El món local es blinda per impulsar la sobirania energètica

S'ha constituït l'Associació de Municipis per l’Energia Pública que aglutina 74 poblacions de Catalunya que representen més de tres milions de ciutadans

Roda de premsa de presentació de l'AMEP
Roda de premsa de presentació de l'AMEP | Rafel Casanova (BCF) ​
23 de febrer del 2021
Actualitzat a les 14:17h
L'Associació de Municipis per l'Energia Pública (AMEP) ja és una realitat. Aquest dimarts 23 de febrer s'ha constituït el que vol ser el motor per impulsar la municipalització de l'energia passant per la titularitat, la propietat i la gestió del servei de les xarxes de distribució d'energia elèctrica. En una roda de premsa posterior a la seva constitució a Terrassa, la ciutat que lidera l'associació, el seu president i regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Carles Caballero, ha estat clar: "L'AMEP ha arribat per fer de l'energia un model just, democràtic i sostenible".

Des de la seva posada en marxa ara fa un any, ja s'han adherit 74 municipis d'arreu de Catalunya entre els quals destaquen les quatre capitals de demarcació -Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona- i entre les quals també hi ha Sant Cugat. En total representen més tres milions de catalans i es compta amb un pressupost de 81.000 euros anuals. La tinenta d'alcaldia de Territori i Sostenibilitat de Terrassa, Lluïsa Melgares, ha insistit en el fet que "cal accelerar el canvi de model en la producció, la distribució, l'emmagatzematge i consum".

És per això que els municipis aposten perquè "en contraposició al model actual, la transició ens porti a un escenari on quedi garantit el dret social a l'accés a l'energia, on no hi hagi pobresa energètica, on la ciutadania i les empreses puguin, lliurement i fàcilment, generar la seva pròpia energia verda i compartir-la amb els seus veïns, on les xarxes de distribució de l'energia no estiguin exclusivament en mans de les multinacionals, i la ciutadania pugui participar en la seva regulació i modernització". "La transició energètica no serà possible sense una intervenció, per això volem impulsar una transició energètica democratitzadora", ha afegit Caballero.

Per la seva banda, el regidor de Transició Energètica de l'Ajuntament de Barcelona i secretari de l'AMEP, Eloi Badia, ha afirmat que "l'Associació té per objectiu donar resposta a una mancança molt important i vol tenir el control i gestió pública per participar activament en la transició energètica".

Producció d'energia autòctona

En paraules de l'alcaldessa de Tàrrega i vicepresidenta de l'AMEP, Alba Pijuan, "cal democratitzar l'energia i això passa per la producció d'energies renovables autòctones i abandonar l'energia nuclear". Pijuan ha alertat que actualment a l'estat espanyol només es produeix un 18% d'energies renovables i un 8% a Catalunya, malgrat que el compromís amb la UE és arribar al 42%.

Pijuan ha posat l'exemple de la comarca de l'Urgell on es reben ofertes per posar parcs eòlics en detriment de camps de ramaderia i agricultura. Els municipis adscrits han denunciat que l'estat espanyol es troba en un gran contrasentit en ser dels països amb més hores de sol de la UE, però on es paga la quarta tarifa més cara d'Europa.

Amb tot, però, la legislació que determina la xarxa de distribució de l'energia a l'estat espanyol depèn del Congrés dels Diputats. És per això que des de l'AMEP es vol incidir, també políticament per canviar la distribució i recuperar així la titularitat de la xarxa. "Ens sembla important posar en coneixement públic i denunciar l'opacitat de les comercialitzadores que es tradueix en impunitat", ha insistit el president de l'Associació. "Avui hem plantat una llavor del municipalisme que s'aixeca per defensar el que és del tot just i necessari", ha afegit Caballero.

Amb tot, el grup motor de l'Associació treballarà per poder canviar la comercialització elèctrica dels municipis amb la producció d'energies renovables en edificis municipals o posar en marxa auditories de la xarxa elèctrica.

