entrevista

«Els sanitaris estem molt cansats, però el coneixement del virus és un avantatge per a la tercera onada»

La directora del CAP Sant Cugat, la Dra. Raquel Hernández, fa un repàs de què ha suposat l'atenció primària durant l'any 2020 i assegura que la vacuna contra el coronavirus serà segura

per Anna Mira , Sant Cugat , 4 de desembre de 2020 a les 12:45 |
Directora del CAP Sant Cugat, la Dra. Raquel Hernández | Roger Navarro
L'any 2020 passarà a la història com l'any de la pandèmia del coronavirus. Una emergència mundial que ha fet trontollar de ple la vida de tothom. Amb una població de més de 91.000 habitants i un dels municipis amb més residències de gent gran, a Sant Cugat, de moment, s'han registrat 280 morts i més de 3.000 infectats des del mes de març. 

La ciutat compta amb tres Centres d'Atenció Primària (Sant Cugat, Can Mates i Valldoreix) i dos consultoris mèdics a la Floresta i les Planes, tots gestionats per MútuaTerrassa. El CAP del carrer de la Mina ha centralitzat les patologies respiratòries de manera que el centre s'ha hagut de reorganitzar i els seus professionals, adaptar-se i deixar-se la pell dia rere dia. En una entrevista amb NacióSantCugat, la directora del centre, la Dra. Raquel Hernández, fa una valoració de l'any i assegura que estan preparats per una possible tercera onada. 


- La setmana passada coneixem que el Departament de Salut injectarà 1 milió d'euros a l'atenció primària de Sant Cugat (fins al 2022). Com ho valora?

- Forma part d'un pla d'enfortiment a l'atenció primària. Amb la pandèmia s'ha posat en evidència que primària necessitava un enfortiment per capacitar-la més i perquè sigui més resolutiva. S'ha prioritzat la cronicitat i els equips que donen servei a les residències. Ara es vol incorporar nous rols com l'administrativa clínica i l'auxiliar. 



- El CAP Sant Cugat ha estat el referent per patologies respiratòries, per què es va decidir així i quina valoració en fa?


- A Sant Cugat els tres CAP són gestionats per MútuaTerrassa i per tant hi ha una visió territorial. Es va reorganitzar en funció dels serveis que tenia cada centre. Les patologies respiratòries es van centralitzar aquí perquè és on tenim un servei 24 hores set dies a la setmana i perquè hi ha Raigs, que són molt importants per la detecció de complicacions com les pneumònies. En aquest sentit, el servei de radiologia era determinant. Aquí hi ha dos circuits: el de la patologia respiratòria a la planta menys u i la no respiratòria atesa pels metges de família. 

- També hi ha hagut canvis a la resta de CAP de la ciutat. 

- La pediatria es va centralitzar a Can Mates per separar els infants dels adults. A Valldoreix s'han centralitzat dos serveis: el seguiment de la patologia a malalts Covid i les assistències a les escoles per detectar casos. A més a més, s'ha posat en marxa un servei d'atenció domiciliària per les persones aïllades o dependents per malalties que no tenen res a veure amb el coronavirus. A més a més a partir del setembre, s'ha prioritzat que la patologia no respiratòria sigui atesa pel propi del malalt.

- Abans no es feia?

- Amb la primera onada, en molts casos no era possible pel gran volum de patologia respiratòria que ateníem.
 

Directora del CAP Sant Cugat, durant l'entrevista amb NacióSantCugat Foto: Roger Navarro


- De quina manera els ha afectat al CAP que els consultoris de la Floresta i de les Planes hagin estat tancats?

- Pel que fa a la malaltia respiratòria, no ha afectat perquè està centralitzada. En l'àmbit de la resta de patologies s'ha tingut en compte la personalització de la cronicitat És a dir, la gent que té més dependència, patologies greus i atenció domiciliaria. Els metges que estaven a la Floresta s'han centralitzat a Valldoreix, menys un professional que estava de baixa.

- Quina valoració fan de les reivindicacions dels veïns per recuperar una sanitat pública?

- No han perdut el seu metge, un d'ells està de baixa, quan es reincorpori el Dr. Güell, el tornaran a tenir. Possiblement no l'han tingut tant al costat, però el metge de referència l'han tingut.

"Des de l'última setmana d'octubre quan vam tenir un pic, hem tingut unes setmanes que ha baixat molt el risc de rebrot i l'RT, però mantenint-se la taxa d'hospitalitzacions"

- Quina tendència ha observat a les últimes setmanes?

