13
de novembre
del
2020
Actualitzat
a les
9:20h
Salvador Masip ha estat escollit com a nou president dels Amics de la UNESCO de Sant Cugat, una entitat que fa 21 anys que treballa per la divulgació i la creació de pensament crític. L'associació, amb seu a l'Arxiu Nacional de Catalunya, compta amb una programació de conferències, xerrades i sortides que busquen la reflexió i el debat sobre temàtiques actuals.
En una conversa amb NacióSantCugat al Claustre del Monestir, Masip està engrescat per liderar l'entitat local els pròxims quatre anys i ho farà amb dos projectes "estrella" per seguir amb la tasca educativa però també per elevar el patrimoni santcugatenc a un nou estadi.
- Fa poques setmanes va ser elegit com a president dels Amics de la UNESCO, què el va empènyer a presentar-se?
- Feia cinc anys que estava a la junta dels amics de la UNESCO i em vaig presentar perquè em feia il·lusió però també perquè els companys van dipositar la seva confiança en mi. L'última assemblea la vam fer el 14 d'octubre, on vaig sortir elegit president pels pròxims quatre anys.
- Per aquells que encara no els coneixen, què són els Amics de la UNESCO?
- És una entitat sense ànim de lucre amb tres pilars bàsics: educació, ciència i cultura, però també treballem per la conservació del patrimoni de la humanitat o la promoció dels drets humans. A Sant Cugat es va crear l'any 1999, ara fa 21 anys i actualment compta amb 105 socis.
- Quins són els fonaments de la seva candidatura?
- Una continuïtat de l'antiga presidenta, la Isabel González, però hi ha dues idees molt profundes que volem portar a la pràctica. Una és introduir-nos a les escoles públiques de Sant Cugat per explicar què fa la UNESCO. Ara amb el nou canvi que es preveu que ve de manera immediata, volem saber què pensen ells i contrastar-ho amb les nostres idees. I que es comparin amb les escoles del costat per saber amb què coincideixen i amb què no.
- Ho farien amb xerrades? Què pot avançar?
- És un projecte que es fa molta il·lusió. La idea seria fer xerrades amb ells de què és educació, ciència i cultura, els pilars de la UNESCO. Ens agradaria que després dels tallers i debats, ajuntar tres o quatre escoles perquè posessin en comú el què han pensat i opinat i puguin debatre entre ells. Agafaríem l'exemple de Barcelona que ja ho han fet i ho portaríem als grups d'ESO de Sant Cugat.
- I la segona idea que vol dur a terme?
- L'altre projecte, molt més difícil, és convertir el Claustre del Monestir amb Patrimoni de la Humanitat. Ja hem començat, hem fet un dossier molt extens fet. Això és més complicat perquè hi ha d'intervenir moltes administracions. Primer de tot l'Ajuntament, que ja ens ha fet saber que li agrada el projecte, però després haurà de passar per la Generalitat, l'estat espanyol i després Europa i finalment es Nacions Unides.
- Quines expectatives tenen?
- És molt complicat i un recorregut llarg d'uns quants anys, però sabem que hi ha possibilitats i per tant, aspirem aconseguir-ho. Un punt a favor és que sabem qui va ser el mestre que va fer els capitells, l'Arnau Cadell, i això és important. Hem d'intentar-ho.
- Comentava que la situació actual portaria canvis, com els està afectant la pandèmia?
- Ens ha afectat moltíssim perquè totes les conferències que fem les tenim programades entre tres i sis mesos abans. Tot això s'ha hagut de suspendre i fent servir una mica la imaginació vam programar una mica de cinema, però ara tampoc ho hem pogut fer. A més a més amb la reducció de l'aforament ens trobaríem que deixaríem gent al carrer o que hi havia conferenciants que no podien venir i per això de moment, ho hem suspès tot.
- S'han plantejat fer-ho virtualment?
- El problema és que alguns dels nostres associats no tenen ordinador o tenen mancances tecnològiques i per això de moment no ho hem fet però si la situació s'allargués moltíssim, sí que ens plantegem fer-ho.
- Amb les conferències vostès generen debats socials i ara volen traslladar-ho a les escoles. Considera que falten espais de debat en les generacions més joves?
- Sí, falten espais perquè ells es puguin expressar amb allò que pensen i allò que creuen que s'hauria de canviar. És per això que ens fa molta il·lusió posar en marxa aquest projecte. No obstant això també hi ha molta joventut i molta ciutadania interessada, implicada i compromesa en allò que fem i en promoure accions per canviar el que no els agrada.
