Josep Lluís Alay, en llibertat: «M'investiguen per participar en la construcció de la República»

El cap de l'oficina de Puigdemont està acusat per un delicte de malversació

Operació de la Guàrdia Civil aquest dimecres contra el finançament del procés
Operació de la Guàrdia Civil aquest dimecres contra el finançament del procés | ACN
Bernat Surroca / Albert Vilanova
28 d'octubre del 2020
Actualitzat a les 12:45h
Llibertat amb càrrecs pel cap de l'oficina de Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay. El santcugatenc, detingut aquest matí en un macroopertiu de la Guàrdia Civil a Catalunya, està acusat de malversació, segons ha pogut explicar ell mateix fa pocs minuts a Catalunya Ràdio. "M'investiguen per participar en la construcció de la República", ha assegurat.

En una altra entrevista telefònica a RAC1, Alay ha explicat que la policia espanyola l'imputa malversació per cobrar una factura de 5.000 euros per haver assessorat en la conferència internacional Forum Crans Montana. "Tot gira al voltant de la figura del president Carles Puigdemont, una de les persones més reconegudes del fòrum", apunta. "Estic molt tranquil" confessa, mentre assegura que es tracta d'una nova "persecució contra la causa independentista".

Aquest matí l'expresident exiliat a Brussel·les havia exigit la seva "immediata posada en llibertat", mentre recordava que "actuar contra dissidents polítics suposa una gran violació dels drets fonamentals". 

Nova operació policial contra l'independentisme

La Guàrdia Civil ha posat en marxa aquest dimecres una operació contra un grup d'empresaris relacionats amb l'independentisme. L'Institut Armat considera que tenien vincles amb l'organització Tsunami Democràtic, que va liderar les protestes de la sentència de l'1-O la tardor passada, així com amb el finançament del procés i amb Carles Puigdemont. L'operatiu, ordenat pel jutjat d'Instrucció 1 de Barcelona, preveu fer diverses detencions i, a hores d'ara, ja n'ha fet almenys quatre. Han estat arrestats, entre d'altres, l'empresari Oriol Soler, l'exsecretari d'organització d'ERC Xavier Vendrell, l'exalt càrrec de CDC i mà dreta d'Artur Mas, David Madí. La causa és una peça separada del procediment obert per suposades donacions a entitats properes a CDC.

La causa fa més d'un any que està oberta i fins avui s'havia mantingut secreta. Hi ha investigades una desena de persones, entre les quals destaca Xavier Vinyals, president de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes. L'operatiu també afecta el Departament d'Educació. Entre les persones investigades hi ha Pilar Contreras, directora general de Centres Concertats. Altres noms que hi figuren són l'alcalde de Cabrera de Mar, Jordi Mir; Marta Molina, propera a ERC; i l'exalt càrrec de la Generalitat Jordi Sierra. També estan investigats els empresaris Toni Fuster i Roc Aguilera, responsables de l'empresa Events d'Igualada, on la Guàrdia Civil també hi ha fet un escorcoll

La tesi del jutge és que els detinguts haurien col·laborat amb el desviament de fons públics per finançar l'estructura de Puigdemont a Bèlgica, on l'expresident està exiliat des de la tardor de 2017, i estarien vinculats al Tsunami Democràtic. Els detinguts haurien aprofitat les seves relacions privades per aconseguir subvencions i adjudicacions irregulars per part del Govern.

La Guàrdia Civil està practicant des d'aquest matí 31 escorcolls repartits en diversos punts de Catalunya i no es descarten més detencions. En el cas s'investiguen presumptes delictes de malversació de fons públics, blanqueig de capitals, prevaricació, tràfic d'influències, desordres públics i suborns. La investigació és una peça separada i secreta de la causa que instrueix el mateix jutjat pel suposat desviament de fons procedents de subvencions a entitats properes a CDC i que esquitxaria també la Diputació de Barcelona. 

L'independentisme exigeix la fi de la repressió

L'independentisme ja ha reaccionat a la nova operació de la Guàrdia Civil, que recorda a altres operatius dels últims anys contra el moviment, com ara les detencions del 20 de setembre de 2017 o l'operació Judes contra els CDR. El primer en reaccionar ha estat el president inhabilitat, Quim Torra, que ha exigit la fi de la repressió. També el president del Parlament, Roger Torrent, ha reclamat acabar amb els "muntatges per criminalitzar" el procés i ha demanat una "solució política que desactivi la repressió policial i judicial". 

Des de Bèlgica, Carles Puigdemont ha denunciat que l'Estat intenta "la mort política i civil" de l'independentisme quan es compleixen tres anys de la DUI, i el Consell per la República ha qualificat d'"infame" l'acció de la Guàrdia Civil. La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha reclamat que s'acabin "les detencions de matinada" i la repressió policial", mentre que des de Junts, Jordi Sànchez ha dit que les actuacions de la Benemèrita són "venjança pura". 

Les entitats sobiranistes també han criticat amb duresa les detencions. L'ANC ha denunciat que l'Estat "no entén altres paraules que repressió i persecució política". Jordi Cuixart, des de la presó, ha exigit la llibertat dels detinguts i ha acusat la Guàrdia Civil de "criminalitzar la lluita no-violenta".