entrevista

«La gestió emocional és molt important en l'esport perquè amb la pandèmia s'ha perdut la motivació»

El psicòleg esportiu de Sant Cugat, Albert Casorrán, explica la importància de la gestió emocional i com ha afectat la pandèmia del coronavirus

per Anna Mira , Sant Cugat , 18 de desembre de 2020 a les 18:00 |
Albert Casorrán, psicòleg esportiu de Sant Cugat. | Cedida / Jaume Andreu
Albert Casorrán és de Sant Cugat, té 31 anys i és llicenciat en Pedagogia i té un màster en Psicologia Esportiva. Vinculat a l'esport santcugatenc des de petit, amb 15 anys va començar a jugar amb el Club Rugby Sant Cugat. Fa set anys que dirigeix l'escola del Rugby i nou que organitza el campus d'estiu. Actualment, dirigeix el primer equip femení del Rugby Sant Cugat amb qui afirma que "estem molt contents de jugar amb la Divisió d'Honor espanyola i amb possibilitats de pujar a la màxima categoria".

La pandèmia del coronavirus ha afectat de ple la pràctica esportiva. En una entrevista amb NacióSantCugat, Casorrán explica la importància de la psicologia en l'esport i com la crisi sanitària ha fet repensar algunes de les prioritats en els terrenys de joc. 


- Tota una vida dedicada a l'esport santcugatenc. 

- Tinc vincles amb molts clubs tant de Sant Cugat com de fora. He crescut amb l'esport santcugatenc i treballo al Club Rugby Sant Cugat, però fa set anys que estic al Club de Voleibol Sant Cugat, sis amb el Patí Hoquei Club Sant Cugat, dos anys amb el Sant Cugat FC, etc. També he estat amb l'hoquei herba de l'Egara i ara amb el Reial Club de Polo. 


- Què vol dir ser psicòleg esportiu?

- És una figura que avui en dia encara estem trencant tabús i mites. A vegades sembla que anar al psicòleg és dolent o només cal quan tens problemes. En l'àmbit esportiu és semblant, tot i que cada vegada els clubs són més conscients d'aquesta necessitat. La psicologia esportiva és el fet d'entrenar la part mental igual que es fa l'entrenament físic, tècnic o tàctic. Cal tenir clar que és una eina més tant per l'esportista com per l'equip, l'entrenador o pel club i no treballar-ho de manera independent, sinó de forma coordinada. En aquest sentit és important tenir en compte els objectius de la temporada, l'equip o el criteri de l'entrenador. 


- Cal diferenciar esport professional del no professional?

- A l'hora de treballar m'hi dedico igual, siguin esportistes amateurs o olímpics. A l'hora de gestionar l'àmbit esportiu està bé tenir present les dues lectures, però pel que fa al treball mental, es treballen els mateixos aspectes.

- Quines són les principals tasques que desenvolupa?

- Jo no treballo tancat en un despatx, sinó que la majoria de tècniques les aplico al camp. Tinc diferents línies de treball: d'una banda la tasca individual sigui amb esportistes, entrenadors o directius; de l'altra, formacions als clubs: directius, famílies, etc. on es treballen coses com ara com comunicar en el camp. I després el treball amb equip: assessorar, gestionar i readaptar les temporades, i formar part de l'acompanyament.

"La psicologia esportiva és el fet de fer l'entrenament de la part mental igual que hi ha l'entrenament físic, tècnic o tàctic"

- Creu que està invisibilitzada la tasca del psicòleg esportiu?

- La gran majoria de gent quan té un problema a l'equip els sents a dir que "el cap és el més important, que no sabem gestionar quan anem perdent, que ens falta concentració o que la part psicològica és la més important". Però després, el temps que s'hi dedica és mínim. Habitualment em trobo que valoren amb més d'un 50% la importància que té la part psicològica, però hi dediquen com a molt un 10% del temps. Entenem que en una pràctica esportiva cal dedicar més temps a la part tècnica, tàctica i física, però cal integrar la part psicològica en els entrenaments.
 

El psicòleg esportiu és una eina clau en el desenvolupament de l'esport. Foto: Unai Gimenez


- Quines són les principals inquietuds que ha de gestionar?

- Sobretot la gestió de l'error, el treball d'objectius, i la gestió d'expectatives. L'error s'instaura al cap i condiciona les nostres conductes. També és molt important determinar els objectius per focalitzar el treball. La gestió dels nervis, la comunicació, la motivació o el focus d'atenció, la cohesió d'equip, la identitat d'equip, els valors, els rols de cada persona, etc. En molts casos també em trobo amb esportives que em diuen que no gestionen bé les expectatives, o les suplències, que es posen molt nerviosos en certes situacions durant el partit. Tot això s'ha de gestionar però de manera coordinada. 

