CRÒNICA JUDICIAL

La Fiscalia manté l'acusació contra el jove santcugatenc de la dessuadora taronja per les protestes de la sentència

Els quatre menors encausats neguen les acusacions i els advocats consideren que el relat dels agents és "incoherent"

per Sergi Baixas , Barcelona, 14 d'abril de 2021 a les 15:29 |
En Guillem sortint de la Ciutat de Justícia amb la seva advocada d'Alerta Solidària després del judici | ACN


El judici contra en Guillem, l'icònic noi santcugatenc de la dessuadora taronja que va ser arrestat per la policia espanyola durant les protestes de la sentència a la Via Laietana, ha quedat vist per a sentència. Ell i la resta de menors encausats han negat els fets i han assegurat que en cap moment van llançar objectes contra la línia policial que encerclava la prefectura el 18 d'octubre de 2019. La Fiscalia, després de la pràctica de la prova testifical, ha decidit elevar a definitives les acusacions de desordres públics i d'atemptat contra l'autoritat.

Els quatre menors d'edat en el moment de la detenció han remarcat que l'ambient previ a la seva detenció era "pacífic i juvenil" i que la majoria dels presents estaven asseguts a terra. Tres d'ells van ser detinguts a l'interior d'un bar enfront de la façana de la Prefectura de Policia i han relatat que no es coneixien entre ells. A més a més, han aprofitat l'ocasió per denunciar que van patir cops, vexacions i burles per part dels agents de la policia espanyola tant durant l'acte de la detenció en sí com posteriorment a l'interior de la comissaria. 


Tornen les "mirades d'odi"

En total, sis agents de la UIP que custodiaven aquell dia la Prefectura Superior de Policia han prestat declaració. Cadascú d'ells ha exposat en la mateixa línia que totes les persones detingudes van ser identificades durant les més de tres hores de pluja de tot tipus d'objectes que s'estava allargant des de les 12 h del migdia. 


A partir d'aquí, les versions comencen a variar. Alguns d'ells han relatat que els objectes, llençats amb una "violència inusitada" a menys de cinc metres de distància, eren extrets d'unes motxilles "fosques" que duien diferents grups d'entre la massa de manifestants congregada o que duien directament a les mans.

La llista d'objectes llençats, ampliat per cada agent, inclou: ous, pintura, ampolles de vidre, pedres, llambordes, barres de ferro, boles metàl·liques i, fins i tot, "àcid". En concret, el cap de la UIP de Barcelona ha declarat que es van veure immersos sota una "força inusual de molta virulència" que no havia vist en tota la seva carrera professional acompanyada de "mirades d'odi" per part dels milers de manifestants que protestaven a Via Laietana. Els agents citats també han afirmat no haver utilitzat les seves defenses durant aquella actuació i que no es va produir cap tipus d'incidència durant les detencions.


Un altre dels punts controvertits ha estat l'exposició de la situació prèvia la detenció. Part dels agents han declarat que, en un moment donat, els manifestants van decidir retirar-se cap a plaça d'Urquinaona sense cap motiu aparent i va ser aleshores quan van aprofitar per reprendre posicions superant la triple tanca que protegia l'edifici dels manifestants que havien estat llençant durant hores objectes contundents i perillosos que "podrien provocar multitud de lesionats" i efectuar les detencions sense cap mena d'ordre prèvia. Per altra banda, uns altres han apuntat que el motiu pel qual els manifestants es van replegar va ser perquè pujava un altre operatiu policial des de costat mar i en aquell moment van apostar per encapsular-los.

Unes versions que xoquen frontalment amb la defensa dels advocats i de les proves documentals presentades que mostren com els manifestants estaven asseguts a terra en el moment de la càrrega sense produir-se cap mena d'encapsulament entre dues unitats policials. 



Els advocats demanen l'absolució

Els advocats dels menors han considerat que les declaracions dels sis agents del cos d'UIP que han participat al judici són "contradictòries" i "incoherents" entre elles i, en aquest sentit, han insistit que no s'ha presentat cap tipus de prova incriminatòria que pugui relacionar les acusacions amb els encausats. Per aquest motiu, han reclamat una sentència absolutòria i han rebutjat l'actuació "absolutament desproporcionada" dels agents.
 

Norma Pedemonte, advocada d'en Guillem d'Alerta Solidària Foto: Sergi Baixas


Per la seva banda, el Ministeri Fiscal ha considerat provada la participació dels joves en els actes dels quals se'ls acusa, acollint-se als testimonis dels agents de la policia espanyola que han afirmat davant del tribunal que no van efectuar cap detenció sense estar completament segurs que es tractaven dels autors dels fets, mantenint així, les acusacions. La Fiscalia demana un any de llibertat vigilada per tots ells amb un extra de quaranta dies d'ordre d'allunyament de Via Laietana per a en Guillem, el noi de taronja. 

El judici, doncs, queda vist per a sentència.

Suport independentista

Prop d'una vintena de persones s'han aplegat davant dels tribunals de la Ciutat de la Justícia de Barcelona per mostrar el seu suport a en Guillem i als altres tres menors encausats detinguts durant les protestes de la sentència del Tribunal Suprem de l'octubre del 2019. Entre aquests, l'europdiputada Diana Riba i regidors d'ERC de l'Ajuntament de Sant Cugat.

Des del Grup de Suport Guillem Absolució alerten de l'arbitrarietat de les causes i de la injustícia contra les persones mobilitzades. El col·lectiu assegura que tots ells seran jutjats per exercir el seu dret a protesta i manifestació. "La violència policial, les negligències judicials, la vulneració constant dels drets i llibertats de la gent, no són cap novetat, són pràctiques que només busquen erradicar les mobilitzacions populars a base d'infondre por", denuncien.

El jove santcugatenc fa uns mesos va denunciar que durant les 24 hores de la seva detenció va ser "reiteradament maltractat i humiliat" pels agents de la policia espanyola. De la mà d'Alerta Solidària, el menor va presentar una querella per maltractaments que va acabar sent arxivada per un jutjat de Barcelona. Una decisió que la seva advocada, Norma Pedemonte, ja ha anunciat que recorreran. 








 

 

Participació