«Amb aquests 25 anys hem demostrat que fer grans castells a Sant Cugat és possible»

Marcel Serra, cap de colla dels Castellers de Sant Cugat que enguany celebren 25 anys

Marcel Serra, cap de colla dels Castellers de Sant Cugat.
Marcel Serra, cap de colla dels Castellers de Sant Cugat. | Roger Navarro
19 de gener del 2021
Actualitzat a les 9:05h
El 23 de febrer del 1996 s'inscrivia la colla castellera de Sant Cugat, al registre d'entitats de l'aleshores vila, els Gausacs. Des d'aleshores, centenars de santcugatencs s'han posat la camisa verd Collserola per fer viure moments inoblidables a plaça. Aquest 2021 els Gausacs celebren el seu 25è aniversari que arriba en el que segurament serà la pitjor temporada de les colles castelleres.

La pandèmia del coronavirus ha obligat a desar la faixa a un calaix difícil de preveure quan es podrà tornar a obrir. No obstant això, en una entrevista amb NacióSantCugat, el cap de colla, Marcel Serra, que des de l'any de la seva fundació - amb 13 anys- forma part dels Gausacs, es mostra orgullós per les fites aconseguides en aquest primer quart de segle de la colla. No obstant això reivindica a l'Ajuntament que arriben a l'aniversari sense tenir un espai propi.

- Arriben als 25 anys en una situació difícil d'imaginar fa uns mesos, com està la colla?

- La colla està aturada pel que fa a la seva principal activitat. Intentem mantenir viva l'entitat amb la màxima prudència. Això vol dir no fer vida social, que és l'altre peu de la colla. Tot i això anem engegant iniciatives com el calendari solidari o la recollida pel banc d'aliments. Busquem excuses per trobar-nos de pocs en pocs.

- Una manera de mantenir viva la colla, malgrat les circumstàncies. 

- Sí, és difícil perquè sense fer castells en sentim molt estranys, però intentem tenir certa presència en moments destacats com va ser per Festa Major o amb el calendari solidari per La Marató de TV3.

- Sembla que encara es trigarà abans de tornar a veure castells a la plaça, amb quines previsions treballen?

- No tenim unes previsions concretes i sabem que és complicat fins que no hi hagi un nivell d'immunitat molt alt a la població. També és veritat que quan la gent més fràgil estigui immunitzada, potser la situació serà una altra, però això ens ho han de dir els experts. El que sí que intentem fer és recordar que enguany celebrem 25 anys i tenim una comissió que treballa organitzant actes amb versió Covid i versió no-Covid.

"Amb l'aturada de la Covid-19 serà el moment d'il·lusionar molts santcugatencs que vinguin a suar la camisa"

- Què significa per la colla celebrar un quart de segle?

- Els 25 anys els celebrarem per recordar tot allò que hem fet. 25 anys fent castells a Sant Cugat ja fan patxoca i ens ha de donar força per aquesta represa que en algun moment tornarà. Fer-ho amb l'orgull de tot allò que hem fet, que han estat moltes coses i algunes estan recollides al calendari.

- Quan va ser l'última actuació que van fer?

- Va ser a Sant Cugat aquest 2020. De fet hem sigut de les poques colles que hem actuat durant l'any de la pandèmia. Concretament, el diumenge 8 de març vam fer l'actuació de Sant Medir a la plaça del Coll juntament amb els castellers de Gràcia, de Sarrià i de Sants. El dimarts 10 se suspenia l'assaig per precaució i el divendres 13 començava el confinament.
 

Marcel Serra explica els orígens dels Gausacs. Foto: Roger Navarro


- Expliqui els orígens de la colla, com i quan neixen els Gausacs?

- Passat l'any 1992 on amb les Olimpíades els castells van tenir certa visibilitat perquè van formar part de la inauguració, es va generar cert impuls i va generar interès a diferents llocs, entre ells a Sant Cugat on des del Club Muntanyenc va tenir la iniciativa d'organitzar una xerrada sobre castells. Els ponents eren castellers dels Minyons de Terrassa i els santcugatencs que es van trobar allà, van decidir fer una colla a Sant Cugat. Fins que el mes de febrer del 1996 s'inscrivia la colla al registre d'entitats de la ciutat.

