21
de novembre
del
2020
Actualitzat
el
23
de novembre
a les
14:43h
El Centre Grau-Garriga d'Art Tèxtil Contemporani, ubicat a Sant Cugat del Vallès, dedica una exposició retrospectiva a l'obra de l'artista Josep Grau-Garriga. Sota el títol Vermells, la mostra recull 25 obres tèxtils de l'artista fetes durant les dècades dels 70 i els 80, totes elles amb el color vermell com a fil conductor.
Part de les obres exposades provenen del fons de la família Grau-Garriga, però també se n'exposen de col·leccions particulars procedents dels Estats Units, França o el sud d'Espanya, entre d'altres. La proposta repassa l'ús que l'artista satcugantenc feia del color vermell per parlar, a través de la seva obra, de la vida, l'ús de l'espai o la seva vinculació amb la política. L'alcaldessa, Mireia Ingla, assegura que "és un orgull poder presentar aquesta mostra museística de l'artista santcugatenc internacional de la història de l'art. Un referent de l'art tèxtil i un dels seus màxims exponents d'aquesta tècnica plàstica".
L'exposició està comissariada per Jordi Garrido i Àlex Mitrani, i és la primera ocasió que s'enfoca una mostra de l'artista local repassant algunes de les seves obres més destacades. El centre que l'acull va néixer fa dos anys, i des d'un inici es va plantejar fer una mirada diferent i inèdita de l'obra de Grau-Garriga.
"Ens trobem en aquest any irregular en què el cribratge necessari per trobar les obres per l'exposició ens va mostrat una gran quantitat de vermell, i vam creure que potser és un fil conductor de la seva obra", detalla Garrido. És per aquest motiu que es va optar per prendre com a referent aquest color, com a símbol dintre de la seva creació pictòrica.
La mostra ocupa la planta baixa i el primer pis de l'edifici, i es divideix en tres espais conceptuals. El primer se centra en el vermell sanguini, en referència a la vida, sent a la vegada un homenatge a la dona, amb obres fruit del treball de l'artista amb textures i volumetries.
En segon lloc es mostra el treball de Grau-Garriga amb el color vermell per construir o definir espais, per delimitar zones utilitzant grans teles. Això és el que va fer al 1978 a Vermont (Estats Units), on va cobrir durant l'estiu una pista d'esquí amb teixits vermells.
En darrer lloc, es mostra el vincle polític de Grau-Garriga a través de l'ús d'aquest color. "Va crear environaments i projectes, com el que va instal·lar davant del Palau de la Generalitat amb la falç com element, que el vincula al vermell més polític que ell militava", detalla Garrido.
De fet, la possibilitat de creuar la frontera d'Espanya amb la resta d'Europa li permetia viure la dictadura amb una perspectiva externa. "Era com viatjar al futur, mirar Espanya des de fora era com veure el passat del feixisme", destaca el comissari. Aquesta relació amb la política la va viure des de petit. "Moltes de les seves obres tenen connotacions d'esquerra i lluita", explica la seva filla, Esther Grau-Garriga.
Ella mateixa s'encarrega de recuperar les obres cada cop que s'han d'exposar, amb aquells tractaments que s'han d'aplicar als teixits. "Al tèxtil s'hi acumula molta pols en estar les peces tancades, i quan s'exposen han d'agafar vida, traient la pols i ventilant-les, i fer-les trempar, perquè estan molt aixafades", apunta.
Part de les obres exposades provenen del fons de la família Grau-Garriga, però també se n'exposen de col·leccions particulars procedents dels Estats Units, França o el sud d'Espanya, entre d'altres. La proposta repassa l'ús que l'artista satcugantenc feia del color vermell per parlar, a través de la seva obra, de la vida, l'ús de l'espai o la seva vinculació amb la política. L'alcaldessa, Mireia Ingla, assegura que "és un orgull poder presentar aquesta mostra museística de l'artista santcugatenc internacional de la història de l'art. Un referent de l'art tèxtil i un dels seus màxims exponents d'aquesta tècnica plàstica".
L'exposició està comissariada per Jordi Garrido i Àlex Mitrani, i és la primera ocasió que s'enfoca una mostra de l'artista local repassant algunes de les seves obres més destacades. El centre que l'acull va néixer fa dos anys, i des d'un inici es va plantejar fer una mirada diferent i inèdita de l'obra de Grau-Garriga.
"Ens trobem en aquest any irregular en què el cribratge necessari per trobar les obres per l'exposició ens va mostrat una gran quantitat de vermell, i vam creure que potser és un fil conductor de la seva obra", detalla Garrido. És per aquest motiu que es va optar per prendre com a referent aquest color, com a símbol dintre de la seva creació pictòrica.
La mostra ocupa la planta baixa i el primer pis de l'edifici, i es divideix en tres espais conceptuals. El primer se centra en el vermell sanguini, en referència a la vida, sent a la vegada un homenatge a la dona, amb obres fruit del treball de l'artista amb textures i volumetries.
En segon lloc es mostra el treball de Grau-Garriga amb el color vermell per construir o definir espais, per delimitar zones utilitzant grans teles. Això és el que va fer al 1978 a Vermont (Estats Units), on va cobrir durant l'estiu una pista d'esquí amb teixits vermells.
En darrer lloc, es mostra el vincle polític de Grau-Garriga a través de l'ús d'aquest color. "Va crear environaments i projectes, com el que va instal·lar davant del Palau de la Generalitat amb la falç com element, que el vincula al vermell més polític que ell militava", detalla Garrido.
De fet, la possibilitat de creuar la frontera d'Espanya amb la resta d'Europa li permetia viure la dictadura amb una perspectiva externa. "Era com viatjar al futur, mirar Espanya des de fora era com veure el passat del feixisme", destaca el comissari. Aquesta relació amb la política la va viure des de petit. "Moltes de les seves obres tenen connotacions d'esquerra i lluita", explica la seva filla, Esther Grau-Garriga.
Ella mateixa s'encarrega de recuperar les obres cada cop que s'han d'exposar, amb aquells tractaments que s'han d'aplicar als teixits. "Al tèxtil s'hi acumula molta pols en estar les peces tancades, i quan s'exposen han d'agafar vida, traient la pols i ventilant-les, i fer-les trempar, perquè estan molt aixafades", apunta.