entrevista

Ignasi Roda: «Si el teatre perd independència, deixa de ser un teatre lliure»

L'escriptor, actor, director, pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural català, va rebre el reconeixement de les Lectures a la Fresca per la seva trajectòria

per Anna Mira , Sant Cugat , 25 de juliol de 2020 a les 10:00 |
Ignasi Roda durant l'entrega del reconeixement de Lectures a la Fresca. | Lali Puig
Les Lectures a la Fresca, enguany sota el títol de Confitades han acabat aquest dijous 23 de juliol la que segurament, és l'edició més insòlita de la seva història. Les restriccions d'aforament pel coronavirus ha obligat a canviar les places pel Claustre del Monestir on de manera presencial han assistit una vuitantena de persones i la resta, ho han pogut seguir per streaming als canals digitals.

Enguany, des de l'associació impulsora de les Lectures, Amics de Pedra i Sang, van voler retre homenatge a Ignasi Roda, escriptor, actor, director, pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural català, per la seva trajectòria i implicació en les arts escèniques santcugatenques. En una entrevista amb NacióSantCugat, Roda defensa que malgrat que les restriccions la cultura i les arts escèniques necessiten llibertat per poder crear i pujar els escenaris i apel·la a la necessitat real de la ciutat de tenir un espai teatral dedicat al talent local. 


- La setmana passada a Lectures Confitades li van retre homenatge per la seva implicació en el projecte, s'ho esperava?

- Va ser una sorpresa. Vaig començar a intuir que alguna cosa passava quan la Dolors Vilarasau em va fer entrar en escena. Enguany és un any circumstancial, sempre he estat molt implicat amb Sant Cugat i és d'agrair que els companys i amics em retin homenatge tot i que no em va agradar no poder-ho compartir després amb la gent, ja que quan s'acaba l'acte tothom ha de marxar.


- Precisament, enguany el format de les Lectures ha canviat per la Covid-19, com ho han treballat?

- La preparació s'ha fet amb la proposta de l'ajuntament. Des del meu punt de vista, fer-ho a les places a l'aire lliure era viable. S'haurien pogut buscar tres places on es poguessin controlar les entrades per fer-ho més simpàtic i agradable. Amb la crisi el coronavirus a tot arreu el tema cultural ha quedat marginat de manera instintiva, sense mala consciència. Amb un format rocambolesc i incongruent no estat la millor manera però almenys s'han celebrat.


- Què ha estat el més complicat?

- El problema del teatre, són dos vessants: que no es pot fer a distància i que mai pot estar lligat a una normativa. Pel que fa a la meva proposta, vaig presentar una fórmula disciplinada per no tenir cap contacte amb l'actiu. M'hauria agradat assajar amb l'actriu però no ha pogut ser. A més a més se m'ha fet molt complicat no poder compartir amb la gent una vegada finalitzada la funció.

- Com valora doncs aquesta edició?

- No s'hauria de repetir aquest format, ja que la gràcia de les Lectures a la fresca és escampar-les per tot Sant Cugat. Portar el teatre al carrer, és un vessant importantíssim. Tot i això faria una valoració molt positiva per part de tots els que ens hi hem implicat malgrat que l'administració s'ha agafat a una fórmula que no ha estat vàlida.
 

Segona sessió de les Lectures Confitades. Foto: Lali Puig


- Fa poc es va atorgar un nou premi Margarida Xirgu, un certamen que vostè coordina i que distingeix l'actriu més destacada de la temporada teatral barcelonina, quina importància té reconèixer la feina de la dona damunt dels escenaris?

- El premi va néixer l'any 1974 i potser aleshores no era una reivindicació de la dona, sinó el reconeixement a les actrius perquè les admirava molt. Cap als anys vuitanta el meu pare va introduir donar un anell per guardó i des del 2015 el premi agafa una dimensió pel fet de reconèixer una actriu no només per la seva temporada barcelonina, sinó per la presència i el seu reconegut. A més a més vam canviar el sistema del jurat, que fins aleshores eren els membres de la penya fundadora i vam decidir implicar el teatre amateur amb una vintena de representants. Considero que aquesta és una fórmula molt maca de lligar el teatre amateur i el professional.

