13
de febrer
del
2021
Actualitzat
el
15
de febrer
a les
20:18h
Xavier Suñer és educador social, vinculat al departament de ciutadania de l’Ajuntament de Sant Cugat. Entre diversos projectes, coordina el Banc del Temps de la ciutat, una entitat de cohesió social que promou l’intercanvi gratuït de serveis entre les persones. Enguany, el projecte local del Banc del Temps celebra 16 anys des de la seva creació. Aleshores van començar amb 50 usuàries donades d’alta i ara ja són uns 590 socis.
En una entrevista amb NacióSantCugat Suñer ha explicat que a Sant Cugat s'han invertit 6.873 hores d'intercanvis, ha repassat els orígens d'un dels bancs més antics de Catalunya i ha explicat com s'ha afrontat la pandèmia i conèixer els reptes que tenen pendents de cara al futur.
- El Banc del Temps de Sant Cugat va ser fundat el desembre del 2004. Com va sorgir la idea d’iniciar aquest projecte?
- En aquella època es va produir una explosió demogràfica molt gran a Sant Cugat. El terme municipal va créixer molt i es van fer barris nous amb unes infraestructures molt modernes, parcs, voreres àmplies i clavegueram. El barri de Sant Francesc-Monestir, un dels més antics, va quedar una mica desfasat a escala infraestructural i necessitava una inversió urbanística molt potent. Aleshores vam rebre una subvenció de la Comunitat Europea per poder renovar el barri a canvi d’iniciar un projecte de cohesió social al territori. Va coincidir que l’Ajuntament estava treballant en coordinació amb l’entitat Salut i Família per prohibir fumar als espais públics. Gràcies a aquesta entitat, que també gestionava els Bancs del Temps de la zona, vam conèixer el projecte i vam entendre que era una bona iniciativa per implantar.
- En els seus orígens, els Bancs del Temps van ser concebuts com un projecte de gènere de suport a les dones. Quin paper hi tenen actualment?
- Entre el 70 i el 75% dels usuaris del Banc del Temps de Sant Cugat són dones. És un projecte que va néixer femení i que continua sent-ho. A l’equip de secretaria actualment hi ha vuit persones, i les vuit són dones. També hi ha homes que cursen activitats, però majoritàriament és un projecte femení.
-Com ha evolucionat el banc des de la seva creació?
- En els seus inicis fèiem el grup a través d’un paper apuntant les dades personals per fer l’intercanvi. Després vam passar a un full Excel i més tard a un programa una mica més complet. Actualment, utilitzem una plataforma informàtica. Hem anat creixent exponencialment en nombre de persones però també en activitats. Vam començar fent intercanvis individuals ajudant a les persones que ho necessitaven. Després vam passar a fer intercanvis grupals. Fins ara, hem estat col·laborant amb entitats del territori i hem creat diferents activitats que impliquin la participació dels usuaris.
- Quin és el perfil habitual que sol·licita i alhora ofereix un servei?
- Entre els 590 usuaris donats d’alta tenim un ampli ventall de persones amb diferents inquietuds i propostes. A més a més, entre els socis, comptem amb persones de fins a 20 països diferents, com per exemple Nicaragua, el Marroc, Bolívia, Xile, els Països Baixos o els Estats Units. La franja d’edat majoritària comprèn els 40 i els 65 anys.
- La finalitat del Banc del Temps es basa en l’intercanvi de serveis de manera gratuïta. Què creu que aporta aquesta experiència?
- Per una banda és una manera de generar un vincle d’amistat i confiança amb el veïnat, ja que, és important crear cohesió i pertànyer a un grup de persones que s’ajuden mútuament. Intercanviar temps de manera gratuïta sense que hi hagi un intercanvi monetari és també una manera de contribuir a un nou sistema d’economia social i solidària. A més, treballem molt amb la idea d’igualtat i considerem que tots els intercanvis valen el mateix. És igual intercanviar una persona que necessita que li arreglin els baixos dels pantalons que una persona que et faci una classe magistral de física quàntica.
El Banc del Temps de Sant Cugat està obert a qualsevol persona de la ciutat, independentment d’on vingui i del que pensi i treballem amb valors com la solidaritat, la confiança, el compromís i l’amistat.
- Creu que els santcugatencs són receptius a aquest tipus de projectes?
