08
d'octubre
del
2020
Actualitzat
el
09
d'octubre
a les
10:09h
Aquest dimecres 7 d'octubre es va celebrar el dia #PreguntemAlsArxius, inspirat en el #AskAnArchivistDay impulsat per la societat d'arxivers dels Estats Units. Una jornada en què la ciutadania va tenir l'oportunitat de preguntar als arxius locals tot allò que volien saber i que sovint no tenen l'espai per fer-ho.
A Sant Cugat l'Arxiu Municipal emmagatzema i gestiona tota mena de documents relacionats amb la ciutat. Creat l'any 1987, les seves dependències es troben a l'ajuntament tot i que el fons documental de l'Arxiu Històric està ubicat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, també a la ciutat. Parlem amb el seu director, Francesc Giménez, que explica a NacióSantCugat en què es basa la seva tasca, a vegades desconeguda.
- Ahir es va celebrar el dia de #PreguntemAlsArxius. D'on surt la iniciativa?
- La iniciativa sorgeix de l'Associació d'arxivers de Catalunya, que va replicar la campanya dels Estats Units. De fet, es va decidir utilitzar el mateix # i provar si hi hauria resposta per part de la ciutadania. L'objectiu era que a través de les xarxes socials dels arxius la ciutadania preguntés curiositats i nosaltres ho responíem per fer-ho públic per a tothom.
- Quina valoració en fa?
A Sant Cugat no vam tenir la sort que la gent ens preguntés, tot i que en altres municipis sí que va funcionar. Enguany era la primera vegada que es feia i ara caldrà valorar l'experiència i decidir si es repetirà.
- Quines preguntes va fer la ciutadania a altres arxius?
- Alguns van demanar quin és document més antic que conserven, quina és la documentació que més es consulta, van demanar una fotografia sobre un lloc concret d'algun poble, etc.
- Moltes vegades se'ls relaciona en llocs foscos i plens de pols, s'ha estigmatitzat la tasca dels arxivers?
- Sí, es té la idea de ser els grans desconeguts i per això en els últims anys els diferents arxius hem creat perfils de xarxes socials amb la voluntat de sortir de la penombra que socialment se'ns atorga.
- En aquest sentit, creu que falta informació o coneixement sobre què fan els arxivers?
- Crec que encara hi ha una visió clàssica dels arxivers i que a poc a poc anem trencant estereotips i anem canviant una mica el missatge.
- Com ara quin?
- No ens vinculem només amb documents històrics, sinó que ens centrem en el tema de transparència i el bon govern. És a dir, que la gent pugui accedir a la informació perquè és seva.
- Pels que ho desconeguin, on trobem l'arxiu de Sant Cugat? Quantes persones hi treballen?
- Físicament estem a l'edifici de l'Ajuntament on hi ha el dipòsit d'arxius a la planta -1 i una part de l'equip i l'altre està a les oficines de les plantes superiors. En total som quatre persones tot i que ara tenim la idea d'anar creixent perquè som la unitat d'informació. L'any 2019 van gestionar 390 peticions i en el que portem de 2020 ja arribem a les 325.
- Des dels seus inicis fins ara, com ha canviat la feina?
- Precisament des del març del 2020 hem augmentat de feina. Abans rebíem peticions de documents que nosaltres teníem als dipòsits controlats. Ara el que fem és la gestió de qualsevol petició d'informació pública que la ciutadania demani a l'Ajuntament. El canvi el vam proposar nosaltres i l'objectiu és aconseguir reduir els tràmits de resposta i aconseguir una tramitació més àgil d'acord amb la idea de transparència i d'accés a la informació.
- Un dels errors a l'hora de pensar en els arxius és relacionar-los amb cultura.
- La nostra raó de ser no és la història sinó l'accés a la informació. De fet, depenem de l'àrea de Transparència i Bon Govern de l'Ajuntament. Des de fa uns quants anys depenem políticament de Transparència i orgànicament de Secretaria. Tot i això mantenim molta relació amb Cultura i els Museus de Sant Cugat, com amb l'exposició "Vila de Sant Cugat, 900 anys. Del 1120 al futur".
- Quin fons documental gestionen a Sant Cugat?
- La nostra àrea d'actuació és Sant Cugat, vetllem tant pels documents de l'ajuntament com tota la informació de particulars persones físiques i jurídiques, o nissagues familiars que ens donen fons documentals. Per exemple, tenim tota la informació sobre la fàbrica Delphi i del seu comitè d'empresa. Tot el que tingui a veure amb Sant Cugat és susceptible de ser arxivat però no amb la idea possessiva d'adquirir sinó de descriure-ho perquè la gent pugui tenir accés a tot i que no es perdi.
