03
de juliol
del
2020
Actualitzat
a les
14:15h
Paidos és una entitat amb més de 20 anys d'història que neix des de les arrels dels moviments socials de Sant Cugat i que ha acabat liderant projectes de l'àmbit no lectiu a les escoles de la ciutat. A partir de l'acció comunitària, la identificació amb el territori i una mirada posada sobre la inclusió, la coeducació, la convivència i la participació cerquen, amb una voluntat transformadora, assolir relacions igualitàries en l'àmbit educatiu.
A NacióSantCugat parlem amb Jose González, coordinador de Paidos, sobre el nou projecte que han encetat aquest any, un casal d'estiu que compta amb la col·laboració d'una trentena d'entitats i el suport de les 12 escoles públiques del municipi. Una iniciativa "mai vista a Sant Cugat" que ha vingut per quedar-s'hi.
- Quin és l'origen de Paidos?
- Paidos és una entitat que neix al 1999 fundada a través de persones del teixit associatiu de Sant Cugat. Bona part dels membres fundadors feia anys que ja treballàvem en el sector d'activitats extraescolars a la ciutat, i un dia ens vam animar a tirar endavant amb aquesta iniciativa que principalment gestiona diferents activitats per a infants en horaris no lectius. Un projecte molt territorial i arrelat que només treballa en l'àmbit santcugatenc.
- I aquest any, serà la primera vegada que les 12 escoles públiques de Sant Cugat s'uneixen per presentar una nova proposta de casals d'estiu amb una mirada "innovadora, inclusiva i social".
- Sí. Com a entitat ja gestionem altres activitats en les escoles santcugatenques, però aquest estiu s'ha aconseguit que la proposta no s'organitzés només en alguns dels centres educatius de la ciutat sinó unificar-los sota un mateix model.
- Per quin motiu s'ha fet ara?
- Més que un motiu és una conseqüència. En els últims anys s'ha anat generant una xarxa d'aliances entre les diferents entitats de lleure, esportives i culturals de la ciutat a l'estar treballant i elaborant propostes conjuntes en l'àmbit escolar; i aquest any ens hem posat d'acord per fer un únic casal davant dels efectes que està deixant enrere la pandèmia.
- És a dir, que hi ha una correlació directa amb la crisi del coronavirus.
- La crisi sanitària ha posat sobre la taula la necessitat de donar resposta a la necessitat social dels infants que tingui en compte el seu estat emocional i s'adeqüi un escenari de retrobament després de tants mesos confinats. Un punt que s'afegeix a la dificultat de les pròpies entitats per tirar endavant projectes en solitari per la dificultat organitzativa que té aquest estiu excepcional. En situacions com l'actual, res millor que el treball en xarxa.
La pandèmia ha servit per fer una profunda reflexió de la situació al nostre municipi i hem arribat a la conclusió que els casals santcugatencs han virat en els últims anys cap a una perspectiva més de consum que han acabat excloent els infants d'una àmplia base de classe popular que no pot permetre's pagar preus tan elevats. I aquesta base, després de la Covid-19, s'ha eixamplat encara més.
- Què significa "més de consum"?
- Doncs que Sant Cugat ha entrat en una deriva de models de casals massa consumista; que semblava que no t'ho podies passar bé si no anaves al Port Aventura o a grans llocs, sense una perspectiva d'equitat o d'igualtat d'oportunitats. Això ha provocat que s'hagi anat incrementant els preus dels casals deixant a molts infants fora. Hi ha moltes famílies santcugatenques que cada vegada els costa més aguantar el ritme de vida de la ciutat.
Durant molts anys s'ha volgut vendre o construir un imaginari col·lectiu de riquesa vinculada a Sant Cugat que no és cert des de la perspectiva de la justícia social. Pot ser que sigui una de les ciutats amb renda més alta, però alhora és la sisena ciutat de l'Estat amb més desigualtat.
- Per tant, un dels objectius fonamentals que es proposen des de Paidos és oferir casals amb preus assequibles per a tothom.
- Exacte. Rebaixar els preus perquè part d'aquesta classe popular que ha quedat exclosa pugui accedir-hi de nou, A més, alhora també estem donant sortida a entitats que han estat durament colpejades per la pandèmia i els casals ajuden a generar ocupació i a reactivar-se.