En una conversa amb NacióSantCugat al Claustre del Monestir, Masip està engrescat per liderar l'entitat local els pròxims quatre anys i ho farà amb dos projectes "estrella" per seguir amb la tasca educativa però també per elevar el patrimoni santcugatenc a un nou estadi.
- Fa poques setmanes va ser elegit com a president dels Amics de la UNESCO, què el va empènyer a presentar-se?
- Feia cinc anys que estava a la junta dels amics de la UNESCO i em vaig presentar perquè em feia il·lusió però també perquè els companys van dipositar la seva confiança en mi. L'última assemblea la vam fer el 14 d'octubre, on vaig sortir elegit president pels pròxims quatre anys.
- Per aquells que encara no els coneixen, què són els Amics de la UNESCO?
- És una entitat sense ànim de lucre amb tres pilars bàsics: educació, ciència i cultura, però també treballem per la conservació del patrimoni de la humanitat o la promoció dels drets humans. A Sant Cugat es va crear l'any 1999, ara fa 21 anys i actualment compta amb 105 socis.
- Quins són els fonaments de la seva candidatura?
- Una continuïtat de l'antiga presidenta, la Isabel González, però hi ha dues idees molt profundes que volem portar a la pràctica. Una és introduir-nos a les escoles públiques de Sant Cugat per explicar què fa la UNESCO. Ara amb el nou canvi que es preveu que ve de manera immediata, volem saber què pensen ells i contrastar-ho amb les nostres idees. I que es comparin amb les escoles del costat per saber amb què coincideixen i amb què no.
Salvador Masip, durant l'entrevista amb NacióSantCugat. Foto: Roger Navarro
- Ho farien amb xerrades? Què pot avançar?
- És un projecte que es fa molta il·lusió. La idea seria fer xerrades amb ells de què és educació, ciència i cultura, els pilars de la UNESCO. Ens agradaria que després dels tallers i debats, ajuntar tres o quatre escoles perquè posessin en comú el què han pensat i opinat i puguin debatre entre ells. Agafaríem l'exemple de Barcelona que ja ho han fet i ho portaríem als grups d'ESO de Sant Cugat.
"És molt complicat, però sabem que hi ha possibilitats; un punt a favor és que sabem qui va fer els capitells, l'Arnau Cadell"
- I la segona idea que vol dur a terme?
- L'altre projecte, molt més difícil, és convertir el Claustre del Monestir amb Patrimoni de la Humanitat. Ja hem començat, hem fet un dossier molt extens fet. Això és més complicat perquè hi ha d'intervenir moltes administracions. Primer de tot l'Ajuntament, que ja ens ha fet saber que li agrada el projecte, però després haurà de passar per la Generalitat, l'estat espanyol i després Europa i finalment es Nacions Unides.
- Quines expectatives tenen?
- És molt complicat i un recorregut llarg d'uns quants anys, però sabem que hi ha possibilitats i per tant, aspirem aconseguir-ho. Un punt a favor és que sabem qui va ser el mestre que va fer els capitells, l'Arnau Cadell, i això és important. Hem d'intentar-ho.
Els Amics de la UNESCO de Sant Cugat volen fer del Claustre Patrimoni de la Humanitat. Foto: Roger Navarro
- Comentava que la situació actual portaria canvis, com els està afectant la pandèmia?
- Ens ha afectat moltíssim perquè totes les conferències que fem les tenim programades entre tres i sis mesos abans. Tot això s'ha hagut de suspendre i fent servir una mica la imaginació vam programar una mica de cinema, però ara tampoc ho hem pogut fer. A més a més amb la reducció de l'aforament ens trobaríem que deixaríem gent al carrer o que hi havia conferenciants que no podien venir i per això de moment, ho hem suspès tot.
"Falten espais perquè els joves es puguin expressar amb allò que pensen i allò que creuen que s'hauria de canviar"
- S'han plantejat fer-ho virtualment?
- El problema és que alguns dels nostres associats no tenen ordinador o tenen mancances tecnològiques i per això de moment no ho hem fet però si la situació s'allargués moltíssim, sí que ens plantegem fer-ho.
- Amb les conferències vostès generen debats socials i ara volen traslladar-ho a les escoles. Considera que falten espais de debat en les generacions més joves?
- Sí, falten espais perquè ells es puguin expressar amb allò que pensen i allò que creuen que s'hauria de canviar. És per això que ens fa molta il·lusió posar en marxa aquest projecte. No obstant això també hi ha molta joventut i molta ciutadania interessada, implicada i compromesa en allò que fem i en promoure accions per canviar el que no els agrada.