El 94,2% de les finques de l'AAVV del Baixador consideren massa elevat el cost del projecte d'urbanització

Els veïns també consensuen un conjunt d'observacions respecte al pla per modificar

L'avinguda Baixador de Valldoreix
L'avinguda Baixador de Valldoreix | Sergi Baixas
09 de març del 2021

Cinc milions d'euros. Aquest és el cost previst per la urbanització de l'avinguda del Baixador que ha fet posar el crit al cel a la majoria del veïnat de la via que qualifiquen la xifra d'"inassumible". I és que d'aquests cinc milions, aproximadament dos anirien a càrrec de l'EMD i de l'Ajuntament (44%); mentre que la resta, ho haurien de posar els propietaris a través de contribucions especials (56%). En termes generals, això suposaria que cada veí hauria de pagar al voltant de 30.000 euros de mitjana. 

Davant d'aquesta xifra, l'Associació de Veïns de l'avinguda Baixador van realitzar la setmana passada una enquesta interna a la qual ha tingut accés NacióSantCugat per valorar i decidir les futures passes a emprendre. Cal recordar que l'AAVV aglutina a 52 de les 90 finques del tram de la via afectat, el que suposa un 58% de representació del conjunt de l'avinguda. Des de l'entitat, asseguren que cada dia reben més finques que s'incorporen a l'associació i ja apleguen a més de 2/3 parts de la via.

L'enquesta, que va comptar amb el 100% de participació dels associats, apunta que el 48,1% reclamen una urbanització "més simple i tradicional", amb una circulació normal però pacificada i amb voreres. Per altra banda, el 36,5% consideren que aquest és el model d'urbanització desitjat, ara bé, matisant algun punt com ara la col·locació de bancs, la disposició de jocs o la manca de places d'aparcament. Finalment, el 15,4% directament aposten per no asfaltar res i demanen que el carrer continuï igual.

No obstant això, el punt respecte al cost del carrer és on s'observa les majories més àmplies. El 67,3% volen que es redueixin les despeses a "quelcom més raonable" encara que comportés allargar el procés. Tot i això, hi ha un significatiu 26,9% de les finques que no acceptarien pagar cap tipus de cost, encara que això signifiqués retardar el projecte sine die o, fins i tot, cancel·lar-lo. Tan sols un 5,8% del veïnat està d'acord amb el preu marcat per tal d'accelerar la urbanització, enfront del 94,2% que reclamen, com a mínim, algun tipus de modificació a la baixa.

Finalment, l'últim punt votat mostra que un 88,5% estarien disposats a acollir-se a assessorament legal amb advocats pel mig com a "eina de pressió" per forçar a nivell legal abans de que s'aprovin les contribucions especials definitives, seure's a la taula amb les administracions locals; mentre que un 11,5% no volen participar de cap demanda conjunta i prefereixen anar per lliure.

Altres observacions

Durant les trobades veïnals post-presentació del projecte, els veïns també consensuen un conjunt d'observacions en relació amb el pla: dubten que calgui fer un jardí/parc al llarg de l'avinguda tenint en compte les característiques de les vivendes de Valldoreix; no confien en el sistema de drenatge natural; mostren reticències respecte a la plataforma única pel risc d'inundacions; i apunten a la manca de places d'aparcament, entre d'altres.

També consideren que aquest tipus d'urbanització que pretén ser una estructura general de la ciutat com a eix vertebrador entre barris no hauria d'anar a càrrec del veïnat sinó de les administracions locals. En aquest sentit, també esgrimeixen que totes aquestes parcel·les porten molts anys pagant l'IBI "sense rebre els serveis municipals adients", un fet que ha suposat "un gran perjudici pels veïns que s'ha de compensar". Finalment, consideren que el termini de quatre anys per acabar la urbanització és massa llarg i recorden la necessitat de procedir a "alliberar les llicències d'obra retingudes".

Davant de tots aquests motius, sol·liciten convocar una reunió amb l'EMD, tècnics i l'Ajuntament de Sant Cugat per revisar les partides pressupostàries detallades, les assignacions de costos per parcel·les i la revisió de diversos punts del projecte que no acaben de generar consens entre el veïnat, a més de trobar una sortida "immediata" dins del marc legal per a l'atorgament de les reclamades llicències.

El reclamat projecte d'urbanització de l'avinguda Baixador ja s'ha posat sobre la taula, però sembla que no ha acabat de convèncer. La setmana passada, els veïns de la via van ser convocats per l'EMD de Valldoreix en tres tandes per evitar aglomeracions en temps de pandèmia i presentar-los de primera mà el projecte elaborat pels tècnics de l'administració local i de l'Ajuntament de Sant Cugat. Un projecte de passeig, amb previsió de finalització d'obres pel 2024 si anés tot rodat, que ha despertat disparitat d'opinions.

