31
de març
del
2021
Actualitzat
el
06
d'abril
a les
10:38h
Els vells horts autogestionats de la carretera de Rubí, ubicats al darrere de l'Institut FP (antic Leonardo da Vinci) i a tocar de l'Eroski, podrien tenir els dies comptats. Una petita part dels terrenys, que abans eren un abocador, són propietat municipal i, una altra més gran, d'immobiliàries de diverses entitats bancàries, majoritàriament del Banc Sabadell. Fa unes setmanes, l'Ajuntament de Sant Cugat va entregar una resolució als horticultors en la qual s'ordena l'enderrocament "urgent i immediat" de tots els horts, construccions, barraques i tanques de la zona.
La raó? El consistori, que ja ha obert un expedient de recuperació de domini públic, al·lega motius de salubritat i consideren que s'està registrant una "situació objectiva de risc" per a les persones i per al medi ambient. En concret, es registra l'existència d'instal·lacions de subministrament elèctric sense protecció homologada, un abastament d'aigua que difereix de les condicions adequades i instal·lacions d'aigües fecals sense les garanties sanitàries necessàries.
"Alguns portem aquí més de 40 anys i mai havíem tingut cap mena de problema i, de sobte, apareixen uns agents de la Policia Local -el 13 de març- i ens exigeixen que ho recollim tot en menys de 10 dies. Això no pot ser", lamenta Washington Pinargote un dels horticultors més veterans que té una parcel·la des de fa 15 anys.
Alguns d'ells critiquen inclús no haver rebut cap mena de notificació de l'anunciat desallotjament. "Els policies van arribar i van repartir els documents. Com que no hi havia suficients per a tothom, ens van encomanar a nosaltres mateixos a avisar a la resta", relata Estuardo Argos que té un hort de fa més d'una dècada.
I és que tots asseguren que ningú hi viu allà i venen quan volen. "La gent ve a conrear. Aquí no hi ha negoci, tot és per al consum personal", afirma contundent Santiago Segundo que té una de les parcel·les més antigues de la zona, a tocar de la riera. "No estem fent mal a ningú, simplement hem estat aprofitant un lloc que estava buit per conrear. Mai hem tingut cap problema amb ningú", assenyala dolgut insistint que hi ha invertit molta suor en les últimes dues dècades.
La pregunta del milió
I és que tots coincideixen en la "pregunta del milió". Per què ara? Pinargote retreu cert paper de "deixadesa" per part de l'Ajuntament perquè era conegut que portaven molts anys aquí s'ha tingut temps de sobra per trobar alguna mena d'encaix consensuat i no tot de cop. "Nosaltres volem que se'ns regularitzi. Si hem de pagar algun impost o lloguer per la terra estem disposats a pagar-lo", accedeixen tots que també apunten que des de fa temps es fan controls policials rutinaris. "Ara, cada matí em llevo amb la por que les màquines exacavadores m'ho hagin destruït tot", explica.
No obstant això, en l'últim any s'ha produït una situació que podria ser el motor que ha fet engegar tot aquest procés de desballestament. Fa poc més de 12 mesos, a l'àrea de darrere de les carpes Chic només hi havia 22 parcel·les i quedaven totes recollides a l'interior dels camps abandonats. Però en l'últim any, els espais s'han multiplicat exponencialment i ara s'apropen a les 90. Alguna de les més noves, està gairebé tocant les parets de l'Institut FP de Sant Cugat.
Un creixement problemàtic
Aquest increment es deu principalment a dues raons: la crisi de la Covid-19 i les obres de l'autopista C-58. Per una banda la pandèmia ha provocat que moltes famílies humils, amb els pares sense feina, optin per ocupar terrenys per conrear i obtenir així una font d'aliment per l'autoconsum. I per l'altra, s'ha sumat el desallotjament dels horticultors ubicats a Ripollet, Montcada i altres municipis al voltant de la C-58 que, amb les noves obres, han hagut de reubicar-se en un altre indret.
Els horticultors "de sempre" reconeixen la problemàtica de l'expansió dels terrenys ocupats però obren la porta a trobar-los altres espais als nouvinguts per guardar la privacitat del centre educatiu santcugatenc i que no quedin tant a la vista de la carretera.
