06
de maig
del
2020
Actualitzat
el
07
de maig
a les
9:36h
La col·laboració entre la Institució de les Lletres Catalanes i l'Ajuntament de Sant Cugat per la celebració del Festival Nacional de Poesia no es van formalitzades en cap conveni fins al 2019, darrer any de celebració i únic en col·laboració amb el govern d'esquerres local. Així ho destaca un informe de la Sindicatura de Comptes fet públic aquest dimecres sobre la gestió de l'organisme adscrit a la conselleria de Cultura durant el 2018.
De la mateixa manera que ocorria amb la Fira d'espectacles literaris (Litterarum) a Móra d'Ebre (també amb alcaldia històrica de CiU), l'informe de l'ens fiscalitzador assenyala que la Institució de les Lletres Catalanes "no tenia subscrit cap conveni amb aquests ajuntaments en relació amb les activitats esmentades". Aquesta irregularitat es va allargar des del 2000 fins al 2018.
El cost del Festival Nacional de Poesia per a la institució cultural va ser, el 2018, de 33.391 euros, dedicats als honoraris dels poetes participants, així com per a despeses com la sonorització i la il·luminació, el reportatge fotogràfic i el llibret del programa. En tot cas, els honoraris de direcció de la nit de poesia del Festival, de 1.000 euros, no havien estat aprovats per la Junta de Govern de l'organisme, segons l'informe.
Segons la Sindicatura, aquestes despeses "són subvencions directes atorgades als ajuntaments de Sant Cugat del Vallès i de Móra d'Ebre [que en va rebre 28.562 euros] sense seguir el procediment establert per la normativa vigent". En les al·legacions a l'informe, l'organisme cultural admet que "aquesta col·laboració no s'havia arribat a formalitzar mai mitjançant cap conveni i, per això, l'edició de 2019 va tenir lloc sota la cobertura legal d'un conveni marc entre l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i la Institució de les Lletres Catalanes".
Segons expliquen, la coorganització es feia entre l'organisme cultural i el Teatre Auditori de Sant Cugat, a través d'un tècnic de cada ens dedicats a "l'elaboració perfectament coordinada de tota la programació". "Sempre s'ha presentat el Festival com una iniciativa conjunta de la Institució de les Lletres Catalanes i l'Ajuntament de Sant Cugat, que hi han aportat els recursos tan humans com pressupostaris de manera paritària", afegeix, malgrat que això no s'arribés a segellar formalment. fins al 2019
En tot cas, l'organisme apunta que, "si bé és cert que, en el moment de néixer el Festival Nacional de Poesia, atesa l'escassa existència de festivals poètics arreu del país, era justificat que la Institució de les Lletres Catalanes en promogués i organitzés un directament, en l'actualitat, el panorama de festivals literaris i poètics arreu del país fa aconsellable que sigui el Teatre Auditori de Sant Cugat qui n'assumeixi la programació i l'organització", demanant subvencions puntuals, si s'escau.
L'informe de la Sindicatura també qüestiona la gestió de l'organisme adscrit a la conselleria de Cultura, durant els darrers anys en què en va ser directora Laura Borràs, actual líder de JxCat al Congrés. "La Sindicatura considera que es va incomplir l'article 86.2 del text refós de la llei de contractes del sector públic i l'article 118 de la llei de contractes del sector públic i que, en conseqüència, hi va haver un fraccionament de la contractació", assevera.
L'ens fiscalitzador ho fa en la línia de la investigació policial i judicial que sosté el procés contra ella al Tribunal Suprem. Malgrat que el treball se centra en l'any 2018, quan Borràs ja no dirigia l'organisme -va dimitir per ser consellera el gener d'aquell any, després de dirigir-lo des del 2013-, en l'apartat sobre contractació inclou l'anàlisi de contractes menors en el període 2016-2018, els quals van sumar 1,32 milions en total.
Durant aquests anys, set adjudicataris van rebre "diversos contractes menors per imports acumulats superiors al màxim permès per al contracte menor" i, "en cinc d’aquests casos, hi ha una reiteració de l'objecte dels contractes", cosa que porta la Sindicatura a acreditar el fraccionament de contractes.
Un dels proveïdors se cita en l'informe amb les sigles d'"I.H.F." i hauria percebut 11.850 euros per un web, el 2016, i 16.050 per un altre web, el 2017, encara amb Borràs a les Lletres Catalanes. Es tractaria previsiblement d'Isaías Herrero Florensa, l'informàtic a qui, segons la investigació oberta i ara instruïda al Tribunal Suprem, Borràs hauria afavorit amb contractacions irregulars durant el seu mandat i que ha estat condemnat a cinc anys i tres mesos de presó per falsificació de diners, tràfic de drogues i defraudació de fluid elèctric.
