18
de març
del
2021
Actualitzat
a les
18:51h
L'EMD de Valldoreix considera correcta la inscripció dels qüestionats terrenys limítrofs a favor de la Parròquia de Sant Cebrià. El passat octubre, la Junta de Veïns va aprovar elaborar un informe històric per estudiar si existeixen motius per considerar "incorrecta" la inscripció de l'Església a favor dels terrenys limítrofs de prop de 3.000 metres quadrats de Sant Cebrià. Uns béns que abarquen la parcel·la del davant del temple, la plaça de l'entrada del recinte eclesiàstic i una zona perimetral del mateix.
Cal recordar que el Bisbat de Terrassa va "actualitzar" el registre d'aquests terrenys l'any 2014 per via de la Llei Hipotecària franquista, anul·lada el desembre del 2015, que permetia a l'Església immatricular béns malgrat que no en tingués cap títol que n'acredités la propietat. D'aquí que ERC presentés la moció l'any passat ja que, qualsevol bé immoble sense propietari pertany a l'administració pública.
Davant dels resultats de l'estudi conduït per l'historiador i arxiver municipal Juanjo Cortés, l'EMD considera que la titularitat de la finca ha quedat "demostrada" arran de la documentació presentada. A principis de novembre, el rector mossèn Manresa va emetre un comunicat on defensava la seva "possessió pacífica" des del segle XIII.
A més, senyalen que és "públic i notori" que des de l'any 1130 la Parròquia de Sant Cebrià és propietària i usufructuària de l'església, cementiri, casa rectoral i de l'hort. Només en el període de la Guerra Civil (1936-39), els béns van ser utilitzats com a caserna militar després de l'assassinat del seu rector, mossèn Josep Castellà i Casarramona.
Tanmateix, la moció presentada per Junts per Valldoreix assenyala que també ha quedat demostrat que la Parròquia de Sant Cebrià "no ha volgut apropiar-se de res que no sigui seu" i s'ha mostrat disposada a que "si algú pot demostrar la propietat d'aquesta finca, no té cap problema en reconèixer la veritat". La moció, aprovada amb els vots de Junts de Valldoreix, PSC i Cs, també reconeix la tasca de conservació de la Parròquia per mantenir el seu patrimoni artístic i cultural.
Des d'ERC i la CUP l'informe no convenç i els republicans retreuen que només es presenta certa documentació "històrica i no jurídica" que n'acrediti la propietat. Un estudi que qualifiquen de "molt superficial" i "sense quedar esclarit" i que, per tant, "no pot acabar aquí la investigació". A més es refermen en el rebuig de la via per la qual la Parròquia va actualitzar el seu registre mitjançant la Llei Hipotecària franquista de 1946, que no té cap mena de "legitimitat".
Cal recordar que el Bisbat de Terrassa va "actualitzar" el registre d'aquests terrenys l'any 2014 per via de la Llei Hipotecària franquista, anul·lada el desembre del 2015, que permetia a l'Església immatricular béns malgrat que no en tingués cap títol que n'acredités la propietat. D'aquí que ERC presentés la moció l'any passat ja que, qualsevol bé immoble sense propietari pertany a l'administració pública.
Davant dels resultats de l'estudi conduït per l'historiador i arxiver municipal Juanjo Cortés, l'EMD considera que la titularitat de la finca ha quedat "demostrada" arran de la documentació presentada. A principis de novembre, el rector mossèn Manresa va emetre un comunicat on defensava la seva "possessió pacífica" des del segle XIII.
A més, senyalen que és "públic i notori" que des de l'any 1130 la Parròquia de Sant Cebrià és propietària i usufructuària de l'església, cementiri, casa rectoral i de l'hort. Només en el període de la Guerra Civil (1936-39), els béns van ser utilitzats com a caserna militar després de l'assassinat del seu rector, mossèn Josep Castellà i Casarramona.
Tanmateix, la moció presentada per Junts per Valldoreix assenyala que també ha quedat demostrat que la Parròquia de Sant Cebrià "no ha volgut apropiar-se de res que no sigui seu" i s'ha mostrat disposada a que "si algú pot demostrar la propietat d'aquesta finca, no té cap problema en reconèixer la veritat". La moció, aprovada amb els vots de Junts de Valldoreix, PSC i Cs, també reconeix la tasca de conservació de la Parròquia per mantenir el seu patrimoni artístic i cultural.
Des d'ERC i la CUP l'informe no convenç i els republicans retreuen que només es presenta certa documentació "històrica i no jurídica" que n'acrediti la propietat. Un estudi que qualifiquen de "molt superficial" i "sense quedar esclarit" i que, per tant, "no pot acabar aquí la investigació". A més es refermen en el rebuig de la via per la qual la Parròquia va actualitzar el seu registre mitjançant la Llei Hipotecària franquista de 1946, que no té cap mena de "legitimitat".