14
d'agost
del
2020
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de desembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.| El passat 22 de desembre se celebrava la 20a edició del Concert de Nadal per a la Gent Gran al Teatre-Auditori de Sant Cugat. Una iniciativa que enguany comptava amb l'estrena de l'Orquestra Diletant de Catalunya (ODC) que oferia el seu primer concert. En una entrevista amb NacióSantCugat, la representant de la Taula de la gent gran i membre de l'Aula d'Extensió Universitària, Anna Maria Riuró, considera que aquest esdeveniment és un "reconeixement a les aportacions que fem la gent gran al nostre poble".
- Què significa arribar als vint anys de concert?
- És una manera de fer-nos visibles i de poder fer valdre tota la feina que estem fent des de la Taula de la gent gran. Hem adquirit un compromís amb la ciutat i ens hem implicat voluntàriament per aportar el nostre gra de sorra.
- Enguany, el 20è aniversari del Concert de Nadal ve acompanyat de l'estrena de la nova orquestra Diletant, què significa per vostès aquesta estrena?
- Ens fa una il·lusió especial que el primer concert de la nova orquestra santcugatenca sigui aquest, és una manera més de fer poble. Es tocaran dues nadales, "El noi de la mare" i "Santa Nit" a més de dos moviments de Beethoven, tal com el seru
- Per què és tan important fer aquest concert per Nadal?
- És un dia de trobada col·lectiva i de celebrar el Nadal amb la gent gran. Nosaltres no volem ser un col·lectiu tancat entre nosaltres, al contrari. Ens interessen molt les relacions intergeneracionals.
- Hi ha molta gent gran a Sant Cugat?
- A Catalunya la mitjana es troba en el 19% de gent gran i aproximadament a Sant Cugat és del 17%. És una ciutat molt jove i és de les poques ciutats de Catalunya, on s'ha mantingut un creixement de les generacions més joves de la població. Aquí la gent gran té una forquilla molt àmplia, hi pot haver persones de 60 anys i de 95 anys.
- A la presentació del concert, vostè va reivindicar la invisibilitat de la gent gran. Se sent invisibilitzada?
- Sí, ho he dit moltes vegades. Fins i tot anant pel carrer aquí a Sant Cugat perquè en ser una població tan jove, quan anem pel carrer hem de vigilar molt perquè no se'ns veu, quedem invisibilitzats. També ens passa als trens per exemple, que els joves ocupen els seients reservats i quan ens veuen miren cap a una altra banda.
- Ha de ser complicat sentir-se que no la veuen.
- Sí, nosaltres som més fràgils davant d'un cop i malgrat que anem amb compte, no tothom fa el mateix.
- Un altre dels problemes que es troba la gent gran és la solitud no volguda. Com la treballen?
- Fa uns mesos vam fer una tertúlia precisament per parlar de la solitud no volguda i s'han fet xerrades on s'han facilitat psicòlegs. És un problema que generalment afecta la gent més gran. Per això són tan importants els casals de la gent gran, que es converteixen en espais per nodrir-se intel·lectualment però també espais d'afectivitat entre persones del mateix col·lectiu per tenir un envelliment actiu en comunitat.
- Què és el més difícil de ser gran?
- Segurament el més complicat és arribar a un alt grau de dependència tot i que la solitud no volguda és d'un grau de duresa emocional important.
A la presentació del 20è concert de Nadal de la Gent Gran, el músic santcugatenc i impulsor de la nova orquestra, Gerard Claret, va explicar que des del més de setembre que ja treballen a la ciutat i que els fa molta il·lusió que el de Nadal sigui el primer concert. L'Orquestra Diletant de Catalunya (ODC) neix amb l'objectiu de reunir amants de la música clàssica en una orquestra, està obert als ciutadans de tot el món i està dirigit especialment a aquells que ocupen els seus moments de lleure fent música.
- Què significa arribar als vint anys de concert?
- És una manera de fer-nos visibles i de poder fer valdre tota la feina que estem fent des de la Taula de la gent gran. Hem adquirit un compromís amb la ciutat i ens hem implicat voluntàriament per aportar el nostre gra de sorra.
- Enguany, el 20è aniversari del Concert de Nadal ve acompanyat de l'estrena de la nova orquestra Diletant, què significa per vostès aquesta estrena?
- Ens fa una il·lusió especial que el primer concert de la nova orquestra santcugatenca sigui aquest, és una manera més de fer poble. Es tocaran dues nadales, "El noi de la mare" i "Santa Nit" a més de dos moviments de Beethoven, tal com el seru
- Per què és tan important fer aquest concert per Nadal?
- És un dia de trobada col·lectiva i de celebrar el Nadal amb la gent gran. Nosaltres no volem ser un col·lectiu tancat entre nosaltres, al contrari. Ens interessen molt les relacions intergeneracionals.
- Hi ha molta gent gran a Sant Cugat?
- A Catalunya la mitjana es troba en el 19% de gent gran i aproximadament a Sant Cugat és del 17%. És una ciutat molt jove i és de les poques ciutats de Catalunya, on s'ha mantingut un creixement de les generacions més joves de la població. Aquí la gent gran té una forquilla molt àmplia, hi pot haver persones de 60 anys i de 95 anys.
- A la presentació del concert, vostè va reivindicar la invisibilitat de la gent gran. Se sent invisibilitzada?
- Sí, ho he dit moltes vegades. Fins i tot anant pel carrer aquí a Sant Cugat perquè en ser una població tan jove, quan anem pel carrer hem de vigilar molt perquè no se'ns veu, quedem invisibilitzats. També ens passa als trens per exemple, que els joves ocupen els seients reservats i quan ens veuen miren cap a una altra banda.
Anna Maria Riuró, durant l'entrevista amb NacióSantCugat. Foto: Aj. Sant Cugat
- Ha de ser complicat sentir-se que no la veuen.
- Sí, nosaltres som més fràgils davant d'un cop i malgrat que anem amb compte, no tothom fa el mateix.
- Un altre dels problemes que es troba la gent gran és la solitud no volguda. Com la treballen?
- Fa uns mesos vam fer una tertúlia precisament per parlar de la solitud no volguda i s'han fet xerrades on s'han facilitat psicòlegs. És un problema que generalment afecta la gent més gran. Per això són tan importants els casals de la gent gran, que es converteixen en espais per nodrir-se intel·lectualment però també espais d'afectivitat entre persones del mateix col·lectiu per tenir un envelliment actiu en comunitat.
- Què és el més difícil de ser gran?
- Segurament el més complicat és arribar a un alt grau de dependència tot i que la solitud no volguda és d'un grau de duresa emocional important.
A la presentació del 20è concert de Nadal de la Gent Gran, el músic santcugatenc i impulsor de la nova orquestra, Gerard Claret, va explicar que des del més de setembre que ja treballen a la ciutat i que els fa molta il·lusió que el de Nadal sigui el primer concert. L'Orquestra Diletant de Catalunya (ODC) neix amb l'objectiu de reunir amants de la música clàssica en una orquestra, està obert als ciutadans de tot el món i està dirigit especialment a aquells que ocupen els seus moments de lleure fent música.