31
de març
del
2021
Actualitzat
a la
13:02h
El 28 de febrer del 2020 salten totes les alarmes a Sant Cugat. Es confirma el primer cas de la nova malaltia, el coronavirus, a la ciutat. El que aleshores era una mena de Grip, s'ha convertit en una pandèmia d'abast planetari que ha canviat la vida de tothom i de cop. La Gemma Aristoy (Sant Cugat, 1982) és la regidora de Salut de l'Ajuntament santcugatenc, la responsable política que ha hagut de fer mans i mànigues per evitar que la desgràcia encara fos més gran.
Ara, un any i escaig després d'aquell primer moment, 5.409 santcugatencs (29 de març) han estat diagnosticats amb la Covid-19. En una entrevista amb NacióSantCugat, Aristoy fa balanç dels primers mesos frenètics i es mostra optimista -a l'espera de les vacunacions- de cara el futur.
- Quan van començar a arribar notícies del coronavirus, primer a la Xina, després a Itàlia, com les van rebre des de l'Ajuntament?
- Va ser tot molt ràpid, però al principi ho veiem amb distància. Tots ens pensàvem que serien quinze dies i que algunes persones tindrien una mena de Grip amb febre, però que no ens afectarà gaire.
- Com es van assabentar que el primer cas havia arribat a la ciutat? Com ho van viure?
- Va ser el 28 de febrer. La que va rebre la notícia del primer cas va ser l'alcaldessa, Mireia Ingla. La consellera de Salut, Alba Vergés, li va trucar i ens va comunicar que ja hi havia el primer cas a Sant Cugat, però no li vam donar gaire més importància. Ho vam viure amb el punt de preocupació, però amb la sensació que tots teníem al cap, que seria una cosa a curt termini. I la cosa s'ha anat allargant tant que fa més d'un any que estem amb una situació molt restrictiva. Al final ens ha canviat la manera de viure i de relacionar-nos.
Ara bé, a mesura que passaven els dies i el nombre de casos anava creixent i afectava tan directament a la gent més gran, ens va fer saltar un munt d'alarmes. D'aquí que despleguéssim tot el que teníem a les nostres mans i que permetia l'estat d'alarma d'aquell moment, per donar resposta amb el que podíem oferir. Ara vist amb distància era molt poca cosa, però les residències ho van agrair moltíssim: el material, les desinfeccions, les neteges, el contacte permanent amb el CAP, el grup de suport, etc.
- En quin moment s'adonen que era un tema seriós?
- El primer moment va ser quan es va dir que es tancaven les escoles. I després quan es va enviar tot el personal de l'Ajuntament a casa per teletreballar. D'entrada va ser, tothom a casa, i a poc a poc, es van anar fent les incorporacions més essencials.
- Quins són els dies més durs que recorda?
- No sé si va ser al principi o a mitjà termini. Inicialment tot era molt ràpid. La primera mort en una residència ens va impactar molt i vam pensar: "no és cap broma". Però també va ser molt dur quan la xifra de contagis i defuncions a les residències anaven creixent. Recordo que parlava amb les directores i ens deien que ho estaven fent tot tan bé com podien, però la situació era molt difícil. Vam fer un gran desplegament de telèfons, tauletes i ordinadors a les residències, també a les escoles per garantir el contacte al màxim. Va ser a finals d'abril o maig, quan ja teníem algunes coses una mica establertes en l'àmbit de resposta i quan vam poder guardar una mica de distància. És aleshores que recordo els moments més durs. Ara ho veig tot amb molta distància, vam procurar donar el millor servei amb les eines que teníem.
- Van faltar eines?
- Segur. Recordo que al principi no hi havia mascaretes ni guants. Per sort, totes les persones i empreses, odontòlegs que tenien material i el van facilitar, és d'agrair i una mostra més del voluntariat i la predisposició de tothom.
- Va passar alguna nit sense dormir?
- Algun dia. Estava sempre molt pendent del telèfon, em llevava molt d'hora i intentava desconnectar molt tard a la nit.
