«Cal deixar que els infants siguin lliures a l'hora d'escollir joguines»

Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de desembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.| La Coordinadora de Comissions de Gènere, Coeducatives i Feministes de les dotze escoles públiques de Sant Cugat és una entitat que "neix amb la voluntat d'unir totes aquelles comissions de les diferents escoles de la ciutat. En una entrevista amb NacióSantCugat, les membres de la Coordinadora, Núria Valero i Mònica Puig, expliquen que "l'objectiu és compartir criteris i sumar esforços per tenir més força". 

Una comesa voluntària que pretén donar suport a la tasca educativa que es fa als centres, i a la vegada detectar i visibilitzar continguts, espais i dinàmiques que reprodueixen rols de gènere. Tot i que cada comissió dels centres educatius santcugatencs és independent, en diferents iniciatives treballen conjuntament. "És molt important treballar en equip per aconseguir arribar al conjunt de la comunitat educativa a partir d'una feina en xarxa, sense capitalitzar cap escola", apunten.

Escoles Coeducatives, que va arrencar el maig de 2019, posa el focus en la coeducació, una educació que aposta per la igualtat d'oportunitats pels infants, lliure de sexisme i pel respecte a la diversitat sexual i d'expressió de gènere. En aquest sentit, acaben de presentar una iniciativa que té com a objectiu conscienciar de la discriminació de gènere a l'hora de triar les joguines i visibilitzar com els estereotips limiten els infants. Precisament, aquest dilluns a les 18 h, tindrà lloc la xerrada "Les joguines... són sexistes?", a càrrec de l'entitat Coeducacció i organitzada per Escoles Coeducatives. Una conferència a la Casa de Cultura de Sant Cugat que complementarà totes aquestes últimes accions realitzades a les escoles i pensada principalment per a les famílies, amb l'objectiu de "descobrir si els infants tenen accés a tots els aprenentatges que jocs i joguines ofereixen i si les seves decisions són lliures o estan condicionades per la societat".

- Les joguines són sexistes?

- Núria Valero: No. Les joguines no són sexistes. Sexista és l'ús que en fem els adults, la projecció que fas de la joguina i on la col·loques.

- Mònica Puig: I en aquest sentit, els nens i les nenes tampoc ho són; l'únic que mimetitzen comportaments que van adquirint a nivell social, educatiu o familiar, i posteriorment, els reprodueixen prenent decisions basades en si ets nen o nena, evitant que aflorin totes les diversitats.

- Quin és l'objectiu de la campanya de les joguines no sexistes?

- N.V: Lluitar contra els estereotips de gènere a l'hora d'escollir joguines. Trencar amb els rols històrics i socials i analitzar com ens limitem a nosaltres mateixos a l'hora d'oferir joguines als nostres infants; sense arribar mai a oferir-los un ventall d'opcions diferent per estar en un marc preconcebut pel gènere. Cal deixar-los ser lliures en el joc.

"I jo, quan sigui pare, no podré donar-li el biberó al meu fill?"

- M.P: Les joguines formen una part molt important de la vida dels infants, i la forma més senzilla i visible de la raó d'aquesta iniciativa, és observar per què un infant tria una joguina perquè li ve de gust o perquè socialment ha rebut constants imputs del seu entorn amb l'"això és cosa de nens" o, sobretot, amb l'"això és cosa de nenes".

- Aquesta iniciativa de conscienciació es farà a totes les escoles públiques de Sant Cugat?

- N.V: Sí. Abans que comenci la campanya de Nadal, les dotze escoles participaran en aquesta activitat d'anàlisi i sensibilització. Una campanya que acabi amb una reflexió que facin els mateixos nens i nenes a través d'una implicació directa en les diverses activitats, ja que, d'aquesta forma, el nivell d'aprenentatge és molt superior a què vingués un expert i exposés els mateixos temes. Al final, s'escriuran un seguit de conclusions que es traslladaran a les famílies perquè també puguin conèixer els resultats.

- D'on va sorgir la idea?

