05
d'agost
del
2020
Actualitzat
a les
20:17h
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de novembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada. | El santcugatenc Guillem Padilla, de 16 anys, va ser detingut el passat 18 d'octubre a la Via Laietana de Barcelona, en el marc de la vaga general. Actualment està acusat de desordres públics i atemptat contra l'autoritat i es troba en llibertat vigilada amb mesures cautelars com ara que no es pot acostar a 200 metres de la Prefectura de Via Laietana.
La seva segurament ha estat una de les detencions més virals de les últimes setmanes: el noi de la dessuadora taronja, que estava assegut i davant l'avançament de la línea policial, s'entreté amb la motxilla i acaba absorbit pels agents. Era una de les seves primeres manifestacions i "per despistar-se a l'hora de guardar un paquet de clínex a la motxilla, el van detenir". Així ho expliquen els seus pares, en Miquel Àngel Padilla i l'Anna Castelló, en una entrevista amb NacióDigital.
- Com van viure la detenció del Guillem?
- Miquel Àngel: Van ser hores molt llargues. Sempre ho havíem vist des de fora. Només érem d'anar a les manifestacions de l'11 de setembre, però no estem implicats amb la causa, tenim aficions no polítiques. Ara ens hem adonat que la reivindicació arriba a peu de carrer, que toca a gent que no està implicada.
- Anna: I això fins ara no havia passat. De fet, el Guillem era de les primeres vegades que anava a una manifestació. Ha estat justament arran de la publicació de la sentència del Suprem que es va dir: "Potser ara sí que toca sortir al carrer". I ha tingut aquesta mala sort.
- I com recorden aquell dia?
- Miguel Àngel: Va ser alegre! Vam anar junts fins a Barcelona i més tard ens vam separar, perquè va anar amb una colla. Fins i tot, ens va enviar un vídeo festiu al migdia, però ja de tornada, quan vam sortir del tren a Sant Cugat, al vespre, ens va trucar la Policia per dir-nos que el Guillem estava detingut.
- Com reaccionen a la notícia?
- Miquel Àngel: Ens va caure el món a sobre. Vam pensar que alguna cosa havia fet per estar detingut. "Què has fet?", li vam dir.
- Anna: Clar! Penses, un noi jove, de 16 anys, a primera fila, com ens van dir... T'imagines coses... Ell li deia al seu pare, "no he fet res, no he fet res" i li contestava: "Segur?".
- Una reacció instintiva i racional de qualsevol progenitor.
- Miquel Àngel: Sí, del tot. Vam dubtar d'ell i el vam esbroncar. El policia amb qui vam parlar per telèfon ens va dir que "estabadelanteylocogimos". Però ara que tothom ha vist el vídeo, les imatges són explícites. Un amic del darrere li va demanar el paquet de clínex i ell, que és molt endreçat i volia posar-lo a la motxilla, es va despistar. Però no havia de témer que li fessin alguna cosa, perquè no estava fent res. Simplement, es va despistar i insisteixo, si no has fet res, no tens per què patir.
- Quan van poder veure'l?
- Anna: El seu pare al dia següent, al matí, quan va anar a declarar a la Fiscalia, perquè al ser menor el pare o la mare han d'estar presents. En total, va estar unes 24 hores detingut.
- Com ha estat la post-detenció?
- Miquel Àngel: Tot ha canviat molt, intentem que sigui normal. És dur i no estem acostumats, com ara mateix, parlar amb la premsa. Som persones anònimes que ara ja ho hem deixat de ser i costa portar-ho. Sabem que el Guillem és innocent, volem que li retirin els càrrecs i seguir endavant. Com fins ara, potser una mica més involucrats.
- Anna: Sí, més involucrats, perquè ens ha tocat a dins. Volem que es vegi que és una injustícia. És un cas anònim, el Guillem no és ningú, de cap partit polític. Simplement, és un noi que es manifestava i ja està. Això és el que sap més greu.
- I les rutines de la família s'han vist alterades?
- Miquel Àngel: No podem perquè hem d'anar a treballar. Ja ens agradaria dedicar-nos a fer més actes d'aquest tipus, però no podem.
- Anna: I el dia a dia, de vegades, també ajuda a tirar endavant, perquè t'obliga a no estar tancat i pensant tota l'estona en el mateix. Però no només per a nosaltres, també per a ell, que agafi la dinàmica de tornar a l'escola i, al cap i a la fi, que tot torni a la normalitat. Tot plegat, aquest boom no ens va bé ni a ell ni a nosaltres, perquè el suflé acabarà baixant.
- Què els dirien a la resta de pares que tenen fills a la presó?
- Miquel Àngel: Doncs, segurament ho estan passant pitjor. Nosaltres hem tingut la sort que van sortir a la llum pública les imatges. De totes maneres, cal seguir endavant i tenir molta fe. Sabem que el que fem no és dolent, és democràtic i demanem que ens ho deixin fer. No és res de l'altre món. Hi ha qui no ho entén? Doncs, ha d'acabar entenent-ho.
