17
de setembre
del
2020
L'Hospital Asepeyo Sant Cugat ha participat, a través de la valoració clínica, en l'adaptació d'un exoesquelet robòtic més lleuger i assequible que els models anteriors, dissenyat per la rehabilitació de la marxa a persones amb lesions medul·lars.
L'equip, liderat pel cap de servei de rehabilitació del centre mèdic santcugatenc, Lluís Guirao, ha treballat conjuntament amb quatre pacients de la Mútua de Terrassa, durant tres sessions, en l'adaptació, el canvi i el perfeccionament de l'aparell de forma interactiva.
El sistema robòtic està compost de tres parts: el mateix exoesquelet, un comandament a distància i una aplicació, tots connectats via wifi. Així doncs, quan el pacient vol fer algun moviment, prem un botó del comandament i aquesta ordre s'envia automàticament a l'exoesquelet.
Els sensors de moviment detecten l’instant precís en què l’usuari vol fer un pas, a partir del moviment del maluc, i envien aquesta informació al motor per tal de moure el genoll i fer avançar el pacient.
L’exoesquelet està elaborat amb fibra de carboni, alumini i diversos suports impresos en 3D. Això permet que sigui molt més lleuger, d’uns 8 quilos de pes, davant d’altres alternatives que pesen més de 20 quilos. D’aquesta manera, els pacients lesionats per sota de la D10, que conserven certa mobilitat en el maluc però no en les cames (un tipus de discapacitat que afecta el 30 % dels lesionats medul·lars), poden aixecar-se i tornar a caminar autònomament en una distància limitada.
"La utilització contínua d’aquest tipus d’exoesquelet permet al pacient amb lesió medul·lar una rehabilitació més eficient i ràpida, ja que du a terme un entrenament més progressiu i repetitiu", assegura el Dr. Guirao. A més, ajuda a reduir les complicacions secundàries, com els problemes cardiovasculars, digestius, respiratoris i ossis.
L’exoesquelet, a més, disposa d’una aplicació de mòbil, des de la qual el professional clínic pot ajustar el funcionament del dispositiu i monitoritzar la sessió d’entrenament de la marxa i l’evolució del pacient, cosa que els ajuda a motivar-se durant el procés de rehabilitació.
El sistema, desenvolupat per la start-up catalana ABLE, continuarà en els pròxims mesos amb un estudi en 30 pacients a l’Hospital Universitari de Heidelberg i a l’Institut Guttmann. L’inici de la seva comercialització serà a partir de 2021, la qual cosa obre un ampli horitzó en la innovació de la rehabilitació i en la reducció del temps de recuperació dels pacients.
L'equip, liderat pel cap de servei de rehabilitació del centre mèdic santcugatenc, Lluís Guirao, ha treballat conjuntament amb quatre pacients de la Mútua de Terrassa, durant tres sessions, en l'adaptació, el canvi i el perfeccionament de l'aparell de forma interactiva.
El sistema robòtic està compost de tres parts: el mateix exoesquelet, un comandament a distància i una aplicació, tots connectats via wifi. Així doncs, quan el pacient vol fer algun moviment, prem un botó del comandament i aquesta ordre s'envia automàticament a l'exoesquelet.
Els sensors de moviment detecten l’instant precís en què l’usuari vol fer un pas, a partir del moviment del maluc, i envien aquesta informació al motor per tal de moure el genoll i fer avançar el pacient.
L’exoesquelet està elaborat amb fibra de carboni, alumini i diversos suports impresos en 3D. Això permet que sigui molt més lleuger, d’uns 8 quilos de pes, davant d’altres alternatives que pesen més de 20 quilos. D’aquesta manera, els pacients lesionats per sota de la D10, que conserven certa mobilitat en el maluc però no en les cames (un tipus de discapacitat que afecta el 30 % dels lesionats medul·lars), poden aixecar-se i tornar a caminar autònomament en una distància limitada.
"La utilització contínua d’aquest tipus d’exoesquelet permet al pacient amb lesió medul·lar una rehabilitació més eficient i ràpida, ja que du a terme un entrenament més progressiu i repetitiu", assegura el Dr. Guirao. A més, ajuda a reduir les complicacions secundàries, com els problemes cardiovasculars, digestius, respiratoris i ossis.
L’exoesquelet, a més, disposa d’una aplicació de mòbil, des de la qual el professional clínic pot ajustar el funcionament del dispositiu i monitoritzar la sessió d’entrenament de la marxa i l’evolució del pacient, cosa que els ajuda a motivar-se durant el procés de rehabilitació.
El sistema, desenvolupat per la start-up catalana ABLE, continuarà en els pròxims mesos amb un estudi en 30 pacients a l’Hospital Universitari de Heidelberg i a l’Institut Guttmann. L’inici de la seva comercialització serà a partir de 2021, la qual cosa obre un ampli horitzó en la innovació de la rehabilitació i en la reducció del temps de recuperació dels pacients.