterrània. A partir d’aquest moment, Sant Cugat, com la resta del país, incorpora aquest conreu a la seva dieta, a la seva economia, a la seva cultura i a la seva organització social.
La influència d’aquest producte va desenvolupar tot un model de vida al voltant seu, que es recull a la mostra Vila de Sant Cugat, 900 anys. Del 1120 al futur i que es pot veure al Museu de la ciutat fins al 4 de juliol. “Al municipi tenim diverses mostres que confirmen el seu lligam amb el món del vi. Des de jaciments romans i dipòsits que es conserven a les viles de Can Cabassa i Sant Joan Nord fins al mateix Monestir, que durant l’època medieval impulsa el cultiu de vinya als seus territoris” explica Alba Rodríguez, comissària de l'exposició i conservadora del museu.
Al barri de Valldoreix, a la falda del Puig Madrona, la Masia de Can Monmany és un viu record de l’època daurada de la vinya a Sant Cugat. Juanjo Cortés, historiador de l’EMD de Valldoreix afirma que “durant el segle XIX els vins de la finca van participar en dues exposicions universals a París i van rebre diverses mencions en exposicions nacionals a Saragossa, Madrid i Bilbao”.
A finals de segle (1881) però, la fil·loxera va fer caure la producció de vi i, tot i que es va intentar revifar, mai va tornar a l’esplendor que havia tingut. “L’arribada del tren a Sant Cugat l’any 1917 tampoc va afavorir la reactivació de la vinya, sinó que va motivar un canvi de sistema. Els grans propietaris de Valldoreix van passar d’una economia rural de producció de vi a parcel·lar les seves propietats i vendre pams de terreny a estiuejants”, esmenta Cortés.
L'antic celler de Can Monmany. Foto: Cristina Gómez
Una tendència que es va mantenir durant bona part del segle XX quan, d'alguna manera, el municipi va abandonar el conreu de la vinya per començar a convertir-se en el que avui coneixem, una ciutat que ha triplicat la seva població en quaranta anys i que ha centrat la seva economia en empreses d'alta qualificació. Si l'any 1980 a Sant Cugat hi vivien 31.000 persones, actualment ja són gairebé 93.000 habitants.
De tornada a les arrels
Des del 2009, la cooperativa l’Ortiga treballa per recuperar l’activitat agrària de la finca de Can Monmany, especialment del conreu de la vinya. Un projecte similar, en aquest cas familiar, és el que es desenvolupa al mas de Can Bell, als peus de la Rabassada. La masia, una de les cases que havia tingut més presència vinícola al municipi, data de 1525 i des d’aleshores ha anat passant de pares a fills.
Actualment, el seu propietari Jaume Bell, compta amb mitja hectàrea plantada de ceps de la varietat xarel·lo, que gestiona amb l’ajuda del seu fill gran. “Hem aconseguit el permís per plantar una hectàrea i mitja més” i afegeix que “la idea va sorgir fa cinc anys (2015), quan vaig decidir començar a autofinançar la finca a través del conreu de la vinya i d’aquesta manera, tornar als orígens”.
La mitja hectàrea plantada a Can Bell. Foto: Cristina Gómez
Per la seva banda, el santcugatenc Josep Gómez, s’introduïa de ple al món vinícola amb la compra d’un petit terreny l’any 1998, que sis anys després donaria vida a Maius, un vi amb denominació d’origen Priorat però amb etiqueta santcugatenca. “Sóc fill del Celler Santa Maria, que obria les portes per primera vegada el 1949” afirma Gómez. L’any 1992, aquest agafava les rendes del negoci familiar emprès pel seu pare i, el maig del 2016, posava fi a 24 anys de negoci dedicat a la venda de vins complementada amb un petit restaurant a base d’embotits, formatges i pa amb tomàquet. "Volia centrar-me en la producció del vi" confessa.
La tradició vinatera present 100 anys després
Avui, un dels vestigis més preuats del Sant Cugat vinícola descansa al carrer de Sant Medir. Es tracta del Celler Cooperatiu, una àmplia estructura de l’arquitecte modernista Cèsar Martinell, que combina el modernisme gaudinià amb el racionalisme noucentista. Ara fa cent anys, el 1921, un grup de viticultors locals promovien la construcció del celler per elaborar col·lectivament i treure més rendiment a la producció del raïm.
El projecte va funcionar fins al 1988, quan es va elaborar vi per última vegada, i el poble que fins aleshores havia viscut del treball agrícola començava a esdevenir una ciutat moderna. Enguany, el celler celebra el seu centenari transformat en un espai de record al seu passat vinícola, amb una exposició permanent al voltant de la seva construcció i un recorregut pel procés de vinificació.
Annex a aquesta estructura, es troba el ViLab, un centre d’experimentació, innovació i formació a partir del patrimoni històric i social del vi. Rodríguez afirma que “dins, compta amb una maqueta i una projecció audiovisual, una bona manera de conèixer en detall el Sant Cugat del vi”. Un passat encara desconegut per a molts però ben present en una ciutat que treballa per conservar i divulgar el que va ser el motor econòmic de la vila de Sant Cugat.