12
de novembre
del
2020
Actualitzat
a les
18:21h
Josep Lluís Trapero torna a ser el cap dels Mossos d'Esquadra. Així ho ha comunicat el Departament d'Interior aquesta tarda. El conseller, Miquel Sàmper, ha agraït la feina feta al comissari en cap sortint, Eduard Sallent, que ocupava el càrrec des del juny de 2019. D'aquesta manera, el santcugatenc torna al capdavant del cos després de la sentència absolutòria dictada el mes passat per l'Audiència Nacional, que descartava els delictes de sedició i desobediència.
Sàmper ha comunicat la decisió a Trapero aquest mateix dijous en una conversa que han mantingut. El major va ser destituït del càrrec l'any 2017 amb l'aplicació de l'article 155 i des d'aleshores ha estat immers en un procediment judicial i acusat per delictes greus per la seva suposada col·laboració amb el procés independentista. L'Audiència va descartar aquestes acusacions i el va absoldre, i la Fiscalia no ha presentat recurs. Fins ara, Trapero ha estat madurant la decisió i finalment ha optat per tornar al capdavant del cos.
Un cop el major ha comunicat la seva disposició a ser restituït, el conseller s'ha reunit amb el director general dels Mossos, Pere Ferrer, i el fins ara comissari en cap del cos, Eduard Sallent, a qui ha agraït la feina feta fins ara al capdavant del cos. Sallent va ser nomenat el juny de 2019, quan va substituir el comissari Miquel Esquius. Avui mateix, la cúpula d'Interior ha mantingut una primera reunió de treball amb Trapero i han acordat tornar-se a reunir demà amb els alts comandaments del cos al complex central dels Mossos.
Tres anys de silenci
Trapero porta reflexionant aquest pas des del 20 d'octubre, quan va saber que l'Audiència Nacional l'havia absolt. En una primera conversa amb Sàmper, li va demanar temps per decidir si tornava o no al capdavant del cos. El major ha mantingut un perfil baix, també com a part de la seva estratègia de defensa, des dels fets de la tardor de 2017. Només va parlar al Tribunal Suprem, on va declarar com a testimoni en el judici de l'1-O, i a l'Audiència Nacional, on era el principal acusat i s'enfrontava a penes de fins a 12 anys de presó.
Cada cop que ha parlat, Trapero s'ha desmarcat del Govern. Els Mossos no estaven alineats amb les tesis independentistes de l'executiu que presidia Carles Puigdemont, volien complir les resolucions judicials per impedir el referèndum i no feien costat a la declaració d'independència. De fet, Trapero va detallar un pla per detenir Puigdemont si així ho ordenava el jutge. Amb la destitució del Govern, també va caure ell com a major, que va ser apartat de la direcció del cos i assenyalat com un dels col·laboradors necessaris per tirar endavant l'1-O. Tres anys després, i amb "l'honor professional" també restituït, tornarà a a ser el cap dels Mossos.
Sàmper ha comunicat la decisió a Trapero aquest mateix dijous en una conversa que han mantingut. El major va ser destituït del càrrec l'any 2017 amb l'aplicació de l'article 155 i des d'aleshores ha estat immers en un procediment judicial i acusat per delictes greus per la seva suposada col·laboració amb el procés independentista. L'Audiència va descartar aquestes acusacions i el va absoldre, i la Fiscalia no ha presentat recurs. Fins ara, Trapero ha estat madurant la decisió i finalment ha optat per tornar al capdavant del cos.
Un cop el major ha comunicat la seva disposició a ser restituït, el conseller s'ha reunit amb el director general dels Mossos, Pere Ferrer, i el fins ara comissari en cap del cos, Eduard Sallent, a qui ha agraït la feina feta fins ara al capdavant del cos. Sallent va ser nomenat el juny de 2019, quan va substituir el comissari Miquel Esquius. Avui mateix, la cúpula d'Interior ha mantingut una primera reunió de treball amb Trapero i han acordat tornar-se a reunir demà amb els alts comandaments del cos al complex central dels Mossos.
Tres anys de silenci
Trapero porta reflexionant aquest pas des del 20 d'octubre, quan va saber que l'Audiència Nacional l'havia absolt. En una primera conversa amb Sàmper, li va demanar temps per decidir si tornava o no al capdavant del cos. El major ha mantingut un perfil baix, també com a part de la seva estratègia de defensa, des dels fets de la tardor de 2017. Només va parlar al Tribunal Suprem, on va declarar com a testimoni en el judici de l'1-O, i a l'Audiència Nacional, on era el principal acusat i s'enfrontava a penes de fins a 12 anys de presó.
Cada cop que ha parlat, Trapero s'ha desmarcat del Govern. Els Mossos no estaven alineats amb les tesis independentistes de l'executiu que presidia Carles Puigdemont, volien complir les resolucions judicials per impedir el referèndum i no feien costat a la declaració d'independència. De fet, Trapero va detallar un pla per detenir Puigdemont si així ho ordenava el jutge. Amb la destitució del Govern, també va caure ell com a major, que va ser apartat de la direcció del cos i assenyalat com un dels col·laboradors necessaris per tirar endavant l'1-O. Tres anys després, i amb "l'honor professional" també restituït, tornarà a a ser el cap dels Mossos.