05
de febrer
del
2021
Actualitzat
el
12
de març
a les
12:44h
"Durant la setmana penso: quan trucarà la Nuri per veure'ns?". L'Aurora Herrada i la Núria Ricart són dues dones de 70 anys de Sant Cugat que, plegades, han trobat una complicitat difícil d'expressar amb paraules. Usuària i voluntària de la Creu Roja de Sant Cugat-Rubí, s'agafen de la mà -i del braç per caminar-, mentre NacióSantCugat conversa amb elles. Les mirades que les mascaretes deixen entreveure, ho diuen tot. L'Aurora fa cinc anys que viu a la ciutat vallesana. Originària de Madrid, la situació familiar la va portar a instal·lar-se a Sant Cugat on ja hi vivia part de la família que encara té, i a qui estima en bogeria. El seu germà i els seus nebots li donen "una alegria enorme", expressa.
"Però a vegades amb la família no n'hi ha prou", assegura la tècnica de gent gran de la Creu Roja de Sant Cugat, Marta Reche. Ella ha crescut amb l'entitat, amb 16 anys va començar a fer acompanyament a la gent gran com a voluntària i ara n'és la responsable. Actualment la Creu Roja de Sant Cugat-Rubí compta amb 368 voluntaris, 25 dels quals es dediquen als diferents programes de gent gran (+65 anys) que ofereix l'entitat.
L'Aurora va arribar a la Creu Roja gràcies a la Carmen, la seva cunyada, qui explica que la seva germana acompanyava a gent gran d'una altra població i ho va tenir clar: "Vaig contactar-hi de seguida perquè sé que ofereixen serveis a la gent gran que li anirien molt bé". I així és. L'Aurora assenteix amb el cap constantment tot allò que diuen d'ella mentre descansen assegudes a l'ombra d'un banc al parc de Can Vernet; la visió de l'Aurora és delicada i cal protegir-la del sol d'un migdia d'hivern.
La Núria ha treballat durant 20 anys d'infermera a l'UCI i en jubilar-se va decidir que volia seguir mantenint-se activa. Fa gairebé tres anys que és voluntària; primer, repartint aliments, i després, amb la gent gran. I és que només veure-la, la Núria desprèn vitalitat, passió i predisposició total per allò que fa. "Compensa moltíssim el voluntariat", assegura mirant a l'Aurora emocionada mentre li arregla els cabells, esverats pel vent.
Abans de la pandèmia -expliquen- els divendres a les cinc de la tarda la Núria anava a buscar a l'Aurora al centre de dia Santa Rosa. Ara, un cop a la setmana, es truquen i la Núria la va a buscar a casa -on viu sola- per passejar durant "dues hores llargues!", exclama mentre es posa bé l'armilla vermella. "Caminem, anem de botigues i xerrem molt, moltíssim". -L'Aurora assenteix- i afegeix: "M'agrada molt estar amb la Nuri, és amable i afectuosa i això m'agrada". També explica que abans de la pandèmia anaven a prendre un cafè i un entrepà, però ara ja no ho fan pel virus. Testimoni que l'Aurora està encantada de la companyia de la Núria, és la Carmen: “Quan la deixa a casa després del passeig sempre em truca per explicar-me com li ha anat”, apunta.
Trucades per combatre l’aïllament
Segons l’informe de la Taula d’Entitats del Tercer Sector de Catalunya (setembre 2020), La soledat no desitjada durant la vellesa, un fenomen social, "en un context d’urbanització accelerada, individualisme creixent i transformacions socials i d’estructures familiars, culturals i tecnològiques, es dóna una situació de risc de soledat i aïllament social creixent entre la població gran". L'informe del Tercer Sector també recull que segons les previsions de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), l'any 2068 pot arribar a haver-hi més de 14 milions de persones grans a l'estat espanyol, és a dir, el 29,4% del total de la població.
Una situació que s'ha agreujat amb l'arribada de la pandèmia del coronavirus i la reducció de les interaccions socials per evitar contagis. "Vaig estar tres mesos a casa -de març a juny- sense sortir i encara tinc por d'agafar-lo". L'Aurora també explica que el seu germà li feia la compra i l'anava a veure cada dia. Ella, però rebia la trucada de la Núria cada setmana i d'alguna manera es feien companyia. "Xerràvem de tot una mica" diu l'Aurora. Cada voluntari que va voler formar part d'aquest projecte de trucades a Sant Cugat, que es va haver d'improvisar per l'arribada del confinament, tenia una llista de 12 persones per trucar durant la setmana. "Més que xerrar, escoltàvem", explica la Núria... (es fa un silenci). "Jo no li tinc por a la Covid-19, però sí molt de respecte", confessa.
