26
de novembre
del
2020
Actualitzat
a les
12:32h
Durant els darrers anys s'han detectat petits desplaçaments centimètrics a l'estructura del campanar, la façana principal i les naus nord i central del Monestir de Sant Cugat. Uns moviments s'han pogut comprovar mitjançant el sistema de monitorització que el Departament d'enginyeria civil i ambiental de la UPC que es va instal·lar l'any 2017. Amb l'objectiu de preservar el monument del segle IX, es posen en marxa nous treballs de restauració i manteniment per conservar l'espai.
L'arquitecte especialista en rehabilitacions i professor de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, Jordi Portal, explica que l'edifici ha patit al llarg dels anys diversos moviments i filtracions d'aigua que han anat malmetent la fàbrica interior del Monestir. Una "lesió històrica" que ha experimentat moltes reparacions -pegats- amb elements que no sempre han estat compatibles amb el material preexistent, deteriorant l'espai. Malgrat tot, avisa que es tracta d'una actuació preventiva per motius de prudència i que no existeix risc de despreniments.
Portal afirma que totes aquestes intervencions serviran com una operació d'estudi, anàlisi i diagnosi per conèixer l'origen dels problemes i causes dels moviments per intentar revertir-los, o com a mínim, estabilitzar-los. L'arquitecte però, assegura que l'estat general del Monestir és "bo" i que no està previst tancar l'espai.
Així doncs, des del passat 23 de novembre, s'han col·locat uns aparells acceleròmetres per comprovar la "tensió del treball" dels tirants existents i la seva contribució a l'estabilitat del cimbori. Per garantir la seguretat a l'emplaçament situat sota el creuer de l'església, s'estan instal·lant xarxes de protecció per possibles despreniments de cara a les obres de restauració a l'exterior del cimbori previstes per l'any vinent. Uns treballs on s'està fent ús d'una plataforma elevadora de 23 metres a l'interior del recinte eclesiàstic.
Per altra banda, el proper dilluns 30 de novembre, s'iniciaran els treballs per fer un estudi geotècnic del terreny confrontant al campanar i al contrafort oest de la façana sud de l'església. Aquest estudi permetrà caracteritzar l'estructura del subsòl de la zona i conèixer les característiques geològiques i mecàniques del terreny a diferents fondàries per poder estudiar les possibles causes del moviment estructural del Monestir.
L'endemà, començarien els treballs per executar tres cales i rasses al voltant dels fonaments del campanar i del contrafort sud oest de l'església per conèixer la fondària i característiques de la fonamentació de la torre romana i obtenir informació arqueològica.
Ja de cara al 2021, s'iniciaran les obres de restauració de la part aèria del cimbori i de les cobertes gòtiques de la nau nord. Posteriorment, també es rehabilitaran les façanes est i oest de l'església i les cobertes de llevant. D'altra banda la Diputació de Barcelona està redactant en aquests moments el projecte per a les obres de restauració de la muralla del sector de llevant dels jardins del Monestir.
Segons la tinència d'alcaldia d'Urbanisme, Francesc Duch, el cost total de les obres s'enfilarà fins als 150.000 euros. Totes aquestes tasques s'executen a través de la bossa de diners de la Comissió Gestora del Monestir creada al 2016 per encarar el manteniment, preservació i promoció del Monestir. Un programa per establir sinergies a l'hora de finançar les despeses de restauració i mantenir la cooperació entre l'Ajuntament de Sant Cugat, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, el Bisbat de Terrassa, la Universitat Autònoma i la Parròquia de Sant Pere.
D'aquesta bossa, que actualment té recollits al voltant d'1,3 milions d'euros, prop de 600.000 euros han estat aportats pel propi consistori vallesà, 500.000 per la Diputació de Barcelona, i uns 200.000 per la Generalitat de Catalunya. El Bisbat de Terrassa no participa econòmicament.
L'arquitecte especialista en rehabilitacions i professor de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, Jordi Portal, explica que l'edifici ha patit al llarg dels anys diversos moviments i filtracions d'aigua que han anat malmetent la fàbrica interior del Monestir. Una "lesió històrica" que ha experimentat moltes reparacions -pegats- amb elements que no sempre han estat compatibles amb el material preexistent, deteriorant l'espai. Malgrat tot, avisa que es tracta d'una actuació preventiva per motius de prudència i que no existeix risc de despreniments.
Portal afirma que totes aquestes intervencions serviran com una operació d'estudi, anàlisi i diagnosi per conèixer l'origen dels problemes i causes dels moviments per intentar revertir-los, o com a mínim, estabilitzar-los. L'arquitecte però, assegura que l'estat general del Monestir és "bo" i que no està previst tancar l'espai.
Així doncs, des del passat 23 de novembre, s'han col·locat uns aparells acceleròmetres per comprovar la "tensió del treball" dels tirants existents i la seva contribució a l'estabilitat del cimbori. Per garantir la seguretat a l'emplaçament situat sota el creuer de l'església, s'estan instal·lant xarxes de protecció per possibles despreniments de cara a les obres de restauració a l'exterior del cimbori previstes per l'any vinent. Uns treballs on s'està fent ús d'una plataforma elevadora de 23 metres a l'interior del recinte eclesiàstic.
Per altra banda, el proper dilluns 30 de novembre, s'iniciaran els treballs per fer un estudi geotècnic del terreny confrontant al campanar i al contrafort oest de la façana sud de l'església. Aquest estudi permetrà caracteritzar l'estructura del subsòl de la zona i conèixer les característiques geològiques i mecàniques del terreny a diferents fondàries per poder estudiar les possibles causes del moviment estructural del Monestir.
Una actuació preventiva adoptada per motius de prudència davant les obres de rehabilitació del cimbori Foto: Sergi Baixas
L'endemà, començarien els treballs per executar tres cales i rasses al voltant dels fonaments del campanar i del contrafort sud oest de l'església per conèixer la fondària i característiques de la fonamentació de la torre romana i obtenir informació arqueològica.
Ja de cara al 2021, s'iniciaran les obres de restauració de la part aèria del cimbori i de les cobertes gòtiques de la nau nord. Posteriorment, també es rehabilitaran les façanes est i oest de l'església i les cobertes de llevant. D'altra banda la Diputació de Barcelona està redactant en aquests moments el projecte per a les obres de restauració de la muralla del sector de llevant dels jardins del Monestir.
Segons la tinència d'alcaldia d'Urbanisme, Francesc Duch, el cost total de les obres s'enfilarà fins als 150.000 euros. Totes aquestes tasques s'executen a través de la bossa de diners de la Comissió Gestora del Monestir creada al 2016 per encarar el manteniment, preservació i promoció del Monestir. Un programa per establir sinergies a l'hora de finançar les despeses de restauració i mantenir la cooperació entre l'Ajuntament de Sant Cugat, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, el Bisbat de Terrassa, la Universitat Autònoma i la Parròquia de Sant Pere.
D'aquesta bossa, que actualment té recollits al voltant d'1,3 milions d'euros, prop de 600.000 euros han estat aportats pel propi consistori vallesà, 500.000 per la Diputació de Barcelona, i uns 200.000 per la Generalitat de Catalunya. El Bisbat de Terrassa no participa econòmicament.