10
de juny
del
2020
Fins a 1.350 euros extra al personal sanitari i un fix de 900 euros per als professionals de les residències. És la compensació que el Govern aprovarà per compensar l'esforç dels treballadors implicats en l'atenció als pacients durant la pandèmia de la Covid-19. La mesura, que els empleats de la xarxa de salut d'utilització pública -també els de centres concertats- percebran en la nòmina del mes d'agost, tindrà un impacte de 140 milions en els pressupostos i variarà en funció de la categoria laboral, la presencialitat i el grau d'exposició al coronavirus. Es beneficiaran de la gratificació -d'un mínim de 350 euros- els professionals que hagin estat en actiu entre l'1 de març i el 31 de maig, però també aquells empleats que hagin causat baixa en aquest període.
El Govern ha anunciat que la resta de professionals dels serveis essencials -com policies, bombers i empleats dels serveis d'emergència- també seran compensats en un altre paquet d'ajudes en el qual treballa l'executiu. La Generalitat també té previst que en els pressupostos del 2021 i el 2022 hi hagi unes partides extra de 40 milions d'euros addicionals -80 milions en total- per atendre millores en la feina dels professionals sanitaris, que es pactaran amb sindicats. Aquesta és la voluntat expressada per l'executiu, que finançarà la paga extra d'aquest agost amb els fons addicionals que cada any transfereix el govern espanyol per completar les retribucions dels funcionaris i amb els recursos específics de la Covid-19 que l'Estat cedirà a les autonomies i que s'haurien d'aprovar en les pròximes setmanes.
La despesa que abocarà el Govern per compensar l'esforç dels treballadors del sistema públic de salut durant la pandèmia triplica els 45 milions d'euros anunciats fa poc més d'un mes per la conselleria de Polítiques Digitals i Administració Pública, liderada per Jordi Puigneró, tal com va avançar dilluns NacióDigital. Tot i que inicialment havien de ser el vicepresident, Pere Aragonès, i la consellera de Salut, Alba Vergés, els encarregats de comunicar els detalls de la paga extra al personal sanitari, després dels contactes dels darrers dies per definir-ne els serrells -Puigneró n'havia estat informat ahir-, finalment també hi ha participat la portaveu del Govern, Meritxell Budó. Una altra mostra dels equilibris al Govern. ERC i JxCat han protagonitzat pugnes constants. L'última, pel contracte amb Ferrovial pel rastreig del coronavirus, camí de revertir-se.
En la seva intervenció, Aragonès ha subratllat que la compensació econòmica al personal sanitari s'ha d'entendre com "un primer pas" per "enfortir més que mai els serveis públics". "Sense uns serveis públics forts, tots som molt més vulnerables. Cal posar al dia l'estat del benestar", ha detallat el vicepresident del Govern, que ha volgut deixar clar que a gratificació extraordinària "no és un punt d'arribada" sinó una mesura inicial per reforçar l'estat del benestar.
Tant Vergés com Budó -a qui no s'ha adreçat preguntes durant la roda de premsa- han destacat la voluntat de complir els compromisos adquirits. "El nivell d'implicació i esforç que han demostrat els professionals sanitaris a tots els nivells ha sigut la clau per fer front a la pandèmia", ha afirmat la consellera de Salut, que ha expressat que la compensació econòmic recull l'"immens agraïment" de la societat a metges i personal d'infermeria. La consellera de la Presidència, al seu torn, ha demanat que l'Estat transfereixi els recursos necessaris per fer front a la situació.
Representants dels treballadors sanitaris havien verbalitzat dues queixes en les últimes setmanes. Lamentaven que no se'ls hagués inclòs en la negociació per perfilar la gratificació econòmica a les plantilles per l'esforç desplegat durant la crisi sanitària i consideraven, també, que les quantitats manejades fins llavors per la Generalitat eren insuficients, i més en un context en què no s'han revertit totes les retallades. "Si parlen de nosaltres, hi hem de ser", expressava dies enrere el secretari general de Metges de Catalunya, Josep Maria Puig, el sindicat majoritari entre els facultatius.
Des de Salut han recordat en el transcurs de l'última setmana -en la qual ja estava previst l'anunci de la compensació econòmica- que s'ha treballat per agrair la feina feta des del març per tots els professionals. Tanmateix, han rebutjat el discurs de la "precarietat salarial", perquè argumenten que l'evolució dels sous ha estat ascendent des del 2014. A la conselleria es remeten a la taula de mitjana retributiva de l'Institut Català de la Salut (ICS), actualitzada en el darrer lustre.