- Sí. La gent de Sant Cugat ha respost molt bé al projecte. Els socis locals són persones molt disposades a donar i a ajudar amb el que calgui i sovint els costa demanar. A més, a Sant Cugat hi ha tres Bancs del Temps. Això en un territori com el nostre és molt significatiu. L’Ajuntament gestiona el de Sant Cugat centre i el de Mira-sol. En canvi, el de Les Planes està gestionat per l’Ajuntament de Barcelona al districte de Sarrià-Sant Gervasi.
- Funcionen igual els Bancs de Mira-sol i Les Planes?
- Cada Banc del Temps té les seves particularitats i la seva pròpia personalitat, però l’estructura és la mateixa. Són bancs que intercanvien serveis gratuïtament, estan oberts a tota la ciutadania i fomenten la confiança i la relació entre les persones per donar i rebre ajuda en les necessitats de la vida quotidiana.
- Quin tipus d’intercanvis són els més habituals?
- En l’àmbit individual els intercanvis més majoritaris són els de conversa, sigui en català, anglès, francès o italià. Destaquen els de suport a les persones i els d’informàtica, però en general són molt variats. També fem intercanvis d’oci i de cultura, petites reparacions, passejar animals, regar les plantes i transports.
- El coronavirus ha suposat un trasbals a la vida quotidiana de tothom. De quina manera els ha afectat la pandèmia? Com li han fet front?
- El Banc del Temps és un projecte de proximitat entre les persones i amb l’inici del confinament vaig estar uns dies que no sabia cap a on tirar. Amb els dies vaig comprendre que era possible mantenir la cohesió i els intercanvis sense la necessitat de molta tecnologia. Els whatsapps, els correus electrònics o les conferències eren suficients per mantenir els intercanvis. Malgrat que som conscients que dins del banc hi ha gent gran que no té els coneixements necessaris per utilitzar les noves tecnologies vam oferir-los suport per donar accés a què aquestes persones poguessin continuar relacionant-se i fent intercanvis. A partir d’aquí va ser tot força intuïtiu. Vam fer una proposta i una crida a la comunitat, perquè ens oferissin els recursos i serveis que consideressin oportuns. La resposta que vam rebre va ser immediata i molt positiva.
- El quin punt es troba el Banc del Temps actualment?
- En plena tercera onada de la pandèmia l’energia ja no és tan proactiva, la gent està més cansada i les xarxes s’han minimitzat. Actualment estem orientats en quatre eixos. D’una banda, la salut personal i a oferir espais d’intercanvi que generin benestar a les persones. També fem un seguiment dels socis majors de 75 anys perquè sàpiguen que l’associació està al seu costat. Per altra banda, estem enfocats en el reconeixement de tot allò que hem estat capaços de fer durant la pandèmia i intentem positivitzar la situació que estem vivint.
- Què tenen previst per celebrar aquests 16 anys?
- Cada any fem una festa en germanor amb tots els socis i sòcies a la Casa de Cultura amb la participació d’entitats locals. Aquest any, però, com que un acte presencial no és possible, hem fet un vídeo commemoratiu molt bonic agraint i reconeixent totes les persones que han fet possible el Banc del Temps. També hem fet una carta a través de la regidora Gemma Aristoy agraint el suport que ha tingut la xarxa del temps durant aquests mesos de pandèmia i donant esperança a una futura retrobada l’any vinent.
- Quins reptes de futur tenen al cap?
- Bàsicament, continuar amb el projecte. En aquests moments no sabem cap a on anem i la situació és d’incertesa. Tot i això, confiem que sobreviurem a aquest període. Pensem i confiem que hi haurà un boom, un moment d’esplendor. La gent tindrà ganes de retrobar-se, compartir i fer activitats presencials i tornarem a tenir una dinàmica molt potent d’iniciatives. Ja hem viscut un renaixement durant el confinament, però crec que quan això s’arregli tornarem a ressorgir, sobretot amb propostes per fer a l’exterior. Ens agradaria publicar un llibre de memòries o relats de tot allò que ens va passar mentre estàvem confinats i poder-lo compartir. No sabem si serà possible pel nostre pressupost econòmic, però reunirem energies per tirar endavant aquesta idea.
En una entrevista amb NacióSantCugat Suñer ha explicat que a Sant Cugat s'han invertit 6.873 hores d'intercanvis, ha repassat els orígens d'un dels bancs més antics de Catalunya i ha explicat com s'ha afrontat la pandèmia i conèixer els reptes que tenen pendents de cara al futur.
