09
de novembre
del
2020
Actualitzat
a les
15:57h
El Bar Manzana ha estat un dels locals més icònics de Mira-sol des de la seva obertura l'1 de juny de 1959. Un bar i una botiga de queviures de referència del barri santcugatenc que ha experimentat des de primera línia la transformació explosiva de la urbanització durant les últimes dècades.
A NacióSantCugat parlem amb Maria Teresa Manzana, propietària del negoci que ha regentat l'establiment durant els darrers 61 anys, sobre una vida de comerç de proximitat al darrere del taulell i la transformació de la ciutat.
- Què suposa haver regentat durant més de 60 anys un dels establiments més icònics del Mira-sol?
- Estic molt contenta i agraïda. L’altre dia, la promoció Besiberri de La Farga em va enviar un ram de flors en assabentar-se que abaixàvem la persiana. Em vaig quedar de pedra. Des de l’any 1967, quan tenia nou anys i la mare es va posar més malalta, ja vaig començar a despatxar als primers clients . Alguna cosa hauré fet bé durant aquests anys perquè uns nanos m’hagin acabat enviant flors. Molt emocionada. Tot i això, reconec que ja estava esperant amb ganes la jubilació.
- Què significa posar punt final a aquesta llarga etapa de servei al barri?
- Doncs que finalment podré descansar i dedicar temps a totes aquelles coses que no he pogut fer fins ara. La pandèmia em limita ara una mica les opcions i encara més a mi que sóc població de risc. Però bé, anar al Corte Inglés, passejar, fer ganxet, veure pel·lícules a casa... També tinc dos néts i m’agradaria poder començar a anar-los a buscar a l’escola i passar més temps amb ells.
- Remuntant-nos a l'origen, el Bar Manzana va començar realment com una botiga d’alimentació.
- Sí, quan vam començar existia la botiga i un petit servei de bar amb una única taula. Eren temps diferents, no hi havia tanta gent vivint en aquesta zona com ara. En aquella època teníem inclús màquines que servien l'oli a granel i la gent en venia a buscar amb garrafons. Però a poc a poc ens vam anar convertint en un dels punts de reunió del barri i vam anar expandint el bar. En un moment donat, el Manzana va arribar a ser la seu social de l'equip de futbol Mira-sol Baco.
.jpg)
- Però l’any 2004, decideixen tancar la botiga.
- Sí. Amb l'obertura de tants supermercats i botigues arreu vam optar per tancar-la. No sortia a compte i estàvem perdent el temps.
- Un dels clients més habituals han estat els alumnes de La Farga. Quina valoració en feu?
- Molt bona. Com arreu, hi ha de tot, però sempre han primat els bons nanos. D’entremaliats n’hi ha hagut sempre. Però sempre he tingut molts més alumnes que em defensaven i ajudaven quan algun d'ells creuava la línia. Des que vam obrir, això sempre ha estat ple de la canalla de l'escola, el nostre client principal.
- Quins han estat els productes més venuts durant aquests anys?
- Bàsicament llaminadures. Tronquitos, palitos i tota mena de "xuxes". Ha estat la marca de la casa. Per mantenir les mesures de seguretat sanitàries durant la pandèmia vam començar a assortir les llaminadures per bossetes individuals de 50 cèntims, d'1 euro... Al final, amb les "xuxes" i les pipes hem pogut anar fent.
- Un dels símbols més reconeixibles del Manzana són els futbolins. Quantes vegades han hagut de reposar les boles?
- Unes quantes (riu). Però bé, moltes vegades ens posàvem ferms i les boles acabaven tornant. Francament és una cosa que tampoc he arribat a entendre mai. No sé què volien fer amb elles. Però què vols fer-hi, són nens... Ara tinc pensat arreglar les taules i vendre-les.
.jpg)
- Quin és el record més bonic que s’emporta?
- La idea del negoci familiar que hem aixecat entre tots. La mare, el pare, el fill; tots donàvem un cop de mà per tirar-lo endavant. La meva germana que va estudiar medicina, també. M’agradaria però, reconèixer en especial a Juan García, el meu marit, que va morir farà tres anys. Ell ha estat un puntal aquí. Treballava fora, però sempre va ajudar molt en les tasques del negoci quan tornava de la feina.
- Què passarà ara amb el local?
- Doncs com forma part del terreny on visc, l’adequaré per fer més gran la casa. Tinc pensat pujar alguna paret i fer-ne un parell d’habitacions o un menjador gran. A partir d'ara, com els hi dic als nanos: "Ja ens veurem pel Mercadona". I és que els punts neuràlgics del barri han anat canviant i canviaran amb els anys. En un primer moment, nosaltres i el bar Enric; ara, el centre comercial de Mira-sol. Tot passa i res és permanent, com deia l’avi.
