«Les cartes m'han ajudat a suportar la presó»: Forcadell entrega tres anys de correspondència a l'Arxiu Nacional

Ho ha fet just tres anys després del seu ingrés a la presó d'Alcalá-Meco

Carme Forcadell amb la correspondència que ha entregat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Carme Forcadell amb la correspondència que ha entregat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. | Anna Mira
23 de març del 2021
Actualitzat el 24 de març a les 14:09h
L'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha arribat a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) un quart d'hora abans de les 17 h, l'hora que s'havia acordat per fer l'entrega de la correspondència rebuda durant tres anys a la presó. 46 caixes amb milers de cartes ordenades cronològicament que segons la mateixa Forcadell "m'han ajudat a suportar la presó i a entendre que no estàvem sols".

I ho ha fet precisament aquest dimarts 23 de març quan fa just tres anys que Forcadell va entrar a la presó d'Alcalà-Meco, a Madrid. "Porto 1.097 dies a la presó i sóc la que porto menys temps", ha reflexionat Forcadell en un acte amb amics i familiars i també al costat de l'actual presidenta del Parlament, Laura Borràs i la consellera de Cultura, la santcugatenca Àngels Ponsa. "El 23 de març és un dia de tristor per a la família i per a molta gent, però l'he escollit en homenatge a la resta de presos, que no han pogut gaudir del tercer grau". "Estem injustament empresonats" ha recordat.

Forcadell ha entregat a l'Arxiu, situat a Sant Cugat del Vallès, 46 caixes de cartes amb milers de cartes de catalans coneguts i desconeguts que durant aquest temps s'han dirigit a l'expresidenta, i dues més amb tota la documentació de la causa jurídica. Sense aquestes cartes la nostra situació hauria estat més dura", ha afirmat i ha assegurat que "preservar-les és preservar la història que escrivim entre tots".

Forcadell ha explicat que els primers dies a la presó amb Dolors Bassa "van ser molt desesperants" però al cap de quatre o cinc dies van començar a rebre les primeres cartes –precisament una de les primeres va ser d'una amiga seva de Sant Cugat-, ha volgut afegir. "Eren de desconeguts que ens explicaven les manifestacions, sopars i trobades que es feien fora; això era un bàlsam per nosaltres i ens donava vida".

Per la seva banda, Borràs ha recordat que "segurament mai un gest privat –escriure una carta- havia tingut tant de valor íntim, però també col·lectiu". "Són unes cartes que neixen de dins i van cap a fora, intenten trencar barrots i distàncies i arriben avui a l'Arxiu Nacional per poder consignar què ha passat a Catalunya", ha afegit.