"Ara aquesta voluntat de tornar-hi l'hem de tornar a treure, recollir l'empenta que sempre hem tingut"

- Els Gausacs vesteixen el verd Collserola, com es va triar el color de camisa?

- En el moment de la votació jo no hi era, però sé que hi havia altres opcions com taronja. Però l'associació del verd Collserola a la colla és posterior a la tria del color. Anys enrere, algun periodista va escriure "els de Verd Collserola" i a partir d'aquí s'associa.

- Quants castellers hi ha actualment?

- Sempre és una pregunta difícil de respondre. Per exemple per Sant Medir vam ser uns 120 i era inici de temporada, però per Festa Major ens acostem als 200. A la base de dades de la colla en aquests 25 anys han passat més de 1.700 persones. Precisament aquest aniversari ha de servir per recordar i retrobar-nos tants com puguem. Tothom qui ha format part de la colla ha ajudat a treballar per objectius, castells, i volem agrair a tothom.

- Les colles castelleres tenen identitat i orgull propi, quin és el dels Gausacs?

- La colla sempre ha tingut una voluntat de superar-se. Crec que en aquest moment precisament ens hem hagut d'agafar a això. Al llarg de la història hem fet crescudes que després ens han costat consolidar i hem necessitat un temps per fer-ho. Això ens va passar amb els primers castells de vuit, amb el 2de8f, i ens ha passat amb el 3de9f que el vam assolir i no hem estat capaços de repetir-lo. Ara aquesta voluntat de tornar-hi l'hem de tornar a treure, recollir l'empenta que sempre hem tingut.

- Precisament recorda del dia que van aconseguir fer el 3de9f aquí mateix, a la plaça d'Octavià. En quin punt es troba la colla?

- Va ser el 28 d'octubre del 2017 i va ser especial perquè el castell de nou és un símbol dins del món casteller. És una fita important. També és veritat que no era l'únic sinó que aquell 3de9f anava acompanyat d'altres castells que estàvem fent aquella temporada com el 5de8 i molts 2de8f que vam fer aquella temporada i fins i tot vam descarregar el 7de8. Veníem d'un any dolent i ara amb l'aturada de la Covid-19 costarà acostar-se a aquests objectius, però serà moment de treballar molt, posar-hi molta il·lusió i a il·lusionar molts santcugatencs que vinguin a suar la camisa. També cal recordar que vam quedar primers del Concurs de Castells de dissabte, hem actuat entre les 13 millors colles de Catalunya, el fet casteller no és anecdòtic a Sant Cugat.
 

Una de les pàgines del calendari dels Gausacs. Foto: Roger Navarro


- En quins reptes treballen?

- És una trajectòria que sense ser impecable, hem fet molts bons castells. Mirar el futur amb una mica d'ambició. Amb aquests 25 anys hem demostrat que fer grans castells a Sant Cugat és possible i ara volem fer-ne molts és l'objectiu o l'horitzó que ens marquem. No obstant això també hem d'assumir que hi haurà gent que per motius diferents no podrà seguir fent castells i costa molt temps preparar-les.

"Un dels reptes és sortir de nosaltres mateixos i créixer cap als nouvinguts a Sant Cugat o cap a la gent que no estigui vinculada per integrar-los a la societat i a la vida cultural santcugatenca"

- Fa deu anys que van ser declarats Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, aleshores vostès eren una colla jove, com han canviat els Gausacs amb aquests anys?

- Al llarg dels 25 anys hem notat el prestigi social que han agafat els castells. Abans es veia de gent estranya i ara hi ha una identificació de la societat i la declaració de Patrimoni de la Humanitat són l'exemple d'això. Que es valori els castells amb el reconeixement més gran que puguin tenir. Ho hem notat perquè és més fàcil anar pels llocs i dir que fas castells.

- Per aquesta celebració han decidit renovar el logotip

- No és una renovació sinó que hem creat un logo per l'any del 25è aniversari. Totes les activitats aniran acompanyades del logo commemoratiu. Però el nostre logo és el nostre escut: una aleta davant del rosetó del Monestir de Sant Cugat on podem fer els castells. Va ser molt encertat perquè és un escut molt elegant i bonic i molt simbòlic.

- Què tenen previst per celebrar els 25 anys, després d'un any sense castells?