- A Sant Cugat el coronavirus es va acarnissar a les residències de gent gran, on van morir 114 persones. Com valora la tasca feta en la gestió del virus en les residències del municipi durant les primeres setmanes?
- Una de les coses que vam dir és que no fèiem distincions entre residències públiques i privades. Crec que va ser una decisió encertada a l'hora de facilitar material, neteges i desinfeccions que vam anar fent durant l'estat d'alarma. Recordo la desesperació de les directores de les residències que estaven sobrepassades. Era por i pànic de veure que els avis estaven tan afectats. Fins i tot un punt d'angoixa i de no saber com se'n sortirien. Vam facilitar espais, vam obrir hotels perquè les cuidadores poguessin descansar i no perdessin temps en el desplaçament o poguessin canviar-se. Va ser molt intens.
- Què va passar amb la petició de l'UME perquè vingués a desinfectar d'urgència? Vostès van demanar ajuda, però finalment no van venir.
- Nosaltres vam fer el desplegament de neteja amb tot el que podíem. Teníem capacitat i possibilitat de fer-ho, però no estàvem en condicions de decidir qui venia i qui no venia, era una qüestió de salvar vides. Aleshores la delegació del govern espanyol es va posar en contacte amb part del govern (PSC) i ens va facilitar aquesta opció. Nosaltres no vam tancar les portes perquè era una necessitat de la ciutadania tot i que al final no van venir perquè segurament van fer més falta a altres municipis. Aquí ens van preguntar si podíem mantenir fent les neteges i desinfeccions i vam dir que sí. Ens agrada? Doncs segurament no, però no estàvem per decidir qui havia de venir i qui no.
- La càrrega de feina de la regidoria de Salut devia ser ingent durant els primers mesos de la pandèmia. Va ser vostè o el mateix govern li va proposar delegar la cartera d'Esports?
- M'ho van proposar des d'alcaldia directament. Tot i no tenir competències amb Salut, amb la pandèmia fa que s'hagi d'estar pendent de moltes reunions i contactes. Vaig fer el canvi amb Via Pública que com que ara tenim la ciutat una mica adormida, sembla que la cosa va més lleugera.
- Aquest canvi es va fer el mes de novembre, per què tan tard?
- Per mi es va fer molt tard. Però va ser precisament quan es reactivava una part de la pràctica esportiva i els clubs de la ciutat són molt exigents i tenim moltes instal·lacions, molts contractes. Anava supersaturada. Just en aquell moment també va ser quan es va veure que la pandèmia tornava a empitjorar i es van iniciar les tramitacions administratives per fer-ho efectiu.
- Per altra banda, la gestió de la crisi derivada als consultoris de la Floresta i les Planes també va ser rellevant. Malgrat haver-se aconseguit una reobertura parcial, les demandes del veïnat encara no estan resoltes... Com avancen? Han parlat amb MútuaTerrassa i traslladat les seves reivindicacions?
- Amb MútuaTerrassa tenim contacte constant de moltes coses. El tema dels consultoris per ara és que s'obriran 100% de nou quan es pugui fer amb condicions per evitar haver d'obrir i tancar constantment. Vam insistir molt a garantir almenys un o dos cops a la setmana un punt de referència perquè són barris molt extensos amb una holografia complicada i on resideix gent més aviat gran. És el més encertat? Doncs segurament per la ciutadania no, però és la manera que té Mútua per garantir un mínim d'atenció.
- A què respon la instal·lació del mòdul covid-19 al costat del CAP Mina?
- Tenim la sort de tenir tres CAP i des de Salut es va creure convenient posar-lo per esponjar alguns espais per poder mantenir l'atenció primària i també l'atenció per Covid. Així, aquí es fa tot el que té a veure amb PCR i contactes de positius, la vacunació es fa al CAP de Can Mates i a Valldoreix tenen el dispositiu de les escoles.
- En quin punt es troba la vacunació a la ciutat? Si no m'equivoco els residents ja estan tots vacunats amb la primera dosi i bona part amb la segona.
