04
d'agost
del
2020
Actualitzat
a les
18:04h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre la incidència del coronavirus, els contagis detectats, els PCR fets, les hospitalitzacions o les defuncions, entre el 25 i el 31 de juliol. L'Rt o velocitat de propagació mesura el nombre mitjà de persones infectades per una persona infecciosa, mentre que el risc de rebrot es mesura per l'índex EPG, que combina l'Rt i la ràtio de positius recents. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.
El risc de rebrots està cada cop més estès arreu del país. Fins a 16 de les 42 comarques es troben en risc alt, molt més enllà dels focus inicials del Segrià, el Barcelonès, la Noguera o l'entorn de Figueres, els primers en esclatar. En tot cas, la problemàtica és més accentuada en les grans ciutats, ja que 38 dels 62 municipis de més de 20.000 habitants també es troben en aquesta situació. Totes aquestes dades i molts més detalls es poden consultar en el mapa interactiu inicial.
Es desprenen del nou web de dades obertes sobre la pandèmia fet públic recentment pel Departament de Salut, la qual ofereix també informació sobre l'índex EPG, el qual posa en relació la velocitat de propagació dels darrers set dies amb la incidència acumulada per 100.000 habitants de les últimes dues setmanes. El resultat permet saber si el risc de rebrot és baix (menys de 30), moderat (entre 30 i 70), moderat-alt (entre 70 i 100) o alt (més de 100).
Segons aquests càlculs, la comarca amb més risc de rebrot són les Garrigues (575,8), seguida de la Segarra (520,6), el Segrià (406), el Pla d'Urgell (395,4), la Noguera (322,1) i l'Urgell (234,2). Més enllà de Ponent i zones properes, però, també hi ha comarques amb riscos elevats a les Terres de l'Ebre, com la Ribera d'Ebre (307,2), el Montsià (184,3) o el Baix Ebre (126,5), comarques fins ara amb poc impacte del coronavirus.
Algunes comarques de la regió metropolitana de Barcelona també presenten xifres força negatives, com el Barcelonès (246,9), el Baix Llobregat (187,7), el Vallès Oriental (153,5), l'Alt Penedès (145,9) o el Vallès Occidental (138,3). Completen les àrees de risc l'Alt Empordà (258,2) i el Priorat (103,4), tot i que el Ripollès també s'hi troba a prop (97). Tres més, de fet, també es troben en risc moderat-alt: Garraf (77,4), Garrotxa (77,1) i la Selva (72,1).
Per contra, l'Alta Ribagorça no ha tingut ni un sol contagi detectat els darrers 14 dies, cosa que la situa com la comarca en una millor situació. El risc és igualment baix també en sis més. En quatre, només han tingut un cas en aquestes dues últimes setmanes: Moianès, Cerdanya, Conca de Barberà i Solsonès. Al Pallars Jussà i l'Aran n'han tingut només dos. Les altres 15 comarques presenten un risc moderat, malgrat que el Pallars Sobirà, tot i situar-se en el 42,6 en l'índex EPG, només ha registrat un cas recent.
La situació és més preocupant en els municipis més grans. El Departament de Salut ofereix les dades dels 62 de més de 20.000 habitants -tot i que amb menys informació, com la de les hospitalitzacions o defuncions-, a més de dos d'atenció especial, Sant Just Desvern (Baix Llobregat) i Vilafant (Alt Empordà). Aquests dos i 38 més dels analitzats tenen un risc elevat de rebrot i tan sols cinc el tenen baix.
La pitjor situació la pateix l'Hospitalet de Llobregat (índex EPG de 621,2), seguit de Vilafant (586,9), Figueres (481), Lleida (407,3), Cornellà de Llobregat (393,5), Esplugues de Llobregat (389,6), Amposta (328,9), Sant Just Desvern (312,5) i Santa Coloma de Gramenet (306,6), mentre que Barcelona es troba en posició 24 (190,5). Aquests municipis es poden consultar també en el mapa inicial, així com en la taula inferior.
Per contra, la ciutat amb millors registres és Manlleu, amb cap cas detectat en 14 dies, mentre que quatre més també es troben en risc baix de rebrot: el Vendrell (20,4), Castellar del Vallès (21,9), Lloret de Mar (23,2) i Barberà del Vallès (27,3). En canvi n'hi ha 11 amb risc moderat i set més amb moderat-alt -a banda d'un més que es troba just en la frontera d'aquestes dues categories, amb puntuació just de 70-.
Curiosament, alguns municipis limítrofs pateixen situacions quasi oposades pel que fa a risc de rebrot. És el cas dels ja citats Castellar del Vallès i Barberà del Vallès, en bona situació tot i un entorn més problemàtic. Ocorre el mateix, però, a Lloret de Mar i Blanes, en contacte però el primer amb risc baix i el segon, alt. Vilassar de Mar i Vic també són ciutats amb risc elevat de rebrot enmig de comarques amb risc moderat.
