mobilitat

Més de 1.000 vallesans reclamen que l'N-150 sigui apta per a vianants

En una enquesta ciutadana de l'AMB també se'n desprèn que la C-58 és una barrera per Ripollet i les línies de tren per Montcada

per NacióSantCugat , 24 de gener de 2021 a les 10:00 |
Diferents realitats de la N-150. | Cedida
El Vallès Occidental és una comarca tradicionalment industrial amb moltes vies de comunicació que en nombrosos casos creuen municipis pel mig, fragmentant el territori. És el cas de la carretera N-150, l'autopista C-58 a Ripollet o les vies de Rodalies per Montcada i Reixac. Ara, un estudi posa de manifest que els veïns de l’àrea compresa entre els municipis de Montcada i Reixac, Cerdanyola del Vallès, Barberà del Vallès i Ripollet, reclamen prioritzar els vianants. 

L'estudi s'ha fet dins del projecte europeu URBACT integrat a la xarxa RiConnect, liderada per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), formada per vuit àrees metropolitanes europees amb l’objectiu de repensar, transformar i integrar les infraestructures de transport per reconnectar persones, barris, ciutats i espais naturals. 


L'N-150, la pitjor infraestructura 

D'acord amb l'enquesta que es va fer, es van rebre 1.168 aportacions on ala carretera nacional N‑150 és la infraestructura percebuda més negativament. La principal queixa veïnal és la presència d'un volum molt elevat de trànsit privat, juntament amb la poca capacitat que té per estructurar el teixit urbà, el col·lapse viari, la contaminació, la baixa qualitat urbana d'espai i els usos no desitjats.


Els enquestats volen que aquesta carretera es transformi en un espai més verd i més apte per als vianants, que s'hi introdueixi la mobilitat activa i se'n redueixi el volum de cotxes. De l'estudi també se'n desprèn que, entre els favorables a mantenir la carretera com a eix per al vehicle privat, hi ha unanimitat en aconseguir mesures per a descongestionar la via a les interseccions.

Una reivindicació semblant s'ha fet en el seu pas les capitals de comarca, Terrassa i Sabadell on la Generalitat s'ha compromès a estudiar la viabilitat per convertir-la en una via verda. 



Pel que fa a la C-58, els veïns de Ripollet són els que la perceben més com una barrera. El col·lapse viari i la contaminació són els principals impactes negatius d’aquesta infraestructura per on circulen diàriament centenars de vehicles en direcció Barcelona o Terrassa i Sabadell. Els veïns assenyalen la necessitat d’augmentar el nombre de passos de vianants que creuen la C-58 i d’incorporar transport públic a l’autopista.


En referència a la xarxa ferroviària, la població de Montcada i Reixac és la que més percep aquesta infraestructura com una barrera pel municipi. Montcada té quatre estacions de tren i quatre línies de Rodalies. De fet el soterrament de les vies també és una llarga reivindicació de la població. Cerdanyola és el segon municipi que expressa una relació conflictiva amb el tren. Per millorar aquest efecte barrera, 7 de cada 10 enquestats estan a favor de construir més passos a nivell per creuar les vies i gairebé un 93 % pensen que és necessari millorar la qualitat dels passos existents.


Millorar l'entorn del riu Ripoll 

Finalment i en relació amb els espais naturals, la majoria dels habitants dels quatre municipis diuen que utilitzen el riu Ripoll com a espai d’ús social per anar a passejar. No obstant això, un gran nombre de persones a Cerdanyola del Vallès considera que no té espais naturals propers ni accessibles, malgrat la proximitat física de Collserola, el riu Sec o el riu Ripoll.

En aquest sentit, les principals demandes van encaminades a millorar les vores i l’entorn del riu Ripoll per tenir més espai de passeig, més qualitat ambiental de les vores i de l’aigua i més bones connexions amb altres espais naturals.

Fer permanents, mesures aplicades per la pandèmia 

A banda de les infraestructures, l’enquesta ciutadana també va preguntar per la situació actual de pandèmia i el perfil dels participants en relació amb la mobilitat. La meitat dels enquestats tenen una situació semblant a la prèvia a la pandèmia i treballen i presencialment. Els aspectes que més han canviat són la reducció de la mobilitat, els desplaçaments de la vida social, l’augment del teletreball i l’increment d’estudis a través de canals telemàtics.

Pel que fa a les actuacions dutes a terme dins dels municipis en relació amb el context de crisi sanitària, la majoria de veïns aposten per fer-ne mesures permanents: talls de carrers per a ús dels vianants, neteja i desinfecció de la via pública i els parcs o augment dels carrils bici.

Respecte als desplaçaments quotidians (anar a treballar, formar-se, consumir...) predomina la mobilitat en vehicle privat en totes les casuístiques. L’excepció és Barberà del Vallès, on la majoria de la població es desplaça a peu per anar a l’estació o a comprar. Els més joves prioritzen el transport públic i la mobilitat activa en tots els municipis menys Ripollet, que és l’únic nucli que no compta amb estació pròpia de tren.

Com a punt de partida del projecte, s’ha dut a terme una enquesta amb l’objectiu de conèixer l’opinió de la ciutadania sobre algunes infraestructures del territori, com ara l'N-150, la C-58, la xarxa ferroviària o el riu Ripoll. Aquest és l’origen per establir un diàleg entre ciutadania, administracions públiques i altres actors implicats per elaborar un projecte comú de transformació d’aquest territori, que es materialitzarà en un pla d’acció integrat. Els objectius de la xarxa RiConnect estan totalment alineats amb els objectius del Pla director urbanístic metropolità (PDU), que vol aconseguir una mobilitat d’escala humana, sostenible per a les persones i el territori. 

Altres notícies que et poden interessar




 


 

Participació