- Treballa amb esports molt diferents, les tècniques són sempre les mateixes, són vàlides per a qualsevol mena d'esport?

- Canvia l'aplicació relacionada amb l'esport. Però no canvia gaire en termes generals, ja que els recursos són els mateixos: gestió de l'error, gestió de les expectatives, cohesió d'equip, comunicació, visualització, gestió dels nervis, etc. Òbviament després s'adaptaran als esportistes o les rutines.

- L'activitat esportiva s'ha vist fortament alterada per la pandèmia, des del punt de vista de l'esport i de la psicologia esportiva, com ha afectat?

- En l'àmbit esportiu ha afectat moltíssim perquè ha afectat la dinàmica. La gent s'ha quedat de fer el que més li agrada a no poder-ho fer. I en l'àmbit psicològic s'ha notat perquè hi ha hagut diferents situacions: des d'esportistes olímpics que han hagut d'allargar un any el seu cicle olímpic, per l'ajornament de les Olimpíades; esportistes que per allargar-se un any més, ha estat una oportunitat; altres que s'han quedat sense competicions, etc. Ha afectat molt a l'hora de gestionar la part emocional de la importància que té l'esport tant amb el temps com les emocions o els sentiments. Per a molts l'esport és el que més ens agrada i el que més ens omple i ens ho han tret de cop i això ha provocat que s'hagi perdut el focus o la motivació. Quan es para tot, et qüestiones per què s'ha treballat tant. La pandèmia no és com una lesió sinó que de cop no pots fer res, quan estaries fent cinc dies a la setmana entrenament. 

"Els esportistes valoren amb més d'un 50% la importància que té la part psicològica, però hi dediquen com a molt un 10% del temps"

A més a més, els més joves s'han trobat amb un temps lliure que no tenien perquè no volien. Però ara han dedicat el temps als amics i també els agrada. Abans no s'havien qüestionat el no tenir caps de setmana, i ara han vist que també els agrada. 

- De quina manera s'estan treballant aquestes situacions? 

- Hi ha una gran feina de treballar amb valors, rebaixar les expectatives, tornar a enfocar-se, assessorar els entrenadors i directors i gestionar les emocions i les motivacions en base els valors. A més a més, ens hem hagut d'adaptar amb el treball en línia. Amb l'esport el principal valor és el contacte físic i això ho hem perdut. 

- Per què és important la psicologia en l'esport?

- Des del meu punt de vista, va més enllà de l'esport. Et dóna una visió més global d'entendre la persona no només a partir de la part tècnica. És per això que la carta ètica de Sant Cugat Creix, té molt valor perquè es treballava de forma integral amb club, tècnics, esportistes i famílies. Per gestionar les situacions, s'ha de fer de manera multidisciplinària.
 

Albert Casorrán, treballant amb el Club de Rugby Sant Cugat. Foto: Cedida / Irina Aznar, Toquefem


- Amb la inestabilitat constant de la pandèmia, com encaren l'any 2021?

- És molt important gestionar les expectatives, perquè les ganes i les emocions ens poden. Amb la vacuna semblava que tot anava bé, però sembla que tot tornem enrere. La gestió emocional és molt important i aquí cal treballar sobre el que nosaltres podem controlar; i amb el que no depèn de nosaltres, intentar no focalitzar massa. 

"La gestió emocional és molt important, però cal treballar sobre el que nosaltres podem controlar, amb el que no depèn de nosaltres hem d'intentar no focalitzar-nos massa"

Tot i això aquí sí que diferenciaria entre els professionals i l'esport base. Els que han pogut seguir competint, se segueix endavant amb els condicionants que ara hi ha que potser t'has de confinar o et suspenen un partit per un positiu. Els que ho estan passant pitjor són els d'esport base perquè no estan competint i ho viuen amb resignació. Però hem de ser conscients que no tot depèn de nosaltres i el fet de controlar-ho tot és més frustrant.

- Quedarà marca de la pandèmia en l'esport?

- Sí. En l'àmbit clínic, estan sortint fòbies al contacte físic sobretot a nens petits i gent gran a causa del coronavirus. És important fer balanç una vegada això passi i veure si els recursos que hem hagut d'utilitzar són bons i si els puc seguir fent servir. També hauran de fer balanç els clubs i les seves gestions. Totes les situacions de crisi serveixen per adaptar-se i treure el millor i personalment animaria als clubs que segueixin treballant i que apostin per la figura del psicòleg esportiu o d'assessorament i orientació. 

 

Participació