20
de juliol
del
2020
Sant Cugat del Vallès també acollirà llambordes "Stolpersteine" en record a les víctimes del nazisme. El Memorial Democràtic de Catalunya preveu instal·lar aquesta tardor un total de 102 peces creades per l'artista alemany Gunter Denmig. Aquestes es col·loquen, sempre que sigui possible, davant del darrer domicili on la víctima va residir lliurement. En el cas del municipi vallesà, se'n col·locaran sis al llarg de la tardor, pels sis santcugatencs que van ser deportats a Mauthausen i Gusen.
En un inici estava previst que s'instal·lessin a l'abril, però arran de la pandèmia del coronavirus el projecte es va haver d'endarrerir. Una vegada col·locades, n'hi haurà 286 arreu del país.
Els sis santcugatencs deportats
Francisco Calventus Navarro; el comunista Joaquín Moya Braulio, militant del POUM i regidor de la Unió de Rabassaires; l’anarquista Lorenzo Villa Gibanel; Miguel Sánchez García; el republicà i nacionalista català Bonaventura Bartralot Auladell; i el comunista Josep Puiggròs Paloma, regidor del PSUC.
Demnig va crear i instal·lar la primera "Stolpersteine" el 1996 i des de llavors ha col·locat més de 75.000 llambordes en una vintena de països com França, Finlàndia, Lituània o fins i tot Argentina. Es tracta de blocs de ciment, amb una placa de llautó on hi ha gravades a mà les dades més rellevants de la víctima. L'objectiu és treure de l'anonimat i fer visible cadascuna d'aquestes persones. "Stolpersteine" és un terme alemany que vol dir "pedres que ens fan ensopegar".
En un inici estava previst que s'instal·lessin a l'abril, però arran de la pandèmia del coronavirus el projecte es va haver d'endarrerir. Una vegada col·locades, n'hi haurà 286 arreu del país.
Els sis santcugatencs deportats
Francisco Calventus Navarro; el comunista Joaquín Moya Braulio, militant del POUM i regidor de la Unió de Rabassaires; l’anarquista Lorenzo Villa Gibanel; Miguel Sánchez García; el republicà i nacionalista català Bonaventura Bartralot Auladell; i el comunista Josep Puiggròs Paloma, regidor del PSUC.
Demnig va crear i instal·lar la primera "Stolpersteine" el 1996 i des de llavors ha col·locat més de 75.000 llambordes en una vintena de països com França, Finlàndia, Lituània o fins i tot Argentina. Es tracta de blocs de ciment, amb una placa de llautó on hi ha gravades a mà les dades més rellevants de la víctima. L'objectiu és treure de l'anonimat i fer visible cadascuna d'aquestes persones. "Stolpersteine" és un terme alemany que vol dir "pedres que ens fan ensopegar".