12
de setembre
del
2020
Actualitzat
el
06
d'octubre
a les
15:40h
L'oci nocturn català continuarà tancat "sine die" arran de la pandèmia. La Generalitat va resoldre a mitjans d'estiu ampliar la restricció horària fins a la 1 de la matinada per a restaurants musicals, bars de teatres i cafès concerts; mentre prorrogava indefinidament el tancament de les discoteques, bars musicals, sales de balls, karaokes i locals amb activitats musicals en règim especials de tot el país.
Unes mesures que el govern ha decidit adoptar amb la intenció de reduir el risc de contagis a causa de la crisi sanitària de la Covid-19. Una decisió que, per ara, està sent recolzada pels tribunals de justícia davant les desenes de peticions per revocar aquestes limitacions. Els jutges avalen la mesura perquè s'han pres per l'"interès general" de la població.
Així doncs, la majoria d'empreses relacionades amb l'oci nocturn del país, per tal de sobreviure i continuar amb la seva activitat econòmica han hagut de fer piruetes i tramitar llicències de restaurants, bar-musical i locals de nit. I és que, com confessa la portaveu de l'oci nocturn de Sant Cugat, Laura García, "a dia d'avui encara no hi ha cap previsió per una data de reobertura". "Ens han estigmatitzat com a punts de contagi, malgrat que hàgim adoptat totes les mesures establertes i hem estat extremadament estrictes en vetllar pel seu compliment", assegura.
A Sant Cugat, aquestes empreses ja havien adoptat diverses mesures per evitar la propagació del virus: limitació d'aforament, desinfecció de calçat, control de temperatura, mascaretes, gels hidroalcohòlics, vigilàncies al lavabo i registres de bases de dades pels rastreigs en cas de brots. "Estem molt indignats. Si hi havia locals que ho estaven fent malament, haurien d'haver tancat aquells de forma selectiva. No tot el sector. Estem pagant justos per pecadors", esgrimeix García. "Espanya té un fort règim sancionador, però no s'ha utilitzat", lamenta.
Des de la patronal Fecasarm (Federació Catalana d'Associacions d'Activitats de Restauració i Musicals) denuncien "els gravíssims danys i perjudicis" que aquesta decisió suposa per aquests establiments afegint que hi ha més de 150.000 llocs de treball directes i 20.000 d'indirectes en joc. Per aquest motiu, l'oci nocturn del país ha sol·licitat un pla sectorial, que estableixi unes normes per la seva reobertura com s'ha fet amb el món del teatre o cinema, i de rescat pel sector. De moment però, no s'ha arribat a cap acord.
"Ara per ara no tenim res, ni pla sectorial, ni rescat econòmic, ni una data de reobertura; només tenim factures", assenyala la portaveu santcugatenca. García indica que molts dels locals estan sobrevivint amb prou feines. "La majoria estem gastant els coixins d'estalvis; però aquesta és la gran por. No sabem fins quan podrem aguantar", una situació que únicament dependrà de l'aixecament de la prohibició de forma indefinida de reobertura.
Tres locals santcugatencs, sense "horitzó"
A Sant Cugat, són tres les companyies d'oci nocturn que estan encara a dia d'avui completament tancades: Teatre -des del 7 de març-; i Moon i les Drinkking Carpas -amb obertures de forma intermitent fins al tancament definitiu del 24 de juliol-. Una situació "insostenible" en la qual han hagut d'anar navegant amb la incertesa al capdavant del timó. A més, des de l'inici de la pandèmia havien fet grans i arriscades inversions per adequar els espais a les normatives sanitàries que s'anaven actualitzant cada setmana.
"Com a mínim necessitem una data a l'horitzó per poder-nos organitzar", apunta el gerent de Drinkking Carpas. Dani Pérez considera que l'oci nocturn ha quedat sentenciat com a cap de turc. "Ens sentim assenyalats i apartats. Havíem fet una inversió important de compra de taules i sofàs per adequar l'espai i incús reduït l'aforament a un 20%; i al cap de res, ens obliguen primer a reduir l'horari fins a les 3 h, poc després a la 1 h de la matinada, i finalment, a abaixar de forma definitiva la persiana". "Tenim una pressió a sobre que no veiem en altres sectors", considera.
La lluita contra l'oci nocturn il·legal
Davant d'aquest escenari, que es trasllada al conjunt del país, Fecasarm sosté que la normativa s'hauria d'haver ajustat al "mínim àmbit territorial necessari" i no a tot Catalunya. A més, també consideren que la prohibició total de l'oci nocturn suposa en realitat un "risc superior de contagi" perquè fomenta la pràctica de l'oci nocturn il·legal.
En aquest sentit es pronuncia el gerent de Bocca, Federico Grasse, que posa el focus en la incongruència que suposa tancar aquest tipus d'establiments mentre es permet la celebració de festes privades o els "botellons". Grasse, que explica que té l'establiment tancat des del mes de març, apunta que les autoritats haurien de perseguir més aquests fets de "competència deslleial" que també posen en risc a la ciutadania.