- Quin és el principal repte que han hagut de fer front?
- Adaptar la proposta definitiva de casal a les normatives de les autoritats. Estem en una situació d'incertesa total, i en els darrers tres mesos, hem hagut de variar el projecte unes vuit vegades segons els diferents protocols que s'han anat incorporant. Una campanya que normalment tenim tot un any per elaborar-la, treballant en xarxa i amb tranquil·litat, l'hem hagut de fer en tres setmanes. Concentrar les inscripcions en deu dies, preparar la web en una setmana, fer la compra de material amb poc marge... En aquest sentit, cal posar en valor als equips de coordinacions dels casals que han fet possible allò que en el seu moment semblava impossible, amb una implicació extraordinària producte del seu compromís amb el projecte i amb Sant Cugat. Tenim la sort de poder gaudir d'un capital humà increïble a la ciutat.
- S'han vist forçats a anar a contrarellotge per poder tirar-ho endavant...
- Totalment. Tant pels anuncis continus de l'administració respecte als nous reglaments com per la complexitat del model de casal. Organitzar-se entre trenta entitats resulta molt complicat; però també creiem que és un dels nostres punts forts. Ha estat un procés molt enriquidor i penso que ens mereixem un reconeixement, ja que cal tenir molta vocació de servei i esperit de cooperació per posar-se d'acord per desenvolupar una única proposta, ja que en situacions com aquesta per tirar endavant cal que tothom cedeixi una part en benefici del bé comú, i això cal destacar-ho. L'objectiu era poder oferir, per aquest estiu tan atípic, una proposta que generés sorpresa a la ciutadania, davant la desconfiança que podria generar la sortida de la pandèmia.
- Han hagut de fer canvis a la seva idea inicial?
- Malauradament, sí. El projecte que s'ha acabat aplicant no és el projecte inicial. La voluntat era aconseguir un model de casal multientitats en el qual al llarg d'una setmana, els infants poguessin passar per una desena d'entitats diferents per tenir un petit tast i experiències de cadascuna d'elles.
- Preveuen omplir les places ofertes?
- No, no hem pogut omplir perquè ens vam autoimposar posar un límit i deixar places lliures. Al final, per les tres primeres setmanes, hem arribat a un 75% d'ocupació, unes 3.300 places de les 4.500 que oferíem; per la resta de setmanes encara no tenim dades perquè les inscripcions continuen obertes. Els anys anteriors podíem flexibilitzar el nombre d'infants per grups segons la demanda, però enguany no hem pogut jugar amb aquest marge perquè l'oferta és molt rígida degut a les normatives.
- Han rebut ajuda de tercers?
- Un dels principals reptes era aconseguir un casal amb preus socials. Oferir un casal de 130 euros setmanals de 9 h a 17 h era impensable perquè exclou i ho volíem evitar a tota costa. Per aquesta raó vam anar a buscar finançament privat i públic. A nivell privat hem aconseguit una aportació de la fundació Provitas de 75.800 euros per comprar tota la matèria prima, i el Col·legi de Metges ens ha fet una entrega d'una remesa de material sanitari.
D'altra banda, des de l'Ajuntament també hem rebut suport. Ens aportaran vetlladors per infants amb necessitats educatives especials, personal de neteja i desinfecció i la cessió d'espais municipals... També considero important destacar l'increment necessari i substancial de la partida de beques fins als 240.000 euros per a les famílies que no puguin assumir el cost dels casals. A més, pel personal extraratio, és a dir, de suport logístic, l'administració ens fa una subvenció del 50% d'aquest personal.
- Quines mesures s'implementaran per garantir el compliment de les distàncies de seguretat?
- Hi haurà un exercici constant de recordatori i sensibilització. Però aquí la clau és guanyar amb la motivació dels infants plantejant les propostes des de dues perspectives: variabilitat de les propostes generant una motivació que incentivi el compliment de la normativa; i comptar amb espais amplis per cada grup de convivència perquè sigui més efectiu. Entenem que el compliment de normatives no ha d'anar tant per la imposició, com per convèncer als infants i oferir les millors condicions possibles per poder interioritzar la normativa.
- Va estar mai sobre la taula l'opció de suspendre els casals?
