30
de novembre
del
2020
Actualitzat
a les
18:04h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre el risc de rebrot i la seva evolució, la velocitat de propagació, el nombre de contagis setmanals i altres dades sobre la situació de la pandèmia, entre el 20 i el 26 de novembre. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.
La desescalada iniciada des de la setmana no ha impactat encara en l'evolució de la pandèmia, que segueix millorant clarament a bona part del país. Fins a finals de setmana no s'espera que la tendència pugui notar els efectes de l'obertura de la restauració i altres espais i, durant els últims set dies, el risc de rebrot ha seguit caient a 33 de les 42 comarques (78,6%) i a 55 dels 62 municipis de més de 20.000 habitants (88,7%), així com la velocitat de propagació es manté per sota d'1 a la majoria del territori.
Al Vallès Occidental, en els últims quinze dies el risc de rebrot ha caigut fins a 65 punts i ja se situa per sota dels 200 punts, en concret als 190. La velocitat de contagi se situa en 8,83. No obstant això, a Sant Cugat, els últims dies s'ha viscut un repunt tant del risc de rebrot com de la velocitat de contagi.
Ara bé, si agafem les dades de fa quinze dies, la comparativa indica que la tendència d'ambdós indicadors, és a la baixa. Si el passat 19 de novembre a la ciutat el risc de rebrot era de 184 punts, ara questa xifra se situa en 168. Però la velocitat de contagi, que era de 0,63, en els últims dies ha tornat a pujar i ara és de 0,99. Això vol dir que cada infectat contagia a 0,99 persones, un indicador que s'ha de mantenir per sota d'1 si la voluntat és controlar la pandèmia. En els últims 14 dies a la ciutat s'han detectat 168 nous casos, s'han fet 979 PCR i 323 tests d'antígens. Això vol dir que la taxa de positius per cada 100.000 habitants a Sant Cugat és de 75,37.
Així ho apunten les dades del Departament de Salut que, pel que fa al risc de rebrot, responen als càlculs de l'índex EPG. Això permet saber si el risc de rebrot és baix (menys de 30), moderat (entre 30 i 70), moderat-alt (entre 70 i 100) o alt (més de 100). Les dades s'ofereixen per comarques i per als municipis de més de 20.000 habitants, a banda d'onze més d'especial atenció per haver patit brots recentment (Balaguer, Canet de Mar, Calafell, Canovelles, les Franqueses del Vallès, Mollerussa, Puigcerdà, Sant Just Desvern, Sant Pere de Ribes, Vilafant i Vila-Seca).
Malgrat tot, la situació encara és greu i 27 comarques i 32 dels municipis de més de 20.000 habitants encara tenen un risc de rebrot superior als 200 punts, per bé que és una millor fotografia que la de fa una setmana, quan 36 comarques i 51 ciutats es trobaven per sobre d'aquest llindar. En l'última setmana, la comarca que ha reduït més el risc de rebrot, com es pot veure en el mapa superior ha estat el Moianès (-1.488 punts menys de l'índex EPG), molt per davant del Pla de l'Estany (-274), la Garrotxa (-268), el Berguedà (-250) o la Segarra (-190).
En total, el risc de rebrot ha caigut a 33 comarques i ha crescut a vuit, mentre que una l'ha mantingut estable. Els llocs on ha empitjorat són el Solsonès (+493), el Pallars Jussà (+341) i, força per sota, el Pla d'Urgell (+68), la Terra Alta (+53) o les Garrigues (+43). Igualment, 18 comarques mantenen la Rt en 0,8 o menys i 11 més, entre 0,8 i 1, i tan sols 13 la tenen superior a 1. És especialment alta al Solsonès (2,1) i la Terra Alta (1,96), mentre que és molt baixa al Moianès (0,52), el Berguedà (0,59) i el Montsià (0,6).
Així, queda una comarca amb el risc de rebrot superior a 1.000 punts, el Pallars Jussà (1.045), malgrat que és també molt elevat al Solsonès (797), l'Alta Ribagorça (666), l'Aran (464) o la Segarra (460). Per contra, tal com es pot observar en el mapa inferior, només una comarca ja no es troba en risc alt, la Conca de Barberà (57), i d'altres poden estar a prop d'aconseguir-ho, com el Baix Penedès (107), el Garraf (118) o el Priorat (126).
Si es posa el focus en els municipis, la situació també ha seguit millorant clarament en l'última setmana, caient el risc de rebrot a 55 dels 62 de més de 20.000 habitants. El descens ha estat especialment notable a Banyoles (-476), Sant Andreu de la Barca (-409), Manlleu (-396), Olot (-293) o Figueres (-276). Pel que fa a la Rt, aquesta és 0,8 o inferior a 30 ciutats i es troba entre 0,8 i 1 a 21, mentre que tan sols 11 se situa per sobre d'aquest llindar. És molt baixa a Figueres (0,58), Olesa de Montserrat (0,59), Tarragona (0,61) o Sant Feliu de Llobregat (0,61) i, per contra, on més alta la tenen és a Santa Perpètua de la Mogoda (2,02) i Sant Feliu de Guíxols (1,91).
Tot i això, aquest risc de rebrot és encara elevat a tots els municipis de més de 20.000 habitants, excepte a dos: Cerdanyola del Vallès (76) i Sitges (88). Fa una setmana, però, només hi havia 11 ciutats per sota dels 200 punts i ara ja n'hi ha 30, entre les quals Olesa de Montserrat (103), Sant Feliu de Llobregat (105) o Vilanova i la Geltrú (106), mentre que la situació és força pitjor a Santa Perpètua de la Mogoda (747), Martorell (556), Mollet del Vallès (479), Manlleu (459), Vic (408) o Montcada i Reixac (404).