Els talls de llum avalen l'AMEP

Precisament, el passat mes de gener diverses ciutats de Catalunya entre les quals hi ha Terrassa o Sabadell van patir talls de llum en zones de la ciutat en un moment quan el preu del subministrament va arribar a màxims històrics. En el document de constitució de l'AMEP s'especifica que "el món local ha patit la coacció de les empreses distribuïdores, són contínues queixes per la manca d'informació i atenció als usuaris i els dèficits de la xarxa".

Han estat diverses les intervencions en contra de les actuals empreses comercialitzadores i distribuïdores d'energia. En concret, la regidora de Vilanova i la Geltrú i tresorera de l'AMEP, Marta Jofra, ha expressat que el missatge que envien a Endesa és que "estem aquí per trencar oligopoli i recuperar control de la xarxa i garantir l'accés a l'energia i facilitar la transició energètica". En aquest sentit, Badia ha afegit que actualment a "Catalunya som presoners d'una sola companyia distribuïdora, Endesa". La vocal i representant de l'Associació d'Enginyers Sense Fronteres, Irene González, ha afirmat que els talls "massius del mes de gener van afectar el 5% de la població catalana i molts van ser criminalitzats per Endesa".

Què és l'AMEP?

Associació de Municipis i Entitats per l'Energia Pública, una entitat que vol impulsar la titularitat, la propietat i la gestió públiques de les xarxes de distribució d'energia elèctrica; desenvolupar accions per promoure una transició energètica cap a un model energètic més just, democràtic i sostenible. També vol assessorar els municipis que tinguin aquests mateixos interessos.

Un total de 74 municipis i tres entitats ja s'han adherit a la iniciativa, mitjançant la signatura d'un Protocol que regula el marc de col·laboració que donarà pas a la constitució de l'AMEP. Aquesta entitat està oberta a la incorporació de nous municipis, noves entitats públiques, sectors acadèmics i societat civil organitzada. Poden ser membres de l'AMEP els ajuntaments, els ens supramunicipals de Catalunya, comercialitzadores elèctriques, cooperatives, universitats, entitats ambientalistes, societat civil organitzada, sindicats... i totes aquelles organitzacions i entitats amb personalitat jurídica alineades amb els objectius de l'Associació. Queden fora els partits polítics, els ens amb ànims de lucre i les seves fundacions.

Municipis adherits:

Argençola, Artés, Avià, Barberà del Vallès, Barcelona, Cabrera d'Anoia, Cardedeu, Carme, el Prat de Llobregat, Fogars de la Selva, Gelida, Mediona, Monistrol de Calders, Navàs, Olost, Olvan, Palau-Solità i Plegamans, Pujalt, Ripollet, Sant Cugat del Vallès, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Fruitós de Bages, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Just Desvern, Sant Mart de Tous, Sant Pere de Torelló, Sant Pol de Mar, Sant Quint de Mediona, Sant Quirze de Besora, Sant Quirze del Vallès, Santa Eugènia de Berga, Santa Perpètua de Mogoda, Sentmenat, Sitges, Sobremunt, Taradell, Terrassa, Tona, Torrelles de Llobregat, Ullastrell, Vacarisses, Vilada, Viladecavalls, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Celrà, Girona, Hostalric, La Vall d'en Bas, Llagostera, Palau de Santa Eulàlia, Sant Miquel de Campmajor, Verges, Vilablareix, Viladamat, Aitona, Bellpuig, Castelló de Farfanya, Les Avellanes i Santa Linya, Lladurs, Lleida, Maldà, Menàrguens, Ponts, Tàrrega, Tornabous, Torrebesses, Altafulla, La Pobla de Montornès, Poboleda, Puigpelat, Senan, Tarragona, Ulldemolins i les entitats Asociación Nacional de Autoconsumidores, Associació Catalana d'Enginyeria Sense Fronteres i Associació de Micropobles de Catalunya