- Sí, diverses vegades. Per sort, vam començar a treballar amb el projecte amb la suficient antelació. Si ens haguéssim esperat als primers protocols, no hauríem tingut la capacitat de poder tirar-ho endavant. Hem estat treballant des de l'inici amb molta incertesa. El que està clar, és que sense la implicació i el pas endavant de les AFA, el casal no hagués arribat mai a veure la llum.
- Tindrà futur aquest projecte unitari?
- Jo crec que ha vingut per quedar-s'hi. Mai s'havia vist un projecte amb una xarxa tan amplia a Sant Cugat. Quan s'ha aconseguit unir trenta entitats, 12 AFA i les direccions de les escoles públiques en un únic projecte, vol dir que la iniciativa ha tingut una bona acceptació. A més, a les AFES els hi agradaria que esdevingués municipal, però això ja no depèn tant de nosaltres. El que està clar és que l'any vinent, d'una forma o altra, es tornarà a articular.
- Quina valoració en feu del paper de l'Ajuntament a l'hora de desenvolupar el casal?
- Molt bona, de fet una de les coses a destacar és que a la presentació de les activitats d'estiu hi van assistir per primera vegada regidories de diferents àmbits. És la primera vegada que hem vist com cinc àrees diferents de l'Ajuntament treballaven de forma transversal per donar-li una ullada a aquest projecte d'estiu. Ho atribuïm a un canvi de mirada més transversal a l'administració local.
- Que Sant Cugat municipalitzi el servei?
- Sí, i, això és una visió molt personal, no només ho haurien de ser els casals d'estiu, sinó també la resta d'activitats que s'organitzen en horaris no lectius sota un plantejament global de quin model es vol per la ciutat, que són les activitats que més diferències socials generen entre la ciutadania. Només amb la implicació de l'administració pública es podrà aconseguir combatre aquestes desigualtats fent que siguin més equitatives i socials.
Malauradament, avui dia l'opció més habitual per reduir costos passa per rebaixar salaris al personal. Sous menys dignes que afavoreixen la rotació de personal i que els projectes no tinguin qualitat. Una línia vermella que no s'hauria de trepitjar mai.
A NacióSantCugat parlem amb Jose González, coordinador de Paidos, sobre el nou projecte que han encetat aquest any, un casal d'estiu que compta amb la col·laboració d'una trentena d'entitats i el suport de les 12 escoles públiques del municipi. Una iniciativa "mai vista a Sant Cugat" que ha vingut per quedar-s'hi.
- Quin és l'origen de Paidos?
- Paidos és una entitat que neix al 1999 fundada a través de persones del teixit associatiu de Sant Cugat. Bona part dels membres fundadors feia anys que ja treballàvem en el sector d'activitats extraescolars a la ciutat, i un dia ens vam animar a tirar endavant amb aquesta iniciativa que principalment gestiona diferents activitats per a infants en horaris no lectius. Un projecte molt territorial i arrelat que només treballa en l'àmbit santcugatenc.
- I aquest any, serà la primera vegada que les 12 escoles públiques de Sant Cugat s'uneixen per presentar una nova proposta de casals d'estiu amb una mirada "innovadora, inclusiva i social".
- Sí. Com a entitat ja gestionem altres activitats en les escoles santcugatenques, però aquest estiu s'ha aconseguit que la proposta no s'organitzés només en alguns dels centres educatius de la ciutat sinó unificar-los sota un mateix model.
- Per quin motiu s'ha fet ara?
- Més que un motiu és una conseqüència. En els últims anys s'ha anat generant una xarxa d'aliances entre les diferents entitats de lleure, esportives i culturals de la ciutat a l'estar treballant i elaborant propostes conjuntes en l'àmbit escolar; i aquest any ens hem posat d'acord per fer un únic casal davant dels efectes que està deixant enrere la pandèmia.
A moltes famílies santcugatenques cada vegada els costa més aguantar el ritme de vida de la ciutat
- És a dir, que hi ha una correlació directa amb la crisi del coronavirus.
- La crisi sanitària ha posat sobre la taula la necessitat de donar resposta a la necessitat social dels infants que tingui en compte el seu estat emocional i s'adeqüi un escenari de retrobament després de tants mesos confinats. Un punt que s'afegeix a la dificultat de les pròpies entitats per tirar endavant projectes en solitari per la dificultat organitzativa que té aquest estiu excepcional. En situacions com l'actual, res millor que el treball en xarxa.