- La funció de l'atenció primària no ha variat. Té un paper molt important en la detecció amb test PCR, testos antígens, o amb el seguiment i amb la detecció de les complicacions per si el pacient s'ha de derivar a l'hospital. Des de l'última setmana d'octubre, quan vam tenir un pic amb el risc de rebrot per sobre dels 800 punts, hem tingut unes setmanes que ha baixat molt el risc i l'RT, però mantenint-se la taxa d'hospitalitzacions.

- La setmana passada es van començar a flexibilitzar les mesures, de quina manera s'ha notat en el CAP Sant Cugat?

- Tot i que en els últims tres dies -des de dilluns 30 de novembre-, ha pujat, no tenim els números d'octubre. I el servei de respiratori no està col·lapsat com l'última setmana d'octubre. De fet, les últimes setmanes, les consultes de respiratori han disminuït, a la sala d'espera no hi ha retards. En comparació a altres anys tenim menys llista d'espera.

- A Sant Cugat encara no s'han fet cribratges massius com s'estan fent a altres municipis, quina és la raó?

- Normalment les dades que indiquen fer cribratges són el risc de rebrot i la velocitat de transmissió. Aquí no s'han fet cribratges massius, però som un dels municipis que estem fent més PCR i tests antígens als ambulatoris. CatSalut decideix.

- Quan diu que en fan més és perquè els van a buscar?

- La gent ve al CAP. Actualment qualsevol pacient amb símptomes de virus de via respiratòria, la indicació és fer-la. A més a més tenim obert 24 hores set dies a la setmana i una gran sensibilització a fer test PCR o antigen.

- Com es determina si es fa un test o l'altre?

- La prova estàndard és la PCR. El test d'antigen ràpid té una sensibilitat molt bona, però es fa en els primers cinc dies de símptomes, després perd sensibilitat. De tota manera, en ambdós tests, si el pacient dóna negatiu però segueix amb símptomes, entre el segon i el cinquè dia, es poden repetir.

"Ara tenim a disposició els EPI, no falten proves, i això el que fa és que el diagnòstic no sigui probable, sinó confirmat"

- En la primera onada els CAPs van servir de primera muralla per evitar el col·lapse hospitalari, quina ha estat la funció de la segona onada?

- La missió de la primària és la mateixa, la diferència amb la primera onada és que tenim més professionals destinats a l'àmbit respiratori que ara. D'aquesta manera, es poden atendre patologies no respiratòries. L'atenció actualment està més personalitzada perquè els pacients puguin tenir els seus metges de referència.
 

El CAP Sant Cugat ha centralitzat les patologies respiratòries. Foto: Roger Navarro


- Com ha canviat la manera d'entomar la segona onada?

- D'una banda l'experiència del virus, ara el coneixem més. De l'altra, tenim més a disposició el PCR com el test d'antígens per la persona infectada, però també pels contactes perquè tenim al voltant del 15% de la població asimptomàtica. També tenim a disposició els EPI, no falten proves, i això el que fa és que el diagnòstic no sigui probable, sinó confirmat. Ens hem acostumat a mantenir el circuit per patologies respiratòries diferenciat de la resta.

"Com a metges voldríem que les fases de desescalada, es fessin amb risc de rebrot més baixos, però fer l'equilibri entre salut i economia és difícil"

- Estem a les portes de Nadal, quina lectura fa de la situació i el pla de desescalada?

- Que el pla de desescalada depengui d'unes xifres com el risc de rebrot o la velocitat de contagi o del percentatge d'ocupació als hospitals i les UCI fa que la gent sàpiga el que es farà amb unes dades objectives i treu nerviosisme. Tothom pot mirar les dades, i dona més seguretat. Com a metges voldríem que les fases de desescalada, es fessin amb risc de rebrot més baixos, però fer l'equilibri entre salut i economia és difícil.


De tota manera, el que és important, independentment de la fase que ens trobem, cal recomanar neteja de mans, distància, mascareta, perquè és el que ens protegeix. El Nadal serà diferent i cal demanar que es compleixin al màxim les normes. Aquesta malaltia té un hàndicap que és l'aïllament de la població i això amb la cultura mediterrània ens consta, però cada vegada hi ha més conscienciació.

- Sant Cugat ha arribat a pics de risc de rebrot i velocitat de contagi molt elevats, està preparada la ciutat per una tercera onada? 