El risc de rebrots està cada cop més estès arreu del país. Fins a 16 de les 42 comarques es troben en risc alt, molt més enllà dels focus inicials del Segrià, el Barcelonès, la Noguera o l'entorn de Figueres, els primers en esclatar. En tot cas, la problemàtica és més accentuada en les grans ciutats, ja que 38 dels 62 municipis de més de 20.000 habitants també es troben en aquesta situació. Totes aquestes dades i molts més detalls es poden consultar en el mapa interactiu inicial.
Es desprenen del nou web de dades obertes sobre la pandèmia fet públic recentment pel Departament de Salut, la qual ofereix també informació sobre l'índex EPG, el qual posa en relació la velocitat de propagació dels darrers set dies amb la incidència acumulada per 100.000 habitants de les últimes dues setmanes. El resultat permet saber si el risc de rebrot és baix (menys de 30), moderat (entre 30 i 70), moderat-alt (entre 70 i 100) o alt (més de 100).
Segons aquests càlculs, la comarca amb més risc de rebrot són les Garrigues (575,8), seguida de la Segarra (520,6), el Segrià (406), el Pla d'Urgell (395,4), la Noguera (322,1) i l'Urgell (234,2). Més enllà de Ponent i zones properes, però, també hi ha comarques amb riscos elevats a les Terres de l'Ebre, com la Ribera d'Ebre (307,2), el Montsià (184,3) o el Baix Ebre (126,5), comarques fins ara amb poc impacte del coronavirus.
Algunes comarques de la regió metropolitana de Barcelona també presenten xifres força negatives, com el Barcelonès (246,9), el Baix Llobregat (187,7), el Vallès Oriental (153,5), l'Alt Penedès (145,9) o el Vallès Occidental (138,3). Completen les àrees de risc l'Alt Empordà (258,2) i el Priorat (103,4), tot i que el Ripollès també s'hi troba a prop (97). Tres més, de fet, també es troben en risc moderat-alt: Garraf (77,4), Garrotxa (77,1) i la Selva (72,1).
Per contra, l'Alta Ribagorça no ha tingut ni un sol contagi detectat els darrers 14 dies, cosa que la situa com la comarca en una millor situació. El risc és igualment baix també en sis més. En quatre, només han tingut un cas en aquestes dues últimes setmanes: Moianès, Cerdanya, Conca de Barberà i Solsonès. Al Pallars Jussà i l'Aran n'han tingut només dos. Les altres 15 comarques presenten un risc moderat, malgrat que el Pallars Sobirà, tot i situar-se en el 42,6 en l'índex EPG, només ha registrat un cas recent.
La situació és més preocupant en els municipis més grans. El Departament de Salut ofereix les dades dels 62 de més de 20.000 habitants -tot i que amb menys informació, com la de les hospitalitzacions o defuncions-, a més de dos d'atenció especial, Sant Just Desvern (Baix Llobregat) i Vilafant (Alt Empordà). Aquests dos i 38 més dels analitzats tenen un risc elevat de rebrot i tan sols cinc el tenen baix.
La pitjor situació la pateix l'Hospitalet de Llobregat (índex EPG de 621,2), seguit de Vilafant (586,9), Figueres (481), Lleida (407,3), Cornellà de Llobregat (393,5), Esplugues de Llobregat (389,6), Amposta (328,9), Sant Just Desvern (312,5) i Santa Coloma de Gramenet (306,6), mentre que Barcelona es troba en posició 24 (190,5). Aquests municipis es poden consultar també en el mapa inicial, així com en la taula inferior.
Per contra, la ciutat amb millors registres és Manlleu, amb cap cas detectat en 14 dies, mentre que quatre més també es troben en risc baix de rebrot: el Vendrell (20,4), Castellar del Vallès (21,9), Lloret de Mar (23,2) i Barberà del Vallès (27,3). En canvi n'hi ha 11 amb risc moderat i set més amb moderat-alt -a banda d'un més que es troba just en la frontera d'aquestes dues categories, amb puntuació just de 70-.
Curiosament, alguns municipis limítrofs pateixen situacions quasi oposades pel que fa a risc de rebrot. És el cas dels ja citats Castellar del Vallès i Barberà del Vallès, en bona situació tot i un entorn més problemàtic. Ocorre el mateix, però, a Lloret de Mar i Blanes, en contacte però el primer amb risc baix i el segon, alt. Vilassar de Mar i Vic també són ciutats amb risc elevat de rebrot enmig de comarques amb risc moderat.