- Una cosa important és que s'ha previst vacunar a les persones que s'incorporen ara en una residència per garantir els espais segurs. Igualment pel que fa a les noves contractació de personals. A tots se'ls posa la primera dosi i al cap dels dies la segona. Pel que fa a la vacunació general està anat al ritme que les farmacèutiques estan marcant perquè es comprometen a unes coses que després no responen. A Can Mates el que fan és que quan tenen clar les dosis que arribaran, citen a les persones concretes, no a més. En casos puntuals sí que es desplacen, però se centralitza al CAP. Però sembla que les pròximes setmanes no arribaran les dosis previstes. En canvi, a notícia optimista és està previst que a finals d'abril arribi la vacuna de Jansen.
- Sant Cugat disposarà d'algun espai per quan arribi la fase de vacunació massiva a la població?
- És una tasca que farà el Departament de Salut amb les direccions dels CAP, però sí que s'estan plantejant diferents escenaris, en funció de les vacunes que arribin. Nosaltres des del primer dia hem posat a disposició qualsevol equipament municipal. Per exemple per la Grip es va habilitar la Casa de Cultura. En cada moment es valorarà quin és el millor espai per fer-ho però sempre vinculat al nombre de vacunes disponibles.
- A les portes dels dies festius de Setmana Santa, Sant Cugat té un risc de rebrot de 189 punts i una velocitat de contagi de 0,98 i els experts ja auguren l'inici de la quarta onada. Què els diria als santcugatencs?
- Doncs que intentin reduir al màxim que es pugui la socialització per evitar contagis. Mantenir la distància, que es faci ús de la mascareta i s'incrementi la higiene de mans. I si ho hem de fer, perquè també és una necessitat per la millora de la salut mental doncs procurar-ho fer a l'aire lliure.
- Una de les principals pors en començar el curs va ser l'afectació del virus a les escoles, que van haver d'acabar el curs anterior de manera telemàtica. Ara que ha acabat el segon trimestre i han arrencat les preinscripcions, quina lectura fa de l'afectació als centres educatius de Sant Cugat?
- Ha anat bé perquè era molt necessari per als infants i les famílies. Més que mai les escoles i l'àmbit educatiu és més que necessari per a la ciutadania i el país. Hi ha hagut casos de coronavirus, però les afectacions no han estat gaire intenses i per sort, l'afectació als infants ha estat molt menor que als adults. Ha estat una logística molt complex, però personalment crec que era molt necessari.
- De cara el curs que ve es podria repetir el sistema?
- Si la vacunació no arriba al 70% per poder dir que la pandèmia s'hagi relaxat es podrien mantenir algunes mesures. En alguns casos estaven contents de poder fer classes a l'aire lliure o la reducció de ràtios. Esperem que algunes mesures hagin vingut per quedar-se.
- Amb la primavera arrenca el gruix d'activitats culturals al carrer. Sant Cugat és una ciutat amb molta activitat que es va veure obligada a suspendre, entre d'altres, la festa major del 2020. Vostè s'encarrega de Via Pública, hi haurà festa major aquest 2021? Quin serà el format?
- Nosaltres com a Ajuntament hem procurat anar fent allò que es podia fer d'acord amb les mesures i sempre amb molta prudència. Estem veient que és una necessitat per la ciutadania. Per exemple, els espectacles al Teatre-Auditori ens ha tornat una mica la vida de sortir i gaudir de la cultura. És a dir amb tot allò que s'ha pogut, hem anat fent amb les mesures corresponent. Què passarà d'aquí a Festa Major no ho sé, però per poc que es pugui, ens anem plantejant diferents escenaris veient que hi ha activitats que es poden fer amb espais perimetrats, més estàtiques, etc. Ja veurem amb quins aforaments o si haurem de distanciar més o menys. Volem facilitar al màxim per aconseguir uns mínims d'activitat al carrer tot i que s'haurà d'adaptar segons les dades de la pandèmia.
- En aquest any 5.409 santcugatencs han estat diagnosticats de Covid-19, dels quals 403 han estat a l'UCI i 224 han perdut la vida. Què li diuen totes aquestes xifres, un any després?