La pandèmia ha servit per fer una profunda reflexió de la situació al nostre municipi i hem arribat a la conclusió que els casals santcugatencs han virat en els últims anys cap a una perspectiva més de consum que han acabat excloent els infants d'una àmplia base de classe popular que no pot permetre's pagar preus tan elevats. I aquesta base, després de la Covid-19, s'ha eixamplat encara més.
- Què significa "més de consum"?
- Doncs que Sant Cugat ha entrat en una deriva de models de casals massa consumista; que semblava que no t'ho podies passar bé si no anaves al Port Aventura o a grans llocs, sense una perspectiva d'equitat o d'igualtat d'oportunitats. Això ha provocat que s'hagi anat incrementant els preus dels casals deixant a molts infants fora. Hi ha moltes famílies santcugatenques que cada vegada els costa més aguantar el ritme de vida de la ciutat.
Durant molts anys s'ha volgut vendre o construir un imaginari col·lectiu de riquesa vinculada a Sant Cugat que no és cert des de la perspectiva de la justícia social. Pot ser que sigui una de les ciutats amb renda més alta, però alhora és la sisena ciutat de l'Estat amb més desigualtat.
- Per tant, un dels objectius fonamentals que es proposen des de Paidos és oferir casals amb preus assequibles per a tothom.
- Exacte. Rebaixar els preus perquè part d'aquesta classe popular que ha quedat exclosa pugui accedir-hi de nou, A més, alhora també estem donant sortida a entitats que han estat durament colpejades per la pandèmia i els casals ajuden a generar ocupació i a reactivar-se.
- Quin és el principal repte que han hagut de fer front?
- Adaptar la proposta definitiva de casal a les normatives de les autoritats. Estem en una situació d'incertesa total, i en els darrers tres mesos, hem hagut de variar el projecte unes vuit vegades segons els diferents protocols que s'han anat incorporant. Una campanya que normalment tenim tot un any per elaborar-la, treballant en xarxa i amb tranquil·litat, l'hem hagut de fer en tres setmanes. Concentrar les inscripcions en deu dies, preparar la web en una setmana, fer la compra de material amb poc marge... En aquest sentit, cal posar en valor als equips de coordinacions dels casals que han fet possible allò que en el seu moment semblava impossible, amb una implicació extraordinària producte del seu compromís amb el projecte i amb Sant Cugat. Tenim la sort de poder gaudir d'un capital humà increïble a la ciutat.
- S'han vist forçats a anar a contrarellotge per poder tirar-ho endavant...
- Totalment. Tant pels anuncis continus de l'administració respecte als nous reglaments com per la complexitat del model de casal. Organitzar-se entre trenta entitats resulta molt complicat; però també creiem que és un dels nostres punts forts. Ha estat un procés molt enriquidor i penso que ens mereixem un reconeixement, ja que cal tenir molta vocació de servei i esperit de cooperació per posar-se d'acord per desenvolupar una única proposta, ja que en situacions com aquesta per tirar endavant cal que tothom cedeixi una part en benefici del bé comú, i això cal destacar-ho. L'objectiu era poder oferir, per aquest estiu tan atípic, una proposta que generés sorpresa a la ciutadania, davant la desconfiança que podria generar la sortida de la pandèmia.
- Han hagut de fer canvis a la seva idea inicial?
- Malauradament, sí. El projecte que s'ha acabat aplicant no és el projecte inicial. La voluntat era aconseguir un model de casal multientitats en el qual al llarg d'una setmana, els infants poguessin passar per una desena d'entitats diferents per tenir un petit tast i experiències de cadascuna d'elles.
L'objectiu del projecte inicial era que els infants poguessin circular cada setmana per una desena d'entitats diferents Foto: Cedida
- Preveuen omplir les places ofertes?
