ENTREVISTA: coronavirus

«Escollir l'espai de treball sempre hauria de ser una opció i mai una obligació»

L'arquitecte Pep Wennberg aposta pels coworkings de barri i considera que la conciliació entre la vida privada i la professional és essencial tenir-la en compte a l'hora de dissenyar espais de treball

per Anna Mira, Sant Cugat | 12 de juny de 2020 a les 09:00 |
Pep Wennberg al coworking de Sant Cugat que gestiona. | Cedida / Pompi Studio
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de juny de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La pandèmia del coronavirus ha fet repensar els espais de treball i com ens relacionem amb la societat en general. En els últims anys els coworking o espais de cotreball han aflorat com a models que combinen la feina de professionals de diferents sectors que puguin establir sinergies, permeten la interacció i la socialització alhora que són espais amb horaris i espais flexibles que combinen les zones de productivitat amb zones d'oci.

El santcugatenc Pep Wennberg és arquitecte i codirector d'un màster de disseny d'espais de treball i fa quatre anys va decidir posar en marxa un petit coworking al costat de casa buscant la proximitat i la conciliació amb la seva vida privada. Ara ja són dos els espais que dissenya i gestiona al centre de Sant Cugat sota la filosofia "teletreballar com a casa".


- Com ha de ser un coworking?

- Per a mi no es tracta només compartir un espai, sinó compartir comunicat, cocrear, compensar, col·laborar i conciliar, que moltes vegades ens el deixem. Conciliar ho relacionem molt amb l'àmbit familiar però és integral, cadascú que decideixi que vol conciliar més enllà de l'àmbit professional. La dimensió del coworking també és molt important. Sóc del parer que és millor que hi hagi molts petits espais de cotreball de barri que no grans coworking urbans, que estan molt orientats exclusivament a la feina. Els espais s'han d'orientar a fer la feina però amb zones que quan deixis de treballar cinc minuts puguis desconnectar.


- El coronavirus ha fet replantejar com i on treballem, quines són les característiques que hauria de tenir un espai de treball?

- Ara està molt de moda el disseny centrat en l'usuari i les empreses han d'entendre el seu treballador i adaptar els espais de treball d'acord amb el seu comportament. S'hauria d'aconseguir que els treballadors conciliïn i triïn l'espai de treball de la manera que vulguin. Amb la pandèmia hem estat obligats a quedar-nos a casa i ara amb la desescalada és un bon moment per fer aquesta reflexió. Si tornem a les oficines tradicionals o ens quedem permanentment a casa, tornarem a cometre el mateix error.


- Es diu que els coworking estan a mig camí entre les oficines més tradicional i treballar a casa.

- Exacte, són un espai de treball amb un caràcter domèstic. Tot i això, de models de coworking n'hi ha de molts tipus i alguns s'acosten a la reflexió de teletreballar com a casa i altres no. A priori jo no em plantejaria obrir un coworking a Barcelona perquè és un dels models que neixen de l'economia col·laborativa i cooperativa i que amb el temps s'ha viciat del tot perquè hi ha entrat gran capital.

- Durant el coronavirus hem associat el teletreball a casa. És encertada aquesta afirmació?

- Hem vist que podem fer moltes coses a casa des d'esport, a cuinar plats elaborats però això no vol dir haver de tancar-se, doncs amb la feina passa el mateix. En tot cas, anar a l'oficina o quedar-se a casa no ha de ser una obligació imposada si no sempre ha de ser una opció. És important oferir flexibilitat social i un espai còmode per això nosaltres defensem la idea de teletreballar com a casa.

- Els coworking es caracteritzen per la diversitat de persones i els espais comuns, de quina manera s'han d'adaptar aquests espais amb la nova normalitat?

- Aquí cal veure quines garanties oferim per la desescalada. D'una banda cal redistribuir l'espai pel distanciament físic o posar certes polítiques en els espais comuns per mantenir una desinfecció constant. El més important però, és la dimensió de la comunitat. Quantes persones hi ha a la comunitat perquè jo pugui tenir garanties que s'estan complint unes certes regles de convivència.

