27
d'octubre
del
2020
Actualitzat
a les
8:56h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre la incidència del coronavirus, els contagis detectats, els PCR i tests d'antígens fets o, en el cas de les comarques, les hospitalitzacions o les defuncions, tot amb dades d'entre el 16 i el 22 d'octubre. L'Rt o velocitat de propagació mesura el nombre mitjà de persones infectades per cada persona infecciosa, mentre que el risc de rebrot es mesura per l'índex EPG, que combina l'Rt i la ràtio de positius recents. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.
L'expansió del coronavirus segueix avançant de forma molt homogènia arreu del país. Tots els municipis de més de 20.000 habitants i 40 de les 42 comarques dupliquen el llindar del risc elevat de rebrot. Durant l'última setmana, a més, els registres han empitjorat clarament i tan sols sis comarques i tres d'aquests municipis grans han aconseguit fer caure aquest risc. La Rt catalana (que mesura la velocitat de propagació) ha crescut també d'1,4 a 1,53 i el percentatge de proves PCR i antígens positius s'ha elevat del 10,69% a 12,55%.
Així ho apunten les dades del Departament de Salut que, pel que fa al risc de rebrot, responen als càlculs de l'índex EPG, el qual posa en relació la velocitat de propagació dels darrers set dies amb la incidència acumulada per 100.000 habitants de les últimes dues setmanes. Això permet saber si el risc de rebrot és baix (menys de 30), moderat (entre 30 i 70), moderat-alt (entre 70 i 100) o alt (més de 100). Les dades s'ofereixen per comarques i per als municipis de més de 20.000 habitants, a banda de nou més d'especial atenció per haver patit brots recentment (Balaguer, Canet de Mar, Canovelles, les Franqueses del Vallès, Mollerussa, Puigcerdà, Sant Just Desvern, Sant Pere de Ribes i Vilafant).
D'aquesta manera, les 42 comarques i els 71 municipis analitzats es troben en risc elevat de rebrot, i , en un percentatge molt elevat de casos, superant els 200 punts en l'índex EPG. Tot això amb dades del 22 d'octubre, per minimitzar l'impacte del retard en computar les xifres. La comarca en pitjor situació respecte el coronavirus és el Moianès (índex EPG de 1.977), seguida pel Berguedà (1.730), Pla de l'Estany (1.674), Osona (1.595), la Garrotxa (1.361) i el Baix Empordà (1.253), tot i que quatre més també superen els 1.000 punts.
En canvi, la comarca amb millor situació és el Pallars Jussà, amb un risc de rebrot de 108, per davant de la Terra Alta (195). Tota la resta superen els 200 punts, com la Ribera d'Ebre (265), el Priorat (330), l'Alt Camp (371) o l'Alta Ribagorça (389). La comarca que més ha millorat respecte la setmana passada, però, és les Garrigues (-1.226), amb molta diferència respecte el Pallars Jussà (-315), la Terra Alta (-252) o la Segarra (-236), mentre que ha empitjorat molt el Moianès (+1.841) el Berguedà (+1.471), el Pla de l'Estany (+1.008) o la Garrotxa (+986).
Si es posa el focus en els municipis, la situació és encara pitjor. El que està millor és Valls, amb índex EPG de 346, més que triplicant el llindar de risc alt de rebrot. El segueixen Balaguer (392) i Mollerussa (414), els quals tenen menys de 20.000 habitants però són nuclis d'especial atenció per haver patit brots recents, i després Gavà (415) i Igualada (419). Per contra, la situació segueix molt complicada a Vic (2.538), Palafrugell (2.461), Martorell (2.087), Manlleu (1.982), Mataró (1.929) i Banyoles (1.817).
Hi ha tres municipis de més de 20.000 habitants, però, on el risc de rebrot ha caigut aquesta setmana: Santa Perpètua de la Mogoda (-221), Gavà (-140) i Igualada (-66), a més de Sant Pere de Ribes (-99) i Balaguer (-98), més petits. Per contra, el risc de rebrot ha crescut molt a Montcada i Reixac (+1.320), Olot (+1.290), Vic (+1251), Palafrugell (+1.190), Banyoles (+1.132), Esplugues de Llobregat (+1.132) i Amposta (+1.129).