A NacióSantCugat parlem amb Maria Teresa Manzana, propietària del negoci que ha regentat l'establiment durant els darrers 61 anys, sobre una vida de comerç de proximitat al darrere del taulell i la transformació de la ciutat.
- Què suposa haver regentat durant més de 60 anys un dels establiments més icònics del Mira-sol?
- Estic molt contenta i agraïda. L’altre dia, la promoció Besiberri de La Farga em va enviar un ram de flors en assabentar-se que abaixàvem la persiana. Em vaig quedar de pedra. Des de l’any 1967, quan tenia nou anys i la mare es va posar més malalta, ja vaig començar a despatxar als primers clients . Alguna cosa hauré fet bé durant aquests anys perquè uns nanos m’hagin acabat enviant flors. Molt emocionada. Tot i això, reconec que ja estava esperant amb ganes la jubilació.
- Què significa posar punt final a aquesta llarga etapa de servei al barri?
- Doncs que finalment podré descansar i dedicar temps a totes aquelles coses que no he pogut fer fins ara. La pandèmia em limita ara una mica les opcions i encara més a mi que sóc població de risc. Però bé, anar al Corte Inglés, passejar, fer ganxet, veure pel·lícules a casa... També tinc dos néts i m’agradaria poder començar a anar-los a buscar a l’escola i passar més temps amb ells.
- Remuntant-nos a l'origen, el Bar Manzana va començar realment com una botiga d’alimentació.
- Sí, quan vam començar existia la botiga i un petit servei de bar amb una única taula. Eren temps diferents, no hi havia tanta gent vivint en aquesta zona com ara. En aquella època teníem inclús màquines que servien l'oli a granel i la gent en venia a buscar amb garrafons. Però a poc a poc ens vam anar convertint en un dels punts de reunió del barri i vam anar expandint el bar. En un moment donat, el Manzana va arribar a ser la seu social de l'equip de futbol Mira-sol Baco.
El local va ser un dels punts neuràlgics de Mira-sol Foto: Roger Navarro
- Però l’any 2004, decideixen tancar la botiga.
- Sí. Amb l'obertura de tants supermercats i botigues arreu vam optar per tancar-la. No sortia a compte i estàvem perdent el temps.
- Un dels clients més habituals han estat els alumnes de La Farga. Quina valoració en feu?
- Molt bona. Com arreu, hi ha de tot, però sempre han primat els bons nanos. D’entremaliats n’hi ha hagut sempre. Però sempre he tingut molts més alumnes que em defensaven i ajudaven quan algun d'ells creuava la línia. Des que vam obrir, això sempre ha estat ple de la canalla de l'escola, el nostre client principal.
- Quins han estat els productes més venuts durant aquests anys?
- Bàsicament llaminadures. Tronquitos, palitos i tota mena de "xuxes". Ha estat la marca de la casa. Per mantenir les mesures de seguretat sanitàries durant la pandèmia vam començar a assortir les llaminadures per bossetes individuals de 50 cèntims, d'1 euro... Al final, amb les "xuxes" i les pipes hem pogut anar fent.
- Un dels símbols més reconeixibles del Manzana són els futbolins. Quantes vegades han hagut de reposar les boles?
- Unes quantes (riu). Però bé, moltes vegades ens posàvem ferms i les boles acabaven tornant. Francament és una cosa que tampoc he arribat a entendre mai. No sé què volien fer amb elles. Però què vols fer-hi, són nens... Ara tinc pensat arreglar les taules i vendre-les.
Els mítics futbolins del Bar Manzana Foto: Roger Navarro
- Quin és el record més bonic que s’emporta?
- La idea del negoci familiar que hem aixecat entre tots. La mare, el pare, el fill; tots donàvem un cop de mà per tirar-lo endavant. La meva germana que va estudiar medicina, també. M’agradaria però, reconèixer en especial a Juan García, el meu marit, que va morir farà tres anys. Ell ha estat un puntal aquí. Treballava fora, però sempre va ajudar molt en les tasques del negoci quan tornava de la feina.
- Què passarà ara amb el local?
- Doncs com forma part del terreny on visc, l’adequaré per fer més gran la casa. Tinc pensat pujar alguna paret i fer-ne un parell d’habitacions o un menjador gran. A partir d'ara, com els hi dic als nanos: "Ja ens veurem pel Mercadona". I és que els punts neuràlgics del barri han anat canviant i canviaran amb els anys. En un primer moment, nosaltres i el bar Enric; ara, el centre comercial de Mira-sol. Tot passa i res és permanent, com deia l’avi.