Una "investigació política"
A mitjans de desembre, El Español va publicar uns suposats correus electrònics de Borràs a Herrero del 2014 en què l'exconsellera li indicaria com fer-ho per facilitar que ella li atorgués contractes de forma irregular. Borràs ha defensat sempre que aquesta és una "investigació política", però ara la Sindicatura de Comptes ha aprovat per unanimitat (també amb el vot dels dos síndics promoguts per CiU a l'organisme) aquest informe que acreditaria que la contractació de la Institució amb ella al capdavant no s'ajustava a la llei, beneficiant, entre d'altres, a Herrero -per bé que només n'analitza els darrers anys al càrrec.
Un altre a qui la Sindicatura considera que es va beneficiar irregularment va ser a "E.F.M", qui, entre 2016 i 2018, va percebre a l'entorn de 17.500 euros anuals per moderar un fòrum impulsat per l'organisme fiscalitzat. Cal recordar que, fins al març de 2018, el límit dels contractes menors -més opacs i que no requereixen de licitació pública- era de 18.000 euros.
Contractació menor, el més habitual
De fet, el document assenyala que la contractació menor és la praxi habitual de les Lletres Catalanes, també el 2018, ja sense Borràs al capdavant. Aquell any tots els 713 contractes formalitzats van ser menors, essent adjudicats a 510 proveïdors per un total de 510.580 euros, tot i que només un va superar el límit legal per a aquest procediment i l'informe no aprecia senyals de fraccionament.
En canvi, alguns dels contractes analitzats d'aquell any no haurien aportat tota la documentació legalment exigida i un d'ells no va ser publicat als portals públics de contractació pública i de transparència. En un altre expedient fiscalitzat, la Sindicatura retreu que la data d'adjudicació va ser anterior a la recepció de les dues ofertes presentades que no es van endur el contracte.
Sorpresa a l'organisme
En l'apartat d'al·legacions de l'informe, la Institució de les Lletres Catalanes es defensa i veu com a "especialment sorprenent" que la Sindicatura consideri que els contractes es van fraccionar realment. Per contra, defensa que es van seguir els procediments legals exigits i assegura que no és irregular contractar anualment un mateix servei a un mateix proveïdor a través del procediment de contractació menor, tal com senyala l'informe que es va fer.
Pel que fa la contractació concreta d'Isaías Herrero, assegura que la segona web pel qual se'l va requerir va ser per un esdeveniment que, en programar la primera, encara no se sabia que es faria. "En conseqüència, no ens sembla sostenible en absolut considerar que les dues webs constitueixen un mateix objecte contractual que hauria estat fraccionat", assevera. En les al·legacions, l'organisme mostra "el seu astorament" per unes acusacions que considera que van ser resoltes en una de les reunions mantingudes durant la fiscalització.
Malgrat tot, la Institució de les Lletres Catalanes admet que un volum tan elevat de contractes menors són difícils de gestionar i exposa que, a finals del 2019, es va iniciar "un procés de reflexió i revisió dels procediments de contractació amb l'objectiu d'alleugerir-los i racionalitzar-los". L'objectiu és ara primar els concursos oberts en aquells contractes recurrents per reduir en un 70-80% el nombre de contractes menors.
Malgrat la unanimitat dels síndics per validar l'informe, un d'ells (Jordi Pons, que ha estat el ponent) emet un vot particular precisament per replicar a aquestes al·legacions i reiterar la il·legalitat de la contractació. Segons aquestes explicacions, en la reunió esmentada ja es va avisar que la jurisprudència fixava que la reiteració de contractes menors per a tasques recurrents, malgrat situar-se en anys successius, era una pràctica irregular i contrària a la llei i que les normes de contractació pública prohibeixen explícitament.
També s'hi apunta que els honoraris de direcció dels comissaris de la Institució -entre 10.000 i 15.000 euros- no van ser aprovats per Junta de Govern ni estaven prou acreditats, així com els òrgans de govern tampoc no haurien aprovat quins autors participarien en els programes de l'organisme, ni les seves remuneracions estarien tramitades correctament com a subvencions als centres educatius o biblioteques on participaven.
Igualment, l'auditoria biennal de les Lletres Catalanes "és un recull de les subvencions atorgades en l'àmbit de les lletres catalanes, però, a parer de la Sindicatura, no inclou informació sobre la repercussió cultural i el retorn social de les subvencions concedides", tal com seria exigible. Tampoc no s'havia establert encara el 2018 el contracte programa amb el Departament de Cultura pendent des del 1987, ni el programa d'actuació, d'inversions i de finançament que n'ha de derivar per llei.
Altres irregularitats assenyalades en l'informe serien les assignacions temporals, per més temps del legalment permès, de dues funcionàries del Departament de Cultura, o el fet que la Institució no disposava d'un inventari d'immobilitzat ni cap pòlissa d'assegurança d'aquest. A causa de deficiències comptables, a més, la Sindicatura lamenta que "els comptes anuals no expressen la imatge fidel del patrimoni i de la situació financera" de l'organisme "ni dels resultats, dels fluxos d'efectiu i de la liquidació pressupostària".