- El Banc del Temps de Sant Cugat va ser fundat el desembre del 2004. Com va sorgir la idea d’iniciar aquest projecte?
- En aquella època es va produir una explosió demogràfica molt gran a Sant Cugat. El terme municipal va créixer molt i es van fer barris nous amb unes infraestructures molt modernes, parcs, voreres àmplies i clavegueram. El barri de Sant Francesc-Monestir, un dels més antics, va quedar una mica desfasat a escala infraestructural i necessitava una inversió urbanística molt potent. Aleshores vam rebre una subvenció de la Comunitat Europea per poder renovar el barri a canvi d’iniciar un projecte de cohesió social al territori. Va coincidir que l’Ajuntament estava treballant en coordinació amb l’entitat Salut i Família per prohibir fumar als espais públics. Gràcies a aquesta entitat, que també gestionava els Bancs del Temps de la zona, vam conèixer el projecte i vam entendre que era una bona iniciativa per implantar.
- En els seus orígens, els Bancs del Temps van ser concebuts com un projecte de gènere de suport a les dones. Quin paper hi tenen actualment?
- Entre el 70 i el 75% dels usuaris del Banc del Temps de Sant Cugat són dones. És un projecte que va néixer femení i que continua sent-ho. A l’equip de secretaria actualment hi ha vuit persones, i les vuit són dones. També hi ha homes que cursen activitats, però majoritàriament és un projecte femení.
-Com ha evolucionat el banc des de la seva creació?
- En els seus inicis fèiem el grup a través d’un paper apuntant les dades personals per fer l’intercanvi. Després vam passar a un full Excel i més tard a un programa una mica més complet. Actualment, utilitzem una plataforma informàtica. Hem anat creixent exponencialment en nombre de persones però també en activitats. Vam començar fent intercanvis individuals ajudant a les persones que ho necessitaven. Després vam passar a fer intercanvis grupals. Fins ara, hem estat col·laborant amb entitats del territori i hem creat diferents activitats que impliquin la participació dels usuaris.
"És un projecte que va néixer femení i que continua sent-ho"
- Quin és el perfil habitual que sol·licita i alhora ofereix un servei?
- Entre els 590 usuaris donats d’alta tenim un ampli ventall de persones amb diferents inquietuds i propostes. A més a més, entre els socis, comptem amb persones de fins a 20 països diferents, com per exemple Nicaragua, el Marroc, Bolívia, Xile, els Països Baixos o els Estats Units. La franja d’edat majoritària comprèn els 40 i els 65 anys.
Xavier Suñer, coordinador del Banc del Temps de Sant Cugat Foto: Anna Mira
- Per una banda és una manera de generar un vincle d’amistat i confiança amb el veïnat, ja que, és important crear cohesió i pertànyer a un grup de persones que s’ajuden mútuament. Intercanviar temps de manera gratuïta sense que hi hagi un intercanvi monetari és també una manera de contribuir a un nou sistema d’economia social i solidària. A més, treballem molt amb la idea d’igualtat i considerem que tots els intercanvis valen el mateix. És igual intercanviar una persona que necessita que li arreglin els baixos dels pantalons que una persona que et faci una classe magistral de física quàntica.
El Banc del Temps de Sant Cugat està obert a qualsevol persona de la ciutat, independentment d’on vingui i del que pensi i treballem amb valors com la solidaritat, la confiança, el compromís i l’amistat.
- Creu que els santcugatencs són receptius a aquest tipus de projectes?
- Sí. La gent de Sant Cugat ha respost molt bé al projecte. Els socis locals són persones molt disposades a donar i a ajudar amb el que calgui i sovint els costa demanar. A més, a Sant Cugat hi ha tres Bancs del Temps. Això en un territori com el nostre és molt significatiu. L’Ajuntament gestiona el de Sant Cugat centre i el de Mira-sol. En canvi, el de Les Planes està gestionat per l’Ajuntament de Barcelona al districte de Sarrià-Sant Gervasi.
- Funcionen igual els Bancs de Mira-sol i Les Planes?
- Cada Banc del Temps té les seves particularitats i la seva pròpia personalitat, però l’estructura és la mateixa. Són bancs que intercanvien serveis gratuïtament, estan oberts a tota la ciutadania i fomenten la confiança i la relació entre les persones per donar i rebre ajuda en les necessitats de la vida quotidiana.
