1 de 10
Litigis urbanístics

Torre Negra i la batalla judicial

165 hectàrees de l'àmbit urbanístic de Torre Negra continuen als tribunals davant la disputa entre el dret d'edificació i la voluntat de protegir l'entorn natural

L'àmbit urbanístic de Torre Negra aplega un total de 165 hectàrees
per Sergi Baixas, 16 de novembre de 2020 a les 14:25 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de novembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'Ajuntament de Sant Cugat va anunciar aquest dimecres que "faria tot el possible" per adquirir la propietat de la masia de Torre Negra i uns terrenys del voltant que sumen un total de 86 hectàrees. L'"assenyada" oferta de 2,8 milions d'euros per part de la família Rabadà, és una oportunitat per "protegir" un espai d'alt valor cultural i patrimonial que el tripartit no vol deixar passar. Durant els propers mesos, els equips tècnics del consistori elaboraran un seguit d'informes tècnics per valorar la viabilitat de l'operació.



Aquí però, hi ha un punt controvertit. D'aquest espai que el govern local vol protegir, 83 de les 86 hectàrees ja ho estan al formar part del Parc Natural de Collserola que prohibeix cap mena de construcció dins de la seva àrea pel Pla Especial d'Ordenació i de Protecció del Medi Natural (PEPNat). Només tres hectàrees, que comprenen els antics conreus que es conserven com a prats i zones enjardinades ubicats al voltant de la finca, formen part del polèmic àmbit urbanístic de Torre Negra. El conflicte històric, està lluny d'acabar.

Són 165 les hectàrees que es mantenen en una batalla als tribunals des de fa més de 30 anys. La qüestió es remunta a l'any 1976 quan es va aprovar el Pla General Metropolità (PGM) de Sant Cugat que determinava aquests terrenys com a sòl urbanitzable no programat i compradors van fer-se amb aquestes terres per constuir-hi més endavant -com ara la constructora immobiliària Núñez i Navarro que posseeix aproximadament el 60% del total-.


Des d'aleshores els propietaris reclamen el seu dret a edificar; una voluntat que xoca directament amb la visió dels diferents governs que han estat al capdavant de l'Ajuntament que ho han considerat terreny no urbanitzable per tal de salvaguardar l'entorn; rebutjant així, tots els projectes de construcció en sessions plenàries. 

Davant d'aquest escenari, els tenidors reclamen al consistori compensacions econòmiques per indemnitzacions (un càlcul que estaria valorat en prop de 400 milions d'euros) o promoure un canvi de terrenys; bescanviar la protecció de l'entorn de Can Borrell i del Pi d'en Xandri per la rambla de Can Bell i del passeig Calado. Totes dues opcions rebutjades per l'administració local. Per tant, s'opta per traslladar la disputa als tribunals.


Torre Negra cau del Parc de Collserola

Després que l'àmbit de Torre Negra deixés de formar part del Parc Natural de Collserola per una resolució judicial l'any 2016, l'Ajuntament ràpidament va aprovar una modificació del PGM (Pla General Metropolità) per declarar aquests terrenys com a sòl no urbanitzable. Des d'aleshores, aquesta modificació continua als tribunals pendent de resolució. L'objectiu dels propietaris és guanyar la via judicial per recuperar el terreny com a sòl urbà consolidat i poder edificar-hi.

Encara a dia d'avui, els propietaris d'aquestes terres es divideixen en: petits propietaris que apleguen al voltant d'un 40% del sòl; mentre que el 60% restant continua sent propietat de la constructora immobiliària Núñez i Navarro. De fet, la companyia ja havia presentat el 2018 un PAU (Programa d'Actuació Urbanística) per construir prop de 2.800 habitatges a la zona, abans que l'Ajuntament fes un nou moviment per encallar el projecte.

Disputes històriques i demandes "sense resposta"

El president de l'Associació de Propietaris de Torre Negra, Pere Feliu, considera l'anunci de compra de l'Ajuntament una "maniobra propagandística". En declaracions a NacióSantCugat, assenyala que "el volum de l'àrea que el govern vol protegir és només un 2% del terreny perjudicialitzat". "És insignificant", remarca mentre es qüestiona què farà l'Ajuntament amb les 83 hectàrees que passarien a ser de la seva propietat, ja que per plantejar-hi qualsevol mena de modificacions s'hauria de demanar permís al Consorci del Parc Natural de Collserola.


Respecte a les demandes històriques de l'associació, Feliu confessa que l'administració local segueix "sense donar resposta" i "tirant pilotes fora". Tot i això, l'entitat assegura que continuaran intentant trobar una solució consensuada amb l'Ajuntament i desjudicialitzar la disputa.
 

 

Participació