- Tenen registrat el volum de documentació arxivada?
- Físicament, entre els dipòsits de l'Ajuntament i els de l'Arxiu Nacional tenim 4.000 metres lineals, que representa el 80% de l'ocupació disponible. Si comptéssim la digital, seria molt més.
- Quines són les principals tasques que fan aquí?
- Doncs a banda de descriure i arxivar tota la informació relacionada amb Sant Cugat, des dels arxius també participem de manera activa a promoure la conservació de documentació. Per exemple des de Sant Cugat hem participat en la campanya per preservar tota la informació relacionada amb l'1 d'octubre. Tenim emmagatzemades 7 GB entre fotografies i vídeos de la ciutadania. És memòria social de la ciutat.
També ens agrada fomentar la participació ciutadana en tot aquest espai. Per això el passat mes de juny vam crear l'Instagram perquè a través d'allà podem difondre el fons de fotografies que tenim i està generant molta interacció.
- Alguna curiositat o anècdota que ens pugui explicar?
- El document més antic que tenim és del 1.158, va ser una donació de terres i esglésies del bisbe de Barcelona al Monestir. Però l'arxiu de Sant Cugat seria molt ric pel Monestir, ja que era el poder fàctic del territori però amb la crema dels monestirs del segle XIX, el poc que es va salvar es troba a l'arxiu de la corona d'Aragó i al de Montserrat. On comença a haver-hi gruix és del XVIII i XIX amb la creació dels ajuntaments i després de la desamortització.
A més a més la web de l'arxiu tenim tot el que anem digitalitzant, inventaris, les actes de
ple des del XIX fins als anys seixanta. Allà es pot veure els canvis d'idioma de català a castellà després de la guerra civil, al cap i a la fi, són el reflex de què va passar. És una de les sèries més interessants que tenim.
- L'any 2021 estava previst que Sant Cugat acollís el Congrés d'Arxivística de Catalunya, segueix en peu?
- Es farà segur però si no és presencial -ja que havien de venir més de 300 professionals- serà telemàtic. Encara que sigui virtual esperem que Sant Cugat hi tingui representació. Era una oportunitat per visibilitzar l'arxiu a la població i socialitzar la nostra feina amb la ciutadania per intentar trencar amb aquests mites que encara hi ha al darrere.
A Sant Cugat l'Arxiu Municipal emmagatzema i gestiona tota mena de documents relacionats amb la ciutat. Creat l'any 1987, les seves dependències es troben a l'ajuntament tot i que el fons documental de l'Arxiu Històric està ubicat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, també a la ciutat. Parlem amb el seu director, Francesc Giménez, que explica a NacióSantCugat en què es basa la seva tasca, a vegades desconeguda.
- Ahir es va celebrar el dia de #PreguntemAlsArxius. D'on surt la iniciativa?
- La iniciativa sorgeix de l'Associació d'arxivers de Catalunya, que va replicar la campanya dels Estats Units. De fet, es va decidir utilitzar el mateix # i provar si hi hauria resposta per part de la ciutadania. L'objectiu era que a través de les xarxes socials dels arxius la ciutadania preguntés curiositats i nosaltres ho responíem per fer-ho públic per a tothom.
- Quina valoració en fa?
A Sant Cugat no vam tenir la sort que la gent ens preguntés, tot i que en altres municipis sí que va funcionar. Enguany era la primera vegada que es feia i ara caldrà valorar l'experiència i decidir si es repetirà.
- Quines preguntes va fer la ciutadania a altres arxius?
- Alguns van demanar quin és document més antic que conserven, quina és la documentació que més es consulta, van demanar una fotografia sobre un lloc concret d'algun poble, etc.
- Moltes vegades se'ls relaciona en llocs foscos i plens de pols, s'ha estigmatitzat la tasca dels arxivers?
- Sí, es té la idea de ser els grans desconeguts i per això en els últims anys els diferents arxius hem creat perfils de xarxes socials amb la voluntat de sortir de la penombra que socialment se'ns atorga.
- En aquest sentit, creu que falta informació o coneixement sobre què fan els arxivers?
- Crec que encara hi ha una visió clàssica dels arxivers i que a poc a poc anem trencant estereotips i anem canviant una mica el missatge.
- Com ara quin?
- No ens vinculem només amb documents històrics, sinó que ens centrem en el tema de transparència i el bon govern. És a dir, que la gent pugui accedir a la informació perquè és seva.