- Quin tipus d’intercanvis són els més habituals?
- En l’àmbit individual els intercanvis més majoritaris són els de conversa, sigui en català, anglès, francès o italià. Destaquen els de suport a les persones i els d’informàtica, però en general són molt variats. També fem intercanvis d’oci i de cultura, petites reparacions, passejar animals, regar les plantes i transports.
"En el pitjor moment, la gent del Banc del Temps va donar la seva millor versió"
- El coronavirus ha suposat un trasbals a la vida quotidiana de tothom. De quina manera els ha afectat la pandèmia? Com li han fet front?
- El Banc del Temps és un projecte de proximitat entre les persones i amb l’inici del confinament vaig estar uns dies que no sabia cap a on tirar. Amb els dies vaig comprendre que era possible mantenir la cohesió i els intercanvis sense la necessitat de molta tecnologia. Els whatsapps, els correus electrònics o les conferències eren suficients per mantenir els intercanvis. Malgrat que som conscients que dins del banc hi ha gent gran que no té els coneixements necessaris per utilitzar les noves tecnologies vam oferir-los suport per donar accés a què aquestes persones poguessin continuar relacionant-se i fent intercanvis. A partir d’aquí va ser tot força intuïtiu. Vam fer una proposta i una crida a la comunitat, perquè ens oferissin els recursos i serveis que consideressin oportuns. La resposta que vam rebre va ser immediata i molt positiva.
El Banc del Temps també s'ha adaptat a la pandèmia amb nous serveis. Foto: Anna Mira
Van ser uns mesos en què hi havia un ambient molt positiu i ens van començar a arribar propostes de suport increïbles. Per exemple, una psicòloga es va oferir a fer consultes telefòniques per donar suport psicològic, una pediatra es va oferir a resoldre dubtes relacionats amb el coronavirus i una altra persona a fer el telèfon de l’alegria. També vam comptar amb gent que va col·laborar cosint i fabricant mascaretes. En el pitjor moment, la gent del Banc del Temps va donar la seva millor versió. El projecte es va reactivar i va poder donar respostes de suport. Va ser un estri de comunicació molt important per tenir informades les persones sobre l’evolució de la pandèmia, a més d’una eina de companyia i d’atenció.
- El quin punt es troba el Banc del Temps actualment?
- En plena tercera onada de la pandèmia l’energia ja no és tan proactiva, la gent està més cansada i les xarxes s’han minimitzat. Actualment estem orientats en quatre eixos. D’una banda, la salut personal i a oferir espais d’intercanvi que generin benestar a les persones. També fem un seguiment dels socis majors de 75 anys perquè sàpiguen que l’associació està al seu costat. Per altra banda, estem enfocats en el reconeixement de tot allò que hem estat capaços de fer durant la pandèmia i intentem positivitzar la situació que estem vivint.
"Ja hem viscut un renaixement durant el confinament, però crec que quan això s’arregli tornarem a ressorgir"
- Què tenen previst per celebrar aquests 16 anys?
- Cada any fem una festa en germanor amb tots els socis i sòcies a la Casa de Cultura amb la participació d’entitats locals. Aquest any, però, com que un acte presencial no és possible, hem fet un vídeo commemoratiu molt bonic agraint i reconeixent totes les persones que han fet possible el Banc del Temps. També hem fet una carta a través de la regidora Gemma Aristoy agraint el suport que ha tingut la xarxa del temps durant aquests mesos de pandèmia i donant esperança a una futura retrobada l’any vinent.
- Quins reptes de futur tenen al cap?
- Bàsicament, continuar amb el projecte. En aquests moments no sabem cap a on anem i la situació és d’incertesa. Tot i això, confiem que sobreviurem a aquest període. Pensem i confiem que hi haurà un boom, un moment d’esplendor. La gent tindrà ganes de retrobar-se, compartir i fer activitats presencials i tornarem a tenir una dinàmica molt potent d’iniciatives. Ja hem viscut un renaixement durant el confinament, però crec que quan això s’arregli tornarem a ressorgir, sobretot amb propostes per fer a l’exterior. Ens agradaria publicar un llibre de memòries o relats de tot allò que ens va passar mentre estàvem confinats i poder-lo compartir. No sabem si serà possible pel nostre pressupost econòmic, però reunirem energies per tirar endavant aquesta idea.