- Que malgrat fer el que hem pogut aquesta pandèmia ens ha sobrepassat a tots. A vegades hi ha persones que tendeixen a buscar retrets dir que "no s'ha fet prou". És possible, segur que hi ha hagut mancances, però hem fet tot el que podíem i teníem a l'abast. I ho ha fet tothom, a les residències s'hi van deixar la pell. Em van dir una frase que em va marcar molt "els espais residencials que eren llars han passat a ser hospitals". Tothom ha fet el que ha pogut: s'han fet voluntariats, la gent ha anat a llençar la brossa o a comprar als que no podien; tothom s'ha arremangat per fer el que calgués.
És una pandèmia que ens ha sacsejat per totes bandes i ens ha fet evident que hem de fer un canvi de xip com a societat perquè la individualitat no ens ha portat massa. Cal una visió més comunitària, ja que segurament ens ha permès sortir-nos-en i sentir-nos una mica millor. Crec que ens hem de quedar amb el canvi de xip perquè és imprescindible per les conseqüències de la pandèmia i la recuperació social. N'hem d'aprendre d'aquesta situació.
- Quina ha estat la decisió més difícil de prendre o el més difícil de gestionar?
- Doncs no ho sé, potser si fer o no el canvi de regidoria. La veritat és que des de l'inici de la pandèmia he tingut molt bona entesa, especialment amb l'equip de ciutadania. Les entitats també s'han posat a disposició absoluta i és d'agrair.
- Un any des que el coronavirus va trepitjar Sant Cugat... Què ha canviat en Gemma Aristoy des d'aleshores?
- Segurament sóc diferent tot i que no m'ho noto. Tot i que a vegades als tècnics de l'Ajuntament els ha sorprès positivament la decisió ràpida de trucar i parlar amb qui sigui per tal d'ajudar. La pandèmia m'ha fet deixar de banda vergonyes i diferències. Alhora em considero una persona que intento ser la més pròxima possible i potser això ho ha accentuat més.
Ara, un any i escaig després d'aquell primer moment, 5.409 santcugatencs (29 de març) han estat diagnosticats amb la Covid-19. En una entrevista amb NacióSantCugat, Aristoy fa balanç dels primers mesos frenètics i es mostra optimista -a l'espera de les vacunacions- de cara el futur.
- Quan van començar a arribar notícies del coronavirus, primer a la Xina, després a Itàlia, com les van rebre des de l'Ajuntament?
- Va ser tot molt ràpid, però al principi ho veiem amb distància. Tots ens pensàvem que serien quinze dies i que algunes persones tindrien una mena de Grip amb febre, però que no ens afectarà gaire.
- Com es van assabentar que el primer cas havia arribat a la ciutat? Com ho van viure?
- Va ser el 28 de febrer. La que va rebre la notícia del primer cas va ser l'alcaldessa, Mireia Ingla. La consellera de Salut, Alba Vergés, li va trucar i ens va comunicar que ja hi havia el primer cas a Sant Cugat, però no li vam donar gaire més importància. Ho vam viure amb el punt de preocupació, però amb la sensació que tots teníem al cap, que seria una cosa a curt termini. I la cosa s'ha anat allargant tant que fa més d'un any que estem amb una situació molt restrictiva. Al final ens ha canviat la manera de viure i de relacionar-nos.
Ara bé, a mesura que passaven els dies i el nombre de casos anava creixent i afectava tan directament a la gent més gran, ens va fer saltar un munt d'alarmes. D'aquí que despleguéssim tot el que teníem a les nostres mans i que permetia l'estat d'alarma d'aquell moment, per donar resposta amb el que podíem oferir. Ara vist amb distància era molt poca cosa, però les residències ho van agrair moltíssim: el material, les desinfeccions, les neteges, el contacte permanent amb el CAP, el grup de suport, etc.
- En quin moment s'adonen que era un tema seriós?
- El primer moment va ser quan es va dir que es tancaven les escoles. I després quan es va enviar tot el personal de l'Ajuntament a casa per teletreballar. D'entrada va ser, tothom a casa, i a poc a poc, es van anar fent les incorporacions més essencials.
