31
d'agost
del
2020
Actualitzat
a les
19:01h
Fa dos anys que el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) va incorporar un helicòpter medicalitzat nocturn, que funciona des de les 20 hores a les 8 del matí, i permet oferir assistència sanitària les 24 hores del dia, tots els 365 dies. Després d'un any de prova, l'estiu passat es va posar en marxa de manera oficial, amb base heliportuària al Parc Taulí de Sabadell.
S’ha convertit en un recurs essencial per garantir l’equitat en l’accés al sistema sanitari públic arreu del territori, sobretot en aquelles zones més allunyades dels hospitals receptors dels casos més complexos, ja que ha escurçat de forma dràstica els temps de trasllat.
L'helicòpter ha efectuat més de 312 trasllats en dos anys. A més, des d'enguany, compta un equip neonatològic-pediàtric que funciona durant 16 hores al dia i una càpsula d’aïllament per traslladar pacients crítics amb malalties altament infeccioses, com la Covid-19. Això ha fet de Catalunya el primer territori de l’Estat amb un protocol de trasllat segur en helicòpter de pacients amb coronavirus o altres malalties infeccioses.
La càpsula de transport amb aïllament (Isoark N36-7) “evita la propagació del patogen durant el trasllat i redueix notablement la possibilitat d’infecció per part del personal sanitari, operatiu i aeronàutic implicat”, expliquen des de Salut. A més, redueix notablement el temps de trasllat, que fins llavors només es podia fer a les unitats de suport vital avançat terrestres del SEM. La càpsula es troba a la base aèria del Taulí, que ofereix cobertura a tot el territori català les 24 hores del dia.
Els trasllats, en xifres
Dels 312, en 185 casos, els trasllats han estat interhospitalaris, és a dir, han portat a pacients greus d’un hospital a un altre. Lleida ha estat el principal territori emissor cap a altres centres, amb 45, seguida de Tarragona, on se n’han fet 31, i l’Alt Pirineu i la Vall d’Aran, amb 26.
Els 127 trasllats restants han estat primaris, el que significa que es va atendre la persona al lloc de l’incident. En aquest cas, la majoria han tingut lloc a la Catalunya Central, amb 36 transports primaris notificats. La segueix la regió Metropolitana Nord, que inclou, entre d’altres, el Vallès Occidental, amb 30, i la regió Metropolitana Sud, amb 16.
Durant el confinament arran de la crisi sanitària provocada per la Covid-19, es van reduir les assistències per Codi IAM (Infart Agut de Miocardi), Codi ICTUS i politraumatisme (propis d’accidents de trànsit i laborals), que són les tres principals causes per les quals s’activa l’helicòpter del SEM.
Alta especialització
A principis d’aquest any, un equip de pediatres i infermeres de l’Hospital Parc Tauli de Sabadell es va incorporar al servei aeri neonatològic-pediàtric. Amb això, es va doblar la plantilla, abans formada únicament per personal de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, i el període d’activitat, passant a treballar 16 hores diàries -de 7 del matí a 11 de la nit- els 365 dies de l’any.
Aquest servei ha permès augmentar la resposta assistencial i cobertura sanitària, ja que permet atendre un nounat-pediàtric lluny de Barcelona, i ha reduït molt els tempos: es pot traslladar un pacient en una quarta part del temps que es trigaria a fer-ho en una ambulància terrestre. Per exemple, de Vielha a l’Hospital Universitari de Vall d’Hebron, es triga 4:30 hores en ambulància i 2:30 hores en helicòpter; des de l’Hospital de la Cerdanya, hi ha dues en vehicle, però només una amb l'aparell aeri, en el cas de l’Hospital Arnau Vilanova, a Lleida, l’helicòpter mèdic triga una hora, escurçant el trajecte d'una ambulància en 45 minuts.
"Té avantatges i inconvenients, com ara, que pots anar a llocs recòndits i ràpidament, però també necessita d'expertesa i això s'aconsegueix amb volum", explicava Gilberto Alonso, el director d'urgències del Taulí, en una entrevista a NacióSabadell. "El que ha estat vital, i un salt qualitatiu, perquè els helicòpters ja existien, ha estat el vol nocturn", va apuntar.
Més helisuperfícies nocturnes
Actualment, el territori català compta amb 11 helisuperfícies de vol nocturn arreu del territori i està a l’espera que se’n posin en marxa cinc més abans que acabi l’any. Així doncs, a les que ja funcionen 24 hores, com la l'hospital de Sabadell, la de Vall d’Hebron, Bellvitge, Sant Pau, Sant Joan de Déu, Reus, la Cerdanya, Vielha, Igualada, Tortosa i el Parc de Bombers de Lleida, s'hi sumaran les de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta, l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, Tremp, l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell d’Andorra i l’aeroport de la Seu d’Urgell.