Tanmateix, valoren la tasca social que han exercit des que hi són, netejant l'abocador i protegint la biodiversitat de la zona. Per tots aquests motius i amb clara voluntat de col·laborar, demanen la mediació de l'Ajuntament per mirar d'arribar a un acord. "A nosaltres ja ens van fer fora de Sant Cugat pels elevats preus dels habitatges. Demanem que no se'ns expulsi d'aquí també sense establir una línia directa de contacte per cercar opcions alternatives", apunten mentre temen que Banc Sabadell -propietari de part dels terrenys- faci una nova promoció d'habitatges. "Suposadament l'actual govern de Sant Cugat és partidari de construir una ciutat verda. Destruir tot això, no seria massa verd", retreuen.
Malgrat tot, des del consistori vallesà informen a NacióSantCugat que no tenen previst obrir cap via de diàleg degut a la seva situació d'okupes irregularitzada i insisteixen a desballestar qualsevol mena de construcció a l'espai.
Afirmacions "falses"
Pel que fa a les afirmacions que fan des de l'administració local, els horticultors les neguen. Asseguren que cap d'ells utilitza aigua bruta de la riera per regar els seus cultius sinó que la treuen de tres pous que s'emplenen d'aigües netes subterrànies. Per altra banda, també diuen que ningú llença aigües fecals a la riera i subratllen que no estan duent a terme cap activitat perillosa que comporti l'alteració de l'ús del sòl ni del paisatge rural.
En aquest sentit, en l'última setmana, més d'una seixantena dels horticultors s'han conjurat en una assemblea per "defensar-se" i consensuar plegats les línies d'acció pel futur. La més important ha estat la contractació d'una advocada que ha presentat un recurs perquè s'aturi l'ordre de desallotjament al·legant que l'activitat agrícola en qüestió es porta fent de forma "pública, pacífica i continuada, essent consentida i admesa per l'Ajuntament durant molts anys" i que "no es desprèn cap risc per les persones que transitin pel carril bici ni pel medi ambient".
En l'escrit al qual ha tingut accés NacióSantCugat, també es demana la suspensió de les mesures cautelars perquè el desballestament comportaria la pèrdua de totes les collites existents -llegums, patates, tomàquets i enciams, entre d'altres- i l'abandonament dels animals de granja com gallines, conills, ànecs, gats i algunes cabres.
.jpg)
En cas que es procedeixi en el desallotjament, els afectats avisen que es reserven el dret de reclamar indemnitzacions per danys i perjudicis per les pèrdues econòmiques i els danys morals en veure's abocats a abandonar "impositiva i coercitivament" els terrenys i animals.
La raó? El consistori, que ja ha obert un expedient de recuperació de domini públic, al·lega motius de salubritat i consideren que s'està registrant una "situació objectiva de risc" per a les persones i per al medi ambient. En concret, es registra l'existència d'instal·lacions de subministrament elèctric sense protecció homologada, un abastament d'aigua que difereix de les condicions adequades i instal·lacions d'aigües fecals sense les garanties sanitàries necessàries.
"Alguns portem aquí més de 40 anys i mai havíem tingut cap mena de problema i, de sobte, apareixen uns agents de la Policia Local -el 13 de març- i ens exigeixen que ho recollim tot en menys de 10 dies. Això no pot ser", lamenta Washington Pinargote un dels horticultors més veterans que té una parcel·la des de fa 15 anys.
Alguns d'ells critiquen inclús no haver rebut cap mena de notificació de l'anunciat desallotjament. "Els policies van arribar i van repartir els documents. Com que no hi havia suficients per a tothom, ens van encomanar a nosaltres mateixos a avisar a la resta", relata Estuardo Argos que té un hort de fa més d'una dècada.
I és que tots asseguren que ningú hi viu allà i venen quan volen. "La gent ve a conrear. Aquí no hi ha negoci, tot és per al consum personal", afirma contundent Santiago Segundo que té una de les parcel·les més antigues de la zona, a tocar de la riera. "No estem fent mal a ningú, simplement hem estat aprofitant un lloc que estava buit per conrear. Mai hem tingut cap problema amb ningú", assenyala dolgut insistint que hi ha invertit molta suor en les últimes dues dècades.
Santiago Segundo davant dels seus cultius Foto: Sergi Baixas
La pregunta del milió
I és que tots coincideixen en la "pregunta del milió". Per què ara? Pinargote retreu cert paper de "deixadesa" per part de l'Ajuntament perquè era conegut que portaven molts anys aquí s'ha tingut temps de sobra per trobar alguna mena d'encaix consensuat i no tot de cop. "Nosaltres volem que se'ns regularitzi. Si hem de pagar algun impost o lloguer per la terra estem disposats a pagar-lo", accedeixen tots que també apunten que des de fa temps es fan controls policials rutinaris. "Ara, cada matí em llevo amb la por que les màquines exacavadores m'ho hagin destruït tot", explica.
