22
de juliol
del
2020
Actualitzat
a les
18:27h
L'Ajuntament de Sant Cugat ens convida a un acte d'homenatge per a les famílies que han perdut algun familiar per la pandèmia. Les famílies dels avis morts per la Covid-19 no volem cap homenatge. Els nostres pares i mares, que vivien en una residència per estar ben atesos, han mort de la manera següent: Sense contacte amb cap familiar, malgrat que els fills reclamavem el dret de veure'ls de manera restringida i controlada. Però veure'ls, ens ho vau negar. Confinats a la seva habitació. Sols.
Els que cognitivament estaven afectats, confinats en un espai comú. La mare, 92 anys, sola en una gran sala preguntava als qui passaven: per què m'heu castigat?. Un cop malalta de la Covid-19 la van portar a l'hospital. Possibilitat de veure-la? Cap. Denegat.
Una trucada de matinada d'un metge desconegut: la seva mare és morta. En el moment de morir estava sola. No hem pogut recollir les seves coses. No l'hem pogut veure. Hem enterrat un taüt. Possibilitat que els fills, set, puguin assistir a la cremació? Cap. Denegat.
No volem cap homenatge. Volem DIGNITAT per als avis que viuen a les residències. Volem que els polítics deixeu de fer política i feu una GESTIÓ CORRECTA de la situació. Que estigueu a l'alçada. Però no hi heu estat al principi, ni durant, ni hi estareu. Aquest tren ja l'heu perdut!
Tant us costa de veure que a la residències la Covid-19 hi entra pels cuidadors? Que fan torns de vuit hores i marxen i tornen l'endemà?
Tant us costa veure que les residències fan d'hospital sense ser-ho? Ajudar-les i no només desinfectar-les i fiscalitzar-les?
Ara no volem cap homenatge. L'acte que proposeu es un acte polític més per a major glòria vostra. No ho mereixeu. Ara us demanem silenci. Un silenci respectuós pels morts i pels que encara han de morir.
Carme Marcet
Els que cognitivament estaven afectats, confinats en un espai comú. La mare, 92 anys, sola en una gran sala preguntava als qui passaven: per què m'heu castigat?. Un cop malalta de la Covid-19 la van portar a l'hospital. Possibilitat de veure-la? Cap. Denegat.
Una trucada de matinada d'un metge desconegut: la seva mare és morta. En el moment de morir estava sola. No hem pogut recollir les seves coses. No l'hem pogut veure. Hem enterrat un taüt. Possibilitat que els fills, set, puguin assistir a la cremació? Cap. Denegat.
No volem cap homenatge. Volem DIGNITAT per als avis que viuen a les residències. Volem que els polítics deixeu de fer política i feu una GESTIÓ CORRECTA de la situació. Que estigueu a l'alçada. Però no hi heu estat al principi, ni durant, ni hi estareu. Aquest tren ja l'heu perdut!
Tant us costa de veure que a la residències la Covid-19 hi entra pels cuidadors? Que fan torns de vuit hores i marxen i tornen l'endemà?
Tant us costa veure que les residències fan d'hospital sense ser-ho? Ajudar-les i no només desinfectar-les i fiscalitzar-les?
Ara no volem cap homenatge. L'acte que proposeu es un acte polític més per a major glòria vostra. No ho mereixeu. Ara us demanem silenci. Un silenci respectuós pels morts i pels que encara han de morir.
Carme Marcet