L'expansió del coronavirus segueix avançant de forma molt homogènia arreu del país. Tots els municipis de més de 20.000 habitants i 40 de les 42 comarques dupliquen el llindar del risc elevat de rebrot. Durant l'última setmana, a més, els registres han empitjorat clarament i tan sols sis comarques i tres d'aquests municipis grans han aconseguit fer caure aquest risc. La Rt catalana (que mesura la velocitat de propagació) ha crescut també d'1,4 a 1,53 i el percentatge de proves PCR i antígens positius s'ha elevat del 10,69% a 12,55%.
Així ho apunten les dades del Departament de Salut que, pel que fa al risc de rebrot, responen als càlculs de l'índex EPG, el qual posa en relació la velocitat de propagació dels darrers set dies amb la incidència acumulada per 100.000 habitants de les últimes dues setmanes. Això permet saber si el risc de rebrot és baix (menys de 30), moderat (entre 30 i 70), moderat-alt (entre 70 i 100) o alt (més de 100). Les dades s'ofereixen per comarques i per als municipis de més de 20.000 habitants, a banda de nou més d'especial atenció per haver patit brots recentment (Balaguer, Canet de Mar, Canovelles, les Franqueses del Vallès, Mollerussa, Puigcerdà, Sant Just Desvern, Sant Pere de Ribes i Vilafant).
D'aquesta manera, les 42 comarques i els 71 municipis analitzats es troben en risc elevat de rebrot, i , en un percentatge molt elevat de casos, superant els 200 punts en l'índex EPG. Tot això amb dades del 22 d'octubre, per minimitzar l'impacte del retard en computar les xifres. La comarca en pitjor situació respecte el coronavirus és el Moianès (índex EPG de 1.977), seguida pel Berguedà (1.730), Pla de l'Estany (1.674), Osona (1.595), la Garrotxa (1.361) i el Baix Empordà (1.253), tot i que quatre més també superen els 1.000 punts.
En canvi, la comarca amb millor situació és el Pallars Jussà, amb un risc de rebrot de 108, per davant de la Terra Alta (195). Tota la resta superen els 200 punts, com la Ribera d'Ebre (265), el Priorat (330), l'Alt Camp (371) o l'Alta Ribagorça (389). La comarca que més ha millorat respecte la setmana passada, però, és les Garrigues (-1.226), amb molta diferència respecte el Pallars Jussà (-315), la Terra Alta (-252) o la Segarra (-236), mentre que ha empitjorat molt el Moianès (+1.841) el Berguedà (+1.471), el Pla de l'Estany (+1.008) o la Garrotxa (+986).
Si es posa el focus en els municipis, la situació és encara pitjor. El que està millor és Valls, amb índex EPG de 346, més que triplicant el llindar de risc alt de rebrot. El segueixen Balaguer (392) i Mollerussa (414), els quals tenen menys de 20.000 habitants però són nuclis d'especial atenció per haver patit brots recents, i després Gavà (415) i Igualada (419). Per contra, la situació segueix molt complicada a Vic (2.538), Palafrugell (2.461), Martorell (2.087), Manlleu (1.982), Mataró (1.929) i Banyoles (1.817).
Hi ha tres municipis de més de 20.000 habitants, però, on el risc de rebrot ha caigut aquesta setmana: Santa Perpètua de la Mogoda (-221), Gavà (-140) i Igualada (-66), a més de Sant Pere de Ribes (-99) i Balaguer (-98), més petits. Per contra, el risc de rebrot ha crescut molt a Montcada i Reixac (+1.320), Olot (+1.290), Vic (+1251), Palafrugell (+1.190), Banyoles (+1.132), Esplugues de Llobregat (+1.132) i Amposta (+1.129).