- No, no hem pogut omplir perquè ens vam autoimposar posar un límit i deixar places lliures. Al final, per les tres primeres setmanes, hem arribat a un 75% d'ocupació, unes 3.300 places de les 4.500 que oferíem; per la resta de setmanes encara no tenim dades perquè les inscripcions continuen obertes. Els anys anteriors podíem flexibilitzar el nombre d'infants per grups segons la demanda, però enguany no hem pogut jugar amb aquest marge perquè l'oferta és molt rígida degut a les normatives.
- Han rebut ajuda de tercers?
- Un dels principals reptes era aconseguir un casal amb preus socials. Oferir un casal de 130 euros setmanals de 9 h a 17 h era impensable perquè exclou i ho volíem evitar a tota costa. Per aquesta raó vam anar a buscar finançament privat i públic. A nivell privat hem aconseguit una aportació de la fundació Provitas de 75.800 euros per comprar tota la matèria prima, i el Col·legi de Metges ens ha fet una entrega d'una remesa de material sanitari.
Paidos espera que algun dia, aquest projecte de casals d'estiu unitari i multientitats, esdevingui municipal Foto: Cedida
D'altra banda, des de l'Ajuntament també hem rebut suport. Ens aportaran vetlladors per infants amb necessitats educatives especials, personal de neteja i desinfecció i la cessió d'espais municipals... També considero important destacar l'increment necessari i substancial de la partida de beques fins als 240.000 euros per a les famílies que no puguin assumir el cost dels casals. A més, pel personal extraratio, és a dir, de suport logístic, l'administració ens fa una subvenció del 50% d'aquest personal.
- Quines mesures s'implementaran per garantir el compliment de les distàncies de seguretat?
- Hi haurà un exercici constant de recordatori i sensibilització. Però aquí la clau és guanyar amb la motivació dels infants plantejant les propostes des de dues perspectives: variabilitat de les propostes generant una motivació que incentivi el compliment de la normativa; i comptar amb espais amplis per cada grup de convivència perquè sigui més efectiu. Entenem que el compliment de normatives no ha d'anar tant per la imposició, com per convèncer als infants i oferir les millors condicions possibles per poder interioritzar la normativa.
- Va estar mai sobre la taula l'opció de suspendre els casals?
- Sí, diverses vegades. Per sort, vam començar a treballar amb el projecte amb la suficient antelació. Si ens haguéssim esperat als primers protocols, no hauríem tingut la capacitat de poder tirar-ho endavant. Hem estat treballant des de l'inici amb molta incertesa. El que està clar, és que sense la implicació i el pas endavant de les AFA, el casal no hagués arribat mai a veure la llum.
Sense la implicació i el pas endavant de les AFES, el casal no hagués vist mai la llum
- Tindrà futur aquest projecte unitari?
- Jo crec que ha vingut per quedar-s'hi. Mai s'havia vist un projecte amb una xarxa tan amplia a Sant Cugat. Quan s'ha aconseguit unir trenta entitats, 12 AFA i les direccions de les escoles públiques en un únic projecte, vol dir que la iniciativa ha tingut una bona acceptació. A més, a les AFES els hi agradaria que esdevingués municipal, però això ja no depèn tant de nosaltres. El que està clar és que l'any vinent, d'una forma o altra, es tornarà a articular.
- Quina valoració en feu del paper de l'Ajuntament a l'hora de desenvolupar el casal?
- Molt bona, de fet una de les coses a destacar és que a la presentació de les activitats d'estiu hi van assistir per primera vegada regidories de diferents àmbits. És la primera vegada que hem vist com cinc àrees diferents de l'Ajuntament treballaven de forma transversal per donar-li una ullada a aquest projecte d'estiu. Ho atribuïm a un canvi de mirada més transversal a l'administració local.
- Que Sant Cugat municipalitzi el servei?
- Sí, i, això és una visió molt personal, no només ho haurien de ser els casals d'estiu, sinó també la resta d'activitats que s'organitzen en horaris no lectius sota un plantejament global de quin model es vol per la ciutat, que són les activitats que més diferències socials generen entre la ciutadania. Només amb la implicació de l'administració pública es podrà aconseguir combatre aquestes desigualtats fent que siguin més equitatives i socials.
Malauradament, avui dia l'opció més habitual per reduir costos passa per rebaixar salaris al personal. Sous menys dignes que afavoreixen la rotació de personal i que els projectes no tinguin qualitat. Una línia vermella que no s'hauria de trepitjar mai.