S’ha convertit en un recurs essencial per garantir l’equitat en l’accés al sistema sanitari públic arreu del territori, sobretot en aquelles zones més allunyades dels hospitals receptors dels casos més complexos, ja que ha escurçat de forma dràstica els temps de trasllat.
L'helicòpter ha efectuat més de 312 trasllats en dos anys. A més, des d'enguany, compta un equip neonatològic-pediàtric que funciona durant 16 hores al dia i una càpsula d’aïllament per traslladar pacients crítics amb malalties altament infeccioses, com la Covid-19. Això ha fet de Catalunya el primer territori de l’Estat amb un protocol de trasllat segur en helicòpter de pacients amb coronavirus o altres malalties infeccioses.
La càpsula de transport amb aïllament (Isoark N36-7) “evita la propagació del patogen durant el trasllat i redueix notablement la possibilitat d’infecció per part del personal sanitari, operatiu i aeronàutic implicat”, expliquen des de Salut. A més, redueix notablement el temps de trasllat, que fins llavors només es podia fer a les unitats de suport vital avançat terrestres del SEM. La càpsula es troba a la base aèria del Taulí, que ofereix cobertura a tot el territori català les 24 hores del dia.
Des de l'interior de l'helicòpter Foto: Juanma Peláez
Els trasllats, en xifres
Dels 312, en 185 casos, els trasllats han estat interhospitalaris, és a dir, han portat a pacients greus d’un hospital a un altre. Lleida ha estat el principal territori emissor cap a altres centres, amb 45, seguida de Tarragona, on se n’han fet 31, i l’Alt Pirineu i la Vall d’Aran, amb 26.
Els 127 trasllats restants han estat primaris, el que significa que es va atendre la persona al lloc de l’incident. En aquest cas, la majoria han tingut lloc a la Catalunya Central, amb 36 transports primaris notificats. La segueix la regió Metropolitana Nord, que inclou, entre d’altres, el Vallès Occidental, amb 30, i la regió Metropolitana Sud, amb 16.
Durant el confinament arran de la crisi sanitària provocada per la Covid-19, es van reduir les assistències per Codi IAM (Infart Agut de Miocardi), Codi ICTUS i politraumatisme (propis d’accidents de trànsit i laborals), que són les tres principals causes per les quals s’activa l’helicòpter del SEM.
Alta especialització
A principis d’aquest any, un equip de pediatres i infermeres de l’Hospital Parc Tauli de Sabadell es va incorporar al servei aeri neonatològic-pediàtric. Amb això, es va doblar la plantilla, abans formada únicament per personal de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, i el període d’activitat, passant a treballar 16 hores diàries -de 7 del matí a 11 de la nit- els 365 dies de l’any.
Aquest servei ha permès augmentar la resposta assistencial i cobertura sanitària, ja que permet atendre un nounat-pediàtric lluny de Barcelona, i ha reduït molt els tempos: es pot traslladar un pacient en una quarta part del temps que es trigaria a fer-ho en una ambulància terrestre. Per exemple, de Vielha a l’Hospital Universitari de Vall d’Hebron, es triga 4:30 hores en ambulància i 2:30 hores en helicòpter; des de l’Hospital de la Cerdanya, hi ha dues en vehicle, però només una amb l'aparell aeri, en el cas de l’Hospital Arnau Vilanova, a Lleida, l’helicòpter mèdic triga una hora, escurçant el trajecte d'una ambulància en 45 minuts.
"Té avantatges i inconvenients, com ara, que pots anar a llocs recòndits i ràpidament, però també necessita d'expertesa i això s'aconsegueix amb volum", explicava Gilberto Alonso, el director d'urgències del Taulí, en una entrevista a NacióSabadell. "El que ha estat vital, i un salt qualitatiu, perquè els helicòpters ja existien, ha estat el vol nocturn", va apuntar.
Personal mèdic preparant el material per arrencar amb l'helicòpter Foto: Juanma Peláez
Més helisuperfícies nocturnes
Actualment, el territori català compta amb 11 helisuperfícies de vol nocturn arreu del territori i està a l’espera que se’n posin en marxa cinc més abans que acabi l’any. Així doncs, a les que ja funcionen 24 hores, com la l'hospital de Sabadell, la de Vall d’Hebron, Bellvitge, Sant Pau, Sant Joan de Déu, Reus, la Cerdanya, Vielha, Igualada, Tortosa i el Parc de Bombers de Lleida, s'hi sumaran les de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta, l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, Tremp, l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell d’Andorra i l’aeroport de la Seu d’Urgell.