La seva segurament ha estat una de les detencions més virals de les últimes setmanes: el noi de la dessuadora taronja, que estava assegut i davant l'avançament de la línea policial, s'entreté amb la motxilla i acaba absorbit pels agents. Era una de les seves primeres manifestacions i "per despistar-se a l'hora de guardar un paquet de clínex a la motxilla, el van detenir". Així ho expliquen els seus pares, en Miquel Àngel Padilla i l'Anna Castelló, en una entrevista amb NacióDigital.
- Com van viure la detenció del Guillem?
- Miquel Àngel: Van ser hores molt llargues. Sempre ho havíem vist des de fora. Només érem d'anar a les manifestacions de l'11 de setembre, però no estem implicats amb la causa, tenim aficions no polítiques. Ara ens hem adonat que la reivindicació arriba a peu de carrer, que toca a gent que no està implicada.
- Anna: I això fins ara no havia passat. De fet, el Guillem era de les primeres vegades que anava a una manifestació. Ha estat justament arran de la publicació de la sentència del Suprem que es va dir: "Potser ara sí que toca sortir al carrer". I ha tingut aquesta mala sort.
- I com recorden aquell dia?
- Miguel Àngel: Va ser alegre! Vam anar junts fins a Barcelona i més tard ens vam separar, perquè va anar amb una colla. Fins i tot, ens va enviar un vídeo festiu al migdia, però ja de tornada, quan vam sortir del tren a Sant Cugat, al vespre, ens va trucar la Policia per dir-nos que el Guillem estava detingut.
- Com reaccionen a la notícia?
- Miquel Àngel: Ens va caure el món a sobre. Vam pensar que alguna cosa havia fet per estar detingut. "Què has fet?", li vam dir.
- Anna: Clar! Penses, un noi jove, de 16 anys, a primera fila, com ens van dir... T'imagines coses... Ell li deia al seu pare, "no he fet res, no he fet res" i li contestava: "Segur?".
- Una reacció instintiva i racional de qualsevol progenitor.
- Miquel Àngel: Sí, del tot. Vam dubtar d'ell i el vam esbroncar. El policia amb qui vam parlar per telèfon ens va dir que "estabadelanteylocogimos". Però ara que tothom ha vist el vídeo, les imatges són explícites. Un amic del darrere li va demanar el paquet de clínex i ell, que és molt endreçat i volia posar-lo a la motxilla, es va despistar. Però no havia de témer que li fessin alguna cosa, perquè no estava fent res. Simplement, es va despistar i insisteixo, si no has fet res, no tens per què patir.
- Quan van poder veure'l?
- Anna: El seu pare al dia següent, al matí, quan va anar a declarar a la Fiscalia, perquè al ser menor el pare o la mare han d'estar presents. En total, va estar unes 24 hores detingut.
Cartells de les imatges de la detenció i de suport al Guillem de Sant Cugat, detingut durant la vaga del 18-O Foto: Anna Mira
- Com ha estat la post-detenció?
- Miquel Àngel: Tot ha canviat molt, intentem que sigui normal. És dur i no estem acostumats, com ara mateix, parlar amb la premsa. Som persones anònimes que ara ja ho hem deixat de ser i costa portar-ho. Sabem que el Guillem és innocent, volem que li retirin els càrrecs i seguir endavant. Com fins ara, potser una mica més involucrats.
- Anna: Sí, més involucrats, perquè ens ha tocat a dins. Volem que es vegi que és una injustícia. És un cas anònim, el Guillem no és ningú, de cap partit polític. Simplement, és un noi que es manifestava i ja està. Això és el que sap més greu.
- I les rutines de la família s'han vist alterades?
- Miquel Àngel: No podem perquè hem d'anar a treballar. Ja ens agradaria dedicar-nos a fer més actes d'aquest tipus, però no podem.
- Anna: I el dia a dia, de vegades, també ajuda a tirar endavant, perquè t'obliga a no estar tancat i pensant tota l'estona en el mateix. Però no només per a nosaltres, també per a ell, que agafi la dinàmica de tornar a l'escola i, al cap i a la fi, que tot torni a la normalitat. Tot plegat, aquest boom no ens va bé ni a ell ni a nosaltres, perquè el suflé acabarà baixant.
- Què els dirien a la resta de pares que tenen fills a la presó?
- Miquel Àngel: Doncs, segurament ho estan passant pitjor. Nosaltres hem tingut la sort que van sortir a la llum pública les imatges. De totes maneres, cal seguir endavant i tenir molta fe. Sabem que el que fem no és dolent, és democràtic i demanem que ens ho deixin fer. No és res de l'altre món. Hi ha qui no ho entén? Doncs, ha d'acabar entenent-ho.