- S'està treballant amb diferents activitats de diferents àmbits. Elements commemoratius com el calendari, que recull efemèride i fets importants de la colla, però també alguna beguda commemorativa de l'any, activitats de difusió dels castellers, estem renovant el material per fer els tallers a les escoles, aprofitant la crisi de la pandèmia amb una visió pedagògica. De fet un dels reptes és sortir de nosaltres mateixos i créixer cap als nouvinguts a Sant Cugat o cap a la gent que no estigui vinculada precisament per integrar-los a la societat i a la vida cultural santcugatenca. Sant Cugat ha crescut molt i els castellers podem aprofitar la massa de població.

- Encara no disposen de seu pròpia, en tindran aviat?

- El tema del local és complex. El nostre objectiu és tenir el local d'assaig i la seu social en el mateix espai. Actualment el local d'assaig -a la sala Canigó- i un espai cedit -als baixos de Correus- que el fem servir de magatzem perquè és insalubre i no s'hi poden fer reunions perquè hi ha inundacions constantment. Estem en una situació dolenta perquè no tenim un espai on trobar-nos. És un problema greu perquè fa molts anys -des del 2015- que treballem en un projecte per tenir un nou local. Es va fer un treball de la mà de l'Escola d'Arquitectura (ETSAV) on es van estudiar més de 17 possibles emplaçaments. Es van fer estudis de viabilitat en alguns d'ells i projectes i amb converses amb l'Ajuntament es va dir que el millor seria convertir la sala Canigó. Malauradament això no està evolucionant com ho hauria de fer.

"Estem en una situació dolenta perquè no tenim un espai on trobar-nos per una incapacitat de concreció de l'Ajuntament de planificar a llarg termini"

- Per què?

- D'una banda hi ha la gimnàstica rítmica que també utilitza aquest espai, però el que ens preocupa és la falta de concreció perquè els Castellers en poguessin fer servir aquest espai. En un principi havia de ser un conveni per utilitzar la sala amb una sèrie de condicions, però està transitant cap a una simple cessió on no podem estipular cap mena d'ús de manera que l'Ajuntament podria utilitzar l'espai per allò que consideri en cada moment. Això faria que ens trobéssim amb la mateixa situació que l'actual: que no tenim un espai autogestionat per la llibertat i flexibilitat d'organitzar activitats i fer créixer 'entorn social. Ens preocupa molt que el procés de negociació acabi amb una simple cessió perquè veiem que no s'ha entès el que necessitem els Gausacs després de molta feina feta. Tot això per una incapacitat de concreció de l'Ajuntament de planificar a llarg termini donades les necessitats d'una entitat que fa molt temps que té molt clar el que necessitem.
 

Marcel Serra, durant l'entrevista amb NacióSantCugat. Foto: Roger Navarro


- Per què és important tenir un espai social?

- Perquè els castells a vegades surten, i aleshores estem motivats, però hi ha vegades que no surten i va molt bé fer activitats complementàries amb els companys per superar-ho. I quan no tens un espai de trobada cosa molt més superar els espais difícils. Actualment quan acabem l'assaig hem de marxar de la sala Canigó perquè hi ha una altra activitat. Amb un espai autogestionat podríem aportar moltes més coses al poble. Som programadors culturals i ocupem un ampli aspecte d'interessos.

- Davant d'aquest escenari, quines alternatives tenen?

- O bé haurem de buscar una manera de relacionar-nos amb l'Ajuntament més efectiva o bé haurem de pensar nosaltres a fer un cop de cap i trobar una solució diferent, per la via privada.

- S'han reunit amb el nou equip de govern per tractar la situació?

- Vam tenir una reunió on se'ns va informar que a causa del coronavirus quedarien reduïdes les aportacions econòmiques, però no s'ha parlat dels plans de futur ni de les necessitats de l'entitat i a què es compromet l'Ajuntament i a què no. Jo preferiria un "no" ben clar que no aquesta situació que tant uns com altres mai s'atreveixen a dir-te que no. Tenir un espai segurament ens hauria permès fer el salt i consolidar-nos com a colla. De fet, som la colla més gran de Catalunya sense local propi i celebrarem 25 anys amb un element tan important encara per resoldre.