- M.P: L'any passat, l'AFA (Associació de Famílies i Alumnes) d'una escola de l'Eixample, va organitzar un conjunt d'activitats que es centraven al voltant d'anàlisis visuals a partir de catàlegs i anuncis de joguines segons els colors, estètica, adjectius utilitzats... Després feien entrevistes als infants que reflexionaven sobre les conclusions que ells mateixos extreien. Des de la Coordinadora, ens va agradar molt la idea i vam decidir portar el projecte a les nostres escoles. Aleshores, les comissions van parlar amb la direcció de cadascun dels dotze centres educatius santcugatencs i, gràcies a això, cada escola va decidir entomar aquesta campanya de sensibilització de joguines no sexistes de manera diversa.

- Fins a quin punt és clau el paper d'escollir joguines en el futur desenvolupament dels nens i nenes?

- N.V: Total. És un conjunt de factors que es van sumant. És el tema de les joguines, dels contes, de les cançons, de les disfresses... Tot són imputs que els petits van absorbint i fan que vagin creixent i reproduint uns rols pel dia de demà que els encotillen.

 
- M.P: Posem per cas el tema de les cures. Al dia a dia, la majoria d'imputs relacionats amb la cura queden molt definits en el gènere femení. Per tant, podríem arribar a trobar casos en què nens es poguessin arribar a preguntar: "I jo, quan sigui pare, no podré donar-li el biberó al meu fill?". O potser, directament ja ni s'ho preguntaran i quan siguin adults ni s'ho plantejaran. La mecànica o la infermeria també són exemples de professions on queda reflectit un evident criteri d'elecció en sortides professionals molt influenciades pel gènere. Per sort, també és cert que tot això està canviant molt en les noves generacions.

- Quines respostes els agradaria obtenir després d'aquesta campanya?

- M.P: Si aconseguim que una nena agafi un camió perquè li ve de gust o que un nen pugui arribar a pentinar una nina sense que se senti incòmode, ja és molt. Cal destacar que la imatge femenina sempre ha estat més menyspreada. Una nena encarnant a un pirata pot fer certa gràcia; però a la societat no li fa massa gràcia veure a un nen dintre d'un vestit de princesa Disney. L'objectiu és sobretot donar als més petits una opció diferent. I què els adults, no només deixin de jutjar a les criatures per les seves decisions, sinó que a més, les puguin arribar a entendre.

No pot ser que els nens i nenes tinguin uns referents tan limitats on no s'hi veuen reflectits

- Les famílies també juguen un paper important...

- N.V: Moltíssim. El seu paper és clau. Les famílies són les que aconsellen als fills i estan per ells durant el seu creixement. Concretament ara, en aquestes dates, seran els que ajudin a escriure la Carta als Reis... El context familiar exerceix molta influència.

- Què pensen quan arriben a casa i veuen els anuncis de la televisió? 

- N.V: És David contra Goliat. Però no per això hem de deixar de posar el focus en les desigualtats de gènere. És un treball de formigueta i de llarg recorregut, però per nosaltres és una qüestió de justícia social i de respecte a l'infant que va més enllà de totes les seves diferències de gènere, socials i racials. No pot ser que els nens i nenes tinguin uns referents tan limitats on no s'hi veuen reflectits.

- Hi ha hagut certa evolució al llarg dels anys?

- M.P: Sí. Molta. Ara ja podem trobar certes marques de joguines que han deixat d'utilitzar infants per fer els anuncis i han quedat substituïts per imatges de mans operant amb les joguines. No acostumen a ser les grans companyies, però és un avenç.

- N.V: Hi ha empreses que continuen i continuaran reproduint tots aquests rols de gènere; i mentre alguns es mouen en paràmetres estrictament econòmics, n'hi ha d'altres que són més respectuosos tant en temes de gènere com, fins i tot, mediambiental. Fabricants que aposten per la fusta en comptes del plàstic. Però per altra banda, els colors continuen estant molt sexualitzats. Però bé, estem compromeses en el canvi i no deixarem d'intentar canviar el paradigma perquè la gent comenci a prendre consciència.