28
de juliol
del
2020
Signen aquest article Ernest Maragall, cap de l'oposició a Barcelona; Olga Arnau, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya; Miquel Pueyo, paer en cap de Lleida; Pau Ricomà, alcalde de Tarragona; Mireia Ingla, alcaldessa de Sant Cugat; Marc Aloy, alcalde de Manresa; Agnès Lladó, alcaldessa de Figueres; Adam Tomàs, alcalde d'Amposta; Pilar Cases, alcaldessa de Tremp; i Àlex Garrido, alcalde de Manlleu
El 2008 s'iniciava una de les crisis més importants de la història del capitalisme. La forma d'abordar-la per part del neoliberalisme imperant va ser la reducció del poder públic mitjançant l'aplicació de retallades que encara avui afecten els pilars de l'Estat del Benestar i que ha derivat en un major pes dels oligopolis.
L'Estat espanyol va apuntar-se a la recepta de l'austeritat i ho va fer carregant el pes majoritàriament sobre les administracions territorials amb dues normatives: la llei orgànica d'Estabilitat Pressupostària en termes de finances públiques i la LRSAL en termes d'autonomia organitzativa i de gestió. El resultat és ben conegut: augment de les desigualtats, concentració de la riquesa en molt poques mans i impossibilitat per part de l'Administració de poder abordar amb totes les eines necessàries els reptes socials, econòmics i ecològics que tenim.
El món local d'Esquerra Republicana ja va alçar la veu en aquell moment davant del que ha esdevingut, passats els anys, una autèntica llosa per a les finances locals, negant la capacitat de molts ens locals de poder resoldre amb finançament propi situacions d’urgència puntuals, o poder, per fi, realitzar projectes reivindicats per la seva ciutadania.
Amb les normatives, aprovades pel govern Rajoy i avalades després pel govern del PSOE, els Ajuntaments han vist com la regla de la despesa, l'obligació de reduir deute i la impossibilitat de generar dèficits puntuals ha generat que els ens locals acumulin avui al voltant de 17.000 milions d'euros que no poden utilitzar i que actualment serien molt útils per ajudar el teixit econòmic local i les famílies.
Ara, davant d'una nova crisi, el Govern espanyol aposta perquè el paper de l'Administració Local es limiti a fer de banca de l'Estat, precisament quan el moment demana reforçar la seva autonomia i que puguin actuar com un actor públic proper a la realitat, aplicant aquelles polítiques més properes a la ciutadania.
La proposta anunciada pel Govern espanyol implica que aquests 17.000 milions d'euros acumulats, els cedim en préstec a l'Estat a canvi de poder-los utilitzar durant els pròxims dotze anys. Un 35% d’aquests recursos, amb un màxim global de 5.000 milions, tornarien “amb condicions” durant el 2020-2021 i la resta ens retornaria durant els següents deu anys. És a dir, els ajuntaments no podrien utilitzar 12.000 milions d’euros que són seus i que s'han generat amb els impostos que paguen els veïns i les veïnes! Recordem que les entitats locals han fet els deures fins al punt que avui el 40% dels ajuntaments catalans tenen deute zero.
On queda el que defensaven PSOE i Podemos abans d'arribar al govern espanyol? En entrar per la porta de Moncloa, en seure a la taula del Consell de Ministres, han oblidat que defensaven alliberar els dipòsits dels ajuntaments per no deixar cap municipi enrere?
Els alcaldes i alcaldesses republicans seguim defensant el que hem defensat des del primer dia: qualsevol proposta en aquest àmbit ha de respectar el principi bàsic de l'autonomia local, i això passa necessàriament per modificar la llei d'Estabilitat Pressupostària. No podem abordar aquesta crisi amb les receptes d’austeritat del passat ni amb més recentralització, la proposta de l'Estat és inadmissible.
Des del món local d'Esquerra Republicana rebutgem de forma contundent aquesta confiscació encoberta dels estalvis dels ajuntaments. En línia al que han proposat les institucions europees als Estats, suspenent el Pacte d'Estabilitat, cal que el Govern de PSOE-Podemos apliqui el mateix criteri per a les Administracions Locals i suspengui també l’aplicació de la llei d'Estabilitat Pressupostària.
Els ajuntaments som una peça clau per poder superar la crisi i hem de jugar el paper més important, el de la proximitat. Per fer-ho necessitem disposar de totes les eines i de tots els nostres recursos, perquè sí, es tracta que ningú quedi enrere.