"Cal repensar els espais de treball prioritzant el confort de l'usuari"

Hi ha coworking que a les zones comunes estan posant taules. Des del meu punt de vista el model de creixement serà diferent i caldrà augmentar les cabines de concentració per l'augment de les videotrucades i modificar les zones comunes per evitar la confluència de moltes persones al mateix moment.

- Algunes empreses i coworkings disposen de zones lúdiques pels treballadors, és un model a seguir?

- La gamificació de l'espai físic en principi pot semblar molt bé però en el fons no tinc tan clar que una persona faci servir massa una taula de ping-pong a la feina, per posar un exemple. En un espai de treball hi hauria d'haver quatre zones diferenciades: els espais de producció, els espais de socialització, els de concentració -despatx o sales-, i l'espai d'apropiació. Aquest últim es caracteritza per no tenir un ús predeterminat, sinó que cada usuari el pot emprar com li convingui. Per exemple unes grades on pots seure, treballar, reunir-te, fer una conferència, fer la migdiada, etc.

Tot això té a veure amb coses tangibles però també amb coses molt intangibles com un corrent d'aire. El que s'anomena l'ergonomia integral és a dir, com tots els meus sentits perceben l'espai.

- Quins aspectes cal tenir en compte en aquesta ergonomia?

- El confort de l'usuari: tèrmic, acústic i físicament còmode. La necessitat d'estar a prop de la natura que, en cas de manca d'espai exterior, es pot solucionar amb la incorporació de plantes però també amb sensacions o materials que t'apropa a la natura o la llum natural. També es té en compte que els materials siguin saludables, és a dir, valorar com estan fets o quins productes desprenen, en el cas de la pintura. Finalment la qüestió visual també pot canviar la psicologia de l'espai. Tot plegat, no té a veure amb grans inversions i poden millorar el benestar.

- Quin paper juguen els coworking amb la desescalada?

- No es tracta d'amenaçar les empreses però és molt important, en el moment on ens trobem, i amb les mesures d'aforament limitades, potser caldria veure altres opcions per alguna part de la plantilla que estiguin més a prop de casa seva. L'important és entendre el confort de l'usuari.

"Els espais de treball han de permetre conciliar amb la vida personal"

El paradigma seria que amb una distància de 10 o 15 minuts a peu poguessin triar entre dos o tres llocs diferents. Fins i tot en funció del teu estat d'ànim. Tots serien espais de treball, que se situen des del punt de vista del disseny, entre la cosa domèstica i les oficines tradicionals, que normalment poc personalitzades.
 

Garantir el confort dels treballadors és essencial en els espais de feina. Foto: Cedida / Pompi Studio


Per tant, la selecció del coworking ha de ser en funció de la proximitat, de la sostenibilitat, de l'acústica, la possibilitat de la natura, garantir uns punts de confort, etc. Per mi no hi ha fórmules màgiques. S'ha vist que els espais de treball poden canviar d'un dia per l'altra, com ens ha passat amb la pandèmia que d'un dia per l'altre vam quedar-nos a casa. Si ens creiem el canvi de cultura, cada empresa ha de fer una reflexió estratègica i el coworking és un model intermedi.

- Parlava de fer comunitat, a què es refereix?

- La comunitat va més enllà del coworking. No és qüestió de tenir una cafetera a dins sinó promocionar la cafeteria del barri. Cal buscar les sinergies amb els veïns i el barri. En alguns casos s'han creat comunitats de portes endins i els veïns no entenen què està passant allà.

- Quin paper han de jugar les administracions locals en aquest sector?

- Indubtablement els coworking promocionen petites empreses i generen consumidors de proximitat. Tinc la sensació que el nou govern ho comença a veure però és molt important fer pedagogia amb el comerç local perquè ho entenguin i puguin fer promocions pels coworkers i crear sinergies.




​​
​​
​​

 

Participació