De la mateixa manera que ocorria amb la Fira d'espectacles literaris (Litterarum) a Móra d'Ebre (també amb alcaldia històrica de CiU), l'informe de l'ens fiscalitzador assenyala que la Institució de les Lletres Catalanes "no tenia subscrit cap conveni amb aquests ajuntaments en relació amb les activitats esmentades". Aquesta irregularitat es va allargar des del 2000 fins al 2018.
El cost del Festival Nacional de Poesia per a la institució cultural va ser, el 2018, de 33.391 euros, dedicats als honoraris dels poetes participants, així com per a despeses com la sonorització i la il·luminació, el reportatge fotogràfic i el llibret del programa. En tot cas, els honoraris de direcció de la nit de poesia del Festival, de 1.000 euros, no havien estat aprovats per la Junta de Govern de l'organisme, segons l'informe.
Segons la Sindicatura, aquestes despeses "són subvencions directes atorgades als ajuntaments de Sant Cugat del Vallès i de Móra d'Ebre [que en va rebre 28.562 euros] sense seguir el procediment establert per la normativa vigent". En les al·legacions a l'informe, l'organisme cultural admet que "aquesta col·laboració no s'havia arribat a formalitzar mai mitjançant cap conveni i, per això, l'edició de 2019 va tenir lloc sota la cobertura legal d'un conveni marc entre l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i la Institució de les Lletres Catalanes".
Segons expliquen, la coorganització es feia entre l'organisme cultural i el Teatre Auditori de Sant Cugat, a través d'un tècnic de cada ens dedicats a "l'elaboració perfectament coordinada de tota la programació". "Sempre s'ha presentat el Festival com una iniciativa conjunta de la Institució de les Lletres Catalanes i l'Ajuntament de Sant Cugat, que hi han aportat els recursos tan humans com pressupostaris de manera paritària", afegeix, malgrat que això no s'arribés a segellar formalment. fins al 2019
En tot cas, l'organisme apunta que, "si bé és cert que, en el moment de néixer el Festival Nacional de Poesia, atesa l'escassa existència de festivals poètics arreu del país, era justificat que la Institució de les Lletres Catalanes en promogués i organitzés un directament, en l'actualitat, el panorama de festivals literaris i poètics arreu del país fa aconsellable que sigui el Teatre Auditori de Sant Cugat qui n'assumeixi la programació i l'organització", demanant subvencions puntuals, si s'escau.
L'informe de la Sindicatura també qüestiona la gestió de l'organisme adscrit a la conselleria de Cultura, durant els darrers anys en què en va ser directora Laura Borràs, actual líder de JxCat al Congrés. "La Sindicatura considera que es va incomplir l'article 86.2 del text refós de la llei de contractes del sector públic i l'article 118 de la llei de contractes del sector públic i que, en conseqüència, hi va haver un fraccionament de la contractació", assevera.
L'ens fiscalitzador ho fa en la línia de la investigació policial i judicial que sosté el procés contra ella al Tribunal Suprem. Malgrat que el treball se centra en l'any 2018, quan Borràs ja no dirigia l'organisme -va dimitir per ser consellera el gener d'aquell any, després de dirigir-lo des del 2013-, en l'apartat sobre contractació inclou l'anàlisi de contractes menors en el període 2016-2018, els quals van sumar 1,32 milions en total.
Paràgraf i quadre de l'informe en què es detalla el fraccionament de contractes.
Durant aquests anys, set adjudicataris van rebre "diversos contractes menors per imports acumulats superiors al màxim permès per al contracte menor" i, "en cinc d’aquests casos, hi ha una reiteració de l'objecte dels contractes", cosa que porta la Sindicatura a acreditar el fraccionament de contractes.
Un dels proveïdors se cita en l'informe amb les sigles d'"I.H.F." i hauria percebut 11.850 euros per un web, el 2016, i 16.050 per un altre web, el 2017, encara amb Borràs a les Lletres Catalanes. Es tractaria previsiblement d'Isaías Herrero Florensa, l'informàtic a qui, segons la investigació oberta i ara instruïda al Tribunal Suprem, Borràs hauria afavorit amb contractacions irregulars durant el seu mandat i que ha estat condemnat a cinc anys i tres mesos de presó per falsificació de diners, tràfic de drogues i defraudació de fluid elèctric.