- Pels que ho desconeguin, on trobem l'arxiu de Sant Cugat? Quantes persones hi treballen?
- Físicament estem a l'edifici de l'Ajuntament on hi ha el dipòsit d'arxius a la planta -1 i una part de l'equip i l'altre està a les oficines de les plantes superiors. En total som quatre persones tot i que ara tenim la idea d'anar creixent perquè som la unitat d'informació. L'any 2019 van gestionar 390 peticions i en el que portem de 2020 ja arribem a les 325.
Arxiu municipal de Sant Cugat. Foto: Anna Mira
- Des dels seus inicis fins ara, com ha canviat la feina?
- Precisament des del març del 2020 hem augmentat de feina. Abans rebíem peticions de documents que nosaltres teníem als dipòsits controlats. Ara el que fem és la gestió de qualsevol petició d'informació pública que la ciutadania demani a l'Ajuntament. El canvi el vam proposar nosaltres i l'objectiu és aconseguir reduir els tràmits de resposta i aconseguir una tramitació més àgil d'acord amb la idea de transparència i d'accés a la informació.
- Un dels errors a l'hora de pensar en els arxius és relacionar-los amb cultura.
- La nostra raó de ser no és la història sinó l'accés a la informació. De fet, depenem de l'àrea de Transparència i Bon Govern de l'Ajuntament. Des de fa uns quants anys depenem políticament de Transparència i orgànicament de Secretaria. Tot i això mantenim molta relació amb Cultura i els Museus de Sant Cugat, com amb l'exposició "Vila de Sant Cugat, 900 anys. Del 1120 al futur".
- Quin fons documental gestionen a Sant Cugat?
- La nostra àrea d'actuació és Sant Cugat, vetllem tant pels documents de l'ajuntament com tota la informació de particulars persones físiques i jurídiques, o nissagues familiars que ens donen fons documentals. Per exemple, tenim tota la informació sobre la fàbrica Delphi i del seu comitè d'empresa. Tot el que tingui a veure amb Sant Cugat és susceptible de ser arxivat però no amb la idea possessiva d'adquirir sinó de descriure-ho perquè la gent pugui tenir accés a tot i que no es perdi.
- Tenen registrat el volum de documentació arxivada?
- Físicament, entre els dipòsits de l'Ajuntament i els de l'Arxiu Nacional tenim 4.000 metres lineals, que representa el 80% de l'ocupació disponible. Si comptéssim la digital, seria molt més.
- Quines són les principals tasques que fan aquí?
- Doncs a banda de descriure i arxivar tota la informació relacionada amb Sant Cugat, des dels arxius també participem de manera activa a promoure la conservació de documentació. Per exemple des de Sant Cugat hem participat en la campanya per preservar tota la informació relacionada amb l'1 d'octubre. Tenim emmagatzemades 7 GB entre fotografies i vídeos de la ciutadania. És memòria social de la ciutat.
També ens agrada fomentar la participació ciutadana en tot aquest espai. Per això el passat mes de juny vam crear l'Instagram perquè a través d'allà podem difondre el fons de fotografies que tenim i està generant molta interacció.
- Alguna curiositat o anècdota que ens pugui explicar?
- El document més antic que tenim és del 1.158, va ser una donació de terres i esglésies del bisbe de Barcelona al Monestir. Però l'arxiu de Sant Cugat seria molt ric pel Monestir, ja que era el poder fàctic del territori però amb la crema dels monestirs del segle XIX, el poc que es va salvar es troba a l'arxiu de la corona d'Aragó i al de Montserrat. On comença a haver-hi gruix és del XVIII i XIX amb la creació dels ajuntaments i després de la desamortització.
A més a més la web de l'arxiu tenim tot el que anem digitalitzant, inventaris, les actes de
ple des del XIX fins als anys seixanta. Allà es pot veure els canvis d'idioma de català a castellà després de la guerra civil, al cap i a la fi, són el reflex de què va passar. És una de les sèries més interessants que tenim.
- L'any 2021 estava previst que Sant Cugat acollís el Congrés d'Arxivística de Catalunya, segueix en peu?
- Es farà segur però si no és presencial -ja que havien de venir més de 300 professionals- serà telemàtic. Encara que sigui virtual esperem que Sant Cugat hi tingui representació. Era una oportunitat per visibilitzar l'arxiu a la població i socialitzar la nostra feina amb la ciutadania per intentar trencar amb aquests mites que encara hi ha al darrere.