15
d'abril
del
2021
L'Ajuntament ha presentat aquest matí el nou objectiu del Pla Director de Verd Urbà: plantar 10.000 arbres en els pròxims vuit anys per augmentar el patrimoni vital de la ciutat. "Sant Cugat és una ciutat compromesa amb els arbres. Per això tenim aquest pla que preveu fer un manteniment i ampliació de l'arbrat a mesura que aquesta ho necessita", ha explicat l'alcaldessa Mireia Ingla. "Un compromís que pren més sentit que mai després que la ciutat hagi declarat l'emergència climàtica".
En una roda de premsa al davant d'un lledoner dels Jardins del Monestir per reivindicar aquestes espècies centenàries del municipi, el regidor de Serveis Urbans i Mobilitat, José Gallardo, ha relatat que la voluntat d'aquesta iniciativa és millorar el biocomfort de la ciutat, ajudar a rebaixar la temperatura, reduir la humitat relativa, augmentar la sensació de frescor i fomentar la retenció de la contaminació. Una aposta per gaudir d'una ciutat més verda, amb més ombres, i on es respiri un aire més pur.
Per aquest motiu, el regidor explica que s'incrementarà el parc d'arbres de Sant Cugat dels 53.000 actuals (sense comptar l'arbrat de l'entorn natural i de l'espai forestal) als 62.000 amb espècies naturalitzades i autòctones que consumeixin menys recursos i causin el mínim de desperfectes en el mobiliari urbà, voreres i edificis del voltant. El govern local treu pit assegurant que el nombre d'arbres al municipi dobla la mitjana d'arbres per habitant de la resta de ciutats de Catalunya i que volen continuar en aquesta línia. Tanmateix, part dels nous arbres s'ubicaran en entorns escolars i barris del centre amb manca d'arbrat per causes de deteriorament o malalties.
Pel que fa a certes polèmiques veïnals en relació amb la tala d'arbres -com per exemple els recents casos de moreres a Mira-sol o al carrer d'Abat Marcet-, Gallardo ha assegurat que "a dia d'avui a Sant Cugat no s'ha talat cap arbre que no sigui per qüestions de malaltia o, en algun cas puntual, per malmetre el mobiliari urbà".
En aquest sentit, un tècnic del consistori ha recordat que Sant Cugat té un sòl d'argila compactada -coneguda per la pagesia local com a "fetge de vaca"- que degut a la falta d'oxigen del terreny provoca que qualsevol tipus d'arbrat sigui "problemàtic". Per això, s'està treballant amb un sòl estructural format per una quantitat de graves important perquè s'autogeneri oxigen i les arrels no aixequin el paviment.
En una roda de premsa al davant d'un lledoner dels Jardins del Monestir per reivindicar aquestes espècies centenàries del municipi, el regidor de Serveis Urbans i Mobilitat, José Gallardo, ha relatat que la voluntat d'aquesta iniciativa és millorar el biocomfort de la ciutat, ajudar a rebaixar la temperatura, reduir la humitat relativa, augmentar la sensació de frescor i fomentar la retenció de la contaminació. Una aposta per gaudir d'una ciutat més verda, amb més ombres, i on es respiri un aire més pur.
Per aquest motiu, el regidor explica que s'incrementarà el parc d'arbres de Sant Cugat dels 53.000 actuals (sense comptar l'arbrat de l'entorn natural i de l'espai forestal) als 62.000 amb espècies naturalitzades i autòctones que consumeixin menys recursos i causin el mínim de desperfectes en el mobiliari urbà, voreres i edificis del voltant. El govern local treu pit assegurant que el nombre d'arbres al municipi dobla la mitjana d'arbres per habitant de la resta de ciutats de Catalunya i que volen continuar en aquesta línia. Tanmateix, part dels nous arbres s'ubicaran en entorns escolars i barris del centre amb manca d'arbrat per causes de deteriorament o malalties.
Pel que fa a certes polèmiques veïnals en relació amb la tala d'arbres -com per exemple els recents casos de moreres a Mira-sol o al carrer d'Abat Marcet-, Gallardo ha assegurat que "a dia d'avui a Sant Cugat no s'ha talat cap arbre que no sigui per qüestions de malaltia o, en algun cas puntual, per malmetre el mobiliari urbà".
En aquest sentit, un tècnic del consistori ha recordat que Sant Cugat té un sòl d'argila compactada -coneguda per la pagesia local com a "fetge de vaca"- que degut a la falta d'oxigen del terreny provoca que qualsevol tipus d'arbrat sigui "problemàtic". Per això, s'està treballant amb un sòl estructural format per una quantitat de graves important perquè s'autogeneri oxigen i les arrels no aixequin el paviment.