- Quins són els dies més durs que recorda?
- No sé si va ser al principi o a mitjà termini. Inicialment tot era molt ràpid. La primera mort en una residència ens va impactar molt i vam pensar: "no és cap broma". Però també va ser molt dur quan la xifra de contagis i defuncions a les residències anaven creixent. Recordo que parlava amb les directores i ens deien que ho estaven fent tot tan bé com podien, però la situació era molt difícil. Vam fer un gran desplegament de telèfons, tauletes i ordinadors a les residències, també a les escoles per garantir el contacte al màxim. Va ser a finals d'abril o maig, quan ja teníem algunes coses una mica establertes en l'àmbit de resposta i quan vam poder guardar una mica de distància. És aleshores que recordo els moments més durs. Ara ho veig tot amb molta distància, vam procurar donar el millor servei amb les eines que teníem.
La pandèmia va arribar de cop i per un període molt més llarg del que hom pensava. Foto: Roger Navarro
- Van faltar eines?
- Segur. Recordo que al principi no hi havia mascaretes ni guants. Per sort, totes les persones i empreses, odontòlegs que tenien material i el van facilitar, és d'agrair i una mostra més del voluntariat i la predisposició de tothom.
- Va passar alguna nit sense dormir?
- Algun dia. Estava sempre molt pendent del telèfon, em llevava molt d'hora i intentava desconnectar molt tard a la nit.
"No estàvem en condicions de decidir qui venia i qui no venia, era una qüestió de salvar vides"
- A Sant Cugat el coronavirus es va acarnissar a les residències de gent gran, on van morir 114 persones. Com valora la tasca feta en la gestió del virus en les residències del municipi durant les primeres setmanes?
- Una de les coses que vam dir és que no fèiem distincions entre residències públiques i privades. Crec que va ser una decisió encertada a l'hora de facilitar material, neteges i desinfeccions que vam anar fent durant l'estat d'alarma. Recordo la desesperació de les directores de les residències que estaven sobrepassades. Era por i pànic de veure que els avis estaven tan afectats. Fins i tot un punt d'angoixa i de no saber com se'n sortirien. Vam facilitar espais, vam obrir hotels perquè les cuidadores poguessin descansar i no perdessin temps en el desplaçament o poguessin canviar-se. Va ser molt intens.
- Què va passar amb la petició de l'UME perquè vingués a desinfectar d'urgència? Vostès van demanar ajuda, però finalment no van venir.
- Nosaltres vam fer el desplegament de neteja amb tot el que podíem. Teníem capacitat i possibilitat de fer-ho, però no estàvem en condicions de decidir qui venia i qui no venia, era una qüestió de salvar vides. Aleshores la delegació del govern espanyol es va posar en contacte amb part del govern (PSC) i ens va facilitar aquesta opció. Nosaltres no vam tancar les portes perquè era una necessitat de la ciutadania tot i que al final no van venir perquè segurament van fer més falta a altres municipis. Aquí ens van preguntar si podíem mantenir fent les neteges i desinfeccions i vam dir que sí. Ens agrada? Doncs segurament no, però no estàvem per decidir qui havia de venir i qui no.
- La càrrega de feina de la regidoria de Salut devia ser ingent durant els primers mesos de la pandèmia. Va ser vostè o el mateix govern li va proposar delegar la cartera d'Esports?
- M'ho van proposar des d'alcaldia directament. Tot i no tenir competències amb Salut, amb la pandèmia fa que s'hagi d'estar pendent de moltes reunions i contactes. Vaig fer el canvi amb Via Pública que com que ara tenim la ciutat una mica adormida, sembla que la cosa va més lleugera.
- Aquest canvi es va fer el mes de novembre, per què tan tard?
- Per mi es va fer molt tard. Però va ser precisament quan es reactivava una part de la pràctica esportiva i els clubs de la ciutat són molt exigents i tenim moltes instal·lacions, molts contractes. Anava supersaturada. Just en aquell moment també va ser quan es va veure que la pandèmia tornava a empitjorar i es van iniciar les tramitacions administratives per fer-ho efectiu.
