03
de desembre
del
2020
Actualitzat
el
08
de desembre
a la
13:39h
Sant Cugat ha estat una de les 14 ciutats catalanes escollides per l'ONU per analitzar el seu assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) en matèries de salut, educació, treball digne, reducció de les desigualtats, ciutats i comunitats sostenibles i accions pel clima.
Aquestes dades es faran servir com "eina pràctica per a la gestió municipal", de manera que serveixi als ens locals a identificar les prioritats i dificultats en la implementació de l'Agenda 2030. La resposta aprovada el 2015 a la necessitat internacional de disposar d'un marc consensuat per afrontar els reptes globals de la humanitat.
Feina per fer a Sant Cugat
Així doncs, en clau local, l'informe valora amb notes altes l'evolució que s'ha fet en els objectius per la salut i benestar de la població amb una esperança de vida de 84 anys -on s'apunta al baix rati de defuncions per causes de malalties o drogues-. També es valora positivament l'indicador d'educació de qualitat i la biodiversitat i protecció dels ecosistemes terrestres.
En altres camps, apunten que la tendència és correcte però millorable. És el cas a combatre del tant per cent de la població en risc de pobresa que situen en un 9%; o de la bretxa salarial i de pensions entre homes i dones. L'estudi creu que es podrien dedicar més esforços per optar a més energia renovable i per la construcció de més habitatges de protecció oficial.
L'informe també assenyala que, en l'àmbit de les desigualtats, l'1% de la població més rica arreplega el 12,9% de la riquesa de la ciutat. Es valora l'alta participació electoral en els comicis (75,09%) i la baixa taxa de criminalitat i tràfic de drogues. Pel que fa a les accions pel clima, s'apunta que la producció de CO2 per càpita és un pèl elevada; malgrat que es valora prou positivament les tasques de reciclatge a la ciutat.
Per altra banda consideren que la taxa de creixement anual de la productivitat -que situen en un 8,86%- té encara més camp per recórrer; igual que critiquen el preu per l'abastament d'aigua. A més, apunten que es podrien engegar més projectes de cooperació i desenvolupament per aconseguir tots aquests objectius prèviament citats.
Finalment, el punt pitjor valorat és el de "fam zero", que fa referència a la capacitat d'autoabastiment. L'informe apunta a un elevat preu general dels aliments i que la taxa de treballadors en el sector agrari (0.05%), les explotacions agràries i la superfície de cultius al municipi és molt baix. No obstant això, apunten a un bon índex d'agricultura ecològica.
Què és l'Agenda 2030?
El 25 de setembre de 2015, l’Assemblea General de Nacions Unides va aprovar l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, un full de ruta amb 17 objectius (ODS) i 169 fites a assolir en l’horitzó de l’any 2030. L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible respon a la necessitat internacional de disposar d’un marc consensuat per afrontar els reptes globals de la humanitat. La complexitat, la globalitat i la complementarietat d’aquesta agenda va més enllà de les eines que s’han aprovat els darrers 50 anys.
L’Agenda 2030 aborda cinc grans àrees claus, conegudes com les cinc "P": persones, planeta, prosperitat, pau i partenariat (aliances). Els Objectius de Desenvolupament Sostenible cobreixen àmbits com la pobresa, la desigualtat, la seguretat alimentària, la salut, el consum i la producció sostenibles, el creixement, l'ocupació, les infraestructures, la gestió sostenible dels recursos naturals, els oceans, el canvi climàtic, i també la igualtat de gènere, la pau, la inclusió social, l'accés a la justícia i les institucions responsables.
Les Nacions Unides han fet una crida directa a tots els estats membres a formular com més aviat millor unes respostes nacionals ambicioses per a la implementació general de l’Agenda, que facilitin la transició cap als ODS. Amb l’aprovació del Pla nacional per a l’Agenda 2030, Catalunya respon a aquest mandat i entoma el compromís amb el desenvolupament sostenible.
L'exministra espanyola Leire Pajín, actual presidenta de REDS -la branca espanyola de la xarxa de Nacions Unides Sustainable Development Solutions Network (SDSN)- assenyala que el "70,9% de la població de l'Estat viu en àrees urbanes" i per això considera que "els alcaldes han de tenir la capacitat de guiar-nos cap a un futur inclusiu i sostenible" ja que sense ells, "aconseguir l'assoliment de l'Agenda 2030, seria impossible".