Segons aquesta taula, que no inclou plusos de comandament, un metge especialista que treballa en un hospital de l'ICS cobrava 58.602 euros bruts el 2014 i el 2019 n'ingressava 70.689. Al seu torn, un facultatiu de l'atenció primària tenia un sou de 54.062 euros fa sis anys i ara en percep 68.905. El personal d'infermeria dels hospitals ingressa 43.053 euros anuals (pels 38.507 del 2014) i la plantilla d'infermeria de l'atenció primària té un salari mitjà de 43.703 euros (pels 36.697 de fa sis anys).
El Govern ha anunciat que la resta de professionals dels serveis essencials -com policies, bombers i empleats dels serveis d'emergència- també seran compensats en un altre paquet d'ajudes en el qual treballa l'executiu. La Generalitat també té previst que en els pressupostos del 2021 i el 2022 hi hagi unes partides extra de 40 milions d'euros addicionals -80 milions en total- per atendre millores en la feina dels professionals sanitaris, que es pactaran amb sindicats. Aquesta és la voluntat expressada per l'executiu, que finançarà la paga extra d'aquest agost amb els fons addicionals que cada any transfereix el govern espanyol per completar les retribucions dels funcionaris i amb els recursos específics de la Covid-19 que l'Estat cedirà a les autonomies i que s'haurien d'aprovar en les pròximes setmanes.
La despesa que abocarà el Govern per compensar l'esforç dels treballadors del sistema públic de salut durant la pandèmia triplica els 45 milions d'euros anunciats fa poc més d'un mes per la conselleria de Polítiques Digitals i Administració Pública, liderada per Jordi Puigneró, tal com va avançar dilluns NacióDigital. Tot i que inicialment havien de ser el vicepresident, Pere Aragonès, i la consellera de Salut, Alba Vergés, els encarregats de comunicar els detalls de la paga extra al personal sanitari, després dels contactes dels darrers dies per definir-ne els serrells -Puigneró n'havia estat informat ahir-, finalment també hi ha participat la portaveu del Govern, Meritxell Budó. Una altra mostra dels equilibris al Govern. ERC i JxCat han protagonitzat pugnes constants. L'última, pel contracte amb Ferrovial pel rastreig del coronavirus, camí de revertir-se.
En la seva intervenció, Aragonès ha subratllat que la compensació econòmica al personal sanitari s'ha d'entendre com "un primer pas" per "enfortir més que mai els serveis públics". "Sense uns serveis públics forts, tots som molt més vulnerables. Cal posar al dia l'estat del benestar", ha detallat el vicepresident del Govern, que ha volgut deixar clar que a gratificació extraordinària "no és un punt d'arribada" sinó una mesura inicial per reforçar l'estat del benestar.
Tant Vergés com Budó -a qui no s'ha adreçat preguntes durant la roda de premsa- han destacat la voluntat de complir els compromisos adquirits. "El nivell d'implicació i esforç que han demostrat els professionals sanitaris a tots els nivells ha sigut la clau per fer front a la pandèmia", ha afirmat la consellera de Salut, que ha expressat que la compensació econòmic recull l'"immens agraïment" de la societat a metges i personal d'infermeria. La consellera de la Presidència, al seu torn, ha demanat que l'Estat transfereixi els recursos necessaris per fer front a la situació.
Representants dels treballadors sanitaris havien verbalitzat dues queixes en les últimes setmanes. Lamentaven que no se'ls hagués inclòs en la negociació per perfilar la gratificació econòmica a les plantilles per l'esforç desplegat durant la crisi sanitària i consideraven, també, que les quantitats manejades fins llavors per la Generalitat eren insuficients, i més en un context en què no s'han revertit totes les retallades. "Si parlen de nosaltres, hi hem de ser", expressava dies enrere el secretari general de Metges de Catalunya, Josep Maria Puig, el sindicat majoritari entre els facultatius.
Des de Salut han recordat en el transcurs de l'última setmana -en la qual ja estava previst l'anunci de la compensació econòmica- que s'ha treballat per agrair la feina feta des del març per tots els professionals. Tanmateix, han rebutjat el discurs de la "precarietat salarial", perquè argumenten que l'evolució dels sous ha estat ascendent des del 2014. A la conselleria es remeten a la taula de mitjana retributiva de l'Institut Català de la Salut (ICS), actualitzada en el darrer lustre.
Segons aquesta taula, que no inclou plusos de comandament, un metge especialista que treballa en un hospital de l'ICS cobrava 58.602 euros bruts el 2014 i el 2019 n'ingressava 70.689. Al seu torn, un facultatiu de l'atenció primària tenia un sou de 54.062 euros fa sis anys i ara en percep 68.905. El personal d'infermeria dels hospitals ingressa 43.053 euros anuals (pels 38.507 del 2014) i la plantilla d'infermeria de l'atenció primària té un salari mitjà de 43.703 euros (pels 36.697 de fa sis anys).