Habitatge

Ingla: «La llei contribuirà a revertir l'accés a un habitatge assequible, un dels grans problemes de Sant Cugat»

La mesura protegeix els llogaters amb rendes baixes i s'aplicarà als 60 municipis de més de 20.000 habitants

per Andreu Merino, 25 de setembre de 2020 a les 11:00 |
Mireia Ingla, alcaldessa de Sant Cugat | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de setembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La llei de regulació del preu dels lloguers ha entrat en vigor aquest dimarts 22 de setembre a les principals ciutats de Catalunya amb més de 20.000 habitants. La mesura, impulsada pel Sindicat de Llogaters va rebre el vot favorable de JxCat, ERC, comuns i CUP, mentre que Ciutadans, PSC i PP s'hi van oposar. Un acord d'última hora, després que JxCat hagués accedit a votar-hi a favor.

Així doncs, tots els nous contractes de lloguer que se signin a partir del dia 23 de setembre a Sant Cugat ja estaran subjectes a la "Llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge". La llei determina Sant Cugat com una de les zones del país amb falta d'habitatge assequible. 


Aquest fet fa que a partir d'ara, el cost del lloguer queda vinculat al que estableix l'Índex de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. D'una banda, els nous contractes s'hauran de cenyir al preu/m2 de referència. De l'altra, en cas que l'immoble hagi estat arrendat per sota del preu de referència durant els darrers 5 anys, la llei impedeix al propietari apujar el lloguer. Per tant, la nova norma rebaixarà els preus que estiguin per sobre de l'Índex i, a més, congelarà els que s'hi situen per sota. 

Des del tripartit municipal esperen que amb la nova llei els preus del lloguer a la ciutat deixin de créixer com ho han fet any rere any. L'alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla, que recorda que el municipi vallesà és una de les ciutats del país amb els preus més alt per m2, espera que aquesta eina "contribueixi a revertir el gran problema de la ciutat en matèria d'accés a un habitatge assequible.


Per altra banda, la tinència d'alcaldia de Cohesió Territorial i Habitatge, Francesc Duch, celebra l'entrada en vigor de la nova llei i avisa que l'equip de govern continuarà impulsant "més iniciatives per contribuir a rebaixar preus, com per exemple la promoció de més habitatge públic o la posada en marxa del Punt de mediació entre propietaris i inquilins per renegociar lloguers". 

A continuació, tots els detalls:


1. On s'aplica la mesura? La llei s'aplicarà de manera immediata als 60 municipis catalans de més de 20.000 habitants, que tenen un mercat d'habitatge de lloguer considerat tens. Finalment també s'inclouen a la llista Tortosa, Salou i Figueres, que JxCat volia deixar fora amb les seves esmenes. Els postconvergents també han retirat l'esmena que tenia per objectiu que cada Ajuntament pogués decidir si aplicava la mesura o no.

2. Contenció i descens de preus. A partir d'ara, qualsevol contracte de lloguer d'un pis que ja estigui al mercat no podrà pujar de preu. La llei aprovada pel Parlament obliga els propietaris a mantenir les quotes, tant si el llogater és nou o es tracta d'una renovació als actuals inquilins. A més, en el cas que el lloguer estigui per sobre de l'índex de preus de la Generalitat, s'haurà d'adequar a aquest.

3. Què és l'índex de preus de la Generalitat? L'índex recull els preus mitjans per cada zona i en funció d'això, indica al llogater quin és el preu que hauria de pagar pel seu pis. Té en compte la planta, la superfície de l'habitatge, l'any aproximat de construcció i l'estat de manteniment. El preu resultant de l'índex es pot consultar  pàgina web de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. La normativa se centra en el preu mitjà per metre quadrat, és a dir, per la xifra que apareix al requadre vermell. Per tant, deixa sense efecte les estimacions a l'alça o a la baixa en funció de les característiques de cada immoble. 

4. Excepcions per a propietaris de renda baixa. Un dels cavalls de batalla de JxCat a l'hora d'intentar esmenar la llei era deixar-ne fora els petits propietaris. Els postconvergents plantejaven que n'estiguessin exempts aquells tenidors que ingressessin 5,5 vegades l'Índex de Renda de Suficiència (IRSC). Un xifra que equivaldria a rendes mensuals de 3.130 a 4.173 euros, en funció del municipi on estigui l'immoble.

El Sindicat va respondre proposant que l'equivalència amb l'IRSC fos de l'1,5, i finalment s'ha establert un 2,5. Un topall que equival a ingressos mensuals de tota la unitat familiar de 1.300 a 1.900 euros mensuals aproximadament, en funció dels membres de la família i el municipi. També podran apujar preus els propietaris que facin grans obres de reforma i queden exempts de la normativa els immobles d'obra nova.

5. Protecció per als llogaters de renda baixa. L'excepció als propietaris amb rendes baixes no s'aplicarà en aquells casos en què la unitat familiar de llogaters ingressi menys de 3,5 vegades l'IRSC, és a dir, de 2.140 a 3.200 euros mensuals en funció de membre i municipi.

 

Participació