"La vacunació està anat al ritme que les farmacèutiques estan marcant perquè es comprometen a unes coses que després no responen"
- Per altra banda, la gestió de la crisi derivada als consultoris de la Floresta i les Planes també va ser rellevant. Malgrat haver-se aconseguit una reobertura parcial, les demandes del veïnat encara no estan resoltes... Com avancen? Han parlat amb MútuaTerrassa i traslladat les seves reivindicacions?
- Amb MútuaTerrassa tenim contacte constant de moltes coses. El tema dels consultoris per ara és que s'obriran 100% de nou quan es pugui fer amb condicions per evitar haver d'obrir i tancar constantment. Vam insistir molt a garantir almenys un o dos cops a la setmana un punt de referència perquè són barris molt extensos amb una holografia complicada i on resideix gent més aviat gran. És el més encertat? Doncs segurament per la ciutadania no, però és la manera que té Mútua per garantir un mínim d'atenció.
- A què respon la instal·lació del mòdul covid-19 al costat del CAP Mina?
- Tenim la sort de tenir tres CAP i des de Salut es va creure convenient posar-lo per esponjar alguns espais per poder mantenir l'atenció primària i també l'atenció per Covid. Així, aquí es fa tot el que té a veure amb PCR i contactes de positius, la vacunació es fa al CAP de Can Mates i a Valldoreix tenen el dispositiu de les escoles.
- En quin punt es troba la vacunació a la ciutat? Si no m'equivoco els residents ja estan tots vacunats amb la primera dosi i bona part amb la segona.
- Una cosa important és que s'ha previst vacunar a les persones que s'incorporen ara en una residència per garantir els espais segurs. Igualment pel que fa a les noves contractació de personals. A tots se'ls posa la primera dosi i al cap dels dies la segona. Pel que fa a la vacunació general està anat al ritme que les farmacèutiques estan marcant perquè es comprometen a unes coses que després no responen. A Can Mates el que fan és que quan tenen clar les dosis que arribaran, citen a les persones concretes, no a més. En casos puntuals sí que es desplacen, però se centralitza al CAP. Però sembla que les pròximes setmanes no arribaran les dosis previstes. En canvi, a notícia optimista és està previst que a finals d'abril arribi la vacuna de Jansen.
La vacunació a la ciutat segueix el ritme que marquen les farmacèutiques. Foto: Roger Navarro
- Sant Cugat disposarà d'algun espai per quan arribi la fase de vacunació massiva a la població?
- És una tasca que farà el Departament de Salut amb les direccions dels CAP, però sí que s'estan plantejant diferents escenaris, en funció de les vacunes que arribin. Nosaltres des del primer dia hem posat a disposició qualsevol equipament municipal. Per exemple per la Grip es va habilitar la Casa de Cultura. En cada moment es valorarà quin és el millor espai per fer-ho però sempre vinculat al nombre de vacunes disponibles.
- A les portes dels dies festius de Setmana Santa, Sant Cugat té un risc de rebrot de 189 punts i una velocitat de contagi de 0,98 i els experts ja auguren l'inici de la quarta onada. Què els diria als santcugatencs?
- Doncs que intentin reduir al màxim que es pugui la socialització per evitar contagis. Mantenir la distància, que es faci ús de la mascareta i s'incrementi la higiene de mans. I si ho hem de fer, perquè també és una necessitat per la millora de la salut mental doncs procurar-ho fer a l'aire lliure.
- Una de les principals pors en començar el curs va ser l'afectació del virus a les escoles, que van haver d'acabar el curs anterior de manera telemàtica. Ara que ha acabat el segon trimestre i han arrencat les preinscripcions, quina lectura fa de l'afectació als centres educatius de Sant Cugat?
- Ha anat bé perquè era molt necessari per als infants i les famílies. Més que mai les escoles i l'àmbit educatiu és més que necessari per a la ciutadania i el país. Hi ha hagut casos de coronavirus, però les afectacions no han estat gaire intenses i per sort, l'afectació als infants ha estat molt menor que als adults. Ha estat una logística molt complex, però personalment crec que era molt necessari.