La desescalada iniciada des de la setmana no ha impactat encara en l'evolució de la pandèmia, que segueix millorant clarament a bona part del país. Fins a finals de setmana no s'espera que la tendència pugui notar els efectes de l'obertura de la restauració i altres espais i, durant els últims set dies, el risc de rebrot ha seguit caient a 33 de les 42 comarques (78,6%) i a 55 dels 62 municipis de més de 20.000 habitants (88,7%), així com la velocitat de propagació es manté per sota d'1 a la majoria del territori.
Al Vallès Occidental, en els últims quinze dies el risc de rebrot ha caigut fins a 65 punts i ja se situa per sota dels 200 punts, en concret als 190. La velocitat de contagi se situa en 8,83. No obstant això, a Sant Cugat, els últims dies s'ha viscut un repunt tant del risc de rebrot com de la velocitat de contagi.
Ara bé, si agafem les dades de fa quinze dies, la comparativa indica que la tendència d'ambdós indicadors, és a la baixa. Si el passat 19 de novembre a la ciutat el risc de rebrot era de 184 punts, ara questa xifra se situa en 168. Però la velocitat de contagi, que era de 0,63, en els últims dies ha tornat a pujar i ara és de 0,99. Això vol dir que cada infectat contagia a 0,99 persones, un indicador que s'ha de mantenir per sota d'1 si la voluntat és controlar la pandèmia. En els últims 14 dies a la ciutat s'han detectat 168 nous casos, s'han fet 979 PCR i 323 tests d'antígens. Això vol dir que la taxa de positius per cada 100.000 habitants a Sant Cugat és de 75,37.
Així ho apunten les dades del Departament de Salut que, pel que fa al risc de rebrot, responen als càlculs de l'índex EPG. Això permet saber si el risc de rebrot és baix (menys de 30), moderat (entre 30 i 70), moderat-alt (entre 70 i 100) o alt (més de 100). Les dades s'ofereixen per comarques i per als municipis de més de 20.000 habitants, a banda d'onze més d'especial atenció per haver patit brots recentment (Balaguer, Canet de Mar, Calafell, Canovelles, les Franqueses del Vallès, Mollerussa, Puigcerdà, Sant Just Desvern, Sant Pere de Ribes, Vilafant i Vila-Seca).
Malgrat tot, la situació encara és greu i 27 comarques i 32 dels municipis de més de 20.000 habitants encara tenen un risc de rebrot superior als 200 punts, per bé que és una millor fotografia que la de fa una setmana, quan 36 comarques i 51 ciutats es trobaven per sobre d'aquest llindar. En l'última setmana, la comarca que ha reduït més el risc de rebrot, com es pot veure en el mapa superior ha estat el Moianès (-1.488 punts menys de l'índex EPG), molt per davant del Pla de l'Estany (-274), la Garrotxa (-268), el Berguedà (-250) o la Segarra (-190).
En total, el risc de rebrot ha caigut a 33 comarques i ha crescut a vuit, mentre que una l'ha mantingut estable. Els llocs on ha empitjorat són el Solsonès (+493), el Pallars Jussà (+341) i, força per sota, el Pla d'Urgell (+68), la Terra Alta (+53) o les Garrigues (+43). Igualment, 18 comarques mantenen la Rt en 0,8 o menys i 11 més, entre 0,8 i 1, i tan sols 13 la tenen superior a 1. És especialment alta al Solsonès (2,1) i la Terra Alta (1,96), mentre que és molt baixa al Moianès (0,52), el Berguedà (0,59) i el Montsià (0,6).
Així, queda una comarca amb el risc de rebrot superior a 1.000 punts, el Pallars Jussà (1.045), malgrat que és també molt elevat al Solsonès (797), l'Alta Ribagorça (666), l'Aran (464) o la Segarra (460). Per contra, tal com es pot observar en el mapa inferior, només una comarca ja no es troba en risc alt, la Conca de Barberà (57), i d'altres poden estar a prop d'aconseguir-ho, com el Baix Penedès (107), el Garraf (118) o el Priorat (126).
Si es posa el focus en els municipis, la situació també ha seguit millorant clarament en l'última setmana, caient el risc de rebrot a 55 dels 62 de més de 20.000 habitants. El descens ha estat especialment notable a Banyoles (-476), Sant Andreu de la Barca (-409), Manlleu (-396), Olot (-293) o Figueres (-276). Pel que fa a la Rt, aquesta és 0,8 o inferior a 30 ciutats i es troba entre 0,8 i 1 a 21, mentre que tan sols 11 se situa per sobre d'aquest llindar. És molt baixa a Figueres (0,58), Olesa de Montserrat (0,59), Tarragona (0,61) o Sant Feliu de Llobregat (0,61) i, per contra, on més alta la tenen és a Santa Perpètua de la Mogoda (2,02) i Sant Feliu de Guíxols (1,91).
Tot i això, aquest risc de rebrot és encara elevat a tots els municipis de més de 20.000 habitants, excepte a dos: Cerdanyola del Vallès (76) i Sitges (88). Fa una setmana, però, només hi havia 11 ciutats per sota dels 200 punts i ara ja n'hi ha 30, entre les quals Olesa de Montserrat (103), Sant Feliu de Llobregat (105) o Vilanova i la Geltrú (106), mentre que la situació és força pitjor a Santa Perpètua de la Mogoda (747), Martorell (556), Mollet del Vallès (479), Manlleu (459), Vic (408) o Montcada i Reixac (404).