No obstant això, en l'últim any s'ha produït una situació que podria ser el motor que ha fet engegar tot aquest procés de desballestament. Fa poc més de 12 mesos, a l'àrea de darrere de les carpes Chic només hi havia 22 parcel·les i quedaven totes recollides a l'interior dels camps abandonats. Però en l'últim any, els espais s'han multiplicat exponencialment i ara s'apropen a les 90. Alguna de les més noves, està gairebé tocant les parets de l'Institut FP de Sant Cugat.
Les parcel·les s'han multiplicat per quatre en només un any Foto: Sergi Baixas
Un creixement problemàtic
Aquest increment es deu principalment a dues raons: la crisi de la Covid-19 i les obres de l'autopista C-58. Per una banda la pandèmia ha provocat que moltes famílies humils, amb els pares sense feina, optin per ocupar terrenys per conrear i obtenir així una font d'aliment per l'autoconsum. I per l'altra, s'ha sumat el desallotjament dels horticultors ubicats a Ripollet, Montcada i altres municipis al voltant de la C-58 que, amb les noves obres, han hagut de reubicar-se en un altre indret.
Els horticultors "de sempre" reconeixen la problemàtica de l'expansió dels terrenys ocupats però obren la porta a trobar-los altres espais als nouvinguts per guardar la privacitat del centre educatiu santcugatenc i que no quedin tant a la vista de la carretera.
Tanmateix, valoren la tasca social que han exercit des que hi són, netejant l'abocador i protegint la biodiversitat de la zona. Per tots aquests motius i amb clara voluntat de col·laborar, demanen la mediació de l'Ajuntament per mirar d'arribar a un acord. "A nosaltres ja ens van fer fora de Sant Cugat pels elevats preus dels habitatges. Demanem que no se'ns expulsi d'aquí també sense establir una línia directa de contacte per cercar opcions alternatives", apunten mentre temen que Banc Sabadell -propietari de part dels terrenys- faci una nova promoció d'habitatges. "Suposadament l'actual govern de Sant Cugat és partidari de construir una ciutat verda. Destruir tot això, no seria massa verd", retreuen.
Washington Pinargote, Estuardo Argos i Sanitago Segundo són alguns dels horticultors més veterans Foto: Sergi Baixas
Malgrat tot, des del consistori vallesà informen a NacióSantCugat que no tenen previst obrir cap via de diàleg degut a la seva situació d'okupes irregularitzada i insisteixen a desballestar qualsevol mena de construcció a l'espai.
Afirmacions "falses"
Pel que fa a les afirmacions que fan des de l'administració local, els horticultors les neguen. Asseguren que cap d'ells utilitza aigua bruta de la riera per regar els seus cultius sinó que la treuen de tres pous que s'emplenen d'aigües netes subterrànies. Per altra banda, també diuen que ningú llença aigües fecals a la riera i subratllen que no estan duent a terme cap activitat perillosa que comporti l'alteració de l'ús del sòl ni del paisatge rural.
Un dels pous subterranis d'on treuen aigua neta Foto: Sergi Baixas
En aquest sentit, en l'última setmana, més d'una seixantena dels horticultors s'han conjurat en una assemblea per "defensar-se" i consensuar plegats les línies d'acció pel futur. La més important ha estat la contractació d'una advocada que ha presentat un recurs perquè s'aturi l'ordre de desallotjament al·legant que l'activitat agrícola en qüestió es porta fent de forma "pública, pacífica i continuada, essent consentida i admesa per l'Ajuntament durant molts anys" i que "no es desprèn cap risc per les persones que transitin pel carril bici ni pel medi ambient".
En l'escrit al qual ha tingut accés NacióSantCugat, també es demana la suspensió de les mesures cautelars perquè el desballestament comportaria la pèrdua de totes les collites existents -llegums, patates, tomàquets i enciams, entre d'altres- i l'abandonament dels animals de granja com gallines, conills, ànecs, gats i algunes cabres.
Al campament hi ha gallines, conills, ànecs, gats i algunes cabres Foto: Sergi Baixas
En cas que es procedeixi en el desallotjament, els afectats avisen que es reserven el dret de reclamar indemnitzacions per danys i perjudicis per les pèrdues econòmiques i els danys morals en veure's abocats a abandonar "impositiva i coercitivament" els terrenys i animals.