Una "investigació política"
A mitjans de desembre, El Español va publicar uns suposats correus electrònics de Borràs a Herrero del 2014 en què l'exconsellera li indicaria com fer-ho per facilitar que ella li atorgués contractes de forma irregular. Borràs ha defensat sempre que aquesta és una "investigació política", però ara la Sindicatura de Comptes ha aprovat per unanimitat (també amb el vot dels dos síndics promoguts per CiU a l'organisme) aquest informe que acreditaria que la contractació de la Institució amb ella al capdavant no s'ajustava a la llei, beneficiant, entre d'altres, a Herrero -per bé que només n'analitza els darrers anys al càrrec.
Un altre a qui la Sindicatura considera que es va beneficiar irregularment va ser a "E.F.M", qui, entre 2016 i 2018, va percebre a l'entorn de 17.500 euros anuals per moderar un fòrum impulsat per l'organisme fiscalitzat. Cal recordar que, fins al març de 2018, el límit dels contractes menors -més opacs i que no requereixen de licitació pública- era de 18.000 euros.
Contractació menor, el més habitual
De fet, el document assenyala que la contractació menor és la praxi habitual de les Lletres Catalanes, també el 2018, ja sense Borràs al capdavant. Aquell any tots els 713 contractes formalitzats van ser menors, essent adjudicats a 510 proveïdors per un total de 510.580 euros, tot i que només un va superar el límit legal per a aquest procediment i l'informe no aprecia senyals de fraccionament.
En canvi, alguns dels contractes analitzats d'aquell any no haurien aportat tota la documentació legalment exigida i un d'ells no va ser publicat als portals públics de contractació pública i de transparència. En un altre expedient fiscalitzat, la Sindicatura retreu que la data d'adjudicació va ser anterior a la recepció de les dues ofertes presentades que no es van endur el contracte.
Sorpresa a l'organisme
En l'apartat d'al·legacions de l'informe, la Institució de les Lletres Catalanes es defensa i veu com a "especialment sorprenent" que la Sindicatura consideri que els contractes es van fraccionar realment. Per contra, defensa que es van seguir els procediments legals exigits i assegura que no és irregular contractar anualment un mateix servei a un mateix proveïdor a través del procediment de contractació menor, tal com senyala l'informe que es va fer.
Pel que fa la contractació concreta d'Isaías Herrero, assegura que la segona web pel qual se'l va requerir va ser per un esdeveniment que, en programar la primera, encara no se sabia que es faria. "En conseqüència, no ens sembla sostenible en absolut considerar que les dues webs constitueixen un mateix objecte contractual que hauria estat fraccionat", assevera. En les al·legacions, l'organisme mostra "el seu astorament" per unes acusacions que considera que van ser resoltes en una de les reunions mantingudes durant la fiscalització.
Malgrat tot, la Institució de les Lletres Catalanes admet que un volum tan elevat de contractes menors són difícils de gestionar i exposa que, a finals del 2019, es va iniciar "un procés de reflexió i revisió dels procediments de contractació amb l'objectiu d'alleugerir-los i racionalitzar-los". L'objectiu és ara primar els concursos oberts en aquells contractes recurrents per reduir en un 70-80% el nombre de contractes menors.
Malgrat la unanimitat dels síndics per validar l'informe, un d'ells (Jordi Pons, que ha estat el ponent) emet un vot particular precisament per replicar a aquestes al·legacions i reiterar la il·legalitat de la contractació. Segons aquestes explicacions, en la reunió esmentada ja es va avisar que la jurisprudència fixava que la reiteració de contractes menors per a tasques recurrents, malgrat situar-se en anys successius, era una pràctica irregular i contrària a la llei i que les normes de contractació pública prohibeixen explícitament.
També s'hi apunta que els honoraris de direcció dels comissaris de la Institució -entre 10.000 i 15.000 euros- no van ser aprovats per Junta de Govern ni estaven prou acreditats, així com els òrgans de govern tampoc no haurien aprovat quins autors participarien en els programes de l'organisme, ni les seves remuneracions estarien tramitades correctament com a subvencions als centres educatius o biblioteques on participaven.
Igualment, l'auditoria biennal de les Lletres Catalanes "és un recull de les subvencions atorgades en l'àmbit de les lletres catalanes, però, a parer de la Sindicatura, no inclou informació sobre la repercussió cultural i el retorn social de les subvencions concedides", tal com seria exigible. Tampoc no s'havia establert encara el 2018 el contracte programa amb el Departament de Cultura pendent des del 1987, ni el programa d'actuació, d'inversions i de finançament que n'ha de derivar per llei.
Altres irregularitats assenyalades en l'informe serien les assignacions temporals, per més temps del legalment permès, de dues funcionàries del Departament de Cultura, o el fet que la Institució no disposava d'un inventari d'immobilitzat ni cap pòlissa d'assegurança d'aquest. A causa de deficiències comptables, a més, la Sindicatura lamenta que "els comptes anuals no expressen la imatge fidel del patrimoni i de la situació financera" de l'organisme "ni dels resultats, dels fluxos d'efectiu i de la liquidació pressupostària".