- L'experiència ens diu que hem d'estar preparats i que no reorganitzem els serveis com abans de la pandèmia sinó que deixem centralitzats els serveis tal com fins ara. Tenim preparat tot el servei de conicitat i d'atenció a les residències, ja que Sant Cugat és un dels municipis amb més residències -17 en total amb 1.200 places-. L'esforç que s'ha fet, fa que cada vegada els equips sanitaris coneixen més els professionals de les residències. Augmentarem els professionals que donen servei a patologies respiratòries si és necessari. Encara els professionals estiguem molt cansats, l'experiència i el coneixement de la malaltia és un avantatge respecte al tractament.

- L'hospital de referència dels santcugatencs està a Terrassa, aquest fet ha estat un impediment per tractar els pacients de Covid?

- Hem millorat la transversalitat del CAP a Mútua. Ens hem adaptat més les urgències per ser més efectius. S'ha millorat el servei de radiografia, s'ha fet l'activació d'oxígens, s'ha incorporat la bioquímica seca -que no ho teníem-, podem fer analítiques 24 hores al dia. Ara tenim un radiòleg les 24 hores. Tenim l'hospital a 15-20 minuts i, donat com es complica aquesta malaltia, hem millorat la transversalitat del CAP a MútuaTerrassa i cap al Centre Sociosanitari de Terrassa.

- Aquests dies viem com les farmacèutiques anuncien que les vacunes estan quasi enllestides. Seran les vacunes, la solució al coronavirus? 

- Per a moltes malalties víriques les vacunes han estat la solució i quan surtin les del coronavirus i les recomanem serà perquè són segures.

- Hi ha gent que té dubtes.

- Podrem dubtar de si és més efectiva o menys, però no de la seguretat. No sabem si com la grip, cada any ens haurem de vacunar, si necessitarem dues dosis o una, però quan es recomana és perquè és segura.

"Ens hem hagut d'acostumar no a tenir el malalt al davant sinó al telèfon o a la e-consulta, perquè ens agrada més la presencialitat"

- Com els ha canviat el seu dia a dia amb l'arribada del coronavirus?

- És una malaltia que ha canviat protocols setmanalment i hem hagut d'estudiar molt, ens hem hagut d'acostumar a les mesures d'autoprotecció, al distanciament, a adquirir una nova relació amb els companys de feina. Tot això cansa més perquè ens hem hagut d'acostumar no a tenir el malalt al davant sinó al telèfon o a la e-consulta. Com a metges ens agrada més la presencialitat que el telèfon, però ens hem hagut d'adaptar. I encara més els metges de primària que són els de proximitat. 

- Quina valoració fan precisament de l'atenció telemàtica? És un mecanisme que ha vingut per quedar-se?

- Sí, ha vingut per quedar-se. Hi ha hagut una diferència entre abans i després de la pandèmia. Ara es fa assistència telemàtica sempre que es pot fer. Sabem que no val per a totes les patologies però per altres sí. El primer contacte telemàtic no és dolent i el metge sempre pot convertir l'atenció telemàtica amb presencial, però en molts casos aquesta atenció té un grau més elevat de resolució. També hi ha un canvi generacional, amb la gent jove funciona molt bé perquè s'està molt més acostumat a les tecnologies.
 

La Dra. Raquel Hernández assegura que estan preparats per una tercera onada.  Foto: Roger Navarro


- En quin punt es troben els professionals?

- Cada vegada portem millor l'estrès de la visita amb EPI, amb el seguiment de les normes tant per l'autoprotecció com de cara el pacient. La resposta dels professionals ha estat excepcional perquè els hem canviat de lloc de treball moltes vegades i perquè les normatives canviaven d'un dia per l'altre. Els sanitaris han col·laborat amb tot. 

- Aviat farà un any de la irrupció de la covid, mirant enrere, quina lectura fa d'aquest 2020? Què ha estat el millor i el pitjor d'aquest any?

- El pitjor és que el coronavirus és una malaltia greu. Només a Sant Cugat hem tingut 3.000 casos i 280 morts. La pèrdua de vides és el pitjor que pot passar. És una malaltia que no tenim una cura directa i que les mesures de control de la pandèmia provoquen aïllament. Ens hem adonat de la nostra vulnerabilitat i no tothom ho tenim controlat. El fet positiu amb el qual em quedaria amb la resposta dels professionals i de la població.

Altres notícies que et poden interessar







 

Participació