- De cara el curs que ve es podria repetir el sistema?
- Si la vacunació no arriba al 70% per poder dir que la pandèmia s'hagi relaxat es podrien mantenir algunes mesures. En alguns casos estaven contents de poder fer classes a l'aire lliure o la reducció de ràtios. Esperem que algunes mesures hagin vingut per quedar-se.
"Què passarà d'aquí a Festa Major no ho sé, però volem facilitar al màxim per aconseguir uns mínims d'activitat al carrer"
- Amb la primavera arrenca el gruix d'activitats culturals al carrer. Sant Cugat és una ciutat amb molta activitat que es va veure obligada a suspendre, entre d'altres, la festa major del 2020. Vostè s'encarrega de Via Pública, hi haurà festa major aquest 2021? Quin serà el format?
- Nosaltres com a Ajuntament hem procurat anar fent allò que es podia fer d'acord amb les mesures i sempre amb molta prudència. Estem veient que és una necessitat per la ciutadania. Per exemple, els espectacles al Teatre-Auditori ens ha tornat una mica la vida de sortir i gaudir de la cultura. És a dir amb tot allò que s'ha pogut, hem anat fent amb les mesures corresponent. Què passarà d'aquí a Festa Major no ho sé, però per poc que es pugui, ens anem plantejant diferents escenaris veient que hi ha activitats que es poden fer amb espais perimetrats, més estàtiques, etc. Ja veurem amb quins aforaments o si haurem de distanciar més o menys. Volem facilitar al màxim per aconseguir uns mínims d'activitat al carrer tot i que s'haurà d'adaptar segons les dades de la pandèmia.
- En aquest any 5.409 santcugatencs han estat diagnosticats de Covid-19, dels quals 403 han estat a l'UCI i 224 han perdut la vida. Què li diuen totes aquestes xifres, un any després?
- Que malgrat fer el que hem pogut aquesta pandèmia ens ha sobrepassat a tots. A vegades hi ha persones que tendeixen a buscar retrets dir que "no s'ha fet prou". És possible, segur que hi ha hagut mancances, però hem fet tot el que podíem i teníem a l'abast. I ho ha fet tothom, a les residències s'hi van deixar la pell. Em van dir una frase que em va marcar molt "els espais residencials que eren llars han passat a ser hospitals". Tothom ha fet el que ha pogut: s'han fet voluntariats, la gent ha anat a llençar la brossa o a comprar als que no podien; tothom s'ha arremangat per fer el que calgués.
La pandèmia ha fet deixar els individualismes de banda i remar conjuntament. Foto: Roger Navarro
És una pandèmia que ens ha sacsejat per totes bandes i ens ha fet evident que hem de fer un canvi de xip com a societat perquè la individualitat no ens ha portat massa. Cal una visió més comunitària, ja que segurament ens ha permès sortir-nos-en i sentir-nos una mica millor. Crec que ens hem de quedar amb el canvi de xip perquè és imprescindible per les conseqüències de la pandèmia i la recuperació social. N'hem d'aprendre d'aquesta situació.
- Quina ha estat la decisió més difícil de prendre o el més difícil de gestionar?
- Doncs no ho sé, potser si fer o no el canvi de regidoria. La veritat és que des de l'inici de la pandèmia he tingut molt bona entesa, especialment amb l'equip de ciutadania. Les entitats també s'han posat a disposició absoluta i és d'agrair.
- Un any des que el coronavirus va trepitjar Sant Cugat... Què ha canviat en Gemma Aristoy des d'aleshores?
- Segurament sóc diferent tot i que no m'ho noto. Tot i que a vegades als tècnics de l'Ajuntament els ha sorprès positivament la decisió ràpida de trucar i parlar amb qui sigui per tal d'ajudar. La pandèmia m'ha fet deixar de banda vergonyes i diferències. Alhora em considero una persona que intento ser la més pròxima possible i potser això ho ha accentuat més.