Finalment, la portaveu de l'oci nocturn santcugatenc, també explica les dificultats que suposa aconseguir suport econòmic per tal d'evitar tancar el local. Relata que els bancs no donen préstecs a les empreses del sector perquè no confien en què es puguin arribar mai a tornar aquests diners analitzant el context actual i sense una data de reobertura al calendari. "És un peix que es mossega la cua i que ens sentencia", conclou García.
Unes mesures que el govern ha decidit adoptar amb la intenció de reduir el risc de contagis a causa de la crisi sanitària de la Covid-19. Una decisió que, per ara, està sent recolzada pels tribunals de justícia davant les desenes de peticions per revocar aquestes limitacions. Els jutges avalen la mesura perquè s'han pres per l'"interès general" de la població.
Així doncs, la majoria d'empreses relacionades amb l'oci nocturn del país, per tal de sobreviure i continuar amb la seva activitat econòmica han hagut de fer piruetes i tramitar llicències de restaurants, bar-musical i locals de nit. I és que, com confessa la portaveu de l'oci nocturn de Sant Cugat, Laura García, "a dia d'avui encara no hi ha cap previsió per una data de reobertura". "Ens han estigmatitzat com a punts de contagi, malgrat que hàgim adoptat totes les mesures establertes i hem estat extremadament estrictes en vetllar pel seu compliment", assegura.
A Sant Cugat, aquestes empreses ja havien adoptat diverses mesures per evitar la propagació del virus: limitació d'aforament, desinfecció de calçat, control de temperatura, mascaretes, gels hidroalcohòlics, vigilàncies al lavabo i registres de bases de dades pels rastreigs en cas de brots. "Estem molt indignats. Si hi havia locals que ho estaven fent malament, haurien d'haver tancat aquells de forma selectiva. No tot el sector. Estem pagant justos per pecadors", esgrimeix García. "Espanya té un fort règim sancionador, però no s'ha utilitzat", lamenta.
Des de la patronal Fecasarm (Federació Catalana d'Associacions d'Activitats de Restauració i Musicals) denuncien "els gravíssims danys i perjudicis" que aquesta decisió suposa per aquests establiments afegint que hi ha més de 150.000 llocs de treball directes i 20.000 d'indirectes en joc. Per aquest motiu, l'oci nocturn del país ha sol·licitat un pla sectorial, que estableixi unes normes per la seva reobertura com s'ha fet amb el món del teatre o cinema, i de rescat pel sector. De moment però, no s'ha arribat a cap acord.
"Ara per ara no tenim res, ni pla sectorial, ni rescat econòmic, ni una data de reobertura; només tenim factures", assenyala la portaveu santcugatenca. García indica que molts dels locals estan sobrevivint amb prou feines. "La majoria estem gastant els coixins d'estalvis; però aquesta és la gran por. No sabem fins quan podrem aguantar", una situació que únicament dependrà de l'aixecament de la prohibició de forma indefinida de reobertura.
Tres locals santcugatencs, sense "horitzó"
A Sant Cugat, són tres les companyies d'oci nocturn que estan encara a dia d'avui completament tancades: Teatre -des del 7 de març-; i Moon i les Drinkking Carpas -amb obertures de forma intermitent fins al tancament definitiu del 24 de juliol-. Una situació "insostenible" en la qual han hagut d'anar navegant amb la incertesa al capdavant del timó. A més, des de l'inici de la pandèmia havien fet grans i arriscades inversions per adequar els espais a les normatives sanitàries que s'anaven actualitzant cada setmana.
"Com a mínim necessitem una data a l'horitzó per poder-nos organitzar", apunta el gerent de Drinkking Carpas. Dani Pérez considera que l'oci nocturn ha quedat sentenciat com a cap de turc. "Ens sentim assenyalats i apartats. Havíem fet una inversió important de compra de taules i sofàs per adequar l'espai i incús reduït l'aforament a un 20%; i al cap de res, ens obliguen primer a reduir l'horari fins a les 3 h, poc després a la 1 h de la matinada, i finalment, a abaixar de forma definitiva la persiana". "Tenim una pressió a sobre que no veiem en altres sectors", considera.
La lluita contra l'oci nocturn il·legal
Davant d'aquest escenari, que es trasllada al conjunt del país, Fecasarm sosté que la normativa s'hauria d'haver ajustat al "mínim àmbit territorial necessari" i no a tot Catalunya. A més, també consideren que la prohibició total de l'oci nocturn suposa en realitat un "risc superior de contagi" perquè fomenta la pràctica de l'oci nocturn il·legal.
En aquest sentit es pronuncia el gerent de Bocca, Federico Grasse, que posa el focus en la incongruència que suposa tancar aquest tipus d'establiments mentre es permet la celebració de festes privades o els "botellons". Grasse, que explica que té l'establiment tancat des del mes de març, apunta que les autoritats haurien de perseguir més aquests fets de "competència deslleial" que també posen en risc a la ciutadania.
Finalment, la portaveu de l'oci nocturn santcugatenc, també explica les dificultats que suposa aconseguir suport econòmic per tal d'evitar tancar el local. Relata que els bancs no donen préstecs a les empreses del sector perquè no confien en què es puguin arribar mai a tornar aquests diners analitzant el context actual i sense una data de reobertura al calendari. "És un peix que es mossega la cua i que ens sentencia", conclou García.