Aquestes dades es faran servir com "eina pràctica per a la gestió municipal", de manera que serveixi als ens locals a identificar les prioritats i dificultats en la implementació de l'Agenda 2030. La resposta aprovada el 2015 a la necessitat internacional de disposar d'un marc consensuat per afrontar els reptes globals de la humanitat.
Feina per fer a Sant Cugat
Així doncs, en clau local, l'informe valora amb notes altes l'evolució que s'ha fet en els objectius per la salut i benestar de la població amb una esperança de vida de 84 anys -on s'apunta al baix rati de defuncions per causes de malalties o drogues-. També es valora positivament l'indicador d'educació de qualitat i la biodiversitat i protecció dels ecosistemes terrestres.
En altres camps, apunten que la tendència és correcte però millorable. És el cas a combatre del tant per cent de la població en risc de pobresa que situen en un 9%; o de la bretxa salarial i de pensions entre homes i dones. L'estudi creu que es podrien dedicar més esforços per optar a més energia renovable i per la construcció de més habitatges de protecció oficial.
L'informe també assenyala que, en l'àmbit de les desigualtats, l'1% de la població més rica arreplega el 12,9% de la riquesa de la ciutat. Es valora l'alta participació electoral en els comicis (75,09%) i la baixa taxa de criminalitat i tràfic de drogues. Pel que fa a les accions pel clima, s'apunta que la producció de CO2 per càpita és un pèl elevada; malgrat que es valora prou positivament les tasques de reciclatge a la ciutat.
Per altra banda consideren que la taxa de creixement anual de la productivitat -que situen en un 8,86%- té encara més camp per recórrer; igual que critiquen el preu per l'abastament d'aigua. A més, apunten que es podrien engegar més projectes de cooperació i desenvolupament per aconseguir tots aquests objectius prèviament citats.
Finalment, el punt pitjor valorat és el de "fam zero", que fa referència a la capacitat d'autoabastiment. L'informe apunta a un elevat preu general dels aliments i que la taxa de treballadors en el sector agrari (0.05%), les explotacions agràries i la superfície de cultius al municipi és molt baix. No obstant això, apunten a un bon índex d'agricultura ecològica.
Què és l'Agenda 2030?
El 25 de setembre de 2015, l’Assemblea General de Nacions Unides va aprovar l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, un full de ruta amb 17 objectius (ODS) i 169 fites a assolir en l’horitzó de l’any 2030. L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible respon a la necessitat internacional de disposar d’un marc consensuat per afrontar els reptes globals de la humanitat. La complexitat, la globalitat i la complementarietat d’aquesta agenda va més enllà de les eines que s’han aprovat els darrers 50 anys.
L’Agenda 2030 aborda cinc grans àrees claus, conegudes com les cinc "P": persones, planeta, prosperitat, pau i partenariat (aliances). Els Objectius de Desenvolupament Sostenible cobreixen àmbits com la pobresa, la desigualtat, la seguretat alimentària, la salut, el consum i la producció sostenibles, el creixement, l'ocupació, les infraestructures, la gestió sostenible dels recursos naturals, els oceans, el canvi climàtic, i també la igualtat de gènere, la pau, la inclusió social, l'accés a la justícia i les institucions responsables.
Les Nacions Unides han fet una crida directa a tots els estats membres a formular com més aviat millor unes respostes nacionals ambicioses per a la implementació general de l’Agenda, que facilitin la transició cap als ODS. Amb l’aprovació del Pla nacional per a l’Agenda 2030, Catalunya respon a aquest mandat i entoma el compromís amb el desenvolupament sostenible.
L'exministra espanyola Leire Pajín, actual presidenta de REDS -la branca espanyola de la xarxa de Nacions Unides Sustainable Development Solutions Network (SDSN)- assenyala que el "70,9% de la població de l'Estat viu en àrees urbanes" i per això considera que "els alcaldes han de tenir la capacitat de guiar-nos cap a un futur inclusiu i sostenible" ja que sense ells, "aconseguir l'assoliment de l'Agenda 2030, seria impossible".