Les persones que fan acompanyament a Sant Cugat "potser no són perfils de soledat absoluta perquè ambdues tenen família, però l'acompanyament va més enllà", explica Reche. Permet d'una banda, alliberar una estona a la família -que en molts casos es fan càrrec de la persona-; i de l'altra, donar l'oportunitat a la persona gran a compartir i parlar amb algú de fora del nucli familiar. "Es genera una amistat molt bonica entre voluntari i persona". De fet, des de l'entitat santcugatenca es vol anar més enllà i fer activitats compartides amb parelles de voluntaris i usuaris perquè tots quatre intercanviïn opinions i sensacions.
L'acompanyament també permet un mínim d'exercici físic per garantir un envelliment saludable. "Durant la pandèmia s'ha deixat molt de banda perquè no es podia". Cada voluntari s'adapta a la situació de la persona usuària. La tècnica explica que els dies que plou o fa molt fred es queden a casa i juguen a algun joc de taula o xerren.
El mateix informe apunta que "la soledat no desitjada i l'aïllament social s'han d'incloure en l'agenda política, i han de ser objecte de les polítiques públiques, socials i sanitàries" per tal de prevenir-les i treballar-les. Per a tot això cal invertir recursos i sinergies entre administracions i entitats del tercer sector. Precisament, un dels objectius de la Creu Roja de Sant Cugat és precisament "més treball en xarxa amb l'Ajuntament i les entitats" per poder arribar a més persones i cobrir millor les necessitats.
A banda de l'acompanyament més físic, des de l'entitat santcugatenca també tenen altres programes com el que es fa a les llars per fomentar les funcions cognitives a través d'una tauleta prestada. Familiaritza amb les noves tecnologies. Un dels reptes per aquest 2021 és un voluntariat a la inversa, és a dir, que la persona voluntària pugui rebre coneixements o habilitats de la persona gran amb l'objectiu de potenciar les seves capacitats i que se sentin útils. S'acaba el passeig i l'Aurora té clares dues coses: que no es vol separar de la Núria i que no vol tornar a Madrid perquè a Sant Cugat s'hi troba molt a gust: "és molt tranquil i hi estic molt bé".
"Però a vegades amb la família no n'hi ha prou", assegura la tècnica de gent gran de la Creu Roja de Sant Cugat, Marta Reche. Ella ha crescut amb l'entitat, amb 16 anys va començar a fer acompanyament a la gent gran com a voluntària i ara n'és la responsable. Actualment la Creu Roja de Sant Cugat-Rubí compta amb 368 voluntaris, 25 dels quals es dediquen als diferents programes de gent gran (+65 anys) que ofereix l'entitat.
L'Aurora va arribar a la Creu Roja gràcies a la Carmen, la seva cunyada, qui explica que la seva germana acompanyava a gent gran d'una altra població i ho va tenir clar: "Vaig contactar-hi de seguida perquè sé que ofereixen serveis a la gent gran que li anirien molt bé". I així és. L'Aurora assenteix amb el cap constantment tot allò que diuen d'ella mentre descansen assegudes a l'ombra d'un banc al parc de Can Vernet; la visió de l'Aurora és delicada i cal protegir-la del sol d'un migdia d'hivern.
La Núria ha treballat durant 20 anys d'infermera a l'UCI i en jubilar-se va decidir que volia seguir mantenint-se activa. Fa gairebé tres anys que és voluntària; primer, repartint aliments, i després, amb la gent gran. I és que només veure-la, la Núria desprèn vitalitat, passió i predisposició total per allò que fa. "Compensa moltíssim el voluntariat", assegura mirant a l'Aurora emocionada mentre li arregla els cabells, esverats pel vent.