La proposta contempla la pacificació del carrer que serà de plataforma única, d'ús preferent per als vianants i amb creació de zones d’estada, esbarjo i de "racons amables per al vianant". Per aconseguir aquests objectius la velocitat estarà limitada a 20 km/h, hi haurà discontinuïtat de l’eix viari per evitar el trànsit de pas, es pacificaran les cruïlles a través de plataformes elevades i es crearan una cinquantena de places d’aparcament de distribució discontínua al llarg del carrer.

El projecte també contempla la naturalització de l’espai, amb la creació de zones enjardinades, la plantació d’aproximadament 300 arbres i vegetació mediterrània i la instal·lació de sistemes de reg automatitzat amb telegestió i de drenatge urbà sostenible. D’altra banda la proposta preveu igualment les tasques de soterrament de la xarxa elèctrica de baixa tensió i de telecomunicacions, així com la renovació parcial de la xarxa d’aigua potable.

"Més que una urbanització ens han presentat un parc temàtic", expressa a NacióSantCugat el secretari de l'Associació de Veïns del Baixador, Manel Expósito. "És un parc-rambla que no s'assembla al que va sortir del procés participatiu", assenyala. Malgrat reconèixer que es tracta d'un projecte "molt maco", alhora es pregunta "si això és realment el millor pel carrer pel seu cost elevadíssim". 

Cada veí haurà d'aportar uns 30.000 euros

I és el que projecte està xifrat en cinc milions d'euros. D'aquests, aproximadament dos milions els posaran l'EMD i l'Ajuntament (44%); la resta, els propietaris a través de les contribucions especials (56%). "Tenint en compte que som uns 90 veïns, estaríem parlant que cadascú hauríem de posar una mitjana de 30.000 euros. És inassumible", assenyala Expósito. "Si després de tants anys ara es volen penjar medalles i fer la millor rambla de Catalunya, per a nosaltres endavant; ara bé, aquest cost no hauria de recaure sobre les esquenes del veïnat", esgrimeix el portaveu. 

A més, durant la reunió asseguren que els van dir taxativament que, en cas de trobar-se subvencions per part d'altres administracions per aixecar la nova avinguda, aquests diners es restaran de les partides de l'EMD i de l'Ajuntament, i en cap cas de la part d'aportació dels veïns. A preguntes d'aquest mitjà, el president Josep Puig corrobora que, en principi, serà així.

"Els veïns van comprar aquests terrenys a un preu inferior del mercat per ser una via afectada per les torres d'alta tensió i eren conscients que tenien pendent la despesa d'urbanització. En el seu moment el veïnat no va pagar ni un duro per la retirada i soterrament de les línies d'alta tensió", ha assenyalat Puig. "Normalment, primer es paga la urbanització i després la casa. En el seu cas, ha estat al revés", ha esgrimit. El president s'ha mostrat sorprès de certes declaracions del veïnat durant les últimes hores perquè assegura que les reunions d'aquesta setmana "van anar com una seda", tot i ser conscient que la veu no és unànime i no tothom n'ha sortit convençut. 

Des de l'EMD assenyalen que el cost majoritari de l’actuació correspon a les obres de clavegueram i tasques de soterrament de serveis. "Es pot repassar la proposta, però hi ha costos invariables i ineludibles", esgrimeix el president de l'EMD. No obstant això, perquè el pagament de les contribucions especials ocasioni el menor impacte financer possible en l’economia dels veïns, expliquen que s’establirà un pagament en tres terminis i que, fins i tot, es podrà ajornar la despesa fins a cinc anys. A més, apunta que existeixen diversos sistemes de finançament - com a la Diputació de Barcelona- per ajudar els veïns a fer front a aquest cost.

L'EMD no tanca la porta a replantejar la proposta

Sigui com sigui, caldrà observar quines majories hi ha al carrer. "Si hi ha una part important dels veïns que no acabaven de veure el projecte doncs s'haurà de replantejar la proposta", reconeix Puig amb la possibilitat oberta de què directament no s'arribi a urbanitzar la via en cas de no haver-hi consens. Malgrat tot, el president reitera el "compromís" de l'EMD amb la urbanització de l'avinguda. 

Davant les trobades, l'associació de veïns, que considera que s'ha fet un primer pas per trobar una solució al reclam històric, s'anirà reunint durant els propers dies per copsar l'opinió real del veïnat i analitzar en detall la idoneïtat del projecte i el cost. A més, també insistiran a participar d'una taula de diàleg a tres bandes amb les dues administracions públiques perquè la seva veu sigui escoltada. Finalment, continuaran exigint que els atorguin permisos de llicències d'obres congelades fins ara a l'espera que s'executin les obres d'urbanització.