Llengua

El 17% dels inscrits a cursos de català a Sant Cugat són de la UE i més del 70% d'Amèrica Central i del Sud

L'eina #català947 s'actualitzarà periòdicament i busca mostrar la "realitat diferenciada" per impulsar polítiques segmentades

per NacióDigital, 25 de març de 2021 a les 19:00 |
Curs 'on-line' de català. | CPNL
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de març de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Departament de Cultura ha posat en marxa el projecte #català947, una eina que recull la informació sociolingüística dels 947 municipis de Catalunya. El projecte ofereix un informe detallat amb la situació de la llengua catalana a nivell local, els aspectes demogràfics i socioeconòmics i dades de l'àmbit territorial a què pertany. La informació s'actualitzarà de manera periòdica.

#català947 vol mostrar que la realitat de Catalunya és "diferenciada territorialment", una particularitat que "ha de ser coneguda" per segmentar les polítiques lingüístiques. Municipis com l'Hospitalet de Llobregat o Barcelona són per ara els que tenen informes més complets, però l'objectiu és aconseguir-ho també per a la resta de municipis.


A Sant Cugat durant el curs 2017-18 el 18,4 % de l'alumnat inscrit al Consorci per la Normalització Lingüística (CNL) era nascut a la resta d’Espanya; el 9,7 % a alumnat nascut a Catalunya; i el 72 % corresponien a alumnat nascut a la resta del món. D'aquestes, el 70,5 de les inscripcions van ser de persones nascudes a Amèrica Central i del Sud i un 16,8 % són procedents d'algun país de la Unió Europea. Segons el mateix estudi, el 3,9 % són nascuts a Àsia i l'1,8 al nord d'Àfrica. 

​Si obrim el focus al Vallès Occidental el 2018 un 81% de la població adulta admetia que sabia parlar català, mentre que un 76% l'usava al llarg d'un dia. 490.200 persones sabien escriure en català, 648.900 el sabien llegir, 613.800 el sabien parlar i 725.800 l'entenien, segons l’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP).


Aquell mateix any, hi havia 173.300 persones que tenien només el català com a llengua inicial, 207.800 com a llengua habitual i 211.400 com a llengua d’identificació. A la comarca, després del català i el castellà, l'anglès era la llengua que més ciutadans la sabien parlar, amb aproximadament 174.100 persones -un22,9%-.

Cada informe local conté una introducció, la situació demogràfica (amb l'evolució i la procedència de la població), l'anàlisi dels coneixements de català, l'anàlisi dels usos lingüístics i la situació de l'aprenentatge a la localitat, incloent-hi les dades relatives a l'alumnat del Consorci per a la Normalització Lingüística, el Parla.cat i el Voluntariat per la llengua. També s'ofereixen totes les dades que han permès l'elaboració de l'informe i la descripció dels algoritmes per a la conversió de dades en text descriptiu. En total, més de 22.000 pàgines d'informació. Consulta'ls tots aquí, municipi per municipi.


El projecte #català947 també vol reforçar la trajectòria de consens entre el Govern i els ens locals des de la restauració de la Generalitat de Catalunya i les corporacions democràtiques que té el màxim exponent en el Consorci per a la Normalització Lingüística amb un mapa de 147 punts d'atenció arreu del territori i del qual aquest informe també inclou dades.

 

Participació