- Vostè és escriptor, actor, director, pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural català, amb què se sent més còmode?

- Em sento còmode amb l'art creatiu. Quan em poso a crear, o a ensenyar em sento molt bé. No he parat mai d'escriure com a dramaturg i com a director gaudeixo molt. En el moment quan no gaudeixo tant és una vegada s'estrena l'obra perquè m'agrada més viure el procés. De tota manera m'agraden molt tots els aspectes literaris tan musicals i teatrals, incorporo a totes les arts a les meves obres. Tot és creació i si tens la formació, tens la sensibilitat necessària o saps expressar la cançó d'una manera concreta.

- Considera que li queda res per fer en l'àmbit cultural?

- Com que no m'he plantejat mai què fer, no hi ha límits. Sempre és un repte i pots anar creant i incorporant tot allò que sentis.

- Té algun projecte entre mans que ens pugui avançar?

- Al teatre Sant Feliu de Codines estic treballant amb un muntatge de cabaret que tenim previst estrenar el 13 de setembre. Vam començar a treballar a distància el mes de març, i ara estem assajant. A més a més, tinc algun projecte entre mans d'enregistrar cançons de bressol i fer un recopilatori.

- Treballa molt amb teatre amateur, què li aporta?

- El teatre sempre és igual, no distingeix entre amateur i professional. Conec grans actors i actrius amateurs que no han decidit fer el pas a la professionalitat. Van sorgir figures del teatre, com Capmany que neix de l'"ameuratisme" teatral que el transforma amb una professió. I jo mateix he dirigit actors i actrius que eren estudiants i ara són grans professionals però per mi el teatre amateur és un món per vetllar perquè és una font de grans actors i actrius.
 

Univers poètic d'Ignasi Roda. Foto: Cedida


​- Amb els seus germans va formar el grup El Tricicle, quins records en guarda?

- Vaig començar amb setze anys i vam anar per tota Catalunya i fins a França compartint escenaris de lluita i reivindicació amb Lluís Llach o Ovidi Montllor. A partir dels anys 70 vaig començar a compondre i vaig crear un grup que es deia Taverna i vaig fer recitar Josep Maria de Segarra. Allà vaig descobrir poetes i un món fantàstic. Paral·lelament el mateix El Tricicle va començar a fer propostes escèniques com l'any 1969 que vam fer un recital poètic i de cançons de Miquel Martí i Pol.

- Els últims dies estem sentint restriccions amb la cultura, com veu el futur cultural de Sant Cugat?

- Quan va començar els rebrots des de l'associació que organitzem el premi Margarida Xirgu se'ns va plantejar suspendre el premi però ho vam aconseguir perquè estava inclòs dins de la programació del Festival Grec. L'àmbit cultural estem molt lligats a l'administració per les subvencions però ha de respectar la llibertat d'expressió del teatre, perquè si no ens estem enganyant. L'administració el que ha de fer és posar-se al servei de la gent de teatre, dels creadors i de cultura. Els polítics ha de saber quins són els límits de la llibertat creativa perquè si el teatre perd independència, deixa de ser un teatre lliure.

- De tota manera també hi ha gent reticent a anar a espectacles.

- La limitació de públic a les sales, no és definitiva per no fer una obra. Impacta més veure el públic emmascarat que veure-hi poca gent. El gran terrabastall es donarà a les sales de petit format, perquè seran poques persones les que puguin encabir-s'hi. La Covid-19 s'ha instal·lat durant un temps i hem d'assumir que trigarà en passa.

- A Sant Cugat hi ha previst posar en marxa el nou teatre de la Unió, com ho valora?

- M'agradaria veure què passarà i que no es converteixi amb un apèndix del Teatre-Auditori. I també m'agradaria que el mateix Teatre-Auditori tingués un compromís ferm amb el teatre de Sant Cugat. Va néixer perquè va haver-hi una pressió molt forta de la necessitat de tenir un teatre a la ciutat, no només per portar teatre de fora. A Sant Cugat falta un espai de teatre i la ciutat es mereixeria tenir una companyia de teatre estable per garantir teatre i unir-lo a les iniciatives teatrals que ja hi ha.
 

Cabaret d'Ignasi Roda. Foto: Cedida

 

Participació