30
de març
del
2021
El Monestir de Sant Cugat és el fil conductor de la nova instal·lació del projecte "Coincidències insòlites" de la Diputació de Barcelona. Una iniciativa d'exposicions itinerants de petit format que posa en diàleg peces o esdeveniments que impliquen una relació simbòlica, estètica o conceptual.
Amb el títol "Tots som monestir" el Museu de Sant Cugat serà el primer dels quatre museus que acollirà aquesta mostra del 30 de març al 16 de maig. La instal·lació presenta el llegat que es conserva en els fons dels museus dels municipis fins on s’estenien les possessions del Monestir i que avui corresponen a Sant Cugat, Cerdanyola, Montcada i Ripollet.
Amb el Vallès com a nucli més important, el Monestir de Sant Cugat va exercir des dels seus orígens al segle IX una forta influència en la religió, les creences i la política de la societat de l’època que es tradueix en un patrimoni que s’enriqueix a mesura del seu creixement geogràfic i el favor de papes, comtes i emperadors i que es mantindrà gairebé intacte fins a la seva extinció el 1835.
Diàleg entre peces de diferents museus
La mostra fa referència a objectes com el Cartulari de Sant Cugat dels anys 1225-1249, que s’exposa en facsímil al Museu de Sant Cugat. Aquest monumental còdex, que es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, recull la història del procés de formació del gran domini senyorial i de les relacions entre l’abadia i els seus vassalls. Pel seu contingut i per la seva extensa cronologia està considerat el més important dels cartularis monàstics de Catalunya i un document excepcional per al coneixement del funcionament d’un gran senyoriu monàstic.
Del Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver de Cerdanyola del Vallès es pot contemplar una petxina de pelegrí del segle XII que es va trobar en una tomba de l’església de Sant Iscle de les Feixes, en terres del Monestir. Es calcula que la peça va pertànyer a un pelegrí que va fer el camí de Sant Jaume i que la portava com a record de Santiago de Compostel·la, ja que per Sant Cugat hi passa un tram del camí que connecta Montserrat amb Barcelona a través de la muntanya de Collserola.
També del Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver de Cerdanyola es presenten dos objectes més que procedeixen del castell de Sant Marçal, que formava part del domini Sant Cugat: una escudella de finals del segle XVI, localitzada a l’església vella de Sant Martí, i una olla oxidada del segle XII.
Completen la mostra l’arbre genealògic del llinatge Montcada en una impressió de 1905, que es conserva al Museu Municipal de Montcada i Reixac, i una acta de venda d’una casa amb data de 31 de desembre de 1669, conservada a l’Arxiu Municipal de Ripollet, aportada pel Centre d’Interpretació del Patrimoni Molí d’en Rata.
El Monestir, epicentre de Sant Cugat
Des del moment de la seva fundació al segle IX, el monestir va exercir una forta influència en una societat que unia religió, creences i poder polític. A mitjans del segle X va iniciar el creixement de les seves possessions a través de donacions pietoses i el favor de papes, comtes i emperadors. A finals del segle XII ja era el monestir més poderós del comtat de Barcelona, amb un extens patrimoni que mantindria gairebé intacte fins a la seva extinció el 1835.
Les possessions del monestir s’estenien a diversos indrets del comtat i fins i tot a la Catalunya Nova, però el nucli més important es trobava al Vallès. Això no només va ser fruit de la lògica de la proximitat geogràfica dels donants, sinó també de l’estratègia iniciada abans de l’any 1000 pels abats Joan i Odó, en què mitjançant la compra i l’intercanvi van anar concentrant i compactant els seus béns en aquesta àrea veïna i fèrtil.
Així van anar sumant terres de conreu de cereal, vinya i una mica d’horta, amb especial interès per les àrees irrigades, prats i pastures, masos i molins hidràulics, i diversos drets sobre les persones que vivien en aquest entorn.
Els terrenys més immediats al monestir i sobre els quals va exercir jurisdicció directa van conformar ben aviat el seu terme, que es va anar modelant fins a esdevenir l’actual municipi de Sant Cugat, on el monestir era el senyor quasi absolut. En un entorn en què pràcticament totes les terres pertanyien a alguna de les jerarquies nobiliàries, els conflictes i enfrontaments entre senyors feudals laics i eclesiàstics eren constants, no només per la possessió de la terra sinó també pel sotmetiment al vassallatge de la població que l’habitava i la treballava.
Itinerància pels quatre museus
Després de Sant Cugat, la mostra es podrà visitar al Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver de Cerdanyola del Vallès (18 de maig - 4 de juliol), el Museu Municipal de Montcada i Reixac (6 de juliol - 12 de setembre) i tancarà el recorregut el Centre d’Interpretació del Patrimoni Molí d’en Rata de Ripollet (17 de gener - 17 de març de 2022).
Amb el títol "Tots som monestir" el Museu de Sant Cugat serà el primer dels quatre museus que acollirà aquesta mostra del 30 de març al 16 de maig. La instal·lació presenta el llegat que es conserva en els fons dels museus dels municipis fins on s’estenien les possessions del Monestir i que avui corresponen a Sant Cugat, Cerdanyola, Montcada i Ripollet.
Amb el Vallès com a nucli més important, el Monestir de Sant Cugat va exercir des dels seus orígens al segle IX una forta influència en la religió, les creences i la política de la societat de l’època que es tradueix en un patrimoni que s’enriqueix a mesura del seu creixement geogràfic i el favor de papes, comtes i emperadors i que es mantindrà gairebé intacte fins a la seva extinció el 1835.
Diàleg entre peces de diferents museus
La mostra fa referència a objectes com el Cartulari de Sant Cugat dels anys 1225-1249, que s’exposa en facsímil al Museu de Sant Cugat. Aquest monumental còdex, que es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, recull la història del procés de formació del gran domini senyorial i de les relacions entre l’abadia i els seus vassalls. Pel seu contingut i per la seva extensa cronologia està considerat el més important dels cartularis monàstics de Catalunya i un document excepcional per al coneixement del funcionament d’un gran senyoriu monàstic.
Del Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver de Cerdanyola del Vallès es pot contemplar una petxina de pelegrí del segle XII que es va trobar en una tomba de l’església de Sant Iscle de les Feixes, en terres del Monestir. Es calcula que la peça va pertànyer a un pelegrí que va fer el camí de Sant Jaume i que la portava com a record de Santiago de Compostel·la, ja que per Sant Cugat hi passa un tram del camí que connecta Montserrat amb Barcelona a través de la muntanya de Collserola.
També del Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver de Cerdanyola es presenten dos objectes més que procedeixen del castell de Sant Marçal, que formava part del domini Sant Cugat: una escudella de finals del segle XVI, localitzada a l’església vella de Sant Martí, i una olla oxidada del segle XII.
Completen la mostra l’arbre genealògic del llinatge Montcada en una impressió de 1905, que es conserva al Museu Municipal de Montcada i Reixac, i una acta de venda d’una casa amb data de 31 de desembre de 1669, conservada a l’Arxiu Municipal de Ripollet, aportada pel Centre d’Interpretació del Patrimoni Molí d’en Rata.
El Monestir, epicentre de Sant Cugat
Des del moment de la seva fundació al segle IX, el monestir va exercir una forta influència en una societat que unia religió, creences i poder polític. A mitjans del segle X va iniciar el creixement de les seves possessions a través de donacions pietoses i el favor de papes, comtes i emperadors. A finals del segle XII ja era el monestir més poderós del comtat de Barcelona, amb un extens patrimoni que mantindria gairebé intacte fins a la seva extinció el 1835.
Les possessions del monestir s’estenien a diversos indrets del comtat i fins i tot a la Catalunya Nova, però el nucli més important es trobava al Vallès. Això no només va ser fruit de la lògica de la proximitat geogràfica dels donants, sinó també de l’estratègia iniciada abans de l’any 1000 pels abats Joan i Odó, en què mitjançant la compra i l’intercanvi van anar concentrant i compactant els seus béns en aquesta àrea veïna i fèrtil.
Així van anar sumant terres de conreu de cereal, vinya i una mica d’horta, amb especial interès per les àrees irrigades, prats i pastures, masos i molins hidràulics, i diversos drets sobre les persones que vivien en aquest entorn.
Els terrenys més immediats al monestir i sobre els quals va exercir jurisdicció directa van conformar ben aviat el seu terme, que es va anar modelant fins a esdevenir l’actual municipi de Sant Cugat, on el monestir era el senyor quasi absolut. En un entorn en què pràcticament totes les terres pertanyien a alguna de les jerarquies nobiliàries, els conflictes i enfrontaments entre senyors feudals laics i eclesiàstics eren constants, no només per la possessió de la terra sinó també pel sotmetiment al vassallatge de la població que l’habitava i la treballava.
Itinerància pels quatre museus
Després de Sant Cugat, la mostra es podrà visitar al Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver de Cerdanyola del Vallès (18 de maig - 4 de juliol), el Museu Municipal de Montcada i Reixac (6 de juliol - 12 de setembre) i tancarà el recorregut el Centre d’Interpretació del Patrimoni Molí d’en Rata de Ripollet (17 de gener - 17 de març de 2022).