Abans de la pandèmia -expliquen- els divendres a les cinc de la tarda la Núria anava a buscar a l'Aurora al centre de dia Santa Rosa. Ara, un cop a la setmana, es truquen i la Núria la va a buscar a casa -on viu sola- per passejar durant "dues hores llargues!", exclama mentre es posa bé l'armilla vermella. "Caminem, anem de botigues i xerrem molt, moltíssim". -L'Aurora assenteix- i afegeix: "M'agrada molt estar amb la Nuri, és amable i afectuosa i això m'agrada". També explica que abans de la pandèmia anaven a prendre un cafè i un entrepà, però ara ja no ho fan pel virus. Testimoni que l'Aurora està encantada de la companyia de la Núria, és la Carmen: “Quan la deixa a casa després del passeig sempre em truca per explicar-me com li ha anat”, apunta.
La Núria i l'Aurora, surten a passejar una vegada a la setmana. Foto: Roger Navarro
Trucades per combatre l’aïllament
Segons l’informe de la Taula d’Entitats del Tercer Sector de Catalunya (setembre 2020), La soledat no desitjada durant la vellesa, un fenomen social, "en un context d’urbanització accelerada, individualisme creixent i transformacions socials i d’estructures familiars, culturals i tecnològiques, es dóna una situació de risc de soledat i aïllament social creixent entre la població gran". L'informe del Tercer Sector també recull que segons les previsions de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), l'any 2068 pot arribar a haver-hi més de 14 milions de persones grans a l'estat espanyol, és a dir, el 29,4% del total de la població.
Una situació que s'ha agreujat amb l'arribada de la pandèmia del coronavirus i la reducció de les interaccions socials per evitar contagis. "Vaig estar tres mesos a casa -de març a juny- sense sortir i encara tinc por d'agafar-lo". L'Aurora també explica que el seu germà li feia la compra i l'anava a veure cada dia. Ella, però rebia la trucada de la Núria cada setmana i d'alguna manera es feien companyia. "Xerràvem de tot una mica" diu l'Aurora. Cada voluntari que va voler formar part d'aquest projecte de trucades a Sant Cugat, que es va haver d'improvisar per l'arribada del confinament, tenia una llista de 12 persones per trucar durant la setmana. "Més que xerrar, escoltàvem", explica la Núria... (es fa un silenci). "Jo no li tinc por a la Covid-19, però sí molt de respecte", confessa.
Les persones que fan acompanyament a Sant Cugat "potser no són perfils de soledat absoluta perquè ambdues tenen família, però l'acompanyament va més enllà", explica Reche. Permet d'una banda, alliberar una estona a la família -que en molts casos es fan càrrec de la persona-; i de l'altra, donar l'oportunitat a la persona gran a compartir i parlar amb algú de fora del nucli familiar. "Es genera una amistat molt bonica entre voluntari i persona". De fet, des de l'entitat santcugatenca es vol anar més enllà i fer activitats compartides amb parelles de voluntaris i usuaris perquè tots quatre intercanviïn opinions i sensacions.
L'acompanyament també permet un mínim d'exercici físic per garantir un envelliment saludable. "Durant la pandèmia s'ha deixat molt de banda perquè no es podia". Cada voluntari s'adapta a la situació de la persona usuària. La tècnica explica que els dies que plou o fa molt fred es queden a casa i juguen a algun joc de taula o xerren.
La Carmen, l'Aurora i la Núria passejant pel parc de Can Vernet. Foto: Roger Navarro
El mateix informe apunta que "la soledat no desitjada i l'aïllament social s'han d'incloure en l'agenda política, i han de ser objecte de les polítiques públiques, socials i sanitàries" per tal de prevenir-les i treballar-les. Per a tot això cal invertir recursos i sinergies entre administracions i entitats del tercer sector. Precisament, un dels objectius de la Creu Roja de Sant Cugat és precisament "més treball en xarxa amb l'Ajuntament i les entitats" per poder arribar a més persones i cobrir millor les necessitats.
A banda de l'acompanyament més físic, des de l'entitat santcugatenca també tenen altres programes com el que es fa a les llars per fomentar les funcions cognitives a través d'una tauleta prestada. Familiaritza amb les noves tecnologies. Un dels reptes per aquest 2021 és un voluntariat a la inversa, és a dir, que la persona voluntària pugui rebre coneixements o habilitats de la persona gran amb l'objectiu de potenciar les seves capacitats i que se sentin útils. S'acaba el passeig i l'Aurora té clares dues coses: que no es vol separar de la Núria i que no vol tornar a Madrid perquè a Sant Cugat s'hi